Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

John

5

1Ɛeddan kra n wussan, Sidna Ɛisa yuli ɣer temdint n Lquds akken ad yeḥdeṛ i lɛid n wat Isṛail.
1DESPUÉS de estas cosas, era un día de fiesta de los Judíos, y subió Jesús á Jerusalem.
2Di temdint-agi, zdat n tewwurt yețțusemman « tawwurt n wulli, »tella yiwet n temda n waman qqaṛen-as s tɛibṛanit : « Bitesda ». Zzin-as-d xemsa ifragen yesɛan ssqef.
2Y hay en Jerusalem á la puerta del ganado un estanque, que en hebraico es llamado Bethesda, el cual tiene cinco portales.
3Deg ifragen-agi aṭas n imuḍan i gḍelqen, iderɣalen, iɛibanen d wukrifen țṛaǧun akk ad ḥerrken waman.
3En éstos yacía multitud de enfermos, ciegos, cojos, secos, que estaban esperando el movimiento del agua.
4Axaṭer tiswiɛin yețṣubbu-d yiwen n lmelk ɣer temda, yețḥerrik aman-nni ; win ara ikecmen d amezwaru ɣer temda m'ara ḥerrken waman ad yeḥlu si lehlak-is akken yebɣu yili.
4Porque un ángel descendía á cierto tiempo al estanque, y revolvía el agua; y el que primero descendía en el estanque después del movimiento del agua, era sano de cualquier enfermedad que tuviese.
5Yella dinna yiwen wergaz tmanya utlatin iseggasen nețța di lehlak.
5Y estaba allí un hombre que había treinta y ocho años que estaba enfermo.
6Sidna Ɛisa mi t-iwala yeḍleq, yeẓra belli aṭas aya segmi yuḍen, yenna-yas: Tebɣiḍ aț-țeḥluḍ ?
6Como Jesús vió á éste echado, y entendió que ya había mucho tiempo, dícele: ¿Quieres ser sano?
7Amuḍin-nni yerra-yas-ed : A Sidi, ur sɛiɣ ara win ara yi gren ɣer temda m'ara ḥerken waman ; m'ara ɛeṛdeɣ ad kecmeɣ wayeḍ a yi-izwir.
7Señor, le respondió el enfermo, no tengo hombre que me meta en el estánque cuando el agua fuere revuelta; porque entre tanto que yo vengo, otro antes de mí ha descendido.
8Sidna Ɛisa yenna-yas : Ekker fell-ak, ddem tagertilt-ik telḥuḍ !
8Dícele Jesús: Levántate, toma tu lecho, y anda.
9Imiren kan argaz-nni yeḥla, yeddem tagertilt-is yebda tikli. Ayagi yedṛa deg wass n ssebt yellan d ass n westeɛfu.
9Y luego aquel hombre fué sano, y tomó su lecho, é íbase. Y era sábado aquel día.
10Lecyux n wat Isṛail nnan-as i wergaz-nni yeḥlan : Ass-agi d ass n westeɛfu, d leḥṛam fell-ak aț-țebbibeḍ tagertilt-ik !
10Entonces los Judíos decían á aquel que había sido sanado: Sábado es: no te es lícito llevar tu lecho.
11Nețța yerra-yasen : Win i yi-sseḥlan d nețța i yi-d yennan : « Ddem tagertilt-ik telḥuḍ. »
11Respondióles: El que me sanó, él mismo me dijo: Toma tu lecho y anda.
12Steqsan-t nnan-as : Anwa i k-d-yennan akka ?
12Preguntáronle entonces: ¿Quién es el que te dijo: Toma tu lecho y anda?
13Lameɛna argaz-nni yeḥlan ur yeẓri ara anwa-t, axaṭer Sidna Ɛisa yekcem ger lɣaci ițemdeḥḥasen dinna.
13Y el que había sido sanado, no sabía quién fuese; porque Jesús se había apartado de la gente que estaba en aquel lugar.
14Taswiɛt kan, Sidna Ɛisa yemlal-it-id deg wefrag n lǧameɛ iqedsen yenna yas : Aql-ik teḥliḍ, sya d asawen xḍu i ddnub iwakken ur ideṛṛu ara yid-ek akteṛ n wannect-nni !
14Después le halló Jesús en el templo, y díjole: He aquí, has sido sanado; no peques más, porque no te venga alguna cosa peor.
15Argaz-nni iṛuḥ ad ixebbeṛ lecyux n wat Isṛail belli d Sidna Ɛisa i t-yesseḥlan.
15El se fué, y dió aviso á los Judíos, que Jesús era el que le había sanado.
16Lecyux n wat Isṛail bdan accetki ɣef Sidna Ɛisa imi i gexdem ayagi deg wass n westeɛfu.
