Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Mark

8

1Deg wussan-nni, innejmaɛ-ed daɣen waṭas n lɣaci, ur sɛin ara ayen ara ččen. Sidna Ɛisa yessawel i inelmaden-is, yenna-yasen :
1EN aquellos días, como hubo gran gentío, y no tenían qué comer, Jesús llamó á sus discípulos, y les dijo:
2Tejreḥ tasa-w ɣef lɣaci-agi, tlata wussan aya i qqimen yid-i, yerna ulac ayen ara ččen.
2Tengo compasión de la multitud, porque ya hace tres días que están conmigo, y no tienen qué comer:
3Ma yella rriɣ-ten ansi i d-kkan i laẓ, ad nezfen deg webrid axaṭer kra deg-sen usan-d si lebɛid.
3Y si los enviare en ayunas á sus casas, desmayarán en el camino; porque algunos de ellos han venido de lejos.
4Inelmaden-is rran-as-d : Ansi ara ɣ-d-yekk weɣṛum ara ten-yesseṛwun deg wemkan-agi yexlan ?
4Y sus discípulos le respondieron: ¿De dónde podrá alguien hartar á estos de pan aquí en el desierto?
5Sidna Ɛisa yesteqsa-ten : Acḥal n teḥbulin n weɣṛum i tesɛam ? Rran-as-ed : ?uṛ-nneɣ sebɛa teḥbulin !
5Y les pregunto: ¿Cuántos panes tenéis? Y ellos dijeron: Siete.
6Yenna i lɣaci ad qqimen ɣer lqaɛa. Dɣa yeddem-ed sebɛa teḥbulin-nni n weɣṛum, yeḥmed Sidi Ṛebbi, yebḍa-tent, yefka-tent i inelmaden-is feṛqen-tent i lɣaci.
6Entonces mandó á la multitud que se recostase en tierra; y tomando los siete panes, habiendo dado gracias, partió, y dió á sus discípulos que los pusiesen delante: y los pusieron delante á la multitud.
7Sɛan daɣen kra iselman ( iḥewtiwen ) imecṭaḥ. Yeḥmed daɣen Sidi Ṛebbi, yenna-yasen a ten-feṛqen i lɣaci.
7Tenían también unos pocos pececillos: y los bendijo, y mandó que también los pusiesen delante.
8?čan armi ṛwan. Rnan sagren-d azal n sebɛa iqecwalen.
8Y comieron, y se hartaron: y levantaron de los pedazos que habían sobrado, siete espuertas.
9Llan deg wazal n ṛebɛa alaf n yemdanen. Mi fukken lmakla, iserreḥ-asen ad uɣalen ɣer ixxamen-nsen.
9Y eran los que comieron, como cuatro mil: y los despidió.
10Imiren kan yuli ɣer teflukt nețța d inelmaden-is, ṛuḥen ɣer leǧwahi n Dalmanuta.
10Y luego entrando en el barco con sus discípulos, vino á las partes de Dalmanutha.
11Ṛuḥen-d ifariziyen, bdan țmeslayen d Sidna Ɛisa iwakken a t-jeṛṛben, ssutren-as ad ixdem lbeṛhan ara d-iṣubben seg igenni.
11Y vinieron los Fariseos, y comenzaron á altercar con él, pidiéndole señal del cielo, tentándole.
12Sidna Ɛisa yerra-d nnehta, yenna : Acuɣer i yi-d-ssuturen lbeṛhan yemdanen n lǧil-agi ? S tideț aql-i nniɣ-awen : d lmuḥal a s-d-ițunefk lbeṛhan i lǧil-agi !
12Y gimiendo en su espíritu, dice: ¿Por qué pide señal esta generación? De cierto os digo que no se dará señal á esta generación.
13Dɣa yeǧǧa-ten, yerkeb daɣen di teflukt iwakken ad izger agummaḍ.
13Y dejándolos, volvió á entrar en el barco, y se fué de la otra parte.
14Inelmaden țțun ur wwin ara aɣṛum anagar yiwet n teḥbult i gellan ɣuṛ-sen di teflukt.
