Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

John

7

1Deffir wayagi, Sidna Ɛisa ikemmel abrid-is iteddu di tmurt n Jlili. Ur yebɣi ara ad iṛuḥ ɣer tmurt n Yahuda, axaṭer imeqqranen n wat Isṛail țqelliben fell-as iwakken a t nɣen.
1Y PASADAS estas cosas andaba Jesús en Galilea: que no quería andar en Judea, porque los Judíos procuraban matarle.
2Lɛid i deg xeddmen wat Isṛail tiɛecciwin iqeṛṛeb-ed.
2Y estaba cerca la fiesta de los Judíos, la de los tabernáculos.
3Dɣa atmaten is nnan-as : Kker aț-țṛuḥeḍ ɣer tmurt n Yahuda akken inelmaden-ik yellan dinna ad ẓren ayen i txeddmeḍ.
3Y dijéronle sus hermanos: Pásate de aquí, y vete á Judea, para que también tus discípulos vean las obras que haces.
4Win yebɣan ad yețwassen, ur ilaq ara ad iffer wayen i gxeddem. Imi tzemreḍ i lecɣal imeqqranen, sbeggen-ed iman-ik a k-walin akk yemdanen.
4Que ninguno que procura ser claro, hace algo en oculto. Si estas cosas haces, manifiéstate al mundo.
5Atmaten-is s yiman-nsen ur uminen ara yis.
5Porque ni aun sus hermanos creían en él.
6Sidna Ɛisa yenna-yasen : Ma yella ɣuṛ-wen iwweḍ-ed lweqt, nekk ɣuṛ-i mazal.
6Díceles entonces Jesús: Mi tiempo aun no ha venido; mas vuestro tiempo siempre está presto.
7Medden ur sɛin ara sebba s wayes ara kkun keṛhen, keṛhen-iyi nekk imi d-sbeggneɣ yir lecɣal-nsen.
7No puede el mundo aborreceros á vosotros; mas á mí me aborrece, porque yo doy testimonio de él, que sus obras son malas.
8Kunwi ṛuḥet aț-țɛeggdem, ma d nekk ur tedduɣ ara, imi lweqt-iw urɛad i d-yusi.
8Vosotros subid á esta fiesta; yo no subo aún á esta fiesta, porque mi tiempo aun no es cumplido.
9Mi sen-d-yenna ayagi, yeǧǧa-ten ṛuḥen, nețța yeqqim di tmurt n Jlili.
9Y habiéndoles dicho esto, quedóse en Galilea.
10Mi ṛuḥen watmaten-is ad ɛeggden, iṛuḥ ula d nețța mbla ma yesseɛlem yiwen.
10Mas como sus hermanos hubieron subido, entonces él también subió á la fiesta, no manifiestamente, sino como en secreto.
11Deg ussan n lɛid, imeqqranen n wat Isṛail țnadin fell-as, steqsayen anda yella.
11Y buscábanle los Judíos en la fiesta, y decían: ¿Dónde está aquél?
12Lɣaci i d-yusan ad ɛeggden, bdan țmeslayen fell-as. Kra deg-sen qqaṛen : D argaz n lxiṛ ! Wiyaḍ qqaṛen : Awah ! Yețkellix kan ɣef lɣaci !
12Y había grande murmullo de él entre la gente: porque unos decían: Bueno es; y otros decían: No, antes engaña á las gentes.
13Yiwen ur d-yehdiṛ fell-as ɛinani axaṭer uggaden imeqqranen n wat Isṛail.
13Mas ninguno hablaba abiertamente de él, por miedo de los Judíos.
14Mi gneṣṣef lɛid n iɛecciwen, Sidna Ɛisa yuli ɣer lǧameɛ iqedsen, yebda yesselmad.
14Y al medio de la fiesta subió Jesús al templo, y enseñaba.
15At Isṛail wehmen, qqaṛen : Ur yeɣṛi ara d lɛulama yerna yessen tira iqedsen, ansi i s-d-tekka tmusni-yagi ?
