Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Matthew

8

1Mi d-yuder Sidna Ɛisa seg udrar, aṭas n lɣaci i t-id-itebɛen.
1Y COMO descendió del monte, le seguían muchas gentes.
2Ataya yiwen wemdan ihelken lbeṛs yusa-d ɣuṛ-es, iseǧǧed zdat-es, yenna-yas : A Sidi, ma yella tebɣiḍ, tzemreḍ a yi-tseḥluḍ.
2Y he aquí un leproso vino, y le adoraba, diciendo: Señor, si quisieres, puedes limpiarme.
3Sidna Ɛisa yessers afus-is fell-as, yenna-yas : Bɣiɣ ! Ili-k teḥliḍ ! IImiren kan iḥla wergaz-nni si lbeṛs-ines, yeṣfa weglim-is.
3Y extendiendo Jesús su mano, le tocó, diciendo: Quiero; sé limpio. Y luego su lepra fué limpiada.
4Dɣa Sidna Ɛisa yenna-yas : Ḥader aț-țeḥkuḍ ula i yiwen ɣef wayagi, meɛna ṛuḥ ɣer yiwen si lmuqedmin a k-iẓer, ad iwali belli teṣfiḍ, tefkeḍ lweɛda-nni n tezdeg s wayes i wen-d-yumeṛ nnbi Musa, iwakken ayagi a sen-yili d țbut.
4Entonces Jesús le dijo: Mira, no lo digas á nadie; mas ve, muéstrate al sacerdote, y ofrece el presente que mandó Moisés, para testimonio á ellos.
5Akken i gekcem Sidna Ɛisa ɣer temdint n Kafernaḥum, ataya yiwen umeqqran n lɛeskeṛ n Ṛuman iqeṛṛeb ed ɣuṛ-es, iḥellel-it, yenna yas :
5Y entrando Jesús en Capernaum, vino á él un centurión, rogándole,
6A Sidi, aqeddac-iw yenṭer, atan iḍleq deg wexxam, yekref !
6Y diciendo: Señor, mi mozo yace en casa paralítico, gravemente atormentado.
7Sidna Ɛisa yenna-yas : Ad ṛuḥeɣ a t-sseḥluɣ.
7Y Jesús le dijo: Yo iré y le sanaré.
8Ameqqran n lɛeskeṛ yerra-yas : A Sidi, ur uklaleɣ ara aț-țkecmeḍ ɣer wexxam-iw, meɛna ini-d kan yiwen n wawal, aqeddac-iw ad iḥlu.
8Y respondió el centurión, y dijo: Señor, no soy digno de que entres debajo de mi techado; mas solamente di la palabra, y mi mozo sanará.
9Axaṭer nekk s yiman-iw akken sɛiɣ wid iḥekmen fell-i, i sɛiɣ wid yellan seddaw n lḥekma-w. Ad iniɣ i yiwen ṛuḥ ad iṛuḥ, ad iniɣ i wayeḍ aṛwaḥ a d-yas, ad iniɣ daɣen i uqeddac-iw : xdem aya, a t-ixdem.
9Porque también yo soy hombre bajo de potestad, y tengo bajo de mí soldados: y digo á éste: Ve, y va; y al otro: Ven, y viene; y á mi siervo: Haz esto, y lo hace.
10Mi gesla Sidna Ɛisa imeslayen-agi itɛeǧǧeb, yenna i wid yellan dinna : A wen-iniɣ tideț, ger wat Isṛail meṛṛa ur ufiɣ ara liman am wagi.
10Y oyendo Jesús, se maravilló, y dijo á los que le seguían: De cierto os digo, que ni aun en Israel he hallado fe tanta.
11A wen-iniɣ daɣen : aṭas ara d-yasen si cceṛq d lɣeṛb, ad ṭṭfen imukan ɣer tama n Ibṛahim, n Isḥaq akk-d Yeɛqub di tgelda n igenwan.
