1Di tejmaɛt n temdint n Antyuc llan lenbiya d lɛulama : Barnabas, Semɛun ițusemman Aberkan, Lusyus n temdint n Qiṛwan, Manahen i d-ițțuṛebban d Hiṛudus Antibas, akk-d Caɛul.
1Sa' xyânkeb laj pâbanel aran Antioquía cuanqueb profeta ut cuanqueb aj tzolonel. A'aneb a'in: laj Bernabé, laj Simón li neque'xye Niger re, laj Lucio Cirene xtenamit, laj Manaén li quiq'uiresîc riq'uin laj Herodes li acuabej, ut laj Saulo.
2Yiwen wass atmaten nnejmaɛen iwakken ad uẓummen yerna ad dɛun ɣer Sidi Ṛebbi. Ṛṛuḥ iqedsen yenna-yasen-d : Swejdet-iyi-d Barnabas akk-d Caɛul i ccɣel-nni iwumi i ten-heggaɣ.
2Nak yôqueb chi tijoc chiru li Dios ut chi ayunic, li Santil Musik'ej quixye reheb: -Q'uehomakeb xjuneseb laj Saulo ut laj Bernabé re nak te'xbânu li c'anjel a'in li sic'bileb cui' ru inban, chan.
3Mi ẓummen, ssersen ifassen-nsen fell-asen, rnan dɛan ɣer Sidi Ṛebbi, dɣa ǧǧan-ten ad ṛuḥen.
3Que'xbânu lix ayûn ut que'tijoc nak que'xq'ue li ruk'eb sa' xbêneb laj Saulo ut laj Bernabé. Tojo'nak que'xchak'rabiheb.
4Barnabas akk-d Caɛul i gceggeɛ Ṛṛuḥ iqedsen, ṣubben ɣer lmeṛṣa n Slukya ; syenna rekben di lbabuṛ ɣer tegzirt n Qubṛus.
4Laj Saulo ut laj Bernabé que'côeb Seleucia jo' quiyehe' reheb xban li Santil Musik'ej. Que'el aran ut que'côeb chiru ha' toj Chipre.
5Mi wwḍen ɣer lmeṛṣa n Salamin, beccṛen awal n Ṛebbi di leǧwameɛ n wat Isṛail ; Yuḥenna yella yid-sen, yețɛawan-iten.
5Ut nak que'cuulac Salamina, que'xch'olob xyâlal li râtin li Dios sa' eb li cab li neque'xch'utub cui' ribeb laj judío. Ut laj Juan Marcos yô ajcui' chixtenk'anquileb.
6Mi zegren akk tigzirt-nni, wwḍen ɣer temdint n Bafus, mlalen-d d yiwen useḥḥar n wat Isṛail i gețțarran iman-is d nnbi, isem-is Barɛisa.
6Yôqueb chixbeninquil chixjunil li na'ajej li sutsu sa' ha'. Que'cuulac sa' li tenamit Pafos. Aran que'xtau jun aj tûl aj judío. Barjesús lix c'aba'. Li cuînk a'an aj balak'. Naxye nak sa' xc'aba' li Dios naâtinac. Abanan moco yâl ta.
7Ițțili ɣer lḥakem Serjyus Bulus, yellan d argaz ifehmen. Serjyus iceggeɛ ɣer Barnabas d Caɛul, axaṭer yebɣa ad isel i wawal n Ṛebbi.
7Li cuînk a'an cuan riq'uin laj Sergio Paulo, li q'uebil xcuanquil chi taklânc sa' li na'ajej a'an. Laj Sergio Paulo, li cuan xna'leb, quixtakla xbokbaleb laj Saulo ut laj Bernabé xban nak quiraj rabinquil li râtin li Dios.
8Meɛna Ilimas aseḥḥar-nni, ( akkagi i gețwaṭerjem yisem-is s tyunanit ) yețxaṣam-iten, yețnadi ad isseɛṛeq abrid n liman i lḥakem-nni.
8Abanan yô chi ch'i'ch'i'înc laj Barjesús laj tûl. (Chi jalbil ru li c'aba'ej a'an naraj naxye Elimas.) Yô chixch'i'ch'i'inquileb xban nak inc'a' quiraj nak tâpâbânk laj Sergio Paulo.
