Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Mark

3

1Sidna Ɛisa yuɣal ɣer lǧameɛ. Yella dinna yiwen wergaz iwumi yekref ufus.
1Y OTRA vez entró en la sinagoga; y había allí un hombre que tenía una mano seca.
2Wid yellan dinna țɛassan deg-s ad walin m' ad isseḥlu deg wass n westeɛfu, iwakken ad ccetkin fell-as.
2Y le acechaban si en sábado le sanaría, para acusarle.
3Sidna Ɛisa yenna i wergaz-nni iwumi yekref ufus : Ekker tbeddeḍ dagi di tlemmast.
3Entonces dijo al hombre que tenía la mano seca: Levántate en medio.
4Imiren yenna i wid yețmuqulen : D acu i d-teqqaṛ ccariɛa-nneɣ ɣef wayen yeɛnan ass n westeɛfu ? A nexdem lxiṛ neɣ a nexdem cceṛ ? A nsellek taṛwiḥt n wemdan neɣ a t-neǧǧ ad immet ? Lameɛna nutni ssusmen meṛṛa, ur zmiren ara a d-rren awal.
4Y les dice: ¿Es lícito hacer bien en sábado, ó hacer mal? ¿salvar la vida, ó quitarla? Mas ellos callaban.
5Sidna Ɛisa imuqel-iten s wurrif, yerna yeḥzen aṭas fell-asen imi qquṛen wulawen nsen. Yenna i wergaz-nni : ?leq-ed ( eẓẓel-ed ) afus-ik ! Iḍleq-it dɣa yeḥla ufus-is.
5Y mirándolos alrededor con enojo, condoleciéndose de la ceguedad de su corazón, dice al hombre: Extiende tu mano. Y la extendió, y su mano fué restituída sana.
6Imiren ifariziyen ffɣen, ṛuḥen ad mcawaṛen nutni d ihiṛudiyen amek ara t-nɣen.
6Entonces saliendo los Fariseos, tomaron consejo con los Herodianos contra él, para matarle.
7Sidna Ɛisa ijbed iman-is nețța d inelmaden-is ɣer rrif n lebḥeṛ n tmurt n Jlili. Aṭas n lɣaci i t-id-itebɛen. Usan-d si mkul tama n tmurt n Jlili, si tmurt n Yahuda,
7Mas Jesús se apartó á la mar con sus discípulos: y le siguió gran multitud de Galilea, y de Judea.
8si temdint n Lquds, si tmurt n Idum, si tmurt akkin i wasif n Urdun, si leǧwahi n temdinin n ?ur akk-d Sidun. Mi slan s wayen ixeddem, aṭas n lɣaci i d-yețțasen ɣuṛ-es.
8Y de Jerusalem, y de Idumea, y de la otra parte del Jordán. Y los de alrededor de Tiro y de Sidón, grande multitud, oyendo cuán grandes cosas hacía, vinieron á él.
9Sidna Ɛisa iweṣṣa inelmaden-is a s-heggin taflukt, akken ur t-iḥeṛṛes ara lɣaci.
9Y dijo á sus discípulos que le estuviese siempre apercibida la barquilla, por causa del gentío, para que no le oprimiesen.
10Ladɣa imi yețdawi aṭas n imuḍan, wid akk yuḍnen ẓeddmen fell-as iwakken a t-nnalen.
10Porque había sanado á muchos; de manera que caían sobre él cuantos tenían plagas, por tocarle.
11Iṛuḥaniyen m'ara t-walin, ɣellin zdat-es qqaṛen-as : « Kečč d Mmi-s n Ṛebbi !»
11Y los espíritus inmundos, al verle, se postraban delante de él, y daban voces, diciendo: Tú eres el Hijo de Dios.
12Meɛna nețța yețgalla deg-sen iwakken ur d-qqaṛen ara anwa-t.
12Mas él les reñía mucho que no le manifestasen.
13Sidna Ɛisa yuli ɣer yiwet n tiɣilt, yessawel i wid yebɣa dɣa usan-d ɣuṛ-es.
13Y subió al monte, y llamó á sí á los que él quiso; y vinieron á él.
14Yextaṛ tnac deg-sen ad ilin d ṛṛusul ad țeddun daymen yid-es, iwakken a ten-iceggeɛ ad beccṛen lexbaṛ n lxiṛ,
14Y estableció doce, para que estuviesen con él, y para enviarlos á predicar.
15a sen-yefk tazmert akken ad ssuffuɣen leǧnun.
15Y que tuviesen potestad de sanar enfermedades, y de echar fuera demonios:
16A ten-ah tnac-nni yextaṛ : Semɛun iwumi isemma Buṭrus,
16A Simón, al cual puso por nombre Pedro;
17Yeɛqub akk-d gma-s Yuḥenna yellan d arraw n Zabadi iwumi isemma Buneṛǧes ( yeɛni arraw n ṛṛɛud ).
