1Mi ɛeddan sețța wussan, Sidna Ɛisa yewwi yid-es Buṭrus, Yeɛqub akk-d gma-s Yuḥenna, ulin ɣer wedrar eɛlayen, anda qqimen ḍeṛfen iman-nsen.
1Y DESPUÉS de seis días, Jesús toma á Pedro, y á Jacobo, y á Juan su hermano, y los lleva aparte á un monte alto:
2Taswiɛt kan ibeddel ṣṣifa zdat sen, walan udem-is yețfeǧǧiǧ am yiṭij, llebsa-s tuɣal ț-țamellalt, tecceɛceɛ am tafat.
2Y se transfiguró delante de ellos; y resplandeció su rostro como el sol, y sus vestidos fueron blancos como la luz.
3A ten-aya dehṛen-asen-d Sidna Musa akk-d Sidna Ilyas țmeslayen d Sidna Ɛisa.
3Y he aquí les aparecieron Moisés y Elías, hablando con él.
4Buṭrus inṭeq yenna i Sidna Ɛisa : A Sidi, yelha ma neqqim dagi, ma tebɣiḍ ad sbeddeɣ tlata iqiḍunen : yiwen i kečč, yiwen i Sidna Musa, wayeḍ i Sidna Ilyas.
4Y respondiendo Pedro, dijo á Jesús: Señor, bien es que nos quedemos aquí: si quieres, hagamos aquí tres pabellones: para ti uno, y para Moisés otro, y otro para Elías.
5Mazal-it ițmeslay mi d-ters yiwet n tagut ițfeǧǧiǧen tɣumm-iten. Si tagut-nni tenṭeq-ed yiwet n taɣect, tenna-d : Wagi d Mmi eɛzizen deg-s i gella lfeṛḥ-iw, smeḥsiset-as !
5Y estando aún él hablando, he aquí una nube de luz que los cubrió; y he aquí una voz de la nube, que dijo: Este es mi Hijo amado, en el cual tomo contentamiento: á él oíd.
6Mi slan i taɣect-nni, inelmaden ikcem-iten lxuf, ɣlin ɣef wudem.
6Y oyendo esto los discípulos, cayeron sobre sus rostros, y temieron en gran manera.
7Sidna Ɛisa yessers afus-is fell-asen, yenna-yasen : Ur țțaggadet ara, kkret !
7Entonces Jesús llegando, los tocó, y dijo: Levantaos, y no temáis.
8Mi refden allen-nsen, ur walan ula d yiwen nniḍen anagar Sidna Ɛisa.
8Y alzando ellos sus ojos, á nadie vieron, sino á solo Jesús.
9Akken i d-țadren seg wedrar, Sidna Ɛisa yumeṛ-iten yenna-yasen : Ur qqaṛet i yiwen wayen akka twalam alamma yeḥya-d Mmi-s n bunadem si ger lmegtin.
9Y como descendieron del monte, les mandó Jesús, diciendo: No digáis á nadie la visión, hasta que el Hijo del hombre resucite de los muertos.
10Inelmaden steqsan Sidna Ɛisa nnan-as : Iwacu imusnawen n ccariɛa qqaṛen-d : « Ilaq a d-yas nnbi Ilyas d amezwaru ? »
10Entonces sus discípulos le preguntaron, diciendo: ¿Por qué dicen pues los escribas que es menester que Elías venga primero?
11Yerra-yasen : Ț-țideț ilaq a d-yas nnbi Ilyas d amezwaru, iwakken ad iseggem kullec.
11Y respondiendo Jesús, les dijo: á la verdad, Elías vendrá primero, y restituirá todas las cosas.
12Ma d nekk aql-i nniɣ awen-d : nnbi Ilyas yusa-d yakan, lameɛna imdanen ur t-ɛqilen ara yerna xedmen deg-s akken i sen ihwa. Akka daɣen ara inɛețțab Mmi-s n bunadem ger ifassen-nsen !
12Mas os digo, que ya vino Elías, y no le conocieron; antes hicieron en él todo lo que quisieron: así también el Hijo del hombre padecerá de ellos.
13Inelmaden fehmen imiren belli ițmeslay-asen-d ɣef Yeḥya aɣeṭṭas.
13Los discípulos entonces entendieron, que les habló de Juan el Bautista.
14Mi wwḍen ɣer wanda llan lɣaci, yiwen wergaz iqeṛṛeb-ed ɣer Sidna Ɛisa, yeɣli ɣef tgecrar zdat-es yenna yas :
14Y como ellos llegaron al gentío, vino á él un hombre hincándosele de rodillas,
15A Sidi, ḥunn ɣef mmi ! Atan kkaten-t imsigman, yenneɛtab aṭas ! Acḥal d abrid i geɣli ɣer tmes neɣ ɣer waman,
15Y diciendo: Señor, ten misericordia de mi hijo, que es lunático, y padece malamente; porque muchas veces cae en el fuego, y muchas en el agua.