9Caɛul, ițusemman daɣen Bulus, yeččuṛen d Ṛṛuḥ iqedsen, issers allen-is fell-as,
9Xban nak cuan li Santil Musik'ej riq'uin, laj Saulo li nayeman ajcui' aj Pablo re, quixnau nak inc'a' us xna'leb laj Barjesús. Jo'can nak quixca'ya sa' ru.
10yenna-yas : A mmi-s n Cciṭan yeččuṛen ț-țiḥila d lexdeɛ ! Ay aɛdaw n lḥeqq ! Ar melmi ara tesseɛwajeḍ akka iberdan n lewqam n Sidi Ṛebbi ?
10Ut quixye re: -Lâat chanchanat laj tza. Lâat aj tic'ti'. Xic' nacacuil li tîquilal. Junes balak'ic ut mâusilal nacabânu. Lâat nacapo' ru li rusilal li Kâcua'.
11Tura atan ufus n Sidi Ṛebbi fell-ak : aț-țedderɣleḍ, aț-țeqqimeḍ kra n wussan ur tețwaliḍ ara tafat n yiṭij. Imiren kan, Ilimas idderɣel, yeɣli-d fell-as ṭṭlam ; yeqqim isferfud, ițnadi anwa ara s-yeṭṭfen afus.
11Anakcuan li Kâcua' târakok âtin sa' âbên. Tatmutz'ok' ut najt inc'a' tâilok xnak' âcuu, chan laj Pablo. Ut sa' junpât quimoy ut quik'ojyîno' sa' xnak' ru. Quixyal xsic'bal ani tâch'ilônk re.
12Lḥakem-nni mi gwala ayen yedṛan, itɛeǧǧeb deg wawal n Sidi Ṛebbi dɣa yumen.
12Ut nak laj Sergio Paulo quiril li c'a'ru quixc'ul laj tûl, quixpâb li Kâcua'. Sachso xch'ôl chirabinquil li tijleb chirix li Kâcua'.
13Bulus d yeṛfiqen-is zegren tigzirt n Qubṛus, wwḍen ɣer temdint n Bafus, syenna rekben di lbabuṛ iwakken ad zegren ɣer temdint n Barja yellan di tmurt n Bamfilya.
13Laj Pablo que'el Pafos sa' jucub jo'queb ajcui' li rochben ut que'côeb Perge xcuênt Panfilia. Aran que'xcanab ribeb ut laj Juan Marcos quisuk'i Jerusalén.
14Mi wwḍen ɣer dinna, Yuḥenna yeǧǧa-ten yuɣal ɣer temdint n Lquds ; ma d nutni kemmlen abrid-nsen si temdint n Barja, wwḍen ɣer temdint n Antyuc yellan di tmurt n Bisidya. Deg wass n westeɛfu, i deg țnejmaɛen wat Isṛail di leǧwameɛ, kecmen ɣer lǧameɛ, qqimen.
14Eb a'an que'nume' Perge ut que'cuulac Antioquía xcuênt Pisidia. Sa' li hilobâl cutan que'oc sa' li cab li neque'xch'utub cui' ribeb laj judío ut que'c'ojla aran.
15Mi d-ɣṛan tiktabin n Sidna Musa akk-d Lenbiya, imeqqranen n lǧameɛ nni nnan-asen : Ay atmaten, ma yella tesɛam kra n wawal s wayes ara tenhum lɣaci-agi, ɛeddit-ed aț-țhedṛem !
15Eb laj c'amol be que'ril xsa' li chak'rab ut que'ril ajcui' xsa' li hu li que'xtz'îba li profeta. Ut chirix a'an que'xye re laj Pablo: -Ex kas kîtz'in, cui cuan li c'a'ru têye re xq'uebal xcacuil xch'ôleb li tenamit, takaj rabinquil anakcuan, chanqueb.
16Bulus ikker-ed, iwehha-yasen s ufus-is, yenna : Ay at Isṛail ! A kunwi iḍuɛen Ṛebbi, ḥesset-iyi-d !
16Quixakli laj Pablo ut quixtaksi li ruk' re xyebal reheb nak inc'a' chic te'chokînk. Quixye: -Ex aj judío ut lâex li mâcua'ex aj judío, li nequelok'oni li Kâcua', abihomak li tinye êre.
