Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Matthew

22

1Sidna Ɛisa imeslay-asen-d daɣen s lemtel, yenna-yasen : --
1Y RESPONDIENDO Jesús, les volvió á hablar en parábolas, diciendo:
2Tagelda n igenwan tcuba ɣer yiwen ugellid i gxedmen tameɣṛa i mmi-s.
2El reino de los cielos es semejante á un hombre rey, que hizo bodas á su hijo;
3Iceggeɛ iqeddacen-is ad ssiwlen i wid yețwaɛeṛden, meɛna ugin a d-asen.
3Y envió sus siervos para que llamasen los llamados á las bodas; mas no quisieron venir.
4Yerna iceggeɛ-asen iqeddacen nniḍen a sen-inin : Heggaɣ imensi, zliɣ izgaren-iw d wakraren-iw, kullec ihegga, aset-ed ɣer tmeɣṛa !
4Volvió á enviar otros siervos, diciendo: Decid á los llamados: He aquí, mi comida he aparejado; mis toros y animales engordados son muertos, y todo está prevenido: venid á las bodas.
5Meɛna widak-nni ițwaɛeṛḍen ur s-fkin ara azal, yal yiwen yelha d ccɣel-is, wa iṛuḥ ɣer yiger-is, wa ɣer ssuq-is.
5Mas ellos no se cuidaron, y se fueron, uno á su labranza, y otro á sus negocios;
6Wiyaḍ ṭṭfen iqeddacen-nni, regmen-ten, nɣan-ten.
6Y otros, tomando á sus siervos, los afrentaron y los mataron.
7Agellid-nni ikcem-it zzɛaf d ameqqran, dɣa iceggeɛ lɛeskeṛ-is nɣan iqettalen-nni, sseṛɣen tamdint-nsen.
7Y el rey, oyendo esto, se enojó; y enviando sus ejércitos, destruyó á aquellos homicidas, y puso fuego á su ciudad.
8Imiren yenna i iqeddacen-is : Imensi n tmeɣṛa ihegga, meɛna widak-nni ițwaɛeṛḍen ur t-uklalen ara ;
8Entonces dice á sus siervos: Las bodas á la verdad están aparejadas; mas los que eran llamados no eran dignos.
9ṛuḥet ɣer izenqan, tɛeṛḍem-d ɣer tmeɣṛa wid akk ara tafem deg iberdan.
9Id pues á las salidas de los caminos, y llamad á las bodas á cuantos hallareis.
10Iqeddacen-nni ṛuḥen ɣer izenqan jemɛen-d wid akk ufan, ama d amcum ama d win yelhan, s wakka axxam n tmeɣṛa yeččuṛ-ed d lɣaci.
10Y saliendo los siervos por los caminos, juntaron á todos los que hallaron, juntamente malos y buenos: y las bodas fueron llenas de convidados.
11Mi d-ikcem ugellid ad iwali inebgawen, iwala yiwen wergaz ur yelsi ara llebsa n tmeɣṛa.
11Y entró el rey para ver los convidados, y vió allí un hombre no vestido de boda.
12yenna-yas : Ay amdakkel, amek i d-tkecmeḍ ɣer dagi mbla llebsa n tmeɣṛa yețwaheggan i yinebgawen ? AArgaz-nni yessusem, ur yufi d acu ara s-yini.
12Y le dijo: Amigo, ¿cómo entraste aquí no teniendo vestido de boda? Mas él cerró la boca.
13Agellid-nni yefka lameṛ i iqeddacen-is yenna-yasen : Cuddet-as ifassen d iḍaṛṛen, tḍeggṛem-t ɣer ṭṭlam n beṛṛa, anda llan imeṭṭawen d nndama tameqqrant.
13Entonces el rey dijo á los que servían: Atado de pies y de manos tomadle, y echadle en las tinieblas de afuera: allí será el lloro y el crujir de dientes.
14Axaṭer aṭas i gețwaɛerḍen, meɛna drus ara yețwaqeblen.
14Porque muchos son llamados, y pocos escogidos.
15Imiren ṛuḥen ifariziyen ad mcawaṛen amek ara d-sseɣlin Sidna Ɛisa deg wawal.
