Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Luke

15

1Imekkasen n tebzert akk-d yir imdanen țțasen-d ɣer Sidna Ɛisa iwakken a s-slen.
1Y SE llegaban á él todos los publicanos y pecadores á oirle.
2Ifariziyen d lɛulama n ccariɛa iɣaḍ-iten lḥal qqaṛen wway garasen : « argaz-agi yesṭerḥib s imednuben yerna yețɣimi yid-sen ɣer lmakla ».
2Y murmuraban los Fariseos y los escribas, diciendo: Este á los pecadores recibe, y con ellos come.
3Dɣa Sidna Ɛisa yewwi-yasen-d lemtel-agi :
3Y él les propuso esta parábola, diciendo:
4Anwa deg-wen ma yesɛa meyya wulli tṛuḥ-as yiwet deg-sent, ur yețțaǧa ara di lexla țesɛa uțesɛin nniḍen akken ad iṛuḥ a d-inadi ɣef tin i s-iɛeṛqen alamma yufa-ț ?
4¿Qué hombre de vosotros, teniendo cien ovejas, si perdiere una de ellas, no deja las noventa y nueve en el desierto, y va á la que se perdió, hasta que la halle?
5M'ara ț-yaf, a ț-id-ibibb ɣef tuyat-is s lfeṛḥ.
5Y hallada, la pone sobre sus hombros gozoso;
6M'ara d-yaweḍ ɣer wexxam, ad issiwel i imdukkal-is d lǧiran-is, a sen-yini : feṛḥet yid-i, atan ufiɣ tixsi-nni i yi-iɛeṛqen.
6Y viniendo á casa, junta á los amigos y á los vecinos, diciéndoles: Dadme el parabién, porque he hallado mi oveja que se había perdido.
7S wakka nniɣ-awen : ad yili lfeṛḥ d ameqqran deg igenni ɣef yiwen umednub i d-yuɣalen ɣer webrid wala ɣef țesɛa uțesɛin nniḍen ur neɛṛiq ara.
7Os digo, que así habrá más gozo en el cielo de un pecador que se arrepiente, que de noventa y nueve justos, que no necesitan arrepentimiento.
8Neɣ anta tameṭṭut ma tesɛa ɛecṛa n twiztin tṛuḥ-as yiwet, ur tceɛɛel ara taftilt, ur tberrez ara axxam akken aț-țqelleb fell-as alamma tufa-ț ?
8¿O qué mujer que tiene diez dracmas, si perdiere una dracma, no enciende el candil, y barre la casa, y busca con diligencia hasta hallarla?
9Mi ț-tufa aț-țessiwel i tmeddukal-is ț-țǧiratin-is a sent-tini : ufiɣ tawizeț-nni i yi-ṛuḥen ! Feṛḥemt yid-i !
9Y cuando la hubiere hallado, junta las amigas y las vecinas, diciendo: Dadme el parabién, porque he hallado la dracma que había perdido.
10S wakka a wen-d-iniɣ : yețțili lfeṛḥ d ameqqran ɣer lmalayekkat ɣef yiwen umednub i d-yuɣalen ɣer webrid.
10Así os digo que hay gozo delante de los ángeles de Dios por un pecador que se arrepiente.
11Yenna-yasen daɣen : Yiwen wergaz yesɛa sin warrac.
11Y dijo: Un hombre tenía dos hijos;
12Ameẓyan deg-sen yenna i baba-s : a baba, efk-iyi-d amur i yi-d-iṣaḥen deg wayla-k. Dɣa baba-s yefka-yas amur-is.
12Y el menor de ellos dijo á su padre: Padre, dame la parte de la hacienda que me pertenece: y les repartió la hacienda.
13Mi Ɛeddan kra n wussan, ikker ameẓyan-nni ijmeɛ-ed akk amur-is, izzenz-it, ibeddel tamurt, iṛuḥ ɣer yiwet n tmurt ibeɛden. Dinna yewwi-t zzhu, yesṛuḥ ayen akk yesɛa.
13Y no muchos días después, juntándolo todo el hijo menor, partió lejos á una provincia apartada; y allí desperdició su hacienda viviendo perdidamente.
14Mi i gṣeṛṛef akk idrimen is, yeɣli-d laẓ d ameqqran di tmurt nni, ula d nețța yuɣal yelluẓ.
14Y cuando todo lo hubo malgastado, vino una grande hambre en aquella provincia, y comenzóle á faltar.
15Yufa lxedma ɣer yiwen umezdaɣ n tmurt nni, iceggeɛ-it ad yeks taqeḍɛit n yilfan.
15Y fué y se llegó á uno de los ciudadanos de aquella tierra, el cual le envió á su hacienda para que apacentase los puercos.
16Acḥal imenna ad yečč ulamma d axeṛṛub-nni i tețțen yilfan-nni, meɛna yiwen ur as-d-yefki.
16Y deseaba henchir su vientre de las algarrobas que comían los puercos; mas nadie se las daba.
17Ihi yebda yețxemmim deg iman-is yenna : « acḥal n ixeddamen yellan ɣer baba ṛwan aɣṛum, nekk yenɣa-yi laẓ dagi.
