1Daymi deg wussan-nni, tagelda n igenwan aț-țecbu ɣer ɛecṛa telmeẓyin i geddmen tiftilin-nsent iwakken ad ṛuḥent ad mmagrent isli.
1ENTONCES el reino de los cielos será semejante á diez vírgenes, que tomando sus lámparas, salieron á recibir al esposo.
2Xemsa seg-sent ț-țuḥṛicin, xemsa nniḍen ț-țungifin.
2Y las cinco de ellas eran prudentes, y las cinco fatuas.
3Mi d-ddment tungifin-nni tiftilin nsent, ur d-wwint ara zzit yid-sent.
3Las que eran fatuas, tomando sus lámparas, no tomaron consigo aceite;
4Ma ț-țuḥṛicin-nni, wwint-ed yid-sent tiqbucin n zzit.
4Mas las prudentes tomaron aceite en sus vasos, juntamente con sus lámparas.
5Imi i gɛeṭṭel yesli, tilmeẓyin-nni nuddment dɣa ṭsent.
5Y tardándose el esposo, cabecearon todas, y se durmieron.
6Di tlemmast n yiḍ, yiwet n taɣect tɛeggeḍ-ed : Ataya yesli iteddu-d, ffɣemt a t-temmagremt !
6Y á la media noche fué oído un clamor: He aquí, el esposo viene; salid á recibirle.
7Imiren kan ukint-ed akk telmeẓyin-nni, heggant tiftilin-nsent.
7Entonces todas aquellas vírgenes se levantaron, y aderezaron sus lámparas.
8Tungifin-nni nnant i tuḥṛicin : Fkemt-aɣ-d kra si zzit-nkunt, tiftilin-nneɣ qṛib ad xsint.
8Y las fatuas dijeron á las prudentes: Dadnos de vuestro aceite; porque nuestras lámparas se apagan.
9Tuḥṛicin rrant-asent : Ulamek, ur aɣ-d-tkeffu ara i nekkunti d kunemti, ṛuḥemt a d taɣemt i yiman-nkunt ɣer wid yeznuzun.
9Mas las prudentes respondieron, diciendo. Porque no nos falte á nosotras y á vosotras, id antes á los que venden, y comprad para vosotras.
10Mi ṛuḥent a d-aɣent, isli yewweḍ-ed, tuḥṛicin-nni iheggan iman-nsent kecment yid-es ɣer wexxam n tmeɣṛa, dɣa rran-d tawwurt.
10Y mientras que ellas iban á comprar, vino el esposo; y las que estaban apercibidas, entraron con él á las bodas; y se cerró la puerta.
11Mi i d-wwḍent tungifin-nni, bdant țɛeggiḍent : A Sidi, a Sidi ldi-yaɣ-d tawwurt.
11Y después vinieron también las otras vírgenes, diciendo: Señor, Señor, ábrenos.
12Meɛna nețța yerra-yasent-ed : A kunt-iniɣ tideț : ur kkunt ssineɣ ara !
12Mas respondiendo él, dijo: De cierto os digo, que no os conozco.
13Daymi a wen-iniɣ : Ɛasset, imi ur teẓrim ass, ur teẓrim lweqt.
13Velad, pues, porque no sabéis el día ni la hora en que el Hijo del hombre ha de venir.
14Ass n tuɣalin n Mmi-s n bunadem ad yili daɣen am yiwen wergaz i gțeddun ad iṛuḥ ɣer lɣeṛba, yesnejmaɛ-ed iqeddacen-is, iwekkel iten ɣef wayen akk yesɛa.
14Porque el reino de los cielos es como un hombre que partiéndose lejos llamó á sus siervos, y les entregó sus bienes.
15Ifka i umezwaru xemsmeyya twiztin n ddheb, wi sin yefka-yas mitin, wis tlata yefka-yas meyya ; yefka i yal yiwen s wakken tella tezmert-is, dɣa iṛuḥ.
15Y á éste dió cinco talentos, y al otro dos, y al otro uno: á cada uno conforme á su facultad; y luego se partió lejos.
16Imiren kan, aqeddac-nni iwumi yefka xemsmeyya twiztin, iṛuḥ yetjeṛ yis-sent, irbeḥ-ed xemsmeyya nniḍen.
16Y el que había recibido cinco talentos se fué, y granjeó con ellos, é hizo otros cinco talentos.
17Ula d win iwumi yefka mitin, ixdem akken, irbeḥ-ed mitin nniḍen.
17Asimismo el que había recibido dos, ganó también él otros dos.
18Ma d win iwumi yefka meyya, iṛuḥ yeɣza di lqaɛa, yeffer tiwiztin-nni i s-d-ifka umɛellem-is.
18Mas el que había recibido uno, fué y cavó en la tierra, y escondió el dinero de su señor.
