Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Philippians

3

1Ihi ay atmaten, feṛḥet imi tedduklem akk-d Ssid-nneɣ. Ur ɛeyyuɣ ara di tira n wayen i wen-n-uriɣ yakan, yerna ayagi a wen-yili d ṭṭmana i liman-nwen.
1RESTA, hermanos, que os gocéis en el Señor. A mí, á la verdad, no es molesto el escribiros las mismas cosas, y para vosotros es seguro.
2?adret iman nwen deg wuccanen, ḥadret iman nwen ɣef yemcumen-nni iḍehṛen s lekdeb.
2Guardaos de los perros, guardaos de los malos obreros, guardaos del cortamiento.
3Axaṭeṛ d nukni i gesɛan ṭṭhara n ṣṣeḥ imi nɛebbed Sidi Ṛebbi s Ṛṛuḥ-is ; yerna nețzuxxu s Ɛisa Lmasiḥ nețkel fell-as, ur nețkil ara ɣef limaṛat n yemdanen.
3Porque nosotros somos la circuncisión, los que servimos en espíritu á Dios, y nos gloriamos en Cristo Jesús, no teniendo confianza en la carne.
4Ula d nekk zemreɣ ad țekleɣ ɣef limaṛat n yemdanen. Ma yella win i gɣilen izmer ad ițkel ɣef limaṛat agi, nekk zemreɣ ad țekleɣ akteṛ !
4Aunque yo tengo también de qué confiar en la carne. Si alguno parece que tiene de qué confiar en la carne, yo más:
5Axaṭer dehṛeɣ ass wis tmanya, kkiɣ-ed si ccetla n wat Isṛail, n wedrum n Benyamin, d aɛibṛani mmi--s n uɛibṛani.
5Circuncidado al octavo día, del linaje de Israel, de la tribu de Benjamín, Hebreo de Hebreos; cuanto á la ley, Fariseo;
6?ef wayen yeɛnan ccariɛa, d afarizi, ma d zzwaṛa, d win ițqehhiṛen tajmaɛt n imasiḥiyen ; ɣef wayen yeɛnan lqanun n ccariɛa n Sidna Musa, ur yelli wayen i yi-ixuṣṣen.
6Cuanto al celo, perseguidor de la iglesia; cuanto á la justicia que es en la ley, irreprensible.
7Meɛna ayen akken i yi-illan d lfayda, ḥesbeɣ-t tura d lexṣara ɣef ddemma n Lmasiḥ.
7Pero las cosas que para mí eran ganancias, helas reputado pérdidas por amor de Cristo.
8Zemreɣ a d iniɣ : ḥesbeɣ kullec d lexṣara ɣef ddemma n wayen ifazen, yellan ț-țamusni n Ɛisa Lmasiḥ Ssid-iw. ?ef ddemma-s qebleɣ a yi-iṛuḥ kullec, ḥesbeɣ kullec d afṛaden, iwakken a d-rebḥeɣ Lmasiḥ
8Y ciertamente, aun reputo todas las cosas pérdida por el eminente conocimiento de Cristo Jesús, mi Señor, por amor del cual lo he perdido todo, y téngolo por estiércol, para ganar á Cristo,
9yerna ad sɛuɣ amkan ɣuṛ-es, ad uɣaleɣ d aḥeqqi mačči mi ḍuɛeɣ ccariɛa n Sidna Musa, meɛna imi uɣaleɣ d aḥeqqi s liman yellan di Lmasiḥ, s lḥeqq-nni i d-yețțak Sidi Ṛebbi i wid yesɛan liman deg-s.
9Y ser hallado en él, no teniendo mi justicia, que es por la ley, sino la que es por la fe de Cristo, la justicia que es de Dios por la fe;
10S wakka ad issineɣ Lmasiḥ, ad issineɣ tazmert n ḥeggu-ines, ad țekkiɣ di leɛtab-is, ad iliɣ am nețța di lmut-is iwakken
10A fin de conocerle, y la virtud de su resurrección, y la participación de sus padecimientos, en conformidad á su muerte,
11akken yebɣu yili lḥal ad awḍeɣ s wayagi ɣer ḥeggu si ger lmegtin.
