Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Luke

4

1Mi d- yuɣal Sidna Ɛisa seg wasif n Urdun, Ṛṛuḥ iqedsen yewwi-t ɣer unezṛuf.
1Y JESUS, lleno del Espíritu Santo, volvió del Jordán, y fué llevado por el Espíritu al desierto
2Ṛebɛin wussan ur yečči, Cciṭan yețjeṛṛib deg-s. Mi ɛeddan wussan-nni, yuɣal illuẓ.
2Por cuarenta días, y era tentado del diablo. Y no comió cosa en aquellos días: los cuales pasados, tuvo hambre.
3Cciṭan yenna-yas : Ma d Mmi-s n Ṛebbi i telliḍ, ini-yas i wedɣaɣ-agi a d-yuɣal d aɣṛum.
3Entonces el diablo le dijo: Si eres Hijo de Dios, di á esta piedra que se haga pan.
4Sidna Ɛisa yerra-yas : Yura di tektabt iqedsen : amdan ur yețɛic ara s weɣṛum kan meɛna s mkul awal i d-ițțasen s ɣuṛ Sidi Ṛebbi.
4Y Jesús respondiéndole, dijo: Escrito está: Que no con pan solo vivirá el hombre, mas con toda palabra de Dios.
5Yuɣal Cciṭan yewwi-t ɣer yiwen wemkan eɛlayen, deg yiwet n teswiɛt yesken-as-ed akk tigeldiwin n ddunit,
5Y le llevó el diablo á un alto monte, y le mostró en un momento de tiempo todos los reinos de la tierra.
6yenna-yas : Ad a k-d-fkeɣ lḥekma d ccan n ddewlat-agi meṛṛa, axaṭer țțunefkent iyi-d. Zemreɣ a tent-fkeɣ i win i yi-ihwan ;
6Y le dijo el diablo: A ti te daré toda esta potestad, y la gloria de ellos; porque á mí es entregada, y á quien quiero la doy:
7ma tseǧǧdeḍ zdat-i ad uɣalent akk d ayla-k.
7Pues si tú adorares delante de mí, serán todos tuyos.
8Sidna Ɛisa yerra-yas : Yura : Anagar Sidi Ṛebbi Illu-inek ara tɛebdeḍ, i nețța kan iwumi ara tseǧǧdeḍ.
8Y respondiendo Jesús, le dijo: Vete de mí, Satanás, porque escrito está: A tu Señor Dios adorarás, y á él solo servirás.
9Cciṭan yewwi-t daɣen ɣer temdint n Lquds, yessers-it ɣef yixef n lǧameɛ iqedsen, yenna-yas : Ma d Mmi-s n Ṛebbi i telliḍ, ḍeggeṛ iman-ik d akessar,
9Y le llevó á Jerusalem, y púsole sobre las almenas del templo, y le dijo: Si eres Hijo de Dios, échate de aquí abajo:
10axaṭer yura : Ad yefk lameṛ i lmalayekkat-is iwakken ad ḥarbent fell-ak,
10Porque escrito está: Que á sus ángeles mandará de ti, que te guarden;
11yerna a k-awint ger ifassen-nsent, ad ḥadrent iḍaṛṛen-ik ɣef wedɣaɣ.
11Y En las manos te llevarán, Porque no dañes tu pie en piedra.
12Sidna Ɛisa yerra-yas : Yura daɣen : Ur țjeṛṛib ara Sidi Ṛebbi, Illu-inek.
12Y respondiendo Jesús, le dijo: Dicho está: No tentarás al Señor tu Dios.
13Mi i t-ijeṛṛeb s waṭas n tḥila ur s-yufi ara abrid, Iblis yeṭṭaxeṛ fell-as alamma ț-țikkelt nniḍen.
13Y acabada toda tentación, el diablo se fué de él por un tiempo.
14Sidna Ɛisa yuɣal ɣer tmurt n Jlili yeččuṛ ț-țazmert n Ṛṛuḥ iqedsen, slan yis di mkul tama n tmurt-agi.
14Y Jesús volvió en virtud del Espíritu á Galilea, y salió la fama de él por toda la tierra de alrededor,
15Ikeččem ɣer leǧwameɛ n wat Isṛail yesselmad, imdanen meṛṛa țcekkiṛen-t.
15Y enseñaba en las sinagogas de ellos, y era glorificado de todos.
16Iṛuḥ ɣer taddart n Naṣaret anda yețțuṛebba ; akken innum, ikcem ɣer lǧameɛ deg wass n westeɛfu.
16Y vino á Nazaret, donde había sido criado; y entró, conforme á su costumbre, el día del sábado en la sinagoga, y se levantó á leer.
