Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

John

1

1Di tazwara yella win yellan d Awal n Ṛebbi, yella akk-d Ṛebbi, d nețța i d Ṛebbi.
1EN el principio era el Verbo, y el Verbo era con Dios, y el Verbo era Dios.
2Si tazwara, yella akk-d Ṛebbi,
2Este era en el principio con Dios.
3kullec yețwaxleq seg-s ; deg wayen meṛṛa yețwaxelqen, ulac ayen ur d-nekki ara s ɣuṛ-es.
3Todas las cosas por él fueron hechas; y sin él nada de lo que es hecho, fué hecho.
4Deg-s i tella tudert ; tudert-agi tella ț-țafat i yemdanen.
4En él estaba la vida, y la vida era la luz de los hombres.
5Tafat tețfeǧǧiǧ di ṭṭlam, yerna ṭṭlam ur ț-iqbil ara.
5Y la luz en las tinieblas resplandece; mas las tinieblas no la comprendieron.
6Yella yiwen wergaz yețwaceggeɛ ed s ɣuṛ Ṛebbi, argaz-agi isem-is Yeḥya ;
6Fué un hombre enviado de Dios, el cual se llamaba Juan.
7yusa-d ad yili d inigi n tafat iwakken imdanen meṛṛa ad amnen s cchada-ines.
7Este vino por testimonio, para que diese testimonio de la luz, para que todos creyesen por él.
8Mačči d nețța i ț-țafat, nețța yusa-d d inigi n tafat.
8No era él la luz, sino para que diese testimonio de la luz.
9Tafat-agi ț-țafat n tideț, tusa-d ɣer ddunit iwakken aț-țecṛeq ɣef yal amdan.
9Aquel era la luz verdadera, que alumbra á todo hombre que viene á este mundo.
10Win yellan d Awal n Ṛebbi yella yakan si tazwara di ddunit, imi d nețța i ț-ixelqen lameɛna ddunit ur t- teɛqil ara.
10En el mundo estaba, y el mundo fué hecho por él; y el mundo no le conoció.
11Yusa-d ɣer lumma-s lameɛna nețțat ur t-teqbil ara.
11A lo suyo vino, y los suyos no le recibieron.
12Ma d wid i t-iqeblen yumnen yis, widak iɛuzz-iten, uɣalen d arraw n Ṛebbi,
12Mas á todos los que le recibieron, dióles potestad de ser hechos hijos de Dios, á los que creen en su nombre:
13mačči seg wemdan i d-lulen, mačči s lebɣi n tnefsit neɣ s lebɣi n wemdan, lameɛna d Ṛebbi i sen-yefkan tudert tajdiṭ.
13Los cuales no son engendrados de sangre, ni de voluntad de carne, ni de voluntad de varón, mas de Dios.
14Win akken yellan d Awal, yuɣal-ed d amdan, iɛac gar-aneɣ, yeččuṛ ț-țideț akk-d ṛṛeḥma. Nețweḥḥid di lqeḍra i d-yefka Baba Ṛebbi i Mmi-s awḥid.
14Y aquel Verbo fué hecho carne, y habitó entre nosotros (y vimos su gloria, gloria como del unigénito del Padre), lleno de gracia y de verdad.
15Yeḥya iched-ed fell-as zdat lɣaci yeqqaṛ : D nețța ɣef i wen-d-nniɣ : win ara d-yasen deffir-iw yezwar-iyi-d axaṭer yella uqbel ad iliɣ.
15Juan dió testimonio de él, y clamó diciendo: Este es del que yo decía: El que viene tras mí, es antes de mí: porque es primero que yo.
16Yesseṛwa-yaɣ s lxiṛat-is, lbaṛaka ɣef tayeḍ.
16Porque de su plenitud tomamos todos, y gracia por gracia.
17ccariɛa tusa-d s ufus n Sidna Musa, ma d ṛṛeḥma ț-țideț usant-ed s Sidna Ɛisa Lmasiḥ
17Porque la ley por Moisés fué dada: mas la gracia y la verdad por Jesucristo fué hecha.
18Yiwen ur yeẓri Sidi Ṛebbi, Mmi-s awḥid yellan ɣuṛ-es, d nețța i ɣ-t-id isbeggnen.
18A Dios nadie le vió jamás: el unigénito Hijo, que está en el seno del Padre, él le declaró.
19Atah wamek i geched Yeḥya asmi i d-ceggɛen ɣuṛes lḥekkam n wudayen si temdint n Lquds. Ceggɛen-d ɣuṛes tajmaɛt n lmu-qedmin akk-d yemṛabḍen n at Lewwi akken a t-steqsin, nnan-as : Anwa-k keččini ?
19Y éste es el testimonio de Juan, cuando los Judíos enviaron de Jerusalem sacerdotes y Levitas, que le preguntasen: ¿Tú, quién eres?
20Yenna-yasen tideț mbla tuffra : Mačči d nekk i d Lmasiḥ !
20Y confesó, y no negó; mas declaró: No soy yo el Cristo.