11Si en alguna manera llegase á la resurrección de los muertos.
12Ur d-nniɣ ara tikli-inu di Lmasiḥ tennekmal neɣ wwḍeɣ ɣer lmeqsud, meɛna mazal țțazzaleɣ iwakken a t-awḍeɣ, imi ula d nekk yewwi-yi Ɛisa Lmasiḥ.
12No que ya haya alcanzado, ni que ya sea perfecto; sino que prosigo, por ver si alcanzo aquello para lo cual fuí también alcanzado de Cristo Jesús.
13Ay atmaten, ur ḥsibeɣ ara iman-iw wwḍeɣ ɣer lmeqṣud-agi ; lameɛna tella yiwet lḥaǧa xeddmeɣ-ț : tețțuɣ ayen iɛeddan, ssarameɣ ɣer wayen yellan ɣer zdat,
13Hermanos, yo mismo no hago cuenta de haber lo ya alcanzado; pero una cosa hago: olvidando ciertamente lo que queda atrás, y extendiéndome á lo que está delante,
14țțazzaleɣ ɣer lmeqṣud-agi iwakken ad awḍeɣ ɣer wayen i ɣ-ihegga Sidi Ṛebbi deg igenwan s Ɛisa Lmasiḥ.
14Prosigo al blanco, al premio de la soberana vocación de Dios en Cristo Jesús.
15Nukni yellan d imdanen meqqṛen di liman ilaq a nesɛu akk axemmem-agi ; ma yella tesɛam axemmem yemxalafen ɣef kra n temsalin, d Sidi Ṛebbi ara kkun-d-isfehmen ɣef wayagi.
15Así que, todos los que somos perfectos, esto mismo sintamos: y si otra cosa sentís, esto también os revelará Dios.
16S wakka, imi newweḍ di tudert-nneɣ ɣer tegniț-agi, ilaq a nkemmlet tikli-nneɣ s tdukli.
16Empero en aquello á que hemos llegado, vamos por la misma regla, sintamos una misma cosa.
17Ɛandet-iyi ay atmaten, țmuqulet ɣer wid i twalam leḥḥun di liman am nukni,
17Hermanos, sed imitadores de mí, y mirad los que así anduvieren como nos tenéis por ejemplo.
18axaṭer aṭas i gteddun am iɛdawen n umidag n Lmasiḥ ; nniɣ-awen-t-id acḥal d abrid, tura daɣen a wen-t-id ɛiwdeɣ s imeṭṭawen :
18Porque muchos andan, de los cuales os dije muchas veces, y aun ahora lo digo llorando, que son enemigos de la cruz de Cristo:
19Taggara-nsen d nnger ; ṛebbi-nsen d iɛebbaḍ-nsen, țzuxxun s wayen i glaq ad nneḥcamen, țxemmimen anagar ɣef leḥwayeǧ n ddunit.
19Cuyo fin será perdición, cuyo dios es el vientre, y su gloria es en confusión; que sienten lo terreno.
20Ma d nukni tanezduɣt-nneɣ deg igenwan, syenna i nețṛaǧu s lḥir amsellek-nneɣ Sidna Ɛisa Lmasiḥ
20Mas nuestra vivienda es en los cielos; de donde también esperamos al Salvador, al Señor Jesucristo;
21ara ibeddlen lǧețțat-nneɣ timeḥquṛin, a tent-yerr am lǧețța-s yeččuṛen d lɛaḍima, s tezmert s wayes ițțarra kullec seddaw lḥekma-s.
21El cual transformará el cuerpo de nuestra bajeza, para ser semejante al cuerpo de su gloria, por la operación con la cual puede también sujetar á sí todas las cosas.