1Aɣribas yenna i Bulus : -- Atan ɣuṛ-ek wawal, tzemreḍ aț-țdafɛeḍ ɣef yiman-ik. Bulus yerfed afus-is iwakken ad idafeɛ ɣef yiman-is, yenna :
1ENTONCES Agripa dijo á Pablo: Se te permite hablar por ti mismo. Pablo entonces, extendiendo la mano, comenzó á responder por sí, diciendo:
2Feṛḥeɣ aṭas ay agellid Aɣribas imi zdat-ek ara ɛeddiɣ di ccṛeɛ ass-agi ɣef wayen akk i ccetkan fell-i wat Isṛail,
2Acerca de todas las cosas de que soy acusado por los Judíos, oh rey Agripa, me tengo por dichoso de que haya hoy de defenderme delante de ti;
3axaṭer tesneḍ akken ilaq leɛwayed akk-d yimeslayen-nsen ; di leɛnaya-k ihi semḥess-iyi-d s leɛqel.
3Mayormente sabiendo tú todas las costumbres y cuestiones que hay entre los Judíos: por lo cual te ruego que me oigas con paciencia.
4At Isṛail ssnen tikli-inu si temẓi-w, axaṭer țțuṛebbaɣ di temdint n Lquds ger warraw n tmurt-iw.
4Mi vida pues desde la mocedad, la cual desde el principio fué en mi nación, en Jerusalem, todos los Judíos la saben:
5Ssnen-iyi si zik ma bɣan ad cehden fell-i. Lliɣ d afarizi, tebɛeɣ leqwanen iweɛṛen yeɛnan ddin-nneɣ di tejmaɛt n ifariziyen.
5Los cuales tienen ya conocido que yo desde el principio, si quieren testificarlo, conforme á la más rigurosa secta de nuestra religión he vivido Fariseo.
6Beddeɣ ass-agi di ccṛeɛ axaṭer ssarmeɣ aț-țwakmel lemɛahda-nni i gefka Sidi Ṛebbi i lejdud-nneɣ.
6Y ahora, por la esperanza de la promesa que hizo Dios á nuestros padres, soy llamado en juicio;
7Tnac leɛṛac-nneɣ i gɛebden Ṛebbi am yiḍ am ass, țṛaǧun a d-taweḍ lemɛahda-agi i ssaramen. Ɣef wusirem-agi i ccetkan wat Isṛail fell-i.
7A la cual promesa nuestras doce tribus, sirviendo constantemente de día y de noche, esperan que han de llegar. Por la cual esperanza, oh rey Agripa, soy acusado de los Judíos.
8Ay agellid Aɣribas, acuɣeṛ i tɣilem d lmuḥal a d-isseḥyu Sidi Ṛebbi lmegtin ?
8Qué! ¿Júzgase cosa increíble entre vosotros que Dios resucite los muertos?
9Ma d nekkini, di tazwara ɛeṛdeɣ ad xaṣmeɣ s wayen yellan di tezmert-iw, isem-agi n Ɛisa Anaṣari ;
9Yo ciertamente había pensando deber hacer muchas cosas contra el nombre de Jesús de Nazaret:
10d ayen i xedmeɣ di temdint n Lquds, rriɣ aṭas imasiḥiyen ɣer lḥebs, yerna d lmuqedmin imeqqranen i yi-d-yefkan țesriḥ-agi. M'ara ḥekkmen fell-asen s lmut, nekkini qebbleɣ ;
10Lo cual también hice en Jerusalem, y yo encerré en cárcel es á muchos de los santos, recibida potestad de los príncipes de los sacerdotes; y cuando eran matados, yo dí mi voto.
11qehṛeɣ-ten acḥal d abrid si lǧameɛ ɣer wayeḍ, ḥeṛseɣ-ten ad ṭṭixṛen i webrid-agi n Ɛisa ; deg urrif-iw ameqqran, țṛuḥeɣ armi ț-țimdinin tibeṛṛaniyin iwakken a ten-qehhṛeɣ.
