1Mi gekfa lewṣayat-agi, Sidna Ɛisa iṛuḥ si tmurt n Jlili ɣer tmurt n Yahuda ɣer leǧwahi n wasif n Urdun.
1Y ACONTECIO que acabando Jesús estas palabras, se pasó de Galilea, y vino á los términos de Judea, pasado el Jordán.
2Aṭas n lɣaci i t-iḍefṛen ɣer dinna, dɣa yesseḥla wid akk ihelken.
2Y le siguieron muchas gentes, y los sanó allí.
3Kra ifariziyen qeṛṛben-d ɣuṛ-es iwakken a t-jeṛben, nnan-as : Eɛni ccariɛa-nneɣ tsumeḥ-as i wergaz ad yebru i tmeṭṭut-is ɣef yal sebba yellan ?
3Entonces se llegaron á él los Fariseos, tentándole, y diciéndole: ¿Es lícito al hombre repudiar á su mujer por cualquiera causa?
4Yerra-yasen : Ur teɣṛim ara ayen i d-teqqaṛ ccariɛa : di tazwara Sidi Ṛebbi ixleq-ed argaz ț-țmeṭṭut,
4Y él respondiendo, les dijo: ¿No habéis leído que el que los hizo al principio, macho y hembra los hizo,
5yenna-d : AArgaz ad yeǧǧ baba-s d yemma-s, iiwakken ad iɛic nețța ț-țmeṭṭut-is, ddɣa di sin yid-sen, ad uɣalen d yiwen.
5Y dijo: Por tanto, el hombre dejará padre y madre, y se unirá á su mujer, y serán dos en una carne?
6S wakka ur llin ara d sin, meɛna uɣalen d yiwen. Ur as-ilaq ara ihi i wemdan ad ifṛeq ayen yesdukkel Sidi Ṛebbi !
6Así que, no son ya más dos, sino una carne: por tanto, lo que Dios juntó, no lo aparte el hombre.
7Nnan-as : Acuɣeṛ ihi Sidna Musa yeǧǧa yaɣ-d lqanun belli m'ara yebru wergaz i tmeṭṭut-is, a s-yefk lkaɣeḍ n berru ?
7Dícenle: ¿Por qué, pues, Moisés mandó dar carta de divorcio, y repudiarla?
8Sidna Ɛisa yerra-yasen : Ɣef ddemma n wulawen-nwen yeqquṛen i wen-iserreḥ nnbi Musa aț-țebrum i tilawin-nwen. Meɛna di tazwara mačči akka i gella lḥal.
8Díceles: Por la dureza de vuestro corazón Moisés os permitió repudiar á vuestras mujeres: mas al principio no fué así.
9Ma d nekk a wen-d-iniɣ : kra n win ara yebrun i tmeṭṭut-is yili ur tezni ara, iwakken ad yaɣ tayeḍ, d nețța i geznan !
9Y yo os digo que cualquiera que repudiare á su mujer, si no fuere por causa de fornicación, y se casare con otra, adultera: y el que se casare con la repudiada, adultera.
10Inelmaden nnan-as : Ma yella akka i d lḥala n wergaz ɣer tmeṭṭut, ulac lfayda di zzwaǧ !
10Dícenle sus discípulos: Si así es la condición del hombre con su mujer, no conviene casarse.
11Sidna Ɛisa yerra-yasen : Mačči d imdanen meṛṛa i gzemren ad qeblen aselmed agi lameɛna anagar wid iwumi i d-ifka Sidi Ṛebbi lefhama i gzemren ad qeblen annect-agi.
11Entonces él les dijo: No todos reciben esta palabra, sino aquellos á quienes es dado.
12Aṭas n sebbat i gqeḍɛen zzwaǧ i wemdan. Llan wid i d-ilulen si tɛebbuṭ n yemma-tsen ur sɛin ara ddunit, wiyaḍ d imdanen i sen-ț-ikksen. LLlan daɣen wid iḥeṛmen iman-nsen ɣef zwaǧ, ɣef ddemma n tgelda n igenwan. Win i gzemren ad ifhem aselmed agi a t-yefhem !
12Porque hay eunucos que nacieron así del vientre de su madre; y hay eunucos, que son hechos eunucos por los hombres; y hay eunucos que se hicieron á sí mismos eunucos por causa del reino de los cielos; el que pueda ser capaz de eso, séalo.
13Kra yemdanen țawin-d i Sidna Ɛisa arrac imecṭuḥen iwakken ad issers afus-is fell-asen a ten-ibarek, meɛna inelmaden-is țțaran-ten.
13Entonces le fueron presentados unos niños, para que pusiese las manos sobre ellos, y orase; y los discípulos les riñeron.
14Sidna Ɛisa yenna-yasen : Anfet-asen i warrac a d-asen ɣuṛ-i, ur sen-qeṭṭɛet ara abrid, axaṭer tagelda n igenwan thegga i nutni akk-d wid yellan am nutni !
14Y Jesús dijo: Dejad á los niños, y no les impidáis de venir á mí; porque de los tales es el reino de los cielos.
15Yessers afus-is fell-asen, iburek iten, dɣa iṛuḥ syenna.
15Y habiendo puesto sobre ellos las manos se partió de allí.
16Imiren yiwen wergaz iqeṛṛeb-ed ɣer Sidna Ɛisa, yenna-yas : A Sidi, d acu i yi-ilaqen a t xedmeɣ n wayen yelhan iwakken ad sɛuɣ tudert n dayem ?