17Mi gekker a d-iɣeṛ, fkan-as-d taktabt n nnbi Iceɛya, yeldi-ț, yufa amkan anda yura :
17Y fuéle dado el libro del profeta Isaías; y como abrió el libro, halló el lugar donde estaba escrito:
18 Ṛṛuḥ n Sidi Ṛebbi yers-ed fell-i, axaṭer yextaṛ-iyi iwakken ad beccṛeɣ lexbaṛ n lxiṛ i yimeɣban, ad beccṛeɣ i yimeḥbas tilelli, iwakken a d-rreɣ iẓri i yiderɣalen , a d kkseɣ lḥif ɣef wid ițwaḍelmen,
18El Espíritu del Señor es sobre mí, Por cuanto me ha ungido para dar buenas nuevas á los pobres: Me ha enviado para sanar á los quebrantados de corazón; Para pregonar á los cautivos libertad, Y á los ciegos vista; Para poner en libertad á los quebrantados:
19 ad beccṛeɣ ɣef wuseggas i deg ara d-issers Sidi Ṛebbi ṛṛeḥma ines .
19Para predicar el año agradable del Señor.
20Ijmeɛ taktabt-nni, yerra-ț i uqeddac, imiren yeqqim. Wid akk yellan di lǧameɛ ččan-t s wallen.
20Y rollando el libro, lo dió al ministro, y sentóse: y los ojos de todos en la sinagoga estaban fijos en él.
21Dɣa yenna-yasen : Ayen i wen-d-ɣṛiɣ akka, atan yedṛa-d gar-awen ass-agi !
21Y comenzó á decirles: Hoy se ha cumplido esta Escritura en vuestros oídos.
22Wehmen atas, tɛeǧǧben deg yimeslayen i d-ițeffɣen seg yimi-s, qqaṛen : Amek ? Mačči d mmi-s n Yusef wagi ?
22Y todos le daban testimonio, y estaban maravillados de las palabras de gracia que salían de su boca, y decían: ¿No es éste el hijo de José?
23Dɣa yenna-yasen : ?riɣ belli a yi-d-tinim lemtel-agi : « A ṭṭbib sseḥlu iman-ik,» neɣ « xdem dagi di tmurt-ik ayen i nesla txedmeḍ-t di temdint n Kafernaḥum.»
23Y les dijo: Sin duda me diréis este refrán: Médico, cúrate á ti mismo: de tantas cosas que hemos oído haber sido hechas en Capernaum, haz también aquí en tu tierra.
24Yenna-yasen daɣen : S tideț a wen-iniɣ : ulac nnbi yețwaqeblen di tmurt-is.
24Y dijo: De cierto os digo, que ningún profeta es acepto en su tierra.
25A wen-iniɣ tideț : Di zzman n nnbi Ilyas, tlata yiseggasen d wezgen ur d-tewwit lehwa dɣa yeɣli-d laẓ d ameqqran ɣef tmurt meṛṛa. Deg wussan-nni, aṭas n tuǧǧal i gellan di tmurt n wat Isṛail.
25Mas en verdad os digo, que muchas viudas había en Israel en los días de Elías, cuando el cielo fué cerrado por tres años y seis meses, que hubo una grande hambre en toda la tierra;
26?as akken, Sidi Ṛebbi ur iceggeɛ ara nnbi Ilyas ɣer yiwet deg-sent, anagar ɣ er yiwet n taǧǧalt yellan di taddart n ?urfat di tmurt n Sidun .
26Pero á ninguna de ellas fué enviado Elías, sino á Sarepta de Sidón, á una mujer viuda.
27Llan daɣen aṭas n wid ihelken lbeṛs di tmurt n wat Isṛail di zzman n nnbi Ilyaceɛ , meɛna ula d yiwen deg-sen ur iḥli anagar Neɛman n tmurt n Surya.
27Y muchos leprosos había en Israel en tiempo del profeta Eliseo; mas ninguno de ellos fué limpio, sino Naamán el Siro.
28Mi slan imeslayen-agi, lɣaci meṛṛa yellan di lǧameɛ yenɣa-ten lɣecc.
28Entonces todos en la sinagoga fueron llenos de ira, oyendo estas cosas;
29Kkren ɣuṛ-es, ssufɣen-t si taddart, ssawḍen-t armi d ixef n wedrar i ɣef tebna taddart-nsen iwakken a t-ssegrirben d akessar ;
29Y levantándose, le echaron fuera de la ciudad, y le llevaron hasta la cumbre del monte sobre el cual la ciudad de ellos estaba edificada, para despeñarle.
30lameɛna nețța iɛedda gar-asen, iṛuḥ.
30Mas él, pasando por medio de ellos, se fué.
31Sidna Ɛisa iṣubb ɣer tamdint n Kafernaḥum, illan n at Jlili, anda yesselmad lɣaci deg wass n westeɛfu.
31Y descendió á Capernaum, ciudad de Galilea. Y los enseñaba en los sábados.