17Sidi Ṛebbi Illu n wat Isṛail, yextaṛ lejdud-nneɣ, yessefti-ten mi llan di tmurt n Maṣeṛ, yessufeɣ iten id s tezmert-is tameqqrant.
17Li Dios li neque'xlok'oni li ralal xc'ajol laj Israel, a'an quixsiq'ueb ru li kaxe'tônil yucua'. Quirosobtesiheb ut quixtamresiheb nak cuanqueb aran Egipto. Ut riq'uin xnimal xcuanquil quirisiheb sa' li tenamit a'an.
18Iḥuder-iten azal n ṛebɛin iseggasen deg unezṛuf n Sinay.
18Ca'c'âl chihab quixcuy chak rilbaleb nak yôqueb chak chi numec' sa' li chaki ch'och'.
19Issenger sebɛa leǧnas di tmurt n Kenɛan, iwakken a sen-yefk tamurt-nni i lejdud-nneɣ.
19Quixsach ruheb cuukub li xnînkal ru tenamit sa' li na'ajej Canaán ut li na'ajej a'an quicana chok' reheb laj Israel.
21Dɣa ssutren i Sidi Ṛebbi a sen-d-yefk agellid ; yefka-yasen-d Caɛul, mmi-s n Qic n wedrum n Benyamin, yuɣal d agellid fell-asen azal n ṛebɛin iseggasen.
20Chixjunil a'in quic'ulman chiru câhib ciento riq'uin mero ciento chihab. Chirix a'an li Dios quixq'ueheb aj rakol âtin chi taklânc sa' xbêneb toj qui-oc laj Samuel li profeta.
22Lameɛna Sidi Ṛebbi yekkes leḥkum i Caɛul, yerra Sidna Dawed d agellid deg umkan-is. Atan wayen i d-yenna fell-as : Ufiɣ Dawed, mmi-s n Yassa, d argaz yellan akken i t-yebɣa wul-iw, ara ixedmen lebɣi-w.
21Chirix chic a'an que'xtz'âma xreyeb. Ut li Dios quixq'ue laj Saúl chok' xreyeb. A'an quitaklan sa' xbêneb chiru ca'c'âl chihab. Laj Saúl a'an ralal laj Cis xcomoneb li ralal xc'ajol laj Benjamín.
23Tura, si dderya n Sidna Dawed i d-ifka Sidi Ṛebbi amsellek i wat Isṛail akken i t-id-yewɛed ; amsellek-agi d Ɛisa.
22Ut nak qui-isîc laj Saúl, li Dios quixq'ue laj David chok' xreyeb ut quixye: -Xinsic' ru laj David ralal laj Isaí. Nacuulac chicuu lix na'leb li cuînk a'an. A'an tixbânu chixjunil li c'a'ru nacuaj lâin, chan.
24Uqbel a d-yas Sidna Ɛisa, Yeḥya ibecceṛ țțuba s weɣḍas n waman i wegdud n wat Isṛail.
23Ut sa' xyânkeb li ralal xc'ajol a'an, li Dios quixq'ue chi yo'lâc li Jesús laj Colol re li tenamit Israel jo' quixyechi'i reheb.
25Uqbel a t-ṭṭfen ɣer lḥebs iwakken a t-nɣen, Yeḥya yenna i lɣaci : Nekk ur lliɣ ara d win akken i tɣilem ; lameɛna a d-yas deffir-i yiwen, ur uklaleɣ ara ad fsiɣ ula d lexyuḍ n warkasen-is.
24Nak toj mâji' nac'ulun li Jesús, laj Juan yô chixch'olobanquil chiruheb chixjunileb laj Israel nak tento te'xyot' xch'ôl te'xjal xc'a'ux ut te'xc'ul li cubi ha'.
26Ay atmaten ! Ay arraw n Sidna Ibṛahim d wid akk ițțaggaden Sidi Ṛebbi ! I nukkni iwumi i d-ițțuceggeɛ wawal-agi n leslak.
25Nak ac rakec' re xbânunquil lix c'anjel, laj Juan quixye, "¿Anihin lâin nak nequec'oxla? Moco lâin ta li yôquex chiroybeninquil. Châlc ban re chicuix li yôquex chiroybeninquil. A'an nim xcuanquil chicuu lâin. Moco inc'ulub ta xhitbal xc'âmal lix xâb," chan laj Juan.