11Y muchas veces, castigándolos por todas las sinagogas, los forcé á blasfemar; y enfurecido sobremanera contra ellos, los perseguí hasta en las ciudades extrañas.
12Ɣef wannect-nni lmuqedmin imeqqranen fkan-iyi tazmert s wayes ṛuḥeɣ ɣer temdint n Dimecq.
12En lo cual ocupado, yendo á Damasco con potestad y comisión de los príncipes de los sacerdotes,
13Taswiɛt kan di țnaṣfa wass ay agellid, walaɣ deg webrid yiwet n tafat i d-yekkan seg igenni, tețfeǧǧiǧ akteṛ n yiṭij, tezzi-yi-d i nekk akk-d wid yellan yid-i,
13En mitad del día, oh rey, vi en el camino una luz del cielo, que sobrepujaba el resplandor del sol, la cual me rodeó y á los que iban conmigo.
14neɣli akk ɣer lqaɛa. Sliɣ i ṣṣut i d-iqqaṛen s tmeslayt taɛibṛanit : A Caɛul, a Caɛul ! Acuɣeṛ i yi tețqehhiṛeḍ ? Yewɛeṛ fell-ak aț-țɛaṣiḍ inezlan.
14Y habiendo caído todos nosotros en tierra, oí una voz que me hablaba, y decía en lengua hebraica: Saulo, Saulo, ¿por qué me persigues? Dura cosa te es dar coces contra los aguijones.
15Rriɣ-as : Anwa-k a Sidi ? Yenna-yi-d : Nekkini d Ɛisa-nni i tețqehhiṛeḍ ;
15Yo entonces dije: ¿Quién eres, Señor? Y el Señor dijo: Yo soy Jesús, á quien tú persigues.
16kker fell-ak, bedd ɣef yidaṛṛen-ik, ḍehṛeɣ-ak-d iwakken a k-rreɣ d aqeddac-iw, d inigi ɣef wayen twalaḍ ass-agi d wayen ara k-d-sekneɣ sya d asawen.
16Mas levántate, y ponte sobre tus pies; porque para esto te he aparecido, para ponerte por ministro y testigo de las cosas que has visto, y de aquellas en que apareceré á ti:
17Xtaṛeɣ-k-id si ger wat Isṛail akk-d leǧnas nniḍen uɣuṛ ara k ceggɛeɣ. A sen-teldiḍ allen
17Librándote del pueblo y de los Gentiles, á los cuales ahora te envío,
18iwakken a d ffɣen si ṭṭlam ɣer tafat, si tezmert n Cciṭan ɣer tezmert n Ṛebbi, ad amnen yis-i, iwakken a sen-neɛfuɣ ddnubat-nsen, ad sɛun amkan ger wid i gextaṛ Sidi Ṛebbi.
18Para que abras sus ojos, para que se conviertan de las tinieblas á la luz, y de la potestad de Satanás á Dios; para que reciban, por la fe que es en mí, remisión de pecados y suerte entre los santificados.
19Daymi, ay agellid Aɣribas, ur ɛuṣaɣ ara aweḥḥi i yi-d-yusan seg igenni.
19Por lo cual, oh rey Agripa, no fuí rebelde á la visión celestial:
20Bdiɣ abecceṛ di temdint n Dimecq akk-d ț-țemdint n Lquds, beccṛeɣ daɣen di tmurt n Yahuda meṛṛa, di taggara, beccṛeɣ i wat leǧnas ur nelli ara seg wat Isṛail, nhiɣ-ten ad tuben, a d-uɣalen ɣer webrid n Ṛebbi, ad xedmen lecɣal i d-ițbegginen belli tuben s wul-nsen.
20Antes anuncié primeramente á los que están en Damasco, y Jerusalem, y por toda la tierra de Judea, y á los gentiles, que se arrepintiesen y se convirtiesen á Dios, haciendo obras dignas de arrepentimiento.
21Ɣef wannect-agi i yi-ṭṭfen wat Isṛail deg wefrag n lǧameɛ iqedsen, ɛeṛden ad iyi-nɣen.