11Y os digo que vendrán muchos del oriente y del occidente, y se sentarán con Abraham, é Isaac, y Jacob, en el reino de los cielos:
12Meɛna aṭas seg wid i gɣilen ad weṛten tagelda ara yețwaḍeggṛen ɣer beṛṛa, ɣer ṭṭlam anda ara ilin imeṭṭawen, nndama tameqqrant akk-d weqṛac n tuɣmas.
12Mas los hijos del reino serán echados á las tinieblas de afuera: allí será el lloro y el crujir de dientes.
13Sidna Ɛisa yenna i umeqqran-nni n lɛeskeṛ : Ṛuḥ, imi tumneḍ atan wayen i tḍelbeḍ a k-id-yaweḍ ! DDi teswiɛt-nni, yeḥla uqeddac-is.
13Entonces Jesús dijo al centurión: Ve, y como creiste te sea hecho. Y su mozo fué sano en el mismo momento.
14Sidna Ɛisa iṛuḥ ɣer wexxam n Buṭrus, yufa taḍeggalt n Buṭrus deg usu tuɣ-iț tawla.
14Y vino Jesús á casa de Pedro, y vió á su suegra echada en cama, y con fiebre.
15Innul afus-is, dɣa teffeɣ-iț tawla-nni. Imiren kan tekker-ed, tebda tqeddec-asen.
15Y tocó su mano, y la fiebre la dejó: y ella se levantó, y les servía.
16Mi geɣli yiṭij, wwin-d i Sidna Ɛisa aṭas n yemdanen ițwamelken. S wawal-is, issufeɣ seg-sen leǧnun yerna yesseḥla imuḍan meṛṛa.
16Y como fué ya tarde, trajeron á él muchos endemoniados: y echó los demonios con la palabra, y sanó á todos los enfermos;
17Ixdem ayagi iwakken ad ițwakemmel wawal i d-yenna nnbi Iceɛya : Yewwi leɛyub-nneɣ , iɛebba lehlakat-nneɣ .
17Para que se cumpliese lo que fué dicho por el profeta Isaías, que dijo: El mismo tomó nuestras enfermedades, y llevó nuestras dolencias.
18Sidna Ɛisa mi gwala annect-nni n lɣaci yezzi-yas-d, yumeṛ i inelmaden-is ad zegren ɣer ugemmaḍ n lebḥeṛ.
18Y viendo Jesús muchas gentes alrededor de sí, mandó pasar á la otra parte del lago.
19Yiwen lɛalem n ccariɛa iqeṛṛeb ɣer Sidna Ɛisa, yenna-yas : A Sidi, anda teddiḍ ad dduɣ.
19Y llegándose un escriba, le dijo: Maestro, te seguiré á donde quiera que fueres.
20Sidna Ɛisa yerra-yas : Uccanen sɛan lɣiṛan, ifṛax n igenni sɛan leɛcuc, ma d Mmi-s n bunadem ur yesɛi ara anda ara yessers aqeṛṛuy-is.
20Y Jesús le dijo: Las zorras tienen cavernas, y las aves del cielo nidos; mas el Hijo del hombre no tiene donde recueste su cabeza.
21Yiwen seg inelmaden-is, yenna-yas : A Sidi, semmeḥ-iyi ad ṛuḥeɣ ad meḍleɣ baba.
21Y otro de sus discípulos le dijo: Señor, dame licencia para que vaya primero, y entierre á mi padre.
22Sidna Ɛisa yerra-yas : Ddu yid-i eǧǧ wid yemmuten ad meḍlen lmegtin-nsen.
22Y Jesús le dijo: Sígueme; deja que los muertos entierren á sus muertos.
23Sidna Ɛisa yuli ɣer teflukt, ddan yid-es inelmaden-is.
23Y entrando él en el barco, sus discípulos le siguieron.