32Imdanen wehmen aṭas deg wuselmed-ines axaṭer imeslayen-is sɛan tissas.
32Y se maravillaban de su doctrina, porque su palabra era con potestad.
33Di lǧameɛ, yella yiwen wergaz izdeɣ-it uṛuḥani, iɛeggeḍ s lǧehd n taɣect-is :
33Y estaba en la sinagoga un hombre que tenía un espíritu de un demonio inmundo, el cual exclamó á gran voz,
34D acu i tebɣiḍ ɣuṛ-nneɣ a Ɛisa Anaṣari ? Tusiḍ-ed iwakken ad aɣ tesnegreḍ ? ?riɣ d acu-k , kečč d Imqeddes n Ṛebbi !
34Diciendo: Déjanos, ¿qué tenemos contigo Jesús Nazareno? ¿has venido á destruirnos? Yo te conozco quién eres, el Santo de Dios.
35Sidna Ɛisa yenṭeq ɣuṛ-es yenna-yas : Ssusem ! Effeɣ seg wergaz-agi ! Aṛuḥani iḍeggeṛ argaz-nni ɣer lqaɛa di tlemmast-nsen, dɣa iffeɣ seg-s mbla ma iḍuṛṛ-it.
35Y Jesús le increpó, diciendo: Enmudece, y sal de él. Entonces el demonio, derribándole en medio, salió de él, y no le hizo daño alguno.
36Lɣaci ikcem-iten akk lxuf, qqaṛen wway gar-asen : D acu-ten yimeslayen-agi ? Yesɛa tazmert s wayes iḥekkem ula ɣef leǧnun ! Akken kan ara sen-yefk lameṛ ad ffɣen !
36Y hubo espanto en todos, y hablaban unos á otros, diciendo: ¿Qué palabra es ésta, que con autoridad y potencia manda á los espíritus inmundos, y salen?
37Di yal tama n tmurt slan s lexbaṛ n Sidna Ɛisa.
37Y la fama de él se divulgaba de todas partes por todos los lugares de la comarca.
38Iffeɣ-ed si lǧameɛ, yerra ɣer wexxam n Semɛun. Yuɣ lḥal taḍeggalt n Semɛun tuɣ-iț tawla ț-țameqqrant, ḥellelen Sidna Ɛisa iwakken a ț-yesseḥlu.
38Y levantándose Jesús de la sinagoga, entró en casa de Simón: y la suegra de Simón estaba con una grande fiebre; y le rogaron por ella.
39Yekna ɣuṛ-es, yumeṛ i tawla aț-țeffeɣ seg-s, dɣa teffeɣ-iț ; imiren kan tekker teqdec-asen-d.
39E inclinándose hacia ella, riñó á la fiebre; y la fiebre la dejó; y ella levantándose luego, les servía.
40Tameddit mi geɣli yiṭij, kra n win yesɛan amuḍin n mkul aṭan, yewwi-yas-t-id. Mkul win i ɣef yessers afus-is yeḥla ! Yesseḥla-ten meṛṛa !
40Y poniéndose el sol, todos los que tenían enfermos de diversas enfermedades, los traían á él; y él poniendo las manos sobre cada uno de ellos, los sanaba.
41Llan daɣen leǧnun i d-ițeffɣen seg waṭas n yemdanen, țɛeggiḍen qqaṛen : « Kečč d Mmi-s n Ṛebbi ! » Lameɛna Sidna Ɛisa ițɛeggiḍ fell- asen, ur ten-ițțaga ara a d-hedṛen, axaṭer nutni ẓran d nețța i d Lmasiḥ.
41Y salían también demonios de muchos, dando voces, y diciendo: Tú eres el Hijo de Dios. Mas riñéndolos no les dejaba hablar; porque sabían que él era el Cristo.
42Mi guli wass, iffeɣ si temdint, yerra ɣer yiwen wemkan yexlan. Aṭas n lɣaci ṛuḥen țqelliben fell-as. Mi t-ufan, ḥellelen-t iwakken ad yeqqim ɣuṛ-sen, ur ițṛuḥu ara.
42Y siendo ya de día salió, y se fué á un lugar desierto: y las gentes le buscaban, y vinieron hasta él; y le detenían para que no se apartase de ellos.
43Lameɛna nețța yenna-yasen : Ilaq-iyi ad ṛuḥeɣ ad beccṛeɣ lexbaṛ n lxiṛ n tgeldit n Ṛebbi i temdinin nniḍen ! ?ef wayagi i d țțuceggɛeɣ !
43Mas él les dijo: Que también á otras ciudades es necesario que anuncie el evangelio del reino de Dios; porque para esto soy enviado.
44Imiren iṛuḥ ițbecciṛ di leǧwameɛ n tmurt n Yahuda.
44Y predicaba en las sinagogas de Galilea.