1Di teswiɛt-nni kan, lɣaci yennejmaɛ-ed s luluf armi țemyeɛfasen. Sidna Ɛisa yenna i yinelmaden-is : ?adret iman-nwen ɣef temtunt ( iɣes ) n yifariziyen, axaṭer d at sin wudmawen.
1EN esto, juntándose muchas gentes, tanto que unos á otros se hollaban, comenzó á decir á sus discípulos, primeramente: Guardaos de la levadura de los Fariseos, que es hipocresía.
2Kra n wayen iɣummen a d-iban, kra n wayen yeffren ad yemẓer.
2Porque nada hay encubierto, que no haya de ser descubierto; ni oculto, que no haya de ser sabido.
3Ayen i thedṛem di ṭṭlam a t-slen di tafat, ayen i tennam ɣer umeẓẓuɣ di texxamt ad ițțuberreḥ deg yizenqan.
3Por tanto, las cosas que dijisteis en tinieblas, á la luz serán oídas; y lo que hablasteis al oído en las cámaras, será pregonado en los terrados.
4A wen-d-iniɣ i kunwi yellan d iḥbiben-iw : ur țțagadet ara wid ineqqen lǧețța, sennig lmut ur zmiren ad xedmen acemma nniḍen.
4Mas os digo, amigos míos: No temáis de los que matan el cuerpo, y después no tienen más que hacer.
5A wen-d-iniɣ anwa i glaq aț- țaaggadem : aggadet win izemren a kkun-ikkes si ddunit yerna a kkun-iḍeggeṛ ɣer ǧahennama. Atan nniɣ-awen-t-id, d nețța i glaq aț- țaggadem.
5Mas os enseñaré á quién temáis: temed á aquel que después de haber quitado la vida, tiene poder de echar en la Gehenna: así os digo: á éste temed.
6D acu i swan xemsa iẓiwcen ? Anaɣ sin iṣurdiyen kan ! Lameɛna Sidi Ṛebbi ur itețțu ula d yiwen deg-sen.
6¿No se venden cinco pajarillos por dos blancas? pues ni uno de ellos está olvidado delante de Dios.
7Ula d anẓaden n iqeṛṛay-nwen țwaḥesben yiwen yiwen. Ur țțagadet ara ihi, teswam akteṛ n iẓiwcen.
7Y aun los cabellos de vuestra cabeza están todos contados. No temáis pues: de más estima sois que muchos pajarillos.
8A wen-d-iniɣ : kra n win ara d-icehden zdat yemdanen belli yumen yis-i, Mmi-s n bunadem ur t-inekkeṛ ara zdat lmalayekkat,
8Y os digo que todo aquel que me confesare delante de los hombres, también el Hijo del hombre le confesará delante de los ángeles de Dios;
9ma d win ara yi-nekṛen zdat yemdanen, ula d nekk a t-nekkṛeɣ zdat lmalayekkat n Ṛebbi.
9Mas el que me negare delante de los hombres, será negado delante de los ángeles de Dios.
10Kra n win ara yewten di Mmi-s n bunadem a s-ițusemmeḥ, ma d win ara iregmen Ṛṛuḥ iqedsen ulac fell-as ssmaḥ.
10Y todo aquel que dice palabra contra el Hijo del hombre, le será perdonado; mas al que blasfemare contra el Espíritu Santo, no le será perdonado.
11M'ara kkun-awin ad ḥekmen fell-awen di leǧwameɛ zdat lecyux d lḥekkam, ur țxemmimet ara amek ara tsellkem iman-nwen neɣ ɣef wayen ara d-tinim,
11Y cuando os trajeren á las sinagogas, y á los magistrados y potestades, no estéis solícitos cómo ó qué hayáis de responder, ó qué hayáis de decir;
12axaṭer d Ṛṛuḥ iqedsen ara wen-d-ifken di teswiɛt-nni ayen ilaqen a t-id-tinim.
12Porque el Espíritu Santo os enseñará en la misma hora lo que será necesario decir.
13Yiwen wergaz inṭeq-ed si ger n lɣaci yenna i Sidna Ɛisa : A Sidi, ini-yas i gma ad ibḍu yid-i lweṛt i d-iǧǧa baba-tneɣ.
13Y díjole uno de la compañía: Maestro, di á mi hermano que parta conmigo la herencia.
14Sidna Ɛisa yerra-yas : Ay argaz, anwa i yi-sbedden iwakken ad bḍuɣ gar-awen ?
14Mas él le dijo: Hombre, ¿quién me puso por juez ó partidor sobre vosotros?
15Dɣa yenna i lɣaci : ?adret iman-nwen ɣef ṭṭmeɛ imi tudert n wemdan ur d-tekki ara seg wayen yesɛa ɣas akken di rrbeḥ ameqqran i gella.