16wwiɣ-t-id i inelmaden-ik, meɛna ur zmiren ara a t-sseḥlun.
16Y le he presentado á tus discípulos, y no le han podido sanar.
17Inṭeq Sidna Ɛisa yenna-yasen : A lǧil ijehlen, iɛewjen ! Ar melmi ara yiliɣ yid-wen ? Ar melmi ara wen-sebṛeɣ ? Awit-iyi-d aqcic-agi ɣer dagi !
17Y respondiendo Jesús, dijo: Oh generación infiel y torcida! ¿hasta cuándo tengo de estar con vosotros? ¿hasta cuándo os tengo de sufrir? traédmele acá.
18Sidna Ɛisa iɛeggeḍ ɣef lǧen-nni, yumeṛ-as ad iffeɣ seg weqcic-nni. Imiren kan, aqcic-nni yeḥla.
18Y Jesús le reprendió, y salió el demonio de él; y el mozo fué sano desde aquella hora.
19Mi llan inelmaden iman-nsen, qeṛṛben ɣer Sidna Ɛisa nnan-as : Acuɣeṛ nukkni ur nezmir ara a t-nessufeɣ ?
19Entonces, llegándose los discípulos á Jesús, aparte, dijeron: ¿Por qué nosotros no lo pudimos echar fuera?
20Sidna Ɛisa yerra-yasen : Axaṭer txuṣṣem di liman ! Aql-i nniɣ-awen, lemmer tesɛim liman annect n uɛeqqa n uxerḍel, tili a s tinim i wedrar-agi, qleɛ iman-ik sya ɣer dihin ad iqleɛ. Ulac wayen iwumi ur tețțizmirem ara.
20Y Jesús les dijo: Por vuestra incredulidad; porque de cierto os digo, que si tuviereis fe como un grano de mostaza, diréis á este monte: Pásate de aquí allá: y se pasará: y nada os será imposible.
21Sṣenf-agi n leǧnun țeffɣen anagar s tẓallit d uẓummu.
21Mas este linaje no sale sino por oración y ayuno.
22Mi llan di tmurt n Jlili, Sidna Ɛisa yenna-yasen : Mmi-s n bunadem ad ițțusellem ger ifassen n yemdanen ;
22Y estando ellos en Galilea, Jesús les dijo: El Hijo del hombre será entregado en manos de hombres,
23a t-nɣen, meɛna ass wis tlata a d-iḥyu si ger lmegtin. DDɣa inelmaden ikcem-iten leḥzen d ameqqran.
23Y le matarán; mas al tercer día resucitará. Y ellos se entristecieron en gran manera.
24Mi gewweḍ Sidna Ɛisa akk-d inelmaden-is ɣer Kafernaḥum, imekkasen n lǧameɛ qeṛṛben-d ɣer Buṭrus nnan-as : Eɛni Ssid-nwen ur ițxelliṣ ara tabzert n lǧameɛ ?
24Y como llegaron á Capernaum, vinieron á Pedro los que cobraban las dos dracmas, y dijeron: ¿Vuestro Maestro no paga las dos dracmas?
25Yerra-yasen Buṭrus : Ih, ad ixelleṣ ! Imiren kan mi gekcem Buṭrus ɣer wexxam, Sidna Ɛisa iluɛa-t, yenna-yas : D acu twalaḍ a Buṭrus ? Anwa i glaqen ad ixelleṣ tabzert i igelliden n ddunit-a , d arraw-nsen neɣ d ibeṛṛaniyen ?
25El dice: Sí. Y entrando él en casa, Jesús le habló antes, diciendo: ¿Qué te parece, Simón? Los reyes de la tierra, ¿de quién cobran los tributos ó el censo? ¿de sus hijos ó de los extraños?
26Buṭrus yerra-yas : D ibeṛṛaniyen ! DDɣa Sidna Ɛisa yerra-yas-d : Ihi arraw n tmurt ur țxelliṣen ara !
26Pedro le dice: De los extraños. Jesús le dijo: Luego los hijos son francos.
27Lameɛna iwakken ur ten-yețɣaḍ ara lḥal, ṛuḥ, ḍeggeṛ tasennaṛt ɣer lebḥeṛ, aslem ( aḥewtiw ) amezwaru ara d-teṭṭfeḍ, ldi-yas imi, aț-țafeḍ deg-s aṣurdi n lfeṭṭa, efk-asen-t d lexlaṣ n tebzert-nneɣ nekk yid-ek.
27Mas porque no los escandalicemos, ve á la mar, y echa el anzuelo, y el primer pez que viniere, tómalo, y abierta su boca, hallarás un estatero: tómalo, y dáselo por mí y por ti.