15y maravillábanse los Judíos, diciendo: ¿Cómo sabe éste letras, no habiendo aprendido?
16Sidna Ɛisa yenna yasen : Ayen i sselmadeɣ mačči s ɣuṛ-i i d-yekka, yekka-d s ɣuṛ win i yi-d iceggɛen.
16Respondióles Jesús, y dijo: Mi doctrina no es mía, sino de aquél que me envió.
17Win iqesden ad yexdem lebɣi n Ṛebbi ad yeɛqel ma yella wayen i sselmadeɣ yekka-d s ɣuṛ Ṛebbi neɣ d imeslayen-iw kan.
17El que quisiere hacer su voluntad, conocerá de la doctrina si viene de Dios, ó si yo hablo de mí mismo.
18Win iheddṛen s yisem-is yețqellib ad yawi cciɛa i yiman-is. Ma d win yețqelliben a d-yawi cciɛa i win i t-id iceggɛen yeqqaṛ tideț, ulac deg-s lexdeɛ.
18El que habla de sí mismo, su propia gloria busca; mas el que busca la gloria del que le envió, éste es verdadero, y no hay en él injusticia.
19Nnbi Musa yeǧǧa-yawen-d ccariɛa, lameɛna ulac gar-awen win i ț-itebɛen ! Acuɣeṛ i tețqellibem a yi tenɣem ?
19¿No os dió Moisés la ley, y ninguno de vosotros hace la ley? ¿Por qué me procuráis matar?
20Lɣaci nnan-as : Anwa akka i gebɣan a k-ineɣ ? Waqila ikcem-ik lǧen !
20Respondió la gente, y dijo: Demonio tienes: ¿quién te procura matar?
21Sidna Ɛisa yenna-yasen : ?ef wayen akka xedmeɣ i twehmem ?
21Jesús respondió, y díjoles: Una obra hice, y todos os maravilláis.
22Meyzet ɣef wayagi : nnbi Musa yeǧǧa-yawen-d lextana (ṭṭhaṛa), lɛadda-agi mačči s ɣuṛ-es i d-tekka meɛna s ɣuṛ lejdud-is. Atan tqeblem tessextanem deg wass n westeɛfu.
22Cierto, Moisés os dió la circuncisión (no porque sea de Moisés, mas de los padres); y en sábado circuncidáis al hombre.
23Ma yella tqeblem aț-țesxetnem i weqcic deg ass n westeɛfu, iwakken ur tețxalafem ara ccariɛa n Musa, acuɣeṛ terfam fell-i imi sseḥlaɣ amdan s lekmal-is deg wass n westeɛfu ?
23Si recibe el hombre la circuncisión en sábado, para que la ley de Moisés no sea quebrantada, ¿os enojáis conmigo porque en sábado hice sano todo un hombre?
24Beṛkat ! Ur ḥekkmet ara s wayen kan i țwalint wallen-nwen, lemdet aț-țḥekmem s lḥeqq.
24No juzguéis según lo que parece, mas juzgad justo juicio.
25Kra n imezdaɣ n temdint n Lquds wehmen, qqaṛen : Mačči d win akken i țqelliben a t-nɣen ?
25Decían entonces unos de los de Jerusalem: ¿No es éste al que buscan para matarlo?
26Atan iheddeṛ ɛinani zdat lɣaci, yiwen ur s-yenni acemma ! Ɛeqlen-t lɛulama-nneɣ d nețța i d Lmasiḥ ?
26Y he aquí, habla públicamente, y no le dicen nada; ¿si habrán entendido verdaderamente los príncipes, que éste es el Cristo?
27Argaz-agi neẓra ansi-t, lameɛna Lmasiḥ asm'ara d-yas yiwen ur iẓerr ansi ara d-yekk.
27Mas éste, sabemos de dónde es: y cuando viniere el Cristo, nadie sabrá de dónde sea.