17Y á Jacobo, hijo de Zebedeo, y á Juan hermano de Jacobo; y les apellidó Boanerges, que es, Hijos del trueno;
18Andriyus, Filbas, Bartelmay, Matta, Tuma, Yeɛqub mmi-s n ?alfi, Taddi, Semɛun akenɛani ( awaṭani )
18Y á Andrés, y á Felipe, y á Bartolomé, y á Mateo, y á Tomas, y á Jacobo hijo de Alfeo, y á Tadeo, y á Simón el Cananita,
19akk-d Yudas n Qeṛyut, win akken ixedɛen Sidna Ɛisa.
19Y á Judas Iscariote, el que le entregó. Y vinieron á casa.
20Imiren, Sidna Ɛisa yuɣal ɣer wexxam. Nnejmaɛen-d daɣen ɣuṛ-es lɣaci ḥeṛsen-t nețța d inelmaden-is armi ur zmiren ara ad ččen.
20Y agolpóse de nuevo la gente, de modo que ellos ni aun podían comer pan.
21Mi gewweḍ lexbaṛ ɣer imawlan is, ṛuḥen-d a t-awin axaṭer ɣilen yedderwec !
21Y como lo oyeron los suyos, vinieron para prenderle: porque decían: Está fuera de sí.
22Imusnawen n ccariɛa i d-yusan si temdint n Lquds qqaṛen : D Balzabul iḥekkmen ɣef leǧnun i t-izedɣen , s tezmert-is i gessufuɣ leǧnun !
22Y los escribas que habían venido de Jerusalem, decían que tenía á Beelzebub, y que por el príncipe de los demonios echaba fuera los demonios.
23Sidna Ɛisa yessawel-asen, ihdeṛ asen s lemtul, yenna-yasen : Amek yezmer Cciṭan ad issufeɣ Cciṭan ?
23Y habiéndolos llamado, les decía en parábolas: ¿Cómo puede Satanás echar fuera á Satanás?
24Ma yella țnaɣen imezdaɣ n tmurt wway gar-asen, tamurt-nni ur tețdum ara.
24Y si algún reino contra sí mismo fuere dividido, no puede permanecer el tal reino.
25Ma yella yekker ccwal ger wat wexxam, axxam-nni ad yeɣli ur yețbeddad ara.
25Y si alguna casa fuere dividida contra sí misma, no puede permanecer la tal casa.
26Ihi ma yella Cciṭan yețnaɣ d yiman-is tebḍa tgeldit-is, tazmert-is aț-țeɣli dɣa aț-țefnu.
26Y si Satanás se levantare contra sí mismo, y fuere dividido, no puede permanecer; antes tiene fin.
27Yiwen ur izmir ad ikcem ɣer wexxam n wergaz iǧehden iwakken a d-yaker ayla-s, m'ur t-yuriz ara uqbel ! M'ara t-yarez, imiren yezmer ad yaker axxam-is meṛṛa !
27Nadie puede saquear las alhajas del valiente entrando en su casa, si antes no atare al valiente y entonces saqueará su casa.
28A wen-d-iniɣ tideț : a sen țwasemmḥen i yemdanen meṛṛa ddnubat-nsen d rregmat-nsen,
28De cierto os digo que todos los pecados serán perdonados á los hijos de los hombres, y las blasfemias cualesquiera con que blasfemaren;
29ma d win ireggmen Ṛṛuḥ iqedsen, d lmuḥal ad yețțusemmeḥ ; ddnub-is ad yeqqim ɣef yir-is i dayem.
29Mas cualquiera que blasfemare contra el Espíritu Santo, no tiene jamás perdón, mas está expuesto á eterno juicio.
30Yenna-d annect-agi axaṭer qqaṛen-as: Izdeɣ-it Cciṭan.
30Porque decían: Tiene espíritu inmundo.
31Wwḍen-d watmaten n Sidna Ɛisa akk-d yemma-s. Qqimen di beṛṛa, ceggɛen ɣuṛ-es a d-yas.
31Vienen después sus hermanos y su madre, y estando fuera, enviaron á él llamándole.
32Nețța yella zdaxel n wexxam yezzi-yas aṭas lɣaci ; nnan-as : A Sidi, yemma-k d wayetma-k akk-d yessetma-k, atnan di beṛṛa țnadin fell-ak.
32Y la gente estaba sentada alrededor de él, y le dijeron: He aquí, tu madre y tus hermanos te buscan fuera.
33Sidna Ɛisa yerra-yasen : Anta i d yemma, anwi i d aytma ?
33Y él les respondió, diciendo: ¿Quién es mi madre y mis hermanos?
34Dɣa imuqel meṛṛa wid i s-d yezzin yenna : Ațah yemma, atnah wayetma.
34Y mirando á los que estaban sentados alrededor de él, dijo: He aquí mi madre y hermanos.
35Axaṭer win ixeddmen lebɣi n Sidi Ṛebbi, d win i d gma, i d weltma, i d yemma !
35Porque cualquiera que hiciere la voluntad de Dios, éste es mi hermano, y mi hermana, y mi madre.