14Y se habían olvidado de tomar pan, y no tenían sino un pan consigo en el barco.
15Sidna Ɛisa iweṣṣa-ten, yenna-yasen : ?adret iman-nwen ɣef temtunt ( iɣes ) n ifariziyen akk-d win n Hiṛudus.
15Y les mandó, diciendo: Mirad, guardaos de la levadura de los Fariseos, y de la levadura de Herodes.
16Inelmaden qqaṛen wway gar asen : «Yenna-yaɣ-d ayagi imi ur d newwi ara aɣṛum.»
16Y altercaban los unos con los otros diciendo: Pan no tenemos.
17Mi geẓra ayen țxemmimen, yenna-yasen : Acuɣer tețxemimem ɣef weɣṛum ? Urɛad tfaqem ? Mazal ur tefhimem ara ?
17Y como Jesús lo entendió, les dice: ¿Qué altercáis, porque no tenéis pan? ¿no consideráis ni entendéis? ¿aun tenéis endurecido vuestro corazón?
18 Eɛni qquṛen wulawen-nwen ? Tesɛam allen ur tețwalim ara, tesɛam imeẓẓuɣen ur tsellem ara ?
18¿Teniendo ojos no veis, y teniendo oídos no oís? ¿y no os acordáis?
19Ur tecfim ara mi bḍiɣ xemsa teḥbulin-nni n weɣṛum i xemsa alaf n yergazen, acḥal n iḍellaɛen n tsigar i tjemɛem ? Rran-as : Tnac iḍellaɛen.
19Cuando partí los cinco panes entre cinco mil, ¿cuántas espuertas llenas de los pedazos alzasteis? Y ellos dijeron: Doce.
20I wasmi bḍiɣ sebɛa teḥbulin n weɣṛum i ṛebɛa alaf n yemdanen, acḥal n tqecwalin yeččuṛen ț-țisigar i d-tjemɛem ? Nnan-as : Sebɛa n tqecwalin.
20Y cuando los siete panes entre cuatro mil, ¿cuántas espuertas llenas de los pedazos alzasteis? Y ellos dijeron: Siete.
21Dɣa yenna-yasen : Werɛad tefhimem ihi ?
21Y les dijo: ¿Cómo aún no entendéis?
22Ewwḍen ɣer temdint n Bitsayda. Wwin-as-d yiwen uderɣal, ḥellelen-t iwakken a t-yennal.
22Y vino á Bethsaida; y le traen un ciego, y le ruegan que le tocase.
23Sidna Ɛisa yeṭṭef afus i uderɣal-nni, yewwi-t beṛṛa n taddart. Yessers imetman ɣef wallen n uderɣal-nni, yessers ifassen is fell-as yesteqsa-t : Yella kra tețwaliḍ ?
23Entonces, tomando la mano del ciego, le sacó fuera de la aldea; y escupiendo en sus ojos, y poniéndole las manos encima, le preguntó si veía algo.
24Yerfed allen-is yenna : ?waliɣ imdanen am akken d ttjuṛ i gleḥḥun.
24Y él mirando, dijo: Veo los hombres, pues veo que andan como árboles.
25Sidna Ɛisa iɛawed issers-as ifassen ɣef wallen, mi gemmuqel uderɣal-nni, yuɣal-it-id yeẓri, ițwali akken ilaq.
25Luego le puso otra vez las manos sobre sus ojos, y le hizo que mirase; y fué restablecido, y vió de lejos y claramente á todos.
26Dɣa Sidna Ɛisa iceggeɛ-it ɣer wexxam-is, yenna-yas : Ur keččem ara ɣer taddart.
26Y envióle á su casa, diciendo: No entres en la aldea, ni lo digas á nadie en la aldea.
27Sidna Ɛisa akk-d inelmaden-is ṛuḥen ɣer tudrin n Qiṣarya n Filibus. Deg webrid, yesteqsa-ten yenna yasen : D acu-yi ɣer lɣaci ?