16Y he aquí, uno llegándose le dijo: Maestro bueno, ¿qué bien haré para tener la vida eterna?
17Sidna Ɛisa yerra-yas : Acuɣeṛ i yi-testeqsayeḍ ɣef wayen yelhan ? AAnagar yiwen i gelhan ! Ma tebɣiḍ aț-țesɛuḍ tudert-agi, xdem lumuṛat yellan di ccariɛa. YYerra-yas-ed weqcic-nni : Anwi i d lumuṛat ara tebɛeɣ ?
17Y él le dijo: ¿Por qué me llamas bueno? Ninguno es bueno sino uno, es á saber, Dios: y si quieres entrar en la vida, guarda los mandamientos.
18Sidna Ɛisa yerra-yas : Ur tneqqeḍ ara tamgeṛṭ, ur tzennuḍ ara, ur tețțcehhideḍ ara s ẓẓur, ur tețțakkṛreḍ ara,
18Dícele: ¿Cuáles? Y Jesús dijo: No mataras: No adulterarás: No hurtarás: No dirás falso testimonio:
19qadeṛ baba-k d yemma-k, tḥemmleḍ lɣiṛ-ik am yiman-ik !
19Honra á tu padre y á tu madre: y, Amarás á tu prójimo como á ti mismo.
20Aqcic-nni yerra-yas-ed : Ayagi akk xedmeɣ-t, d acu i yi-ixuṣṣen ?
20Dícele el mancebo: Todo esto guardé desde mi juventud: ¿qué más me falta?
21Sidna Ɛisa yenna-yas : Ma tebɣiḍ ihi aț-țkemleḍ deg webrid n Sidi Ṛebbi , ṛuḥ, zzenz akk ayen i tesɛiḍ, tefkeḍ idrimen-nni i yimeɣban, s wakka aț-țesɛuḍ agerruj deg igenwan ! Imiren as-ed, aț-țedduḍ yid-i.
21Dícele Jesús: Si quieres ser perfecto, anda, vende lo que tienes, y da lo á los pobres, y tendrás tesoro en el cielo; y ven, sígueme.
22Mi gesla i yimeslayen-agi, ilemẓi-nni yeḥzen aṭas dɣa iṛuḥ, axaṭer d ameṛkanti ameqqran i gella.
22Y oyendo el mancebo esta palabra, se fué triste, porque tenía muchas posesiones.
23Sidna Ɛisa yenna i inelmaden-is : A wen-iniɣ s tideț : iwɛeṛ aṭas i umeṛkanti ad ikcem ɣer tgelda n igenwan !
23Entonces Jesús dijo á sus discípulos: De cierto os digo, que un rico difícilmente entrará en el reino de los cielos.
24A wen-iniɣ daɣen : ma yella iwɛeṛ i welɣem ad iɛeddi di tiṭ n tissegnit, iwɛeṛ akteṛ i umeṛkanti ad ikcem ɣer tgelda n igenwan !
24Mas os digo, que más liviano trabajo es pasar un camello por el ojo de una aguja, que entrar un rico en el reino de Dios.
25Mi slan i imeslayen-agi, inelmaden-is dehcen aṭas, nnan-as : Anwa i gzemren ad ițțusellek ihi ?
25Mas sus discípulos, oyendo estas cosas, se espantaron en gran manera, diciendo: ¿Quién pues podrá ser salvo?
26Dɣa Sidna Ɛisa imuqel-iten, yenna : Imdanen s yiman-nsen ur zmiren ara, meɛna Sidi Ṛebbi yezmer i kullec.
26Y mirándo los Jesús, les dijo: Para con los hombres imposible es esto; mas para con Dios todo es posible.
27Buṭrus inṭeq, yenna-yas : Aql-aɣ nukkni neǧǧa kullec iwakken a k-netbeɛ, d acu ara yedṛun yid-nneɣ ?
27Entonces respondiendo Pedro, le dijo: He aquí, nosotros hemos dejado todo, y te hemos seguido: ¿qué pues tendremos?
28Sidna Ɛisa yerra-yasen : A wen-iniɣ s tideț, asm'ara d-ḥyun lmegtin ɣer ddunit tajḍiṭ, asm'ara yeqqim Mmi-s n bunadem ɣef wukersi n lḥekma di lɛaḍima-s, ula d kunwi yeddan yid-i, aț-țeqqimem di tnac yid-wen ɣef yikersiyen n lḥekma iwakken aț-țḥasbem tnac n leɛṛac n wat Isṛail.
28Y Jesús les dijo: De cierto os digo, que vosotros que me habéis seguido, en la regeneración, cuando se sentará el Hijo del hombre en el trono de su gloria, vosotros también os sentaréis sobre doce tronos, para juzgar á las doce tribus de Israel.
29Yerna, kra win ara yeǧǧen ɣef ddemma n yisem-iw axxam-is neɣ atmaten-is, yessetma-s neɣ baba-s, yemma-s, arraw-is neɣ tiferkiwin-is, ad as-d-yețțunefk akteṛ n wayen yeǧǧa, yerna a t-id-tṣaḥ tudert n dayem.
29Y cualquiera que dejare casas, ó hermanos, ó hermanas, ó padre, ó madre, ó mujer, ó hijos, ó tierras, por mi nombre, recibirá cien veces tanto, y heredará la vida eterna.
30Aṭas seg wid yellan d imezwura ad uɣalen d ineggura, aṭas daɣen seg wid yellan d ineggura ad uɣalen d imezwura.
30Mas muchos primeros serán postreros, y postreros primeros.