15Y díjoles: Mirad, y guardaos de toda avaricia; porque la vida del hombre no consiste en la abundancia de los bienes que posee.
16Imiren yewwi-yasen-d lemtel agi : Yiwen umeṛkanti, yesɛa tamurt tefka-d aṭas n lɣella.
16Y refirióles una parábola, diciendo: La heredad de un hombre rico había llevado mucho;
17Ixemmem deg iman-is, yenna : « amek ara xedmeɣ imi ur sɛiɣ ara amkan anda ara jemɛeɣ leṛẓaq-iw ?
17Y él pensaba dentro de sí, diciendo: ¿qué haré, porque no tengo donde juntar mis frutos?
18Ad huddeɣ ikuffan-iw, ad bnuɣ wiyaḍ d imeqqranen iwakken ad jemɛeɣ irden-iw d leṛẓaq-iw meṛṛa.
18Y dijo: Esto haré: derribaré mis alfolíes, y los edificaré mayores, y allí juntaré todos mis frutos y mis bienes;
19Imiren ad iniɣ i yiman-iw : « atan tesxezneḍ leṛẓaq i waṭas n iseggasen ; steɛfu tura, ečč, sew tezhuḍ. »
19Y diré á mi alma: Alma, muchos bienes tienes almacenados para muchos años; repósate, come, bebe, huélgate.
20Lameɛna Sidi Ṛebbi yenna yas-d : « a win iɣeflen ! Iḍ-agi ad a k-ddmeɣ ṛṛuḥ-ik ! Ayen meṛṛa i tjemɛeḍ, iwumi ara d-yeqqim ? »
20Y díjole Dios: Necio, esta noche vuelven á pedir tu alma; y lo que has prevenido, ¿de quién será?
21Akka i tdeṛṛu d win ijemɛen leṛẓaq i yiman-is, wala ad ixdem ɣef laxeṛt-is, ad yili d ameṛkanti ɣer Ṛebbi.
21Así es el que hace para sí tesoro, y no es rico en Dios.
22Sidna Ɛisa yenna daɣen i yinelmaden-is : ?ef wayagi i wen-d-qqaṛeɣ ur țḥebbiṛet ara ɣef tudert-nwen, ɣef wayen ara teččem d wayen ara telsem.
22Y dijo á sus discípulos: Por tanto os digo: No estéis afanosos de vuestra vida, qué comeréis; ni del cuerpo, qué vestiréis.
23Axaṭer tudert-nwen tugar lqut, lǧețța-nwen tugar llebsa.
23La vida más es que la comida, y el cuerpo que el vestido.
24Walit tigerfiwin , ur zerrɛent ur meggrent , ur sɛint akufi ur sɛint acbayli meɛna Sidi Ṛebbi ițɛeyyic itent. Acḥal teswam akteṛ n yefṛax n igenni !
24Considerad los cuervos, que ni siembran, ni siegan; que ni tienen cillero, ni alfolí; y Dios los alimenta. ¿Cuánto de más estima sois vosotros que las aves?
25Anwa deg-wen i gzemren s uḥebbeṛ ad yessiɣzef leɛmeṛ-is ula s yiwen n wass ?
25¿Y quién de vosotros podrá con afán añadir á su estatura un codo?
26Imi ur tezmirem ara i tɣawsiwin timecṭuḥin, acuɣeṛ i tețḥebbiṛem ɣef wayen nniḍen ?
26Pues si no podéis aun lo que es menos, ¿para qué estaréis afanosos de lo demás?
27Walit amek gemmun ijeǧǧigen n lexla ! Ur țellmen ur ẓeṭṭen ! Atan qqaṛeɣ-awen : ula d agellid Sliman s yiman-is di ccan-is, ur yelsi am yiwen seg yijeǧǧigen-agi.
27Considerad los lirios, cómo crecen: no labran, ni hilan; y os digo, que ni Salomón con toda su gloria se vistió como uno de ellos.
28Ma yella Sidi Ṛebbi yeslusu akka leḥcic yellan ass-agi di lexla, azekka ad iṛeɣ di tmes, amek ur kkun-islusu ara kunwi, ay imdanen ixuṣṣen di liman !
28Y si así viste Dios á la hierba, que hoy está en el campo, y mañana es echada en el horno; ¿cuánto más á vosotros, hombres de poca fe?
29Ur țḥebbiṛet ara ihi ! Ur țqellibet ara ɣef wayen ara teččem d wayen ara teswem,
29Vosotros, pues, no procuréis qué hayáis de comer, ó qué hayáis de beber: ni estéis en ansiosa perplejidad.