27Axaṭer imezdaɣ n temdint n Lquds d imeqqranen-nsen, ur fhimen ara d acu-t Ɛisa-agi, ur fhimen ara daɣen imeslayen i d qqaṛen di tektabt n lenbiya mkul ass n westeɛfu ; lameɛna xedmen akken i gura di tira iqedsen, mi ḥekmen ɣef Sidna Ɛisa s lmut.
26Ex kas kîtz'in, lâex ralal xc'ajol laj Abraham, ut lâex li mâcua'ex aj judío li nequexucua ru li Dios, taklanbil chak chok' êre laj Colonel.
28Ɣas akken ur s-d-ufin ara sebba s wayes ara ḥekmen fell-as s lmut, ssutren i Bilaṭus ad yefk lameṛ iwakken a t-semmṛen ɣef lluḥ.
27Li cuanqueb Jerusalén ut eb li neque'taklan sa' xbêneb li tenamit inc'a' que'xtau ru li que'xye eb li profeta. Inc'a' que'xnau nak li Jesús, a'an laj Colonel. Abanan nak que'xk'axtesi chi câmc li Jesús, quitz'akloc ru li âtin li que'xye li profeta, li na-ile' chiruheb rajlal sa' li hilobâl cutan.
29Mi gedṛa wayen akk ițwaketben fell-as, ṣubben-t-id seg umidag, rran-t ɣer uẓekka.
28Usta inc'a' que'xtau xmâc, que'xtz'âma chiru laj Pilato nak tixq'ue chi camsîc li Jesús.
30Lameɛna Sidi Ṛebbi isseḥya-t-id si ger lmegtin.
29Nak ac xc'ul chixjunil li raylal li quiyehe' chak chirix xbaneb li profeta junxil, que'risi chiru cruz ut que'xmuk.
31Acḥal wussan nețța ițbeggin-ed iman-is i widak-nni i d-yeddan yid-es si tmurt n Jlili armi ț-țamdint n Lquds ; tura d nutni i d inigan-is zdat n yemdanen meṛṛa.
30Abanan li Dios quixcuaclesi cui'chic chi yo'yo sa' xyânkeb li camenak.
32Daymi, nukkni tura newwi yawen-d lexbaṛ-agi n lxiṛ. Ayen akken i gewɛed Sidi Ṛebbi i lejdud nneɣ, yedṛa-d tura gar-aneɣ, nukkni yellan d dderya-nsen.
31Ut chiru nabal cutan qui-ile' ru xbaneb li que'ochbenin re junxil nak qui-el Galilea ut cô Jerusalén. Ut a'aneb chic neque'yehoc resil li que'ril reheb li tenamit anakcuan.
33Mi d-yesseḥya Sidi Ṛebbi Sidna Ɛisa, akken yura di Sabur wis-sin : Kečč d mmi, d nekk i k-id-yefkan ɣer ddunit ass-a !
32Jo'can ajcui' lâo yôco chixch'olobanquil chêru li châbil esilal a'in: nak li Dios quixcuaclesi cui'chic chi yo'yo li Jesucristo.
34Ihi Sidi Ṛebbi isseḥya-t-id si ger lmegtin iwakken ur irekku ara, akken i t-id-yenna di tira iqedsen : Si Dawed ara wen-d-fkeɣ lbaṛakat yeṣfan, lbaṛakat n tideț i wen weɛdeɣ. +
33Quitz'akloc ru chok' ke lâo li alal c'ajolbej li quixyechi'i chak li Dios reheb li kaxe'tônil yucua' junxil jo' tz'îbanbil retalil sa' li hu Salmos li naxye chi jo'ca'in: Lâat li tz'akal cualal. Anakcuan xatinq'ue sa' âcuanquil, chan li Dios. (Sal. 2:7)
35Yura daɣen : Ur tețțaǧǧaḍ ara ameɛzuz-ik ad yerku zdaxel n uẓekka .