15Entonces, idos los Fariseos, consultaron cómo le tomarían en alguna palabra.
16Ceggɛen-as kra seg inelmaden-nsen akk-d kra si terbaɛt n Hiṛudus, nnan-as : A Sidi, neẓra-k d bab n lḥeqq i telliḍ, tesselmadeḍ iberdan n Ṛebbi s tideț, ur tuggadeḍ ula d yiwen, ur txeddmeḍ ara lxilaf ger yemdanen.
16Y envían á él los discípulos de ellos, con los Herodianos, diciendo: Maestro, sabemos que eres amador de la verdad, y que enseñas con verdad el camino de Dios, y que no te curas de nadie, porque no tienes acepción de persona de hombres.
17Ini-yaɣ-d ihi d acu twalaḍ : d leḥlal neɣ d leḥṛam a nxelleṣ tabzert ( leɣṛama ) i ugellid Qayṣar (yestɛemṛen tamurt-nneɣ) ?
17Dinos pues, ¿qué te parece? ¿es lícito dar tributo á César, ó no?
18Meɛna Sidna Ɛisa yeẓran ayen i țxemmimen, yenna-yasen : Ay at sin wudmawen ! Acuɣeṛ tebɣam a yi-tjeṛbem ?
18Mas Jesús, entendida la malicia de ellos, les dice: ¿Por qué me tentáis, hipócritas?
19Seknet-iyi-d aṣurdi s wacu țxelliṣen tabzert ! FFkan-as-d aṣurdi n lfeṭṭa.
19Mostradme la moneda del tributo. Y ellos le presentaron un denario.
20Dɣa isteqsa-ten : Udem akk-d tira yellan deg uṣuṛdi-agi, wi ten-ilan ?
20Entonces les dice: ¿Cúya es esta figura, y lo que está encima escrito?
21Rran-as : N Qayṣer ! IImiren yenna-yasen : Erret ihi i Qayṣer ayen yellan n Qayṣer, terrem i Ṛebbi ayen yellan n Ṛebbi !
21Dícenle: De César. Y díceles: Pagad pues á César lo que es de César, y á Dios lo que es de Dios.
22Mi slan i imeslayen-agi, wehmen, dɣa ṛuḥen ǧǧan-t.
22Y oyendo esto, se maravillaron, y dejándole se fueron.
23Ass-nni, isaduqiyen i gellan d imdanen ur nețțamen ara s ḥeggu n lmegtin, usan-d ɣer Sidna Ɛisa, steqsan-t, nnan-as :
23Aquel día llegaron á él los Saduceos, que dicen no haber resurrección, y le preguntaron,
24A Sidi, Sidna Musa yenna-d : ma yella yemmut wergaz d amengur, ilaq gma-s ad yaɣ taǧǧalt-nni iwakken a d-isɛu yid-es dderya ara iweṛten gma-s-nni yemmuten.
24Diciendo: Maestro, Moisés dijo: Si alguno muriere sin hijos, su hermano se casará con su mujer, y despertará simiente á su hermano.
25Yuɣ lḥal llan ɣuṛ-nneɣ sebɛa watmaten, amezwaru izewǧen yemmut ur d-yeǧǧi dderya, dɣa gma-s yerra ( yuɣa ) tameṭṭut-nni.
25Fueron pues, entre nosotros siete hermanos: y el primero tomó mujer, y murió; y no teniendo generación, dejó su mujer á su hermano.
26Akkenni i tedṛa d wis sin, d wis tlata, armi d wis sebɛa.
26De la misma manera también el segundo, y el tercero, hasta los siete.
27Mi mmuten irkulli, temmut ula ț-țameṭṭut-nni ;
27Y después de todos murió también la mujer.
28ass n ḥeggu n lmegtin anwa deg-sen ara ț-yesɛun ț-țameṭṭut-is imi i ț-uɣen di sebɛa yid-sen ?
28En la resurrección pues, ¿de cuál de los siete será ella mujer? porque todos la tuvieron.
29Sidna Ɛisa yerra-yasen : Tɣelṭem ! Axaṭer ur tefhimem tira iqedsen, ur tessinem tazmert n Ṛebbi.