21Rnan steqsan-t : Anwa-k ihi ? D kečč i d nnbi Ilyas ? Yeḥya yenna-yasen : Xaṭi mačči d nekk. Nutni rnan nnan-as : D nnbi i telliḍ ? Nețța yerra-yasen : Xaṭi !
21Y le preguntaron: ¿Qué pues? ¿Eres tú Elías? Dijo: No soy. ¿Eres tú el profeta? Y respondió: No.
22Rnan ḥeṛsen-t nnan-as : Anwa-k ihi ? Ilaq a nerr lexbaṛ i wid i ɣ-d-iceggɛen. D acu i teqqaṛeḍ ɣef yiman-ik ?
22Dijéronle: ¿Pues quién eres? para que demos respuesta á los que nos enviaron. ¿Qué dices de ti mismo?
23Yeḥya yenna-yasen : Nekk d win akken ɣef i d-yenna nnbi Iceɛya : ț-țaɣect tețɛeggiḍ deg unezṛuf : Heggit abrid i Sidi Ṛebbi !
23Dijo: Yo soy la voz del que clama en el desierto: Enderezad el camino del Señor, como dijo Isaías profeta.
24Wid i d-yusan ɣuṛ-es i gellan di tejmaɛt n ifariziyen,
24Y los que habían sido enviados eran de los Fariseos.
25rnan steqsan-t nnan-as : Imi ur telliḍ ara d Lmasiḥ neɣ d nnbi Ilyas neɣ d nnbi nniḍen, iwacu ihi i tesseɣḍaseḍ lɣaci deg waman ?
25Y preguntáronle, y dijéronle: ¿Por qué pues bautizas, si tú no eres el Cristo, ni Elías, ni el profeta?
26Yeḥya yerra-yasen : Nekk sseɣḍaseɣ-kkun deg waman ; yella gar-awen yiwen ur t-tessinem ara,
26Y Juan les respondió, diciendo: Yo bautizo con agua; mas en medio de vosotros ha estado á quien vosotros no conocéis.
27usiɣ-ed uqbel-is, lameɛna ur uklaleɣ ara ad fsiɣ ulamma d lexyuḍ n warkasen-is.
27Este es el que ha de venir tras mí, el cual es antes de mí: del cual yo no soy digno de desatar la correa del zapato.
28Annect-agi meṛṛa yedṛa di taddart n Bitanya ɣer tama n cceṛq n wasif n Urdun anda i gesseɣḍas Yeḥya lɣaci.
28Estas cosas acontecieron en Betábara, de la otra parte del Jordán, donde Juan bautizaba.
29Azekka-nni, Yeḥya iwala Sidna Ɛisa iteddu-d ɣuṛ-es, yenṭeq s ṣṣut ɛlayen : Atan Izimer n Ṛebbi, d win ițekksen ddnub n ddunit.
29El siguiente día ve Juan á Jesús que venía á él, y dice: He aquí el Cordero de Dios, que quita el pecado del mundo.
30Fell-as i wen-d-nniɣ : « a d-yas yiwen, zwareɣ-t-id meɛna yella uqbel a d iliɣ.»
30Este es del que dije: Tras mí viene un varón, el cual es antes de mí: porque era primero que yo.
31Nekk s yiman-iw ur ẓriɣ ara anwa-t meɛna usiɣ-ed ad sɣeḍseɣ deg waman akken a t-issinen wat Isṛail .
31Y yo no le conocía; más para que fuese manifestado á Israel, por eso vine yo bautizando con agua.
32Atan wayen i d-yenna Yeḥya Aɣeṭṭas fell-as : Walaɣ Ṛṛuḥ iqedsen iṣubb-ed seg igenni s ṣṣifa n tetbirt yers-ed fell-as.
32Y Juan dió testimonio, diciendo: Vi al Espíritu que descendía del cielo como paloma, y reposó sobre él.
33Nekk ur ẓriɣ ara belli d nețța, meɛna Sidi Ṛebbi i yi-d iceggɛen iwakken ad sɣeḍseɣ deg waman, yenna-yi-d : « Aț-țwaliḍ Ṛṛuḥ iṣubb-ed seg igenni, a d-yers ɣef yiwen wergaz, d nețța ara yesɣeḍsen imdanen s Ṛṛuḥ iqedsen. »
33Y yo no le conocía; mas el que me envió á bautizar con agua, aquél me dijo: Sobre quien vieres descender el Espíritu, y que reposa sobre él, éste es el que bautiza con Espíritu Santo.
34Ayagi d ayen i ẓrant wallen-iw, daymi i d-cehdeɣ fell-as qqaṛeɣ : « Argaz-agi d Mmi-s n Ṛebbi.»
34Y yo le vi, y he dado testimonio que éste es el Hijo de Dios.
35Azekka-nni, Yeḥya mazal-it dinna nețța d sin seg inelmaden-is.
35El siguiente día otra vez estaba Juan, y dos de sus discípulos.
36Akken i gwala Sidna Ɛisa iɛedda-d, yenna-yasen : Atan izimer n Ṛebbi !
36Y mirando á Jesús que andaba por allí, dijo: He aquí el Cordero de Dios.
37Mi slan i imeslayen-agi, inelmaden-nni tebɛen Sidna Ɛisa.