28Sidna Ɛisa yenṭeq s ṣṣut ɛlayen, slan-as-d akk deg wefrag n Lǧameɛ iqedsen, yenna : Tessnem-iyi yerna teẓram ansi i d-kkiɣ ! Ur d-usiɣ ara s lebɣi-w, lameɛna d Bab n lḥeqq i yi-d iceggɛen; kunwi ur t-tessinem ara.
28Entonces clamaba Jesús en el templo, enseñando y diciendo: Y á mí me conocéis, y sabéis de dónde soy: y no he venido de mí mismo; mas el que me envió es verdadero, al cual vosotros no conocéis.
29Nekkini ssneɣ-t axaṭer s ɣuṛ-es i d-usiɣ yerna d nețța i yi-d-iceggɛen.
29Yo le conozco, porque de él soy, y él me envió.
30Bɣan a t-ṭṭfen imiren, meɛna yiwen ur yesris afus-is fell-as imi ass-is urɛad d-yewwiḍ.
30Entonces procuraban prenderle; mas ninguno puso en él mano, porque aun no había venido su hora.
31Aṭas n lɣaci si terbaɛt-nni i gumnen yis, qqaṛen : M'ara d-yas Lmasiḥ, eɛni ad ixdem lbeṛhanat yugaren wigi ?
31Y muchos del pueblo creyeron en él, y decían: El Cristo, cuando viniere, ¿hará más señales que las que éste hace?
32Ifariziyen wwin-d s lexbaṛ s wayen heddṛen lɣaci ɣef Sidna Ɛisa, dɣa lmuqedmin imeqqranen akk-d ifariziyen ceggɛen iɛessasen a t-id ṭṭfen.
32Los Fariseos oyeron á la gente que murmuraba de él estas cosas; y los príncipes de los sacerdotes y los Fariseos enviaron servidores que le prendiesen.
33Sidna Ɛisa yenna i lɣaci : Mazal-iyi kra n lweqt yid-wen, syin akkin ad uɣaleɣ ɣer win i yi-d iceggɛen.
33Y Jesús dijo: Aun un poco de tiempo estaré con vosotros, é iré al que me envió.
34Aț-țqellbem fell-i ur iyi-tețțafem ara imi ur tezmirem ara a d-tasem ɣer wanda ara yiliɣ.
34Me buscaréis, y no me hallaréis; y donde yo estaré, vosotros no podréis venir.
35At Isṛail qqaṛen wway gar-asen : Anda akka ara iṛuḥ armi ur nețțizmir ara a t-naf ? Eɛni ad iṛuḥ ɣer wat Isṛail ițwazerɛen ger leǧnas ? Neɣ ibɣa ad isselmed leǧnas nniḍen ?
35Entonces los Judíos dijeron entre sí: ¿A dónde se ha de ir éste que no le hallemos? ¿Se ha de ir á los esparcidos entre los Griegos, y á enseñar á los Griegos?
36D acu i gebɣa a d-yini mi d-iqqaṛ : « aț-țqellbem fell-i, ur iyi-tețțafem ara axaṭer ur tezmirem ara a d-tasem ɣer wanda ara yiliɣ.»
36¿Qué dicho es éste que dijo: Me buscaréis, y no me hallaréis; y donde yo estaré, vosotros no podréis venir?
37Ass aneggaru n lɛid, yellan d ass yesɛan aṭas n lqima ; Sidna Ɛisa ibedden ger lɣaci iɛeggeḍ, yenna : Win iffuden a d-yas ɣuṛ-i ad isew ; win yumnen yis-i a d-yas ad isew.
37Mas en el postrer día grande de la fiesta, Jesús se ponía en pie y clamaba, diciendo: Si alguno tiene sed, venga á mí y beba.
38Akken yura di lkutub : D isaffen n waman ara d-ițfeggiḍen seg-s.