19Mi gɛedda lweqt, yuɣal-ed umɛellem-nni, isnejmaɛ-iten-id iwakken ad imḥasab yid-sen.
19Y después de mucho tiempo, vino el señor de aquellos siervos, é hizo cuentas con ellos.
20Win akken iwumi yefka xemsmeyya twiztin, yusa-d yewwi-d yid-es xemsmeyya twiztin nniḍen, yenna-yas : A Sidi tefkiḍ-iyi-d xemsmeyya twiztin n ddheb, a tent-ih xemsmeyya nniḍen i d-rebḥeɣ yis-sent.
20Y llegando el que había recibido cinco talentos, trajo otros cinco talentos, diciendo: Señor, cinco talentos me entregaste; he aquí otros cinco talentos he ganado sobre ellos.
21Amɛellem-is yenna-yas : D ayen yelhan i txedmeḍ ay aqeddac unṣiḥ, imi deg-ek laman ɣef tɣawsiwin timecṭuḥin, sya d asawen a k-wekkleɣ ɣef timeqqranin ! Ili-k di lfeṛḥ yid-i !
21Y su señor le dijo: Bien, buen siervo y fiel; sobre poco has sido fiel, sobre mucho te pondré: entra en el gozo de tu señor.
22Aqeddac-nni iwumi yefka mitin twiztin n ddheb, iqeṛṛeb-ed ula d nețța, yenna-yas : A Sidi tefkiḍ-iyi mitin twiztin n ddheb, a tent-ih mitin nniḍen i d-rebḥeɣ yis-sent.
22Y llegando también el que había recibido dos talentos, dijo: Señor, dos talentos me entregaste; he aquí otros dos talentos he ganado sobre ellos.
23Amɛellem-is yenna-yas : D ayen yelhan i txedmeḍ, ay aqeddac unṣiḥimi deg-k laman ɣef tɣawsiwin timecṭuḥin, sya d asawen a k-wekkleɣ ɣef timeqqranin ! Ili-k di lfeṛḥ yid-i !
23Su señor le dijo: Bien, buen siervo y fiel; sobre poco has sido fiel, sobre mucho te pondré: entra en el gozo de tu señor.
24Iwweḍ-ed win akken iwumi yefka meyya twiztin, yenna yas : A Sidi ẓriɣ-k d argaz iweɛṛen, tmeggreḍ anda ur tezriɛeḍ, tjemmɛeḍ seg wennar ayen ur tesrewteḍ ,
24Y llegando también el que había recibido un talento, dijo: Señor, te conocía que eres hombre duro, que siegas donde no sembraste, y recoges donde no esparciste;
25dɣa uggadeɣ-k, daymi i ṛuḥeɣ ffreɣ deg wakal tiwiztin-nni i yi-tefkiḍ. Atan wayla-k, ddem-it !
25Y tuve miedo, y fuí, y escondí tu talento en la tierra: he aquí tienes lo que es tuyo.
26Amɛellem-is yenna-yas : Ay aqeddac amcum, ameɛdaz ! Imi iyi-teẓriḍ meggreɣ-d anda ur zriɛeɣ, jemmɛeɣ-ed daɣen anda ur srewteɣ,
26Y respondiendo su señor, le dijo: Malo y negligente siervo, sabías que siego donde no sembré y que recojo donde no esparcí;
27acuɣeṛ ihi ur tessekraḍ ara idrimin-iw iwakken m'ara d-uɣaleɣ a ten-id-erreɣ s lfayda.
27Por tanto te convenía dar mi dinero á los banqueros, y viniendo yo, hubiera recibido lo que es mío con usura.
28Imiren amɛellem-nni yumeṛ i iqeddacen-is yenna-yasen : Kkset-as meyya-nni twiztin ternum-tent i win yesɛan ɛecṛa alef n twiztin !
28Quitadle pues el talento, y dadlo al que tiene diez talentos.
29Axaṭer kra win yesɛan, a s-nernu ad yili di tawant, ma d win ur nesɛi ara, a s-nekkes ula d ayen yesɛa.
29Porque á cualquiera que tuviere, le será dado, y tendrá más; y al que no tuviere, aun lo que tiene le será quitado.
30Ma d aqeddac-agi ur nemɛin, ḍeggṛet-eț ɣer ṭṭlam n beṛṛa anda ara yilin imeṭṭawen d nndama tameqqrant.
30Y al siervo inútil echadle en las tinieblas de afuera: allí será el lloro y el crujir de dientes.
31Asm'ara d-yas Mmi-s n bunadem di tmanegt-is nețța d lmalayekkat meṛṛa, ad iḥkem di lɛaḍima-s ;
31Y cuando el Hijo del hombre venga en su gloria, y todos los santos ángeles con él, entonces se sentará sobre el trono de su gloria.
32leǧnas meṛṛa a d-nnejmaɛen zdat-es, a ten-ifṛeq am umeksa iɛeSlen ulli ɣef tɣeṭṭen.