16Y por esta causa los Judíos perseguían á Jesús, y procuraban matarle, porque hacía estas cosas en sábado.
17Sidna Ɛisa yenna yasen : Baba Ṛebbi ixeddem ar tura, nekk daɣen aql-i xeddmeɣ !
17Y Jesús les respondió: Mi Padre hasta ahora obra, y yo obro.
18?ef wawal-agi lecyux-nni ufan-as-ed sebba nniḍen, țqelliben amek ara t-nɣen, mačči kan imi ur iqudeṛ ara ass n westeɛfu meɛna imi gerra Ṛebbi d Baba-s yerna yesseɛdel iman-is d Ṛebbi.
18Entonces, por tanto, más procuraban los Judíos matarle, porque no sólo quebrantaba el sábado, sino que también á su Padre llamaba Dios, haciéndose igual á Dios.
19Sidna Ɛisa yerra-yasen : S tideț qqaṛeɣ-awen : Mmi-s n Ṛebbi ur ixeddem acemma s yiman is, ixeddem ala ayen yeẓra ixeddem-it Baba-s. Kra n wayen ixeddem Baba-s ixeddem-it Mmi-s daɣen.
19Respondió entonces Jesús, y díjoles: De cierto, de cierto os digo: No puede el Hijo hacer nada de sí mismo, sino lo que viere hacer al Padre: porque todo lo que él hace, esto también hace el Hijo juntamente.
20Axaṭer Baba-s iḥemmel Mmi-s, yesbeggin-as-d lecɣal-is meṛṛa. Ad as-yernu tazmert s wacu ara yexdem ayen yugaren kra n wayen teẓram ar ass-a, aț-țwehmem di lecɣal-is.
20Porque el Padre ama al Hijo, y le muestra todas las cosas que él hace; y mayores obras que éstas le mostrará, de suerte que vosotros os maravilléis.
21Akken Baba Ṛebbi yeskkaray-ed lmegtin ițțarra-yasen tudert, akken daɣen Mmi-s yețțak tudert i win yebɣa.
21Porque como el Padre levanta los muertos, y les da vida, así también el Hijo á los que quiere da vida.
22Baba Ṛebbi ur iḥekkem ɣef yiwen, lameɛna yerra lḥekma ger ifassen n Mmi-s
22Porque el Padre á nadie juzga, mas todo el juicio dió al Hijo;
23iwakken imdanen meṛṛa ad qadṛen Mmi-s akken țqadaṛen Baba-s. Win ur nqudeṛ ara Mmi-s ur iqudeṛ ara Baba-s i t-id iceggɛen.
23Para que todos honren al Hijo como honran al Padre. El que no honra al Hijo, no honra al Padre que le envió.
24S tideț nniɣ-awen : « kra n win yesmeḥsisen i wawal-iw, yumnen s win i yi-d-iceggɛen yesɛa tudert n dayem yerna ulac fell-as lḥisab, lameɛna iɛedda yakan si lmut ɣer tudert.
24De cierto, de cierto os digo: El que oye mi palabra, y cree al que me ha enviado, tiene vida eterna; y no vendrá á condenación, mas pasó de muerte á vida.
25S tideț nniɣ-awen : « iteddu-d lweqt yerna yewweḍ-ed anda lmegtin ad slen i ṣṣut n Mmi-s n Ṛebbi, yerna wid akk ara s-yeslen ad idiren.
25De cierto, de cierto os digo: Vendrá hora, y ahora es, cuando los muertos oirán la voz del Hijo de Dios: y los que oyeren vivirán.
26Akken yesɛa Baba Ṛebbi tudert deg yiman-is i gefka daɣen i Mmi-s ad yesɛu tudert deg yiman-is.
26Porque como el Padre tiene vida en sí mismo, así dió también al Hijo que tuviese vida en sí mismo:
27Yerra ger ifassen-is lḥekma imi d Mmi-s n bunadem i gella.
27Y también le dió poder de hacer juicio, en cuanto es el Hijo del hombre.
28Ur țțawhamet ara, axaṭer lweqt iteddu-d, wid akk yellan deg i?ekwan ad slen i ṣṣut n Mmi-s n bunadem,
28No os maravilléis de esto; porque vendrá hora, cuando todos los que están en los sepulcros oirán su voz;
29imiren a d-kkren ; wid ixedmen lxiṛ a d-ḥyun ɣer tudert n dayem ma d wid ixedmen cceṛ a d-ḥyun iwakken ad țțuḥasben.
29Y los que hicieron bien, saldrán á resurrección de vida; mas los que hicieron mal, á resurrección de condenación.