38El que cree en mí, como dice la Escritura, ríos de agua viva correrán de su vientre.
39Sidna Ɛisa yenna-d ayagi ɣef Ṛṛuḥ iqedsen ara yeččaṛen ulawen n wid yumnen yis. Di lweqt-nni, Ṛṛuḥ iqedsen mazal ur d-ițțunefk ara axaṭer Sidna Ɛisa werɛad yekcim tamanegt-is.
39(Y esto dijo del Espíritu que habían de recibir los que creyesen en él: pues aun no había venido el Espíritu Santo; porque Jesús no estaba aún glorificado.)
40Ger lɣaci i s-d-yeslan, llan wid yeqqaṛen : Argaz-agi mbla ccekk d nețța i d nnbi-nni ara d-yasen !
40Entonces algunos de la multitud, oyendo este dicho, decían: Verdaderamente éste es el profeta.
41Wiyaḍ qqaṛen : D nețța i d Lmasiḥ ! Ma d kra nniḍen qqaṛen : Yezmer Lmasiḥ a d-iffeɣ si tmurt n Jlili ?
41Otros decían: Este es el Cristo. Algunos empero decían: ¿De Galilea ha de venir el Cristo?
42Ur yuri ara di tira iqedsen : Lmasiḥ a d-yeffeɣ si dderya n Sidna Dawed, si taddart n Bitlḥem ?
42¿No dice la Escritura, que de la simiente de David, y de la aldea de Bethlehem, de donde era David, vendrá el Cristo?
43S wakka i gebda yețțimɣuṛ lxilaf ger lɣaci ɣef Sidna Ɛisa.
43Así que había disensión entre la gente acerca de él.
44Kra deg-sen bɣan a t-ḥebsen lameɛna yiwen ur yesris afus-is fell-as.
44Y algunos de ellos querían prenderle; mas ninguno echó sobre él manos.
45Mi yuɣalen iɛessasen i d-yețwaceggɛen a t-ṭṭfen, lmuqedmin imeqqranen d ifariziyen nnan-asen : Iwacu ur t-id-tewwim ara ?
45Y los ministriles vinieron á los principales sacerdotes y á los Fariseos; y ellos les dijeron: ¿Por qué no le trajisteis?
46Nutni rran-asen : Di leɛmeṛ ur nesli i yiwen iheddeṛ am nețța.
46Los ministriles respondieron: Nunca ha hablado hombre así como este hombre.
47Ifariziyen nnan-asen : Iseḥḥer-ikkun ula d kunwi ?
47Entonces los Fariseos les respondieron: ¿Estáis también vosotros engañados?
48Teẓram yiwen si lecyux-nneɣ, neɣ seg ifariziyen i gumnen yis ?
48¿Ha creído en él alguno de los príncipes, ó de los Fariseos?
49Anagar lɣaci-agi ur nessin ara ccariɛa... a ten-inɛel Ṛebbi !
49Mas estos comunales que no saben la ley, malditos son.
50Nikudem yellan d yiwen seg-sen, win akken i gṛuḥen deg iḍ ɣer Sidna Ɛisa, yenna-yasen :
50Díceles Nicodemo (el que vino á él de noche, el cual era uno de ellos):
51Tserreḥ-aɣ ccariɛa-nneɣ a neḥkem ɣef yiwen uqbel a s-nsel neɣ uqbel a nẓer d acu n cceṛ i gexdem ?
51¿Juzga nuestra ley á hombre, si primero no oyere de él, y entendiere lo que ha hecho?
52Nutni rran-as : Ula d kečč d ajlili ? Qelleb mliḥ di tira iqedsen aț-țafeḍ : « Ulac nnbi ara d-yekken si tmurt n Jlili.»
52Respondieron y dijéronle: ¿Eres tú también Galileo? Escudriña y ve que de Galilea nunca se levantó profeta.
53Imiren, mkul yiwen yuɣal ɣer wexxam-is.
53Y fuése cada uno á su casa.