30axaṭer d imdanen ur nețțamen ara s Ṛebbi i gețqelliben ɣef wayagi meṛṛa. Baba-twen yellan deg yigenwan yeẓra ayen teḥwaǧem.
30Porque todas estas cosas buscan las gentes del mundo; que vuestro Padre sabe que necesitáis estas cosas.
31Qellbet axiṛ ɣef tgeldit n Ṛebbi, ayen nniḍen meṛṛa d nețța ara wen-t-id ifken.
31Mas procurad el reino de Dios, y todas estas cosas os serán añadidas.
32Ur țțagad ara a taqeḍɛit illan tamecṭuḥt, axaṭer iɛǧeb-as i Baba Ṛebbi a wen-d-yefk tageldit-is.
32No temáis, manada pequeña; porque al Padre ha placido daros el reino.
33Zzenzet ayen tesɛam, tsedqem-t. Heggit i yiman-nwen deg yigenwan agerruj ur nkeffu, ur nrekku, dinna ulac imakaren ara t-yakren, ulac ibeɛɛac ara t-iččen.
33Vended lo que poseéis, y dad limosna; haceos bolsas que no se envejecen, tesoro en los cielos que nunca falta; donde ladrón no llega, ni polilla corrompe.
34Axaṭer anda yella ugerruj-ik, dinna ara yili wul-ik.
34Porque donde está vuestro tesoro, allí también estará vuestro corazón.
35Heggit iman-nwen, ɛiwzet, beggset ɣef yiman-nwen tceɛlem tiftilin-nwen !
35Estén ceñidos vuestros lomos, y vuestras antorchas encendidas;
36Ilit am wid yețṛaǧun amɛellem nsen ara d-yuɣalen si tmeɣṛa ; akken kan ara d-yesqeṛbeb a s-ldin tawwurt.
36Y vosotros semejantes á hombres que esperan cuando su señor ha de volver de las bodas; para que cuando viniere, y llamare, luego le abran.
37Amarezg n yiqeddacen-agi ara d-yaf wemɛellem-nsen ɛawzen. A wen-d iniɣ tideț, ad ibeddel llebsa, a ten isɣim ɣer ṭṭabla iwakken a sen-yefk ad ččen.
37Bienaventurados aquellos siervos, á los cuales cuando el Señor viniere, hallare velando: de cierto os digo, que se ceñirá, y hará que se sienten á la mesa, y pasando les servirá.
38Ma yewweḍ-ed di țnaṣfa n yiḍ neɣ akteṛ, amarezg-nsen ma yufa-ten-id mazal țṛaǧun-t !
38Y aunque venga á la segunda vigilia, y aunque venga á la tercera vigilia, y los hallare así, bienaventurados son los tales siervos.
39Fehmet ayagi : lemmer yeẓra bab n wexxam lweqt i deg ara d-yas umakar, tili a t-iɛass ur t-ițțaǧa ara ad ikcem axxam-is.
39Esto empero sabed, que si supiese el padre de familia á qué hora había de venir el ladrón, velaría ciertamente, y no dejaría minar su casa.
40Heggit iman-nwen ula d kunwi imi di lweqt i ɣef ur tebnim (tedmim) ara a d-yas Mmi-s n bunadem.
40Vosotros pues también, estad apercibidos; porque á la hora que no pensáis, el Hijo del hombre vendrá.
41Buṭrus inṭeq yenna-yas : A Sidi, i nukkni iwumi d-tenniḍ lemtel-agi neɣ i lɣaci meṛṛa ?
41Entonces Pedro le dijo: Señor, ¿dices esta parábola á nosotros, ó también á todos?
42Sidna Ɛisa yerra-yas : Anwa i d lewkil iḥeṛcen i ɣef yella lețkal, ara iwekkel bab n wexxam ɣef wayla-s, iwakken ad ifṛeq i yiqeddacen amur-nsen n yirden di lweqt ilaqen ?
42Y dijo el Señor: ¿Quién es el mayordomo fiel y prudente, al cual el señor pondrá sobre su familia, para que á tiempo les dé su ración?
43Amarezg n wuqeddac agi ara d-yaf bab-is ibedd ɣer cceɣl-is !
43Bienaventurado aquel siervo, al cual, cuando el señor viniere, hallare haciendo así.
44A wen-d-iniɣ tideț, a t iwekkel ɣef wayen akk yesɛa.
44En verdad os digo, que él le pondrá sobre todos sus bienes.
45Lameɛna aqeddac-nni ma yeqqaṛ deg wul-is : « amɛellem-iw iɛeṭṭel ur d yuɣal ara» ! Yebda iḥeqqeṛ iqeddacen ț-țqeddacin, yekkat-iten, iteț itess alamma yeskkeṛ.