27Y salió Jesús y sus discípulos por las aldeas de Cesarea de Filipo. Y en el camino preguntó á sus discípulos, diciéndoles: ¿Quién dicen los hombres que soy yo?
28Rran-as-d : Kra deg-sen qqaṛen d Yeḥya aɣeṭṭas i telliḍ, wiyaḍ qqaṛen d Sidna Ilyas, ma d wiyaḍ ḥesben-k d yiwen si lenbiya.
28Y ellos respondieron: Juan Bautista; y otros, Elías; y otros, Alguno de los profetas.
29Yerna yesteqsa-ten : I kunwi, d acu-iyi ɣuṛ-wen ? Buṭrus yerra-yas : Keččini d Lmasiḥ. ( yeɛni win yextaṛ Ṛebbi )
29Entonces él les dice: Y vosotros, ¿quién decís que soy yo? Y respondiendo Pedro, le dice: Tú eres el Cristo.
30Yumeṛ-iten iwakken ur țɛawaden i yiwen ayagi.
30Y les apercibió que no hablasen de él á ninguno.
31Sidna Ɛisa yebda yesselmad-iten yeqqaṛ : Mmi-s n bunadem ilaq ad yenɛețțab aṭas ; a t-nekkṛen lecyux d lmuqedmin imeqqranen akk-d lɛulama n ccariɛa. A t-nɣen, m'ara ɛeddin tlata wussan, a d-iḥyu si ger lmegtin.
31Y comenzó á enseñarles, que convenía que el Hijo del hombre padeciese mucho, y ser reprobado de los ancianos, y de los príncipes de los sacerdotes, y de los escribas, y ser muerto, y resucitar después de tres días.
32Yenna-yasen-d ayagi ɛinani. Buṭrus ijbed-it weḥd-es, ilumm fell-as.
32Y claramente decía esta palabra. Entonces Pedro le tomó, y le comenzó á reprender.
33Sidna Ɛisa yezzi, imuqel inelmaden-is, yenna i Buṭrus : Wexxeṛ akkin fell-i a Cciṭan ! Ixemmimen-ik mačči n Ṛebbi, meɛna n yemdanen !
33Y él, volviéndose y mirando á sus discípulos, riñó á Pedro, diciendo: Apártate de mí, Satanás; porque no sabes las cosas que son de Dios, sino las que son de los hombres.
34Sidna Ɛisa yessawel i lɣaci akk-d inelmaden-is, yenna-yasen : Ma yella win yebɣan ad iddu yid-i, ur ilaq ara ad ixemmem ɣef yiman-is, meɛna ilaq ad iqbel leɛtab ɣef ddemma n yisem-iw, ad ibbib amidag-is, a yi-d-itbeɛ.
34Y llamando á la gente con sus discípulos, les dijo: Cualquiera que quisiere venir en pos de mí, niéguese á sí mismo, y tome su cruz, y sígame.
35Axaṭer win yebɣan ad isellek taṛwiḥt-is, a s-tṛuḥ ; ma d win ara yesṛuḥen tarwiḥt-is ɣef ddemma-w akk-d lexbaṛ n lxiṛ, a ț-isellek.
35Porque el que quisiere salvar su vida, la perderá; y el que perdiere su vida por causa de mí y del evangelio, la salvará.
36Ma yella irbeḥ-ed wemdan ddunit meṛṛa, acu n lfayda i gesɛa ma yesṛuḥ tudert-is ?
36Porque ¿qué aprovechará al hombre, si granjeare todo el mundo, y pierde su alma?
37D acu ara yefk wemdan iwakken ad icafeɛ taṛwiḥt-is ?
37¿O qué recompensa dará el hombre por su alma?
38Ma yella win yessetḥan yis-i akk-d imeslayen-iw ger lǧil-agi amednub, ifesden, ula d Mmi-s n bunadem ad issetḥi yis m'ara d-yas akk-d lmalayekkat iqedsen di lɛaḍima n baba-s.
38Porque el que se avergonzare de mí y de mis palabras en esta generación adulterina y pecadora, el Hijo del hombre se avergonzará también de él, cuando vendrá en la gloria de su Padre con los santos ángeles.