32Y serán reunidas delante de él todas las gentes: y los apartará los unos de los otros, como aparta el pastor las ovejas de los cabritos.
33Ad yerr ulli ɣer uyeffus-is, tiɣeṭṭen ɣer uzelmaḍ-is.
33Y pondrá las ovejas á su derecha, y los cabritos á la izquierda.
34Imiren agellid ad yini i wid yellan ɣer uyeffus-is : Aset-ed a kunwi iburek Baba, aț-țweṛtem tagelda i wen-ițțuheggan seg wasmi i tebda ddunit.
34Entonces el Rey dirá á los que estarán á su derecha: Venid, benditos de mi Padre, heredad el reino preparado para vosotros desde la fundación del mundo.
35Axaṭer lliɣ lluẓeɣ tefkam-iyi ččiɣ, ffudeɣ tefkam-iyi swiɣ, usiɣ-ed d abeṛṛani testeṛḥbem yis-i,
35Porque tuve hambre, y me disteis de comer; tuve sed, y me disteis de beber; fuí huésped, y me recogisteis;
36lliɣ d aɛeryan tesselsem-iyi, d amuḍin telham-d yid-i, lliɣ daɣen d ameḥbus tusam-d teẓram-iyi.
36Desnudo, y me cubristeis; enfermo, y me visitasteis; estuve en la cárcel, y vinisteis á mí.
37Imiren iḥeqqiyen a s-d-rren : A Sidi melmi i k-neẓra telluẓeḍ, nefka-yak teččiḍ ? Neɣ neẓra-k teffuḍeḍ nefka-yak teswiḍ ?
37Entonces los justos le responderán, diciendo: Señor, ¿cuándo te vimos hambriento, y te sustentamos? ¿ó sediento, y te dimos de beber?
38Melmi daɣen i d-tusiḍ d abeṛṛani nesṭeṛḥeb yis-ek, neɣ melmi i k-nwala d aɛeryan, nessels-ik ?
38¿Y cuándo te vimos huésped, y te recogimos? ¿ó desnudo, y te cubrimos?
39Melmi i k-neẓra d amuḍin neɣ di lḥebs nusa-d ɣuṛ-ek ?
39¿O cuándo te vimos enfermo, ó en la cárcel, y vinimos á ti?
40Agellid a sen-d-yerr : A wen-iniɣ tideț, yal tikkelt i deg txedmem ayagi i yiwen seg imecṭuḥen-agi yellan d atmaten-iw, i nekk iwumi t-txedmem.
40Y respondiendo el Rey, les dirá: De cierto os digo que en cuanto lo hicisteis á uno de estos mis hermanos pequeñitos, á mí lo hicisteis.
41Imiren ad yini i wid yellan ɣer uẓelmaḍ-is : Beɛdet akkin fell-i a kunwi yețwaneɛlen, ṛuḥet ɣer tmes n dayem yețwaheggan i Cciṭan d wid i t- tebɛen.
41Entonces dirá también á los que estarán á la izquierda: Apartaos de mí, malditos, al fuego eterno preparado para el diablo y para sus ángeles:
42Axaṭer lliɣ lluẓeɣ ur iyi tesseččem ara, ffudeɣ ur iyi-tefkim ara ad sweɣ,
42Porque tuve hambre, y no me disteis de comer; tuve sed, y no me disteis de beber;
43usiɣ-ed d abeṛṛani ur tesṭerḥbem ara yis-i, lliɣ d aɛeryan ur iyi tesselsem ara, lliɣ daɣen d amuḍin, d ameḥbus, ur d-tusim ara aț-țesteqsim fell-i.
43Fuí huésped, y no me recogisteis; desnudo, y no me cubristeis; enfermo, y en la cárcel, y no me visitasteis.
44Imiren ula d nutni a s-d-rren : A Sidi, melmi i k-neẓra telluẓeḍ neɣ teffudeḍ d abeṛṛani neɣ d aɛeryan, d amuḍin neɣ d ameḥbus, ur d-nelhi ara yid-ek ?
44Entonces también ellos le responderán, diciendo: Señor, ¿cuándo te vimos hambriento, ó sediento, ó huésped, ó desnudo, ó enfermo, ó en la cárcel, y no te servimos?
45Nețța a sen-d-yerr : A wen-iniɣ tideț : yal tikkelt i deg ur texdimem ara ayagi i yiwen seg imecṭuḥen-agi, i nekk iwumi ur t-texdimem ara.
45Entonces les responderá, diciendo: De cierto os digo que en cuanto no lo hicisteis á uno de estos pequeñitos, ni á mí lo hicisteis.
46Imiren widak-agi ad kecmen ɣer lɛiqab ur nfennu, ma d iḥeqqiyen ad kecmen ɣer tudert n dayem !
46E irán éstos al tormento eterno, y los justos á la vida eterna.