37Y oyéronle los dos discípulos hablar, y siguieron á Jesús.
38Sidna Ɛisa mi geẓra tebɛen-t-id, yezzi-d ɣuṛ-sen, yenna-yasen : D acu tebɣam ? Nutni nnan-as : Ṛabi ( yeɛni : a Sidi ), anda tzedɣeḍ ?
38Y volviéndose Jesús, y viéndolos seguir le, díceles: ¿Qué buscáis? Y ellos le dijeron: Rabbí (que declarado quiere decir Maestro) ¿dónde moras?
39Yenna-yasen : Ddut yid-i aț-țeẓrem. Inelmaden-nni ddan yid-es, ẓran anda yezdeɣ. Aț-țili d ṛebɛa n tmeddit, qqimen yid-es armi yekfa wass.
39Díceles: Venid y ved. Vinieron, y vieron donde moraba, y quedáronse con él aquel día: porque era como la hora de las diez.
40Andriyus, gma-s n Semɛun Buṭrus d yiwen seg inelmaden-nni i gtebɛen Sidna Ɛisa m'akken i sen-d-yehdeṛ fell-as Yeḥya ;
40Era Andrés, hermano de Simón Pedro, uno de los dos que habían oído de Juan, y le habían seguido.
41iṛuḥ uqbel ɣer gma-s Semɛun, yenna-yas : Nufa Lmasiḥ ! Win i gextaṛ Ṛebbi.
41Este halló primero á su hermano Simón, y díjole: Hemos hallado al Mesías (que declarado es, el Cristo).
42Andriyus yewwi Semɛun ɣer Sidna Ɛisa. Akken i t-iwala Sidna Ɛisa, imuqel-it yenna-yas : Kečč i d Semɛun mmi-s n Yunes. Sya d asawen aț-tețțusemmiḍ Sifas yeɛni : Buṭrus.
42Y le trajo á Jesús. Y mirándole Jesús, dijo: Tú eres Simón, hijo de Jonás: tú serás llamado Cephas (que quiere decir, Piedra).
43Azekka-nni, Sidna Ɛisa yeqsed ad iṛuḥ ɣer tmurt n Jlili. Deg ubrid yemmuger-ed Filibus, yenna-yas : Ddu-d yid-i !
43El siguiente día quiso Jesús ir á Galilea, y halla á Felipe, al cual dijo: Sígueme.
44Filibus, d yiwen si taddart n Bitsayda, anda akken zedɣen Buṭrus d Andriyus.
44Y era Felipe de Bethsaida, la ciudad de Andrés y de Pedro.
45Syenna Filibus yeẓra-d Natanahil, yenna-yas : Nufa win ɣef i d-yehdeṛ Sidna Musa di ccariɛa, win akken i ɣef d-xebbṛen lenbiya. D Ɛisa, mmi-s n Yusef n taddart n Naṣaret.
45Felipe halló á Natanael, y dícele: Hemos hallado á aquel de quien escribió Moisés en la ley, y los profetas: á Jesús, el hijo de José, de Nazaret.
46Natanahil yerra-yas : Amek, yezmer a d-iffeɣ wayen yelhan si taddart n Naṣaret ? Filibus yerra-yas : Eyya-d aț-țwaliḍ s wallen-ik !
46Y díjole Natanael: ¿De Nazaret puede haber algo de bueno? Dícele Felipe: Ven y ve.
47Sidna Ɛisa mi gwala Natanahil iteddu-d ɣuṛ-es, yenna : Atah yiwen n wat Isṛail n tideț, ulac deg-s leɣdeṛ.
47Jesús vió venir á sí á Natanael, y dijo de él: He aquí un verdadero Israelita, en el cual no hay engaño.
48Natanahil yenna i Sidna Ɛisa : Anda i yi-tesneḍ ? Sidna Ɛisa yerra-yas : Uqbel a k-d-yessiwel Filibus, mi telliḍ ddaw n tneqleț, walaɣ-k-in !
48Dícele Natanael: ¿De dónde me conoces? Respondió Jesús, y díjole: Antes que Felipe te llamara, cuando estabas debajo de la higuera te vi.
49Dɣa Natanahil yenna-yas : A Sidi, kečč d Mmi-s n Ṛebbi ! D agellid n wat Isṛail !
49Respondió Natanael, y díjole: Rabbí, tú eres el Hijo de Dios; tú eres el Rey de Israel.
50Sidna Ɛisa yerra-yas : Tumneḍ imi i k-d-nniɣ walaɣ k-in seddaw n tneqleț ; sya ɣer zdat aț-țeẓred ayen yugaren annect-a !
50Respondió Jesús y díjole: ¿Porque te dije, te vi debajo de la higuera, crees? cosas mayores que éstas verás.
51S tideț qqaṛeɣ-awen : aț-țwalim igenni yeldi, lmalayekkat n Sidi Ṛebbi țțalint țṣubbunt sennig Mmi-s n bunadem.
51Y dícele: De cierto, de cierto os digo: De aquí adelante veréis el cielo abierto, y los ángeles de Dios que suben y descienden sobre el Hijo del hombre.