Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

John

12

1Sețța wussan uqbel lɛid n Tfaska, Sidna Ɛisa iṛuḥ ɣer Bitani, taddart n Laɛẓar win akken i d-yesseḥya si lmut.
1Y JESUS, seis días antes de la Pascua, vino á Bethania, donde estaba Lázaro, que había sido muerto, al cual había resucitado de los muertos.
2At wexxam n Laɛẓar heggan-as imensi. Marṭa tqeddec, Laɛẓar yeqqim ɣer imensi akk-d Sidna Ɛisa.
2E hiciéronle allí una cena y Marta servía, y Lázaro era uno de los que estaban sentados á la mesa juntamente con él.
3Meryem teddem-ed azgen n litra n leɛṭeṛ yeṣfan ɣlayen nezzeh, tesmar-it ɣef yiḍaṛṛen n Sidna Ɛisa, tesfeḍ-iten s ucebbub-is ; axxam meṛṛa yeččuṛ d rriḥa n leɛṭeṛ-nni.
3Entonces María tomó una libra de ungüento de nardo líquido de mucho precio, y ungió los pies de Jesús, y limpió sus pies con sus cabellos: y la casa se llenó del olor del ungüento.
4Yudas n Qeṛyut, yiwen seg inelmaden-is, win akken ara t-ixedɛen inṭeq-ed yenna :
4Y dijo uno de sus discípulos, Judas Iscariote, hijo de Simón, el que le había de entregar:
5Acuɣeṛ ur nezzenz ara leɛṭeṛ agi ? Lemmer nezzenz-it tili yewwi-d azal n telt meyya twiztin n lfeṭṭa ara nefṛeq i igellilen.
5¿Por qué no se ha vendido este ungüento por trescientos dineros, y se dió á los pobres?
6Mi d-yenna annect-agi mačči d igellilen i t-iɣaḍen meɛna yebɣa ad yawi idrimen-nni, axaṭer d amakar i gella. D nețța i d amdebbeṛ ɣef yidrimen-nsen, yețțaker-iten.
6Mas dijo esto, no por el cuidado que él tenía de los pobres: sino porque era ladrón, y tenía la bolsa, y traía lo que se echaba en ella.
7Dɣa Sidna Ɛisa yenna-yas : Anfet-as ! Leɛṭeṛ-agi thegga-t i wass n temḍelt-iw.
7Entonces Jesús dijo: Déjala; para el día de mi sepultura ha guardado esto;
8Igellilen a ten-tesɛum daymen gar-awen ! Ma d nekk, ur iyi-tseɛɛum ara daymen yid-wen.
8Porque á los pobres siempre los tenéis con vosotros, mas á mí no siempre me tenéis.
9Yuɣ lḥal lɣaci slan belli Sidna Ɛisa di taddart n Bitanya i gella. Dɣa ț-țirebbaɛ i d-iṛuḥen ɣuṛ-es, mačči kan iwakken a t-ẓren nețța, meɛna bɣan ad ẓren Laɛẓar i d yesseḥya si lmut.
9Entonces mucha gente de los Judíos entendió que él estaba allí; y vinieron no solamente por causa de Jesús, mas también por ver á Lázaro, al cual había resucitado de los muertos.
10?ef wannect-a, lmuqedmin imeqqranen qesden ad nɣen ula d Laɛẓar.
10Consultaron asimismo los príncipes de los sacerdotes, de matar también á Lázaro;
11Axaṭer ɣef ddemma-ines aṭas n lɣaci i sen iwexxṛen uɣalen umnen s Sidna Ɛisa.
11Porque muchos de los Judíos iban y creían en Jesús por causa de él.
12Azekka-nni, aṭas n lɣaci i d yusan ad ɛeggden di temdint n Lquds. Slan belli Sidna Ɛisa iteddu-d ɣer temdint.