29Entonces respondiendo Jesús, les dijo: Erráis ignorando las Escrituras, y el poder de Dios.
30Ass n ḥeggu n lmegtin, irgazen ț-țilawin ur zeggjen ara, meɛna ad uɣalen am lmalayekkat deg igenni.
30Porque en la resurrección, ni los hombres tomarán mujeres, ni las mujeres marido; mas son como los ángeles de Dios en el cielo.
31Ɣef wayen yeɛnan ḥeggu n lmegtin, ur teɣṛim ara acu i d-yenna Sidi Ṛebbi ? :
31Y de la resurrección de los muertos, ¿no habéis leído lo que os es dicho por Dios, que dice:
32D nekk i d Illu n Ibṛahim, n Isḥaq, n Yeɛqub. Sidi Ṛebbi mačči d Ṛebbi n lmegtin, meɛna d Ṛebbi n wid yeddren.
32Yo soy el Dios de Abraham, y el Dios de Isaac, y el Dios de Jacob? Dios no es Dios de muertos, sino de vivos.
33Mi s-slan, lɣaci qqimen țweḥḥiden deg imeslayen-is !
33Y oyendo esto las gentes, estaban atónitas de su doctrina.
34Mi slan ifariziyen belli Sidna Ɛisa yeɣleb isaduqiyen deg wawal, nnejmaɛen wway gar-asen.
34Entonces los Fariseos, oyendo que había cerrado la boca á los Saduceos, se juntaron á una.
35Yiwen seg-sen d lɛalem n ccariɛa, isteqsa-t iwakken a t-ijeṛṛeb :
35Y preguntó uno de ellos, intérprete de la ley, tentándole y diciendo:
36A Sidi, anwa i d lameṛ ameqqran meṛṛa di ccariɛa ?
36Maestro, ¿cuál es el mandamiento grande en la ley?
37Sidna Ɛisa yerra-yas : -- Aț-țḥemleḍ Illu Sidi Ṛebbi-inek seg wul-ik, s teṛwiḥt-ik, s wayen yellan di tezmert-ik.
37Y Jesús le dijo: Amarás al Señor tu Dios de todo tu corazón, y de toda tu alma, y de toda tu mente.
38D wagi i d lameṛ yellan d amezwaru yerna d ameqqran akk di ccariɛa.
38Este es el primero y el grande mandamiento.
39Atan wayeḍ yesɛan azal annect umezwaru-agi : Aț-țḥemleḍ lɣiṛ-ik am yiman-ik.
39Y el segundo es semejante á éste: Amarás á tu prójimo como á ti mismo.
40D sin lumuṛat-agi i d lsas n ccariɛa akk-d lenbiya.
40De estos dos mandamientos depende toda la ley y los profetas.
41Mi llan ifariziyen nnejmaɛen, Sidna Ɛisa isteqsa-ten yenna :
41Y estando juntos los Fariseos, Jesús les preguntó,
42D acu ara d-tinim ɣef Lmasiḥ ? Ansi ara d-yekk, yeɛni anwi i d lejdud-is ? NNnan-as : D mmi-s n Sidna Dawed.
42Diciendo: ¿Qué os parece del Cristo? ¿de quién es Hijo? Dícenle: De David.
43Sidna Ɛisa yenna-yasen : Amek ihi i s-isemma Dawed s tezmert n Ṛṛuḥ iqedsen « Sidi » mi genna :
43El les dice: ¿Pues cómo David en Espíritu le llama Señor, diciendo:
44Sidi Ṛebbi yenna i Ssid-iw : ṭṭef amkan ɣer tama-w tayeffust, alamma rriɣ iɛdawen-ik seddaw iḍaṛṛen-ik.
44Dijo el Señor á mi Señor: Siéntate á mi diestra, Entre tanto que pongo tus enemigos por estrado de tus pies?
45Ma yella ihi Dawed yessawel-as « Sidi » amek ara yili ihi d mmi-s ?
45Pues si David le llama Señor, ¿cómo es su Hijo?
46Yiwen deg-sen ur izmir a s-d yerr awal, seg wass-nni țțaggaden a t-steqsin.
46Y nadie le podía responder palabra; ni osó alguno desde aquel día preguntarle más.