Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

John

18

1Mi gfukk ta?allit, Sidna Ɛisa yekker iṛuḥ nețța d inelmaden is, zegren iɣzer n Sidṛun. Dinna tella yiwet n tmazirt kecmen ɣuṛ-es.
1COMO Jesús hubo dicho estas cosas, salióse con sus discípulos tras el arroyo de Cedrón, donde estaba un huerto, en el cual entró Jesús y sus discípulos.
2Yudas ara t-ixedɛen yessen mliḥ amkan-nni, axaṭer Sidna Ɛisa yennum ițṛuḥu ɣer dinna nețța d inelmaden-is.
2Y también Judas, el que le entregaba, sabía aquel lugar; porque muchas veces Jesús se juntaba allí con sus discípulos.
3Yudas yewwi-d yid-es tarbaɛt n lɛeskeṛ akk-d iɛessasen n lǧameɛ ; ceggɛen-ten-id lmuqedmin imeqqranen d ifariziyen, wwḍen-d ɣer tmazirt-nni. Wwin-d yid-sen tiftilin, isufa akk-d leslaḥ.
3Judas pues tomando una compañía, y ministros de los pontífices y de los Fariseos, vino allí con linternas y antorchas, y con armas.
4Sidna Ɛisa yeẓran akk ayen ara yedṛun yid-es, iqeṛṛeb ɣuṛ-sen yenna yasen : ?ef wanwa i tețnadim ?
4Empero Jesús, sabiendo todas las cosas que habían de venir sobre él, salió delante, y díjoles: ¿A quién buscáis?
5Nutni rran-as : Nețnadi ɣef Ɛisa anaṣari ! Sidna Ɛisa yenna-yasen : D nekkini. Yudas, win akken ara t-ixedɛen yuɣ-it lḥal gar-asen.
5Respondiéronle: A Jesús Nazareno. Díceles Jesús; Yo soy (Y estaba también con ellos Judas, el que le entregaba.)
6Imi i sen-yenna Sidna Ɛisa « d nekkini », uɣalen akk ɣer deffir, ɣlin ɣer lqaɛa.
6Y como les dijo, Yo soy, volvieron atrás, y cayeron en tierra.
7Sidna Ɛisa yesteqsa-ten daɣen yenna : ?ef wanwa i tețnadim ? Nutni rran-as : ?ef Ɛisa anaṣari !
7Volvióles, pues, á preguntar: ¿A quién buscáis? Y ellos dijeron: A Jesús Nazareno.
8Sidna Ɛisa yerna yenna-yasen : Nniɣ-awen-d d nekk ! Ma d nekk i ɣef tețnadim, ǧǧet widak-agi ad ṛuḥen.
8Respondió Jesús: Os he dicho que yo soy: pues si á mi buscáis, dejad ir á éstos.
9Akka i gedṛa wawal-nni i d yenna yakan : « Ur sruḥeɣ ula d yiwen seg widak i yi-d-tefkiḍ. »
9Para que se cumpliese la palabra que había dicho: De los que me diste, ninguno de ellos perdí.
10Semɛun Buṭrus yejbed-ed ajenwi, yewwet yis aqeddac n lmuqeddem ameqqran, igzem-as ame??uɣ ayeffus. Aqeddac-agi isem-is Maṛxus.
10Entonces Simón Pedro, que tenía espada, sacóla, é hirió al siervo del pontífice, y le cortó la oreja derecha. Y el siervo se llamaba Malco.
11Sidna Ɛisa yenna i Buṭrus : Err ajenwi-inek ɣer titar-is (teɣlaft-is). Eɛni ur ilaq ara ad sweɣ taqbuct n leɛtab i yi-d-yefka Baba ?
11Jesús entonces dijo á Pedro: Mete tu espada en la vaina: el vaso que el Padre me ha dado, ¿no lo tengo de beber?
12Lɛeskeṛ akk-d iɛessasen n lǧameɛ ṭṭfen Sidna Ɛisa,
12Entonces la compañía y el tribuno, y los ministros de los Judíos, prendieron á Jesús y le ataron,
13wwin-t yețwarez ɣer wexxam n ?anna aḍeggal n Kayef yellan d lmuqeddem ameqqran aseggas-nni.
13Y lleváronle primeramente á Anás; porque era suegro de Caifás, el cual era pontífice de aquel año.
14Kayef d win akken i sen-yennan i wat Isṛail : « Axiṛ ad immet yiwen kan ɣef lumma.»
14Y era Caifás el que había dado el consejo á los Judíos, que era necesario que un hombre muriese por el pueblo.