24Deg yiwet n teswiɛt, tekker-ed tbuciḍant di lebḥeṛ armi tɣumm teflukt-nni s lemwaji. Sidna Ɛisa yella iṭṭes.
24Y he aquí, fué hecho en la mar un gran movimiento, que el barco se cubría de las ondas; mas él dormía.
25Qeṛṛben-d ɣuṛ-es inelmaden-is, ssakin-t-id, nnan-as : A Sidi, sellek-aɣ m'ulac a nemmet !
25Y llegándose sus discípulos, le despertaron, diciendo: Señor, sálvanos, que perecemos.
26Yenna-yasen : Acimi tuggadem, a wid iwumi ixuṣṣ liman ! IImiren ikker, yumeṛ i waḍu d lebḥeṛ ad rsen dɣa ters-ed talwit ț-țameqqrant.
26Y él les dice: ¿Por qué teméis, hombres de poca fe? Entonces, levantándose, reprendió á los vientos y á la mar; y fué grande bonanza.
27Wid iḥedṛen, tɛeǧǧben qqaṛen : Anwa-t wagi ? Ula d aḍu d lebḥeṛ țțaɣen-as awal !
27Y los hombres se maravillaron, diciendo: ¿Qué hombre es éste, que aun los vientos y la mar le obedecen?
28Mi gewweḍ Sidna Ɛisa agemmaḍ i lebḥeṛ, ɣer tmurt n at Gadaṛa, a ten-aya sin yergazen yețwazedɣen, ffɣen-d si tmeqbeṛt, mmugren-t-id. Yiwen ur izmir ad iɛeddi seg webrid-nni axaṭer weɛṛen aṭas.
28Y como él hubo llegado en la otra ribera al país de los Gergesenos, le vinieron al encuentro dos endemoniados que salían de los sepulcros, fieros en gran manera, que nadie podía pasar por aquel camino.
29Bdan țɛeggiḍen : D acu i tebɣiḍ ɣuṛ-nneɣ a Mmi-s n Ṛebbi ? Tusiḍ-ed iwakken a ɣ-tɛețbeḍ uqbel lweqt ?
29Y he aquí clamaron, diciendo: ¿Qué tenemos contigo, Jesús, Hijo de Dios? ¿has venido acá á molestarnos antes de tiempo?
30Di leǧwahi-nni, tella yiwet n tqeḍɛit tameqqrant n yilfan i gkessen dinna.
30Y estaba lejos de ellos un hato de muchos puercos paciendo.
31Leǧnun-nni țḥellilen Sidna Ɛisa, qqaṛen-as : Ma tessufɣeḍ-aɣ, ceggeɛ-aɣ ɣer tqeḍɛit-ihina n yilfan.
31Y los demonios le rogaron, diciendo: Si nos echas, permítenos ir á aquel hato de puercos.
32Sidna Ɛisa yenna-yasen : Ṛuḥet ! FFfɣen-d si sin-nni n yemdanen, kecmen deg yilfan-nni. IImiren kan, grarben ɣer daxel n lebḥeṛ, ɣeṛqen, mmuten akk.
32Y les dijo: Id. Y ellos salieron, y se fueron á aquel hato de puercos: y he aquí, todo el hato de los puercos se precipitó de un despeñadero en la mar, y murieron en las aguas.
33Imeksawen-nni rewlen, ṛuḥen ɣer temdint ad ḥkun ayen akk yedṛan d yergazen-nni yețwamelken.
33Y los porqueros huyeron, y viniendo á la ciudad, contaron todas las cosas, y lo que había pasado con los endemoniados.
34Imezdaɣ akk n temdint ffɣen-d ɣer Sidna Ɛisa ; mi d-wwḍen ɣuṛ-es, ḥellelen-t ad iffeɣ si tmurt-nsen.
34Y he aquí, toda la ciudad salió á encontrar á Jesús: Y cuando le vieron, le rogaban que saliese de sus términos.