Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

John

21

1Syin akkin, Sidna Ɛisa isbeggen-ed iman-is daɣen i inelmaden-is ɣef rrif n lebḥeṛ n Tiberyas. Atah wamek i tedṛa :
1DESPUÉS se manifestó Jesús otra vez á sus discípulos en la mar de Tiberias; y manifestóse de esta manera.
2Semɛun Buṭrus, ?uma iwumi qqaṛen Akniw, Natanahil n taddart n Kana yellan di tmurt n Jlili, arraw n Zabadi akk-d sin inelmaden nniḍen ddukklen akken.
2Estaban juntos Simón Pedro, y Tomás, llamado al Dídimo, y Natanael, el que era de Caná de Galilea, y los hijos de Zebedeo, y otros dos de sus discípulos.
3Semɛun Buṭrus yenna-yasen : Ad ṛuḥeɣ a d-ṣeggḍeɣ iselman. Nutni nnan-as : Ula d nukkni a neddu yid-ek. Dɣa ṛuḥen rekben taflukt, ṣeggden iḍ kamel ur d-ṭṭifen ula d yiwen uḥewtiw.
3Díceles Simón: A pescar voy. Dícenle: Vamos nosotros también contigo. Fueron, y subieron en una barca; y aquella noche no cogieron nada.
4Akken yebda yețțali wass, ataya Sidna Ɛisa ibedd-ed ɣef rrif n lebḥeṛ ; inelmaden ur t-eɛqilen ara d nețța.
4Y venida la mañana, Jesús se puso á la ribera: mas los discípulos no entendieron que era Jesús.
5Sidna Ɛisa yessawel-asen : Ay arrac, teṭṭfem-d kra n lḥut neɣ ala ? Nutni rran-as : Ur d-neṭṭif ula d yiwen !
5Y díjoles: Mozos, ¿tenéis algo de comer? Respondiéronle: No.
6Sidna Ɛisa yenna-yasen : ?eggṛet acebbak ɣer tama tayeffust n teflukt a d-teṭṭfem. Deggṛen acebbak ɣer wanda i sen-d-yenna, mi t-id-ssulin yeččuṛ ed d lḥut armi ur zmiren ara a t-id refden.
6Y él les dice: Echad la red á la mano derecha del barco, y hallaréis. Entonces la echaron, y no la podían en ninguna manera sacar, por la multitud de los peces.
7Anelmad-nni i gḥemmel Sidna Ɛisa, yenna i Buṭrus : D Sidna Ɛisa !ɣ Mi gesla belli d Sidna Ɛisa, Semɛun Buṭrus yekksen aqenduṛ-is mi gella yețṣeggid, yelsa-t, dɣa iḍeggeṛ iman-is ɣer waman.
7Entonces aquel discípulo, al cual amaba Jesús, dijo á Pedro: El Señor es. Y Simón Pedro, como oyó que era el Señor, ciñóse la ropa, porque estaba desnudo, y echóse á la mar.
8Inelmaden nniḍen uɣalen-d s teflukt ɣer rrif, zzuɣṛen-d yid-sen acebbak nni yeččuṛen d iselman. Llan beɛden ɣef rrif azal n meyya n lmitrat.
8Y los otros discípulos vinieron con el barco (porque no estaban lejos de tierra sino como doscientos codos), trayendo la red de peces.
9Mi d-rsen ɣer lqaɛa, ufan-d aɣṛum akk-d lḥut s ufella n yirrij n tmes.
9Y como descendieron á tierra, vieron ascuas puestas, y un pez encima de ellas, y pan.
10Sidna Ɛisa yenna-yasen : Awit-ed kra n iselman seg wid i d-teṭṭfem.
10Díceles Jesús; Traed de los peces que cogisteis ahora.
11Semɛun Buṭrus yuli ɣer teflukt, ijebd-ed acebbak-nni, yeẓẓuɣer-it-id ɣer lqaɛa. Ufan deg-s meyya utlata uxemsin iselman imeqqranen ; ɣas akken yeččuṛ ucebbak-nni ur iqqeṛs ara.
11Subió Simón Pedro, y trajo la red á tierra, llena de grandes peces, ciento cincuenta y tres: y siendo tantos, la red no se rompió.
12Sidna Ɛisa yenna-yasen : Qeṛṛbet-ed aț-țeččem. Ula d yiwen seg inelmaden-nni ur yezmir a s-yini « anwa-k ? » ?ran akk belli d Sidna Ɛisa.
12Díceles Jesús: Venid, comed. Y ninguno de los discípulos osaba preguntarle: ¿Tú, quién eres? sabiendo que era el Señor.
13Sidna Ɛisa iqeṛṛeb ɣuṛ-sen, ifṛeq-asen aɣṛum-nni d iselman-nni.
13Viene pues Jesús, y toma el pan, y les da; y asimismo del pez.
14?-țikkelt tis tlata i d-yesken iman-is Sidna Ɛisa i inelmaden-is seg wasmi i d-yeḥya si lmut. Sidna Ɛisa akk-d Buṭrus
14Esta era ya la tercera vez que Jesús se manifestó á sus discípulos, habiendo resucitado de los muertos.