15Semɛun Buṭrus, nețța d yiwen unelmad nniḍen tebɛen Sidna Ɛisa. Anelmad-agi yessen lmuqeddem ameqqran s yiman-is ; itbeɛ Sidna Ɛisa mi t-wwin ɣer wefrag n wexxam n lmuqeddem ameqqran,
15Y seguía á Jesús Simón Pedro, y otro discípulo. Y aquel discípulo era conocido del pontífice, y entró con Jesús al atrio del pontífice;
16ma d Buṭrus yeqqim di beṛṛa ɣer tama n tewwurt. Anelmad-nni yessnen lmuqeddem ameqqran yuɣal yeffeɣ ed, yehdeṛ-as i tɛessast n tewwurt, dɣa tessekcem Buṭrus.
16Mas Pedro estaba fuera á la puerta. Y salió aquel discípulo que era conocido del pontífice, y habló á la portera, y metió dentro á Pedro.
17Taqeddact-nni yețɛassan tawwurt, tenna i Buṭrus : Ur telliḍ ara ula d kečč seg inelmaden n wergaz-agi ? Buṭrus yerra-yas : Xaṭi, ur lliɣ ara seg-sen !
17Entonces la criada portera dijo á Pedro: ¿No eres tú también de los discípulos de este hombre? Dice él: No soy.
18Iqeddacen akk-d iɛessasen ceɛlen times di lkanun, zzin-as iwakken ad sseḥmun axaṭer d asemmiḍ. Buṭrus iqeṛṛeb ɣuṛ-sen ad yeẓẓiẓen ( ad isseḥmu ) ula d nețța.
18Y estaban en pie los siervos y los ministros que habían allegado las ascuas; porque hacía frío, y calentábanse: y estaba también con ellos Pedro en pie, calentándose.
19Lmuqeddem ameqqran yebda yesteqsay Sidna Ɛisa ɣef wayen yeɛnan inelmaden-is d uselmed-ines.
19Y el pontífice preguntó á Jesús acerca de sus discípulos y de su doctrina.
20Sidna Ɛisa yenna-yas : Hedṛeɣ ɛinani zdat lɣaci, slemdeɣ di leǧwameɛ n wat Isṛail, slemdeɣ daɣen deg wefrag n lǧameɛ iqedsen anda i gețnejmaɛ lɣaci, ur hdiṛeɣ ara s tuffra.
20Jesús le respondió: Yo manifiestamente he hablado al mundo: yo siempre he enseñado en la sinagoga y en el templo, donde se juntan todos los Judíos, y nada he hablado en oculto.
21Iwacu i yi testeqsayeḍ ? Steqsi widak i yi-slan amek i sen-hedṛeɣ, nutni ẓran akk ayen i d-nniɣ.
21¿Qué me preguntas á mí? Pregunta á los que han oído, qué les haya yo hablado: he aquí, ésos saben lo que yo he dicho.
22Mi d-yenna ayagi, yiwen uɛessas yellan zdat-es, yewwet it s useṛfiq, yenna-yas : Akka ara d-thedṛeḍ i lmuqeddem ameqqran ?
22Y como él hubo dicho esto, uno de los criados que estaba allí, dió una bofetada á Jesús, diciendo: ¿Así respondes al pontífice?
23Sidna Ɛisa yenna-yas : Ma nniɣ-ed ayen ixesṛen, ini yi-d d acu-t ; ma yella ț-țideț i d nniɣ, acuɣeṛ i yi-tewteḍ ?
23Respondióle Jesús: Si he hablado mal, da testimonio del mal: y si bien, ¿por qué me hieres?
24Imiren ?anna iceggeɛ Sidna Ɛisa yețwarez ɣer Kayef, lmuqeddem ameqqran.
24Y Anás le había enviado atado á Caifás pontífice.
25Semɛun Buṭrus mazal-it yeqqim yeẓẓiẓin deg wemkan-nni, iluɛa-t-id yiwen yenna-yas : I kečč, ur telliḍ ara d yiwen seg inelmaden n wergaz-agi ? Buṭrus inkeṛ yenna-yas : Xaṭi, ur lliɣ ara seg-sen !
25Estaba pues Pedro en pie calentándose. Y dijéronle: ¿No eres tú de sus discípulos? El negó, y dijo: No soy.
26Yiwen seg iqeddacen n lmuqeddem ameqqran, yețțilin i win akken iwumi yegzem Semɛun Buṭrus ame??uɣ, iwehha-d ɣuṛ-es yenna-yas : Ur k-ẓriɣ ara yid-es di tmazirt ?
26Uno de los siervos del pontífice, pariente de aquél á quien Pedro había cortado la oreja, le dice: ¿No te vi yo en el huerto con él?
27Lameɛna Buṭrus yenkeṛ daɣen. Imiren kan iskkuɛ uyaziḍ.
27Y negó Pedro otra vez: y luego el gallo cantó.
28Mi d-ffɣen s ɣuṛ Kayef, lecyux n wat Isṛail wwin Sidna Ɛisa ɣer lḥakem Bilaṭus ; yuɣ lḥal d lefjer. Wid i t-yewwin ur kcimen ara ɣer daxel n lbeṛj (sṛaya) n Bilaṭus, iwakken ad qqimen d izedganen m'ara ččen imensi n lɛid n Tfaska.