30Ur xeddmeɣ acemma s lebɣi-w lameɛna ḥekkmeɣ s lebɣi n Baba Ṛebbi. Lḥekma-inu d lḥeqq axaṭer ur țqellibeɣ ara ad xedmeɣ lebɣi-w, lameɛna lebɣi n win i yi-d-iceggɛen. »
30No puedo yo de mí mismo hacer nada: como oigo, juzgo: y mi juicio es justo; porque no busco mi voluntad, mas la voluntad del que me envió, del Padre.
31Ma yella d nekk kan i d icehden ɣef yiman-iw cchada-inu ur tețwaqbal ara.
31Si yo doy testimonio de mí mismo, mi testimonio no es verdadero.
32Lameɛna sɛiɣ inigi nniḍen, yerna cchada-ines tṣeḥḥa.
32Otro es el que da testimonio de mí; y sé que el testimonio que da de mí, es verdadero.
33Tceggɛem ɣer Yeḥya testeqsam-t, nețța icehhed-ed ɣef tideț.
33Vosotros enviasteis á Juan, y él dió testimonio á la verdad.
34Nekk ur țkileɣ ara ɣef cchada n wemdan, nniɣ-awen-d annect-agi akken aț-țețwasellkem.
34Empero yo no tomo el testimonio de hombre; mas digo esto, para que vosotros seáis salvos.
35Yeḥya yusa-d ț-țaftilt yețfeǧǧiǧen ger yemdanen, ma d kunwi tebɣam aț-țferḥem taswiɛt kan di tafat-is.
35El era antorcha que ardía y alumbraba: y vosotros quisisteis recrearos por un poco á su luz.
36Tella fell-i cchada nniḍen yugaren tin n Yeḥya : d lecɣal i yi d-yefka Baba Ṛebbi a ten-xedmeɣ. Lecɣal-agi țcehhiden-d fell-i belli d Baba Ṛebbi i yi-d-iceggɛen.
36Mas yo tengo mayor testimonio que el de Juan: porque las obras que el Padre me dió que cumpliese, las mismas obras que yo hago, dan testimonio de mí, que el Padre me haya enviado.
37Ula d Baba Ṛebbi i yi d-iceggɛen icehhed-ed fell-i, meɛna kunwi leɛmeṛ ur teslim i ṣṣut-is, ur teẓrim udem-is.
37Y el que me envió, el Padre, él ha dado testimonio de mí. Ni nunca habéis oído su voz, ni habéis visto su parecer.
38Awal-is ur yezdiɣ ara deg wulawen nwen imi ur tuminem ara s win i d-iceggeɛ.
38Ni tenéis su palabra permanente en vosotros; porque al que él envió, á éste vosotros no creéis.
39Tețnadim di tektabin iqedsen tɣilem aț-țafem deg-sent tudert n dayem. Tiktabin-agi d nutenti i-d-icehden fell-i.
39Escudriñad las Escrituras, porque á vosotros os parece que en ellas tenéis la vida eterna; y ellas son las que dan testimonio de mí.
40Lameɛna kunwi tugim a d-tasem ɣuṛ-i aț-țesɛum tudert.
40Y no queréis venir á mí, para que tengáis vida.
41Ur țqellibeɣ ara ad sɛuɣ cciɛa ɣer yemdanen,
41Gloria de los hombres no recibo.
42?riɣ belli deg wulawen-nwen ur tḥemmlem ara Ṛebbi.
42Mas yo os conozco, que no tenéis amor de Dios en vosotros.
43Nekk usiɣ-ed s yisem n Baba Ṛebbi, kunwi ur iyi-teqbilem ara. Lemmer a d-yas wayeḍ a d-icehhed ɣef yiman-is a t-tqeblem !
43Yo he venido en nombre de mi Padre, y no me recibís: si otro viniere en su propio nombre, á aquél recibiréis.
44Amek ara tesɛum liman ma yella tețnadim aț-țemyeɛǧabem wway gar awen wala aț-țɛeǧbem kan i Ṛebbi ?
44¿Cómo podéis vosotros creer, pues tomáis la gloria los unos de los otros, y no buscáis la gloria que de sólo Dios viene?
45?adret aț-țɣilem d nekk ara iccetkin fell-awen zdat Baba Ṛebbi ! D Musa ara iccetkin fell-awen, d Musa-nni ɣef i tețțeklem.
45No penséis que yo os tengo de acusar delante del Padre; hay quien os acusa, Moisés, en quien vosotros esperáis.
46Lemmer ț-țideț tumnem s Musa tili tumnem yis-i, axaṭer yura-d fell-i di tira iqedsen.
46Porque si vosotros creyeseis á Moisés, creeríais á mí; porque de mí escribió él.
47Ma yella ur tuminem ara s wayen i d-yura, amek ara tamnem s wawal-iw ?
47Y si á sus escritos no creéis, ¿cómo creeréis á mis palabras?