15Mi kfan učči, Sidna Ɛisa yenna i Semɛun Buṭrus : A Semɛun mmi-s n Yunes, tḥemmleḍ-iyi akteṛ n wigi ? Semɛun Buṭrus yenna-yas : Ih a Sidi, teẓriḍ ḥemmleɣ-k. Sidna Ɛisa yenna-yas : ?ḥadar izamaren-iw.
15Y cuando hubieron comido, Jesús dijo á Simón Pedro: Simón, hijo de Jonás, ¿me amas más que estos? Dícele; Sí Señor: tú sabes que te amo. Dícele: Apacienta mis corderos.
16Sidna Ɛisa yenna-yas tikkelt tis snat : A Semɛun mmi-s n Yunes, tḥemmleḍ-iyi ? Yerra-yas : Ih teẓriḍ ḥemmleɣ-k a Sidi ! Sidna Ɛisa yenna-yas : Kess ulli-inu.
16Vuélvele á decir la segunda vez: Simón, hijo de Jonás, ¿me amas? Respóndele: Sí, Señor: tú sabes que te amo. Dícele: Apacienta mis ovejas.
17Sidna Ɛisa yesteqsa-t tikkelt tis tlata, yenna-yas : A Semɛun mmi-s n Yunes, tḥemmleḍ-iyi ? Semɛun Buṭrus iɣaḍ-it lḥal, axaṭer ț-țikkelt tis tlata i t-id-yesteqsa : « Ma tḥemmleḍ-iyi ?». Dɣa yenna-yas : A Sidi, teẓriḍ kullec, teẓriḍ belli ḥemmleɣ-k ! Sidna Ɛisa yenna-yas : ?ḥadar ulli-inu.
17Dícele la tercera vez: Simón, hijo de Jonás, ¿me amas? Entristecióse Pedro de que le dijese la tercera vez: ¿Me amas? y dícele: Señor, tú sabes todas las cosas; tú sabes que te amo. Dícele Jesús: Apacienta mis ovejas.
18Qqaṛeɣ-ak s tideț : asmi me??iyeḍ, tețbeggiseḍ i yiman-ik weḥd-ek, tețṛuḥuḍ anda tebɣiḍ. Lameɛna asm'ara tuɣaleḍ d amɣaṛ, aț-țḍelqeḍ iɣallen-ik i wayeḍ akken a k-yebges yerna a k yawi ɣer wanda ur tebɣiḍ ara aț-țṛuḥeḍ.
18De cierto, de cierto te digo: Cuando eras más mozo, te ceñías, é ibas donde querías; mas cuando ya fueres viejo, extenderás tus manos, y te ceñirá otro, y te llevará á donde no quieras.
19S imeslayen-agi, issemɛen-ed amek ara yemmet Semɛun Buṭrus ɣef ddemma n tmanegt n Sidi Ṛebbi. Mi d-yenna ayagi, yenna-yas daɣen : Ddu-d yid-i !
19Y esto dijo, dando á entender con qué muerte había de glorificar á Dios. Y dicho esto, dícele: Sígueme.
20Buṭrus yezzi ɣer deffir, iwala anelmad-nni i gḥemmel Sidna Ɛisa iteddu-d deffir-nsen. Anelmad-agi d win akken i geknan ɣer Sidna Ɛisa asmi llan tețțen imensi, i s yennan : «A Sidi, anwa ara k ixedɛen ?»
20Volviéndose Pedro, ve á aquel discípulo al cual amaba Jesús, que seguía, el que también se había recostado á su pecho en la cena, y le había dicho: Señor, ¿quién es el que te ha de entregar?
21Mi t-iwala, Buṭrus yesteqsa Sidna Ɛisa yenna-yas : I nețța a Sidi, d acu ara yedṛun yid-es ?
21Así que Pedro vió á éste, dice á Jesús: Señor, ¿y éste, qué?
22Sidna Ɛisa yenna-yas : Ma bɣiɣ ad yidir alamma d asm'ara d-uɣaleɣ, d acu i k yecqan ? Kečč tbeɛ-iyi-d !
22Dícele Jesús: Si quiero que él quede hasta que yo venga, ¿qué á tí? Sígueme tú.
23?ef wannect-agi i geffeɣ lexbaṛ ger watmaten, qqaṛen : « Anelmad-agi ur yețmețțat ara ». S tideț, Sidna Ɛisa ur d-yenni ara belli anelmad-agi ur yețmețțat ara lameɛna yenna-d kan : « Ma bɣiɣ ad yidir alamma asm'ara d uɣaleɣ, d acu i k yecqan ? »
23Salió entonces este dicho entre los hermanos, que aquel discípulo no había de morir. Mas Jesús no le dijo, No morirá; sino: Si quiero que él quede hasta que yo venga ¿qué á ti?
24D anelmad-agi i d-ixebbṛen ɣef wannect-agi yerna yura-t-id. Neẓra belli cchada-ines tṣeḥḥa.
24Este es aquel discípulo que da testimonio de estas cosas, y escribió estas cosas: y sabemos que su testimonio es verdadero.
25Sidna Ɛisa yexdem daɣen aṭas n lecɣal nniḍen. Lemmer a ten-id neḥku yiwen yiwen, ur cukkeɣ ara ddunit meṛṛa aț-țawi tiktabin ara naru.
25Y hay también otras muchas cosas que hizo Jesús, que si se escribiesen cada una por sí, ni aun en el mundo pienso que cabrían los libros que se habrían de escribir. Amén.