34Quixcuaclesi cui'chic chi yo'yo sa' xyânkeb li camenak ut inc'a' chic tâcâmk jo' tz'îbanbil retalil sa' li hu Isaías li naxye chi jo'ca'in: Lâin texcuosobtesi ut tinq'ue êre li mâtan li quinyechi'i re laj David junxil. (Isa. 55:3)
36Di lweqt-is, Sidna Dawed yexdem lebɣi n Sidi Ṛebbi ; mi gemmut, yețwamḍel ger lejdud-is, tura lǧețța-s terka deg uẓekka.
35Ut naxye ajcui' sa' li Salmos: Inc'a' tâcanab chi k'âc lix tibel lâ Santil Alal. (Sal. 16:10)
37Lameɛna win i d-yesseḥya Sidi Ṛebbi, ur t-yeǧǧi ara ad yerku deg uẓekka.
36Relic chi yâl laj David nak toj yo'yôk quic'anjelac chiru lix tenamit jo' quiraj li Dios. Quicam ut quimuke' chixc'atk lix xe'tônil yucua' ut quik'a lix tibel.
38Ilaq ihi aț-țeẓrem ay atmaten, belli s yisem-is i wen-d-ițțubecceṛ leɛfu n ddnubat.
37Abanan li jun li quicuaclesîc cui'chic chi yo'yo xban li Dios, a'an inc'a' quik'a lix tibel.
39Kra n win yumnen yis, a s-țwasemmḥen ddnubat-is, ddnubat-nni i ɣef ur tezmirem ara aț-țețwasemmḥem s ccariɛa n Musa.
38Jo'can ut nak chenauhak lâex, kas kîtz'in, nak nakajultica chêru nak ca'aj cui' sa' xc'aba' li Jesús li quicuacli cui'chic chi yo'yo cuan xcuybal xsachbal lê mâc.
40Ihi ɣuṛ-wat a d-yedṛu yid-wen wayen i d-nnan lenbiya :
39Inc'a' quitîcobresîc xch'ôleb li kaxe'tônil yucua' riq'uin xbânunquil li naxye sa' lix chak'rab laj Moisés, abanan anakcuan naru chic tâtîcobresîk kach'ôl riq'uin xpâbanquil li Jesús.
41Ay imdanen yeččuṛen d zzux, iḥeqqṛen wiyaḍ, dehcet, tenfum syagi ! Axaṭer atan ad xedmeɣ di zzman-nwen yiwet lḥaǧa s wayes ur tețțamnem ara ma yella ḥkan awen-ț-id.
40Jo'can nak cheq'uehak retal chi us re nak inc'a' tâchâlk sa' êbên li raylal li que'xye chak li profetas junxil.
42Mi kkren ad ffɣen si lǧameɛ, ḥellelen Bulus d Barnabas iwakken a d-uɣalen ass n ssebt i d-iteddun a d-rnun a d-mmeslayen ɣef wannect nni.
41A'an a'in li que'xtz'îba li profeta junxil: Cherabihak, lâex li nequextz'ektânan re li cuâtin. Chisachk êna'leb ut chex-osok' ta. Lâin yôquin chixbânunquil jun li sachba ch'ôlej sa' eb li cutan a'in. Li sachba ch'ôlej li yôquin chixbânunquil inc'a' raj têpâb cui yal ani ta junak tâserak'înk êre. (Hab. 1:5)
43Mi mfaṛaqen, aṭas n wat Isṛail akk-d wid i gkecmen ddin-nsen, tebɛen-d Bulus akk-d Barnabas i sen-ițmeslayen, i ten-inehhun ad ṭṭfen di ṛṛeḥma n Sidi Ṛebbi.
42Nak que'el laj Pablo ut laj Bernabé sa' li cab li neque'xch'utub cui' ribeb laj judío, li mâcua'eb aj judío que'xtz'âma chiru laj Pablo nak tâchâlk cui'chic sa' li hilobâl cutan jun chic re nak tixch'olob cui'chic xyâlal chiruheb.
44Ass n westeɛfu nniḍen, qṛib tamdint meṛṛa i d-innejmaɛen iwakken ad slen i wawal n Ṛebbi.
43Nak que'xchak'rabiheb li tenamit, nabaleb laj judío jo'queb ajcui' li que'oc sa' xyânkeb a'an que'xtâke laj Pablo ut laj Bernabé. Laj Pablo ut laj Bernabé yôqueb chixq'uebal xna'lebeb re nak te'cuânk sa' xyâlal jo' naraj li Dios.