12El siguiente día, mucha gente que había venido á la fiesta, como oyeron que Jesús venía á Jerusalem,
13Kksen-d tiseḍwa ( ticiṭwin ) n tezdayt, ṛuḥen a t-mmagren, țeddun țɛeggiḍen : ?usana ! Yețțubarek win i d-yusan s yisem n Sidi Ṛebbi ! Yețțubarek ugellid n wat Isṛail !
13Tomaron ramos de palmas, y salieron á recibirle, y clamaban: ­Hosanna, Bendito el que viene en el nombre del Señor, el Rey de Israel!
14Sidna Ɛisa yufa yiwen weɣyul d amecṭuḥ, yerkeb fell-as akken yura di tira iqedsen :
14Y halló Jesús un asnillo, y se sentó sobre él, como está escrito:
15 Ur țțaggad a tamdint n Siyun, atan ugellid-im yusa-d, irkeb-ed ɣef weɣyul amecṭuḥ.
15No temas, hija de Sión: he aquí tu Rey viene, sentado sobre un pollino de asna.
16Imiren inelmaden is ur fhimen ara ayen ideṛṛun, lameɛna asmi i gekcem Sidna Ɛisa di tamanegt-is, mmektan-d belli ayen akk yuran fell-as yedṛa yerna yețwakemmel.
16Estas cosas no las entendieron sus discípulos de primero: empero cuando Jesús fué glorificado, entonces se acordaron de que estas cosas estaban escritas de él, y que le hicieron estas cosas.
17Wid akk i gḥedṛen akk-d Sidna Ɛisa asmi i gessawel i Laɛẓar a d-iffeɣ seg u?ekka mi i t-id-yesseḥya si lmut, cehden-d ɣef wayen ẓran ;
17Y la gente que estaba con él, daba testimonio de cuando llamó á Lázaro del sepulcro, y le resucitó de los muertos.
18ɣef wannect-agi aṭas n lɣaci i d-yusan ɣuṛ-es imi slan s lbeṛhan i gexdem.
18Por lo cual también había venido la gente á recibirle, porque había oído que él había hecho esta señal;
19Imi walan akkenni, ifariziyen nnan wway gar-asen : Twalam tura : ur nezmir i wacemma, lɣaci akk ttabaɛen-t !
19Mas los Fariseos dijeron entre sí: ¿Veis que nada aprovecháis? he aquí, el mundo se va tras de él.
20Ger widak-nni i d-yusan ad ɛeggden di temdint n Lquds, llan kra n iyunaniyen.
20Y había ciertos Griegos de los que habían subido á adorar en la fiesta:
21Iyunaniyen-agi ṛuḥen ɣer Filibus ajlili n taddart n Bitsayda, nnan-as : Nebɣa a nẓer Sidna Ɛisa !
21Estos pues, se llegaron á Felipe, que era de Bethsaida de Galilea, y rogáronle, diciendo: Señor, querríamos ver á Jesús.
22Filibus ixebbeṛ Andriyus, dɣa ddukklen i sin a s-inin i Sidna Ɛisa.
22Vino Felipe, y díjolo á Andrés: Andrés entonces, y Felipe, lo dicen á Jesús.
23Nețța yerra-yasen-d : Yewweḍ-ed lweqt i Mmi-s n bunadem ad ikcem di tmanegt-is.
23Entonces Jesús les respondió, diciendo: La hora viene en que el Hijo del hombre ha de ser glorificado.
24S tideț, nniɣ-awen : aɛeqqa n yired yeɣlin deg wakal m'ur yemmut ara ad iqqim weḥd-es, lameɛna ma yemmut ad yefti, a d-yefk aṭas n iɛeqqayen.
24De cierto, de cierto os digo, que si el grano de trigo no cae en la tierra y muere, él solo queda; mas si muriere, mucho fruto lleva.
25Win yețḥadaren ɣef tudert-is ad as-tṛuḥ, ma d win ur nețḥebbiṛ ara fell-as di ddunit-agi a ț-yaf i tudert n dayem.
25El que ama su vida, la perderá; y el que aborrece su vida en este mundo, para vida eterna la guardará.