17Y volviendo en sí, dijo: ­Cuántos jornaleros en casa de mi padre tienen abundancia de pan, y yo aquí perezco de hambre!
18Ad kkreɣ kan ad uɣaleɣ ɣer baba, a s-iniɣ : a baba ɛuṣaɣ Ṛebbi erniɣ-k keččini ;
18Me levantaré, é iré á mi padre, y le diré: Padre, he pecado contra el cielo y contra ti;
19ur uklaleɣ ara ad iliɣ d mmi-k, ḥseb-iyi am yiwen seg ixeddamen-ik »
19Ya no soy digno de ser llamado tu hijo; hazme como á uno de tus jornaleros.
20Ikker iṛuḥ ɣer baba-s. Akken qṛib ad yaweḍ ɣer wexxam, baba-s iɛqel-it-id si lebɛid, iɣaḍ-it, yuzzel-ed ɣuṛ-es. Yeṭṭef-it ger iɣallen-is isellem fell-as.
20Y levantándose, vino á su padre. Y como aun estuviese lejos, viólo su padre, y fué movido á misericordia, y corrió, y echóse sobre su cuello, y besóle.
21Mmi-s yenna-yas : « a baba, ɛuṣaɣ Ṛebbi rniɣ-k keččini, ur uklaleɣ ara a yi-tḥesbeḍ d mmi-k ».
21Y el hijo le dijo: Padre, he pecado contra el cielo, y contra ti, y ya no soy digno de ser llamado tu hijo.
22Lameɛna baba-s ikker yenna i iqeddacen-is : « ɣiwlet awit-ed abeṛnus-nni n leḥrir selset-as-t, qnet-as taxatemt i uḍaḍ-is ternum-as isebbaḍen i iḍaṛṛen-is.
22Mas el padre dijo á sus siervos: Sacad el principal vestido, y vestidle; y poned un anillo en su mano, y zapatos en sus pies.
23Awit-ed agenduz-nni yeṭṭuqten tezlum-t a t-nečč, a nexdem tameɣṛa ;
23Y traed el becerro grueso, y matadlo, y comamos, y hagamos fiesta:
24axaṭer mmi-nni i ḥesbeɣ yemmut yuɣal-ed idder, yella yeɛṛeq tura iban-ed ». Dɣa bdan tameɣṛa.
24Porque este mi hijo muerto era, y ha revivido; habíase perdido, y es hallado. Y comenzaron á regocijarse.
25Mmi-s amenzu yella di lexla. Mi d-yuɣal, akken qṛib a d-yaweḍ ɣer wexxam, yesla i ccna d ccḍeḥ.
25Y su hijo el mayor estaba en el campo; el cual como vino, y llegó cerca de casa, oyó la sinfonía y las danzas;
26Yessawel i yiwen seg iqeddacen, isteqsa-t ɣef wayen yedṛan.
26Y llamando á uno de los criados, preguntóle qué era aquello.
27Aqeddac nni yenna-yas : « d gma-k i d-yuɣalen, baba-k ifṛeḥ aṭas imi i d-yuɣal di lehna, yezla-yas agenduz-nni yeṭṭuqten.
27Y él le dijo: Tu hermano ha venido; y tu padre ha muerto el becerro grueso, por haberle recibido salvo.
28Mi gesla i yimeslayen-nni, yerfa yugi ad ikcem ɣer wexxam. Baba-s yeffeɣ a t-iḥellel iwakken ad ikcem,
28Entonces se enojó, y no quería entrar. Salió por tanto su padre, y le rogaba que entrase.
29lameɛna nețța yenna-yas : « acḥal iseggasen nekk qeddceɣ fell-ak, ula d yiwen webrid ur ɛuṣaɣ awal-ik, leɛmeṛ ur iyi-tefkiḍ ula d yiwen yiɣid a t-zluɣ iwakken ad feṛḥeɣ d imdukkal-iw.
29Mas él respondiendo, dijo al padre: He aquí tantos años te sirvo, no habiendo traspasado jamás tu mandamiento, y nunca me has dado un cabrito para gozarme con mis amigos:
30ma d mmi-k-agi i gesṛuḥen ayen akk yesɛa ɣef yir tilawin, i nețța tezliḍ agenduz-nni yeṭṭuqten ! »
30Mas cuando vino éste tu hijo, que ha consumido tu hacienda con rameras, has matado para él el becerro grueso.
31Ikker baba-s yenna-yas : A mmi, kečč kull ass tețțiliḍ yid-i, ayen akk sɛiɣ d ayla-k.
31El entonces le dijo: Hijo, tú siempre estás conmigo, y todas mis cosas son tuyas.
32Lameɛna ilaq-aɣ a nefṛeḥ axaṭer gma-k i ḥesbeɣ yemmut atan yuɣal-ed idder, yella ijaḥ, tura iban-ed.
32Mas era menester hacer fiesta y holgar nos, porque este tu hermano muerto era, y ha revivido; habíase perdido, y es hallado.