45Mas si el tal siervo dijere en su corazón: Mi señor tarda en venir: y comenzare á herir á los siervos y á las criadas, y á comer y á beber y á embriagarse;
46A d-yas umɛellem-is deg wass i ɣef ur yebni ara, di lweqt ur yessin ara, a t-iɛaqeb s lmut akken țțuɛaqben wid iɛuṣan Ṛebbi.
46Vendrá el señor de aquel siervo el día que no espera, y á la hora que no sabe, y le apartará, y pondrá su parte con los infieles.
47Aqeddac yessnen lebɣi n bab-is yerna ur t-ixdim ara, ad yečč tiɣṛit tameqqrant,
47Porque el siervo que entendió la voluntad de su señor, y no se apercibió, ni hizo conforme á su voluntad, será azotado mucho.
48ma d win ur nessin ara lebɣi n bab-is, ixdem ayen yuklalen tiɣṛit, ad yečč tiɣṛit tamecṭuḥt. Win iwumi nefka aṭas a s-nessuter aṭas, ma d win i ɣef nețkel aṭas a neṛǧu deg-s akteṛ.
48Mas el que no entendió, é hizo cosas dignas de azotes, será azotado poco: porque á cualquiera que fué dado mucho, mucho será vuelto á demandar de él; y al que encomendaron mucho, más le será pedido.
49Usiɣ-ed a d-awiɣ yiwet n tmes ɣer ddunit ! Acḥal ɣeṣbeɣ melmi ara tecɛel !
49Fuego vine á meter en la tierra: ¿y qué quiero, si ya está encendido?
50Yella yiwen n weɣḍas i yi-țṛaǧun... D leɛtab ameqqran yerna ɣeṣbeɣ melmi ara d-yas wass-nni !
50Empero de bautismo me es necesario ser bautizado: y cómo me angustio hasta que sea cumplido!
51Tɣilem d lehna i d-wwiɣ ɣer ddunit ? Xaṭi, d beṭṭu i d-wwiɣ !
51¿Pensáis que he venido á la tierra á dar paz? No, os digo; mas disensión.
52Sya ɣer zdat ma llan xemsa deg yiwen wexxam, ad bḍun ; tlata a d-kkren ɣer sin, sin a d-kkren ɣer tlata.
52Porque estarán de aquí adelante cinco en una casa divididos; tres contra dos, y dos contra tres.
53Ababat a d-innaɣ d mmi-s, mmi-s a d-yekker ɣer baba-s ; tayemmaț aț-țennaɣ d yelli-s, yelli-s akk-d yemma-s ; tamɣaṛt aț-țennaɣ ț-țeslit-is, tislit akk-d temɣaṛt-is.
53El padre estará dividido contra el hijo, y el hijo contra el padre; la madre contra la hija, y la hija contra la madre; la suegra contra su nuera, y la nuera contra su suegra.
54Sidna Ɛisa yenna daɣen i lɣaci : M'ara twalim asigna yekka-d si lɣeṛb, teqqaṛem atan a d-tewwet lehwa ; d ayen i gdeṛṛun.
54Y decía también á las gentes: Cuando veis la nube que sale del poniente, luego decís: Agua viene; y es así.
55M'ara d-iṣuḍ waḍu seg usammer teqqaṛem ad iḥmu lḥal ; d ayen i d-ideṛṛun daɣen.
55Y cuando sopla el austro, decís: Habrá calor; y lo hay.
56Ay at sin wudmawen ! Imi tessnem aț-țɛeqlem lḥal n yigenni d lqaɛa, amek ur tezmirem ara aț-țɛeqlem zzman-agi ?
56Hipócritas! Sabéis examinar la faz del cielo y de la tierra; ¿y cómo no reconocéis este tiempo?
57Acuɣeṛ ur tețmeyyizem ara s yiman-nwen ɣef wayen yellan d lḥeqq ?
57¿Y por qué aun de vosotros mismos no juzgáis lo que es justo?
58M'ara k-yessiweḍ wexṣim-ik ɣer ccṛeɛ, eɛṛeḍ a ț-tefruḍ yid-es uqbel aț-țawḍem ɣer dinna, neɣ m'ulac a k-yawi ɣer lḥakem, lḥakem a k-yefk i uɛessas, aɛessas a k-iḍeggeṛ ɣer lḥebs.
58Pues cuando vas al magistrado con tu adversario, procura en el camino librarte de él; porque no te arrastre al juez, y el juez te entregue al alguacil, y el alguacil te meta en la cárcel.
59A k-d-iniɣ : ur d-tețțeffɣeḍ ara syenna alamma txellṣeḍ aṣurdi aneggaru n ṭlaba-inek.
59Te digo que no saldrás de allá, hasta que hayas pagado hasta el último maravedí.