26Win yebɣan ad iqdec fell-i, a yi-d-yetbeɛ. Anda bɣuɣ iliɣ, aqeddac-iw ad yili yid-i. Win iqeddcen fell-i, Ṛebbi a t-iɛuzz.
26Si alguno me sirve, sígame: y donde yo estuviere, allí también estará mi servidor. Si alguno me sirviere, mi Padre le honrará.
27Atan tura ul-iw yetḥeyyeṛ ; d acu ara d-iniɣ ? A Baba sellek-iyi si teswiɛt-agi ? Nekk ẓriɣ ɣef teswiɛt agi i d-usiɣ iwakken a ț-qableɣ !
27Ahora está turbada mi alma; ¿y qué diré? Padre, sálvame de esta hora. Mas por esto he venido en esta hora.
28A Baba, sbeggen-ed tamanegt-ik ! Dɣa tenṭeq-ed yiwet n taɣect seg igenni, tenna-d : Sbeggneɣ-d yakan tamanegt-iw yerna mazal a ț-id-sbeggneɣ.
28Padre, glorifica tu nombre. Entonces vino una voz del cielo: Y lo he glorificado, y lo glorificaré otra vez.
29Wid yuɣ lḥal dinna slan i ṣṣut nni, ɣilen d ṛɛud. Wiyaḍ qqaṛen d lmalayekkat i s-d yemmeslayen.
29Y la gente que estaba presente, y había oído, decía que había sido trueno. Otros decían: Angel le ha hablado.
30Sidna Ɛisa yenna-yasen : Mačči ɣuṛ-i i d-tenṭeq taɣect agi, tenṭeq-ed ɣuṛ-wen.
30Respondió Jesús, y dijo: No ha venido esta voz por mi causa, mas por causa de vosotros.
31Tura ara yedṛu lḥisab n ddunit. Tura ara yețwaqceɛ umesbaṭli n ddunit-a.
31Ahora es el juicio de este mundo: ahora el príncipe de este mundo será echado fuera.
32Ma d nekk m'ara țwarefdeɣ sennig lqaɛa, a d-awiɣ imdanen meṛṛa ɣuṛ-i.
32Y yo, si fuere levantado de la tierra, á todos traeré á mí mismo.
33S imeslayen-agi, Sidna Ɛisa yebɣa a d-isbeggen amek ara yemmet.
33Y esto decía dando á entender de qué muerte había de morir.
34Lɣaci nnan-as : Ccariɛa tenna-d belli Lmasiḥ ad yidir i dayem. Amek i d-tenniḍ « Mmi-s n bunadem ilaq ad yețwarfed sennig lqaɛa » ? Ini-yaɣ-d ihi anwa i d Mmi-s n bunadem ?
34Respondióle la gente: Nosotros hemos oído de la ley, que el Cristo permanece para siempre: ¿cómo pues dices tú: Conviene que el Hijo del hombre sea levantado? ¿Quién es este Hijo del hombre?
35Sidna Ɛisa yenna-yasen : Tafat mazal-iț gar-awen i kra n lweqt kan, lḥut skud tella uqbel a kkun-iṭṭef ṭṭlam, axaṭer win ileḥḥun di ṭṭlam ur yeẓri ara anda iteddu.
35Entonces Jesús les dice: Aun por un poco estará la luz entre vosotros: andad entre tanto que tenéis luz, porque no os sorprendan las tinieblas; porque el que anda en tinieblas, no sabe dónde va.
36Skud tesɛam tafat, amnet yis akken aț-țuɣalem d arraw n tafat. Mi d-yenna imeslayen-agi, Sidna Ɛisa iḍeṛṛef iman-is anda ulac lɣaci.
36Entre tanto que tenéis la luz, creed en la luz, para que seáis hijos de luz. Estas cosas habló Jesús, y fuése, y escondióse de ellos.
37?as akken aṭas n lbeṛhanat i gexdem Sidna Ɛisa zdat-sen, nutni ugin ad amnen.
37Empero habiendo hecho delante de ellos tantas señales, no creían en él.