28Y llevaron á Jesús de Caifás al pretorio: y era por la mañana: y ellos no entraron en el pretorio por no ser contaminados, sino que comiesen la pascua.
29Daymi i d-iffeɣ ɣuṛ-sen Bilaṭus, yesteqsa-ten yenna : D acu i gexdem wergaz-agi ?
29Entonces salió Pilato á ellos fuera, y dijo: ¿Qué acusación traéis contra este hombre?
30Rran-as : Lemmer ur yexdim ara ayen n diri, tili ur k-t-id-nețțawi ara.
30Respondieron y dijéronle: Si éste no fuera malhechor, no te le habríamos entregado.
31Bilaṭus yenna-yasen : Atan ɣuṛ-wen, ḥekmet fell-as s ccariɛa-nwen ! Nutni nnan-as : Nukni ur nezmir ara a neḥkem ɣef yiwen s lmut !
31Díceles entonces Pilato: Tomadle vosotros, y juzgadle según vuestra ley. Y los Judíos le dijeron: A nosotros no es lícito matar á nadie:
32Ayagi, iwakken ad yedṛu wayen i d-yenna Sidna Ɛisa ɣef lmut i t-yețṛaǧun.
32Para que se cumpliese el dicho de Jesús, que había dicho, dando á entender de qué muerte había de morir.
33Bilaṭus yekcem ɣer wexxam n ccṛeɛ akken ad icaṛeɛ Sidna Ɛisa ; yesteqsa-t, yenna-yas : D kečč i d agellid n wat Isṛail ?
33Así que, Pilato volvió á entrar en el pretorio, y llamó á Jesús, y díjole: ¿Eres tú el Rey de los Judíos?
34Sidna Ɛisa yerra-yas : Yella win i k-t-id-yennan neɣ d kečč i t-id-yennan s yiman-ik ?
34Respondióle Jesús: ¿Dices tú esto de ti mismo, ó te lo han dicho otros de mí?
35Bilaṭus yerra-yas : Tḥesbeḍ-iyi n wat Isṛail nekkini ? D lmuqedmin imeqqranen d wat n tmurt-ik i k-id-yewwin ɣuṛ-i ! D acu i txedmeḍ ?
35Pilato respondió: ¿Soy yo Judío? Tu gente, y los pontífices, te han entregado á mí: ¿qué has hecho?
36Sidna Ɛisa yerra-yas : Tagelda-w mačči n ddunit-agi. Lemmer tagelda-w n ddunit-agi tili iqeddacen-iw nnuɣen akken ur d-ɣelliɣ ara ger ifassen n imeqqranen n wat Isṛail. S tideț tagelda-w mačči n dagi.
36Respondió Jesús: Mi reino no es de este mundo: si de este mundo fuera mi reino, mis servidores pelearían para que yo no fuera entregado á los Judíos: ahora, pues, mi reino no es de aquí.
37Bilaṭus yenna-yas : Ihi d agellid i telliḍ ? Sidna Ɛisa yerra-yas : Tenniḍ-t-id s yiman-ik, d agellid i lliɣ ! Luleɣ-d yerna usiɣ-ed ɣer ddunit-agi akken a d-cehdeɣ ɣef tideț. Win iḥemmlen tideț, yesmeḥsis i wayen i d-qqaṛeɣ.
37Díjole entonces Pilato: ¿Luego rey eres tu? Respondió Jesús: Tu dices que yo soy rey. Yo para esto he nacido, y para esto he venido al mundo, para dar testimonio á la verdad. Todo aquél que es de la verdad, oye mi voz.
38Bilaṭus yenna-yas : D acu i ț-țideț ? Mi s-d-yenna ayagi, Bilaṭus yuɣal ɣer wat Isṛail yenna-yasen : Nekk, ur ufiɣ ara sebba s wayes ara ḥekmeɣ ɣef wergaz-agi.
38Dícele Pilato: ¿Qué cosa es verdad? Y como hubo dicho esto, salió otra vez á los Judíos, y díceles: Yo no hallo en él ningún crimen.
39Meɛna akken i tella lɛadda, di mkul lɛid n Tfaska țserriḥeɣ-awen-d i yiwen umeḥbus ; tebɣam ihi a d-serrḥeɣ i ugellid n wat Isṛail ?
39Empero vosotros tenéis costumbre, que os suelte uno en la Pascua: ¿queréis, pues, que os suelte al Rey de los Judíos?
40Dɣa nutni bdan țɛeggiḍen, qqaṛen : Ala ! Ur as-d-țserriḥ ara i nețța ! Serreḥ-ed i Baṛabas ! Baṛabas-agi, d argaz bu tmegṛaḍ.
40Entonces todos dieron voces otra vez, diciendo: No á éste, sino á Barrabás. Y Barrabás era ladrón.