45Mi walan annect-nni n lɣaci, at Isṛail usmen, sseɛwajen s rregmat ayen i d-yeqqaṛ Bulus.
44Sa' li hilobâl cutan jun chic, yal cuib oxib aj chic li inc'a' que'cuulac chi abînc nak que'xch'utub ribeb chixjunileb li cuanqueb sa' li tenamit chirabinquil li râtin li Dios li tixye laj Pablo.
46Lameɛna Bulus d Barnabas nnan-asen ɛinani : I kunwi d imezwura iwumi ilaq ad ițțubecceṛ wawal n Sidi Ṛebbi, meɛna imi ur t-teqbilem ara, tḥusbem iman-nwen ur tuklalem ara tudert n dayem, ihi a nezzi ɣer wid ur nelli ara n wat Isṛail.
45Ut nak que'ril li q'uila tenamit eb li neque'c'amoc be sa' xyânkeb laj judío, c'ajo' nak que'cako' xch'ôleb. Que'oc chixcuech'inquil laj Pablo. Que'xhob ut que'xmajecua.
47Axaṭer atah wayen i d-yenna Sidi Ṛebbi : Sbeddeɣ-k aț-țiliḍ ț-țafat i leǧnas, aț-țessiwḍeḍ leslak alamma d ixfawen n ddunit.
46Laj Pablo ut laj Bernabé que'xye chi cauheb xch'ôl: -Relic chi yâl nak xbên cua raj êre lâex aj judío xkaye resil li râtin li Dios. Abanan lâex xetz'ektâna ut xec'oxla nak moco êc'ulub ta li junelic yu'am. Jo'can nak anakcuan takaye resil reheb li mâcua'eb aj judío.
48Leǧnas ur nelli ara n wat Isṛail feṛḥen mi slan s wannect-agi, țḥemmiden awal n Ṛebbi ; wid akk yețțuheggan i tudert n dayem umnen.
47Tento takaye xban nak jo'can coxtakla cui' chak li Kâcua' Dios nak quixye: Xatinxakab re tâch'olob xyâlal chiruheb li mâcua'eb aj judío ut tâye resil li colba-ib jun sut sa' ruchich'och'. (Isa. 49:6)
49Awal n Sidi Ṛebbi yețțubecceṛ di mkul amkan n tmurt.
48Nak que'rabi li c'a'ru quixye laj Pablo, li mâcua'eb aj judío que'saho' sa' xch'ôleb ut que'xq'ue xcuanquil li râtin li Dios. Que'pâban li jo' q'uial li quixye li Dios nak tâcuânk xyu'ameb chi junelic.
50Lameɛna at Isṛail sḥeṛcen imeqqranen n temdint akk-d d kra n tilawin timeṛkantiyin i gettabaɛen ddin n wat Isṛail ; sekkren-d aqehheṛ ameqqran ɣef Bulus d Barnabas, ssufɣen-ten si tmurt-nsen.
49Ut yô rabinquil resil li râtin li Dios sa' chixjunil li na'ajej a'an.
51Bulus d Barnabas zwin aɣebbaṛ n iḍaṛṛen-nsen , ṛuḥen ɣer temdint n Ikunyum.
50Eb laj judío que'xtacchi'i chak eb li ixk li neque'xq'ue xcuanquil lix pâbâleb, li neque'q'uehe' xlok'al jo'queb ajcui' li cuînk li cuanqueb xcuanquil sa' li tenamit. Que'xyo'ob jun ra xîc' sa' xbêneb laj Pablo ut laj Bernabé. Ut que'risiheb sa' lix tenamiteb.
52Ma d inelmaden ijdiden, ččuṛen d lfeṛḥ akk-d Ṛṛuḥ iqedsen.
51Laj Pablo ut laj Bernabé que'xchik'chik'i li poks chi rokeb nak que'el sa' li tenamit re xc'utbal nak inc'a' us que'xbânu reheb. Ut chirix a'an que'côeb Iconio.Ut eb laj pâbanel c'ajo' xsahil sa' xch'ôleb ut li Santil Musik'ej cuan riq'uineb.
52Ut eb laj pâbanel c'ajo' xsahil sa' xch'ôleb ut li Santil Musik'ej cuan riq'uineb.