38S wakka i gețwakemmel wayen i d-yenna nnbi Iceɛya : A Ṛebbi, anwa i gumnen s wayen i d-nbecceṛ, iwumi i d-tețwabeggen tezmert-ik ?
38Para que se cumpliese el dicho que dijo el profeta Isaías: ¿Señor, quién ha creído á nuestro dicho? ¿Y el brazo del Señor, á quién es revelado?
39Acuɣeṛ ugin ad amnen ? D nnbi Iceɛya i d-yennan daɣen :
39Por esto no podían creer, porque otra vez dijo Isaías:
40 Ṛebbi yesderɣel-iten , yesɣeṛ ulawen-nsen, daymi allen-nsen ur țwalint ara, lefhama-nsen teqfel , ugin a d-uɣalen ɣer webrid, a kken a ten-sseḥluɣ.
40Cegó los ojos de ellos, y endureció su corazón; Porque no vean con los ojos, y entiendan de corazón, Y se conviertan, Y yo los sane.
41Nnbi Iceɛya yenna-d ayagi ɣef Sidna Ɛisa mi gwala tamanegt-is.
41Estas cosas dijo Isaías cuando vió su gloria, y habló de él.
42Ula seg imeqqranen n wat Isṛail aṭas i gumnen yis ; lameɛna ɣef ddemma n ifariziyen, ur bɣin ara a d-sbeggnen liman-nsen, axaṭer uggaden a ten-sṭixxṛen si lǧameɛ.
42Con todo eso, aun de los príncipes, muchos creyeron en él; mas por causa de los Fariseos no lo confesaban, por no ser echados de la sinagoga.
43ḥemmlen ad sɛun ccan ɣer yemdanen wala ɣer Ṛebbi.
43Porque amaban más la gloria de los hombres que la gloria de Dios.
44Sidna Ɛisa yessaɛli taɣect-is yenna : Win yesɛan laman deg-i mačči yis-i kan i gumen, meɛna yumen ula s win i yi-d-iceggɛen.
44Mas Jesús clamó y dijo: El que cree en mí, no cree en mí, sino en el que me envió;
45Win i yi iwalan, iwala win i yi-d-iceggɛen.
45Y el que me ve, ve al que me envió.
46Nekk usiɣ-ed ț-țafat ɣer ddunit, kra n win yumnen yis-i, ur yețɣimi ara di ṭṭlam.
46Yo la luz he venido al mundo, para que todo aquel que cree en mí no permanezca en tinieblas.
47Win yeslan i wawal-iw ur nexdim ara ayen i d-nniɣ mačči d nekk ara t-iḥasben, axaṭer ur d-usiɣ ara akken ad ḥasbeɣ ddunit, meɛna usiɣ-ed a ț-sellkeɣ.
47Y el que oyere mis palabras, y no las creyere, yo no le juzgo; porque no he venido á juzgar al mundo, sino á salvar al mundo.
48Kra n win i yi-ḥeqṛen ur neḥsib ara imeslayen-iw, ițțuḥaseb yakan : d awal-agi i d-nniɣ ara t-iḥasben ass aneggaru.
48El que me desecha, y no recibe mis palabras, tiene quien le juzgue: la palabra que he hablado, ella le juzgará en el día postrero.
49Imeslayen-agi mačči s ɣuṛ-i i d-kkan : Baba i yi-d-iceggɛen, d nețța i yi-d-yefkan ayen i glaqen a t-id-iniɣ d wayen ara slemdeɣ.
49Porque yo no he hablado de mí mismo; mas el Padre que me envió, él me dió mandamiento de lo que he de decir, y de lo que he de hablar.
50Daymi nniɣ-awen : aselmed ɣef i yi-d-iweṣṣa Baba ț-țudert n dayem. Nekk sselmadeɣ kan ayen i yi-d-yenna Baba.
50Y sé que su mandamiento es vida eterna: así que, lo que yo hablo, como el Padre me lo ha dicho, así hablo.