21Por causa de esto los Judíos, tomándome en el templo, tentaron matarme.
22Lameɛna s lemɛawna n Sidi Ṛebbi, ddreɣ armi d ass-a, țbecciṛeɣ i yemdanen meṛṛa, ama d ameɣbun ama d ameṛkanti ; yerna ayen i d-qqaṛeɣ, d ayen akken i ɣef d-caren lenbiya akk-d Sidna Musa :
22Mas ayudado del auxilio de Dios, persevero hasta el día de hoy, dando testimonio á pequeños y á grandes, no diciendo nada fuera de las cosas que los profetas y Moisés dijeron que habían de venir:
23yeɛni Lmasiḥ ad iɛteb, d nețța i d amezwaru ara d-iḥyun si ger lmegtin, ad ibecceṛ tafat i wegdud n wat Isṛail akk-d leǧnas nniḍen.
23Que Cristo había de padecer, y ser el primero de la resurrección de los muertos, para anunciar luz al pueblo y á los Gentiles.
24Akken yella Bulus yețdafaɛ ɣef yiman-is, Fistus yenṭeq-ed s leɛyaḍ, yenna : Iffeɣ-ik leɛqel a Bulus ! Lketṛa n tmusni-inek tessufeɣ-ak leɛqel !
24Y diciendo él estas cosas en su defensa, Festo á gran voz dijo: Estás loco, Pablo: las muchas letras te vuelven loco.
25Bulus yerra-yas : Ur iyi-iffiɣ ara leɛqel a Fistus ameqqran ! Ayen akka i d-qqaṛeɣ d imeslayen n tideț yesɛan ṣṣwab.
25Mas él dijo: No estoy loco, excelentísimo Festo, sino que hablo palabras de verdad y de templanza.
26Ula d agellid Aɣribas, yeɛlem s wayagi ; daymi i d-mmeslayeɣ zdat-es ɛinani, imi mačči s tuffra i gedṛa wannect-a.
26Pues el rey sabe estas cosas, delante del cual también hablo confiadamente. Pues no pienso que ignora nada de esto; pues no ha sido esto hecho en algún rincón.
27Ay agellid, tumneḍ s wayen i d-nnan lenbiya ? Sriɣ tumneḍ yis-sen !
27¿Crees, rey Agripa, á los profetas? Yo sé que crees.
28Aɣribas yenna i Bulus : Lemmer a yi-d ternuḍ kra yimeslayen ahat ad iyi-tqenɛeḍ ad uɣaleɣ d amasiḥi !
28Entonces Agripa dijo á Pablo: Por poco me persuades á ser Cristiano.
29Bulus yenna-yas : A wi-yufan a Ṛebbi, mačči d keččini kan, lameɛna ula d wid akk i yi-d-ismeḥsisen ass-agi, aț-țuɣalem am nekk tura neɣ deg ussan i d-iteddun, ḥaca snasel-agi i yi cudden !
29Y Pablo dijo: Pluguiese á Dios que por poco ó por mucho, no solamente tú, mas también todos los que hoy me oyen, fueseis hechos tales cual yo soy, excepto estas prisiones!
30Dɣa agellid Aɣribas, lḥakem Fistus, Birinis d wid akk yeqqimen yid-sen, kkren-d.
30Y como hubo dicho estas cosas, se levantó el rey, y el presidente, y Bernice, y los que se habían sentado con ellos;
31Mi kkren ad ṛuḥen, nnan wway gar-asen : Argaz-agi ur ixdim ula d acemma yuklalen lmut neɣ lḥebs.
31Y como se retiraron aparte, hablaban los unos á los otros, diciendo: Ninguna cosa digna ni de muerte, ni de prisión, hace este hombre.
32Aɣribas yenna i Fistus : Argaz-agi izmer ad ițțuserreḥ lemmer ur yerẓi ara ccṛeɛ ɣer Qayṣer.
32Y Agripa dijo á Festo: Podía este hombre ser suelto, si no hubiera apelado á César.