1Deffir wayagi walaɣ lmelk nniḍen i d-yusan seg igenni, yesɛa lḥekma tameqqrant, ddunit meṛṛa tfeǧǧeǧ s tmanegt-is.
1Y DESPUÉS de estas cosas vi otro ángel descender del cielo teniendo grande potencia; y la tierra fué alumbrada de su gloria.
2Iɛeggeḍ s ṣṣut ɛlayen yenna : Teɣli ! Teɣli temdint-nni tameqqrant n Babilun ! Tuɣal ț-țamezduɣt n ccwaṭen, d amkan anda țnejmaɛen leṛwaḥ imeɛfan, anda xeddmen leɛcuc-nsen leṭyuṛ iɛefnen.
2Y clamó con fortaleza en alta voz, diciendo: Caída es, caída es la grande Babilonia, y es hecha habitación de demonios, y guarida de todo espíritu inmundo, y albergue de todas aves sucias y aborrecibles.
3Axaṭer tewwi leǧnas meṛṛa ɣer leǧhel s yir tikli-ines, igelliden n ddunit jehlen yid-es, wid yețțaɣen znuzun uɣalen d imeṛkantiyen s sselɛa ifazen i s-znuzun.
3Porque todas las gentes han bebido del vino del furor de su fornicación; y los reyes de la tierra han fornicado con ella, y los mercaderes de la tierra se han enriquecido de la potencia de sus deleites.
4Sliɣ i yiwet taɣect i d-yekkan seg igenni teqqaṛ : Effɣet seg-s ay agdud-iw, iwakken ur tɣellim ara di ddnub-is, iwakken ur kkun-id-țawḍent ara lmuṣibat ara d-yeɣlin fell-as.
4Y oí otra voz del cielo, que decía: Salid de ella, pueblo mío, porque no seáis participantes de sus pecados, y que no recibáis de sus plagas;
5Axaṭer ddnubat-is ɛeddan tilas wwḍen ɣer igenni, amek ara yețțu Sidi Ṛebbi lbaṭel i texdem.
5Porque sus pecados han llegado hasta el cielo, y Dios se ha acordado de sus maldades.
6Xedmet as akken i wen-txeddem, ɛețțbet-eț akteṛ wayen i kkun-tɛețțeb, taqbuct nni n lemṛaṛ i tessew i wiyaḍ, ɛemmṛet-as-ț d lemṛaṛ yugaren win tessew nețțat.
6Tornadle á dar como ella os ha dado, y pagadle al doble según sus obras; en el cáliz que ella os dió á beber, dadle á beber doblado.
7Akken tefka i yiman-is ccan, tɛac di lerbaḥ, ara s-tesseṛwum leɛtab d leḥzen, axaṭer teqqaṛ : Aql-iyi am ugellid, ur lliɣ ț-țaǧǧalt, ur țissineɣ leḥzen.
7Cuanto ella se ha glorificado, y ha estado en deleites, tanto dadle de tormento y llanto; porque dice en su corazón: Yo estoy sentada reina, y no soy viuda, y no veré llanto.
8Daymi, deg yiwen wass ara d-ɣlint fell-as lmuṣibat : lmut, leḥzen, laẓ akk-d tmes ara ț-yeččen. Axaṭer d Sidi Ṛebbi Bab n tezmert i ț-iɛuqben.
8Por lo cual en un día vendrán sus plagas, muerte, llanto y hambre, y será quemada con fuego; porque el Señor Dios es fuerte, que la juzgará.
9Igelliden n ddunit meṛṛa i gɛacen deg-s di zzhu d zzna, ad țrun, ad meǧden fell-as, m'ara walin dexxan i gețțalin si tmes iceɛlen deg-s.
9Y llorarán y se lamentarán sobre ella los reyes de la tierra, los cuales han fornicado con ella y han vivido en deleites, cuando ellos vieren el humo de su incendio,
10Imi uggaden a ten-taweḍ txeṣṣart, bedden mebɛid qqaṛen : A tawaɣit-im, a tawaɣit-im a tamdint n Babilun, tamdint tameqqrant yesɛan tazmert, deg yiwet n ssaɛa kan yeɣli-d fell-am lɛiqab.
10Estando lejos por el temor de su tormento, diciendo: Ay, ay, de aquella gran ciudad de Babilonia, aquella fuerte ciudad; porque en una hora vino tu juicio!
11Wid yețțaɣen znuzun ad ilin di leḥzen ameqqran ad țrun, axaṭer ulac win ara yaɣen sselɛa-nsen,
11Y los mercaderes de la tierra lloran y se lamentan sobre ella, porque ninguno compra más sus mercaderías:
12sselɛa-nni n ddheb d lfeṭṭa, idɣaɣen ɣlayen d iɛeqcan, lkețțan n lfina akk-d lkețțan azeggaɣ d leḥrir, sselɛa n yal asɣaṛ i d-yețțaken rriḥa taẓiḍant, leḥwayeǧ akk ineǧṛen s wacciwen n lfil, s wesɣaṛ ɣlayen d wayen yețwaxedmen s nnḥas d wuzzal akk-d eṛxem ;
12Mercadería de oro, y de plata, y de piedras preciosas, y de margaritas, y de lino fino, y de escarlata, y de seda, y de grana, y de toda madera olorosa, y de todo vaso de marfil, y de todo vaso de madera preciosa, y de cobre, y de hierro, y de mármol;
13ulac daɣen win ara yaɣen lqeṛfa, leɛqaqeṛ, leɛṭeṛ, lmuṛ, lebxuṛ, ccṛab, zzit, awren eṛqiqen akk-d yirden, izgaren, ulli, iɛewdiwen, ikeṛṛusen n umenɣi akk-d yemdanen i rran d aklan.
13Y canela, y olores, y ungüentos, y de incienso, y de vino, y de aceite; y flor de harina y trigo, y de bestias, y de ovejas; y de caballos, y de carros, y de siervos, y de almas de hombres.
14A tamdint n Babilun, ayen akken tețmenniḍ iṛuḥ-am ibɛed fell-am, lerbaḥ-im d wayen akk mucaɛen ɣuṛ-em, ṛuḥen-am ur tețțuɣaleḍ ara a ten-tafeḍ.
14Y los frutos del deseo de tu alma se apartaron de ti; y todas las cosas gruesas y excelentes te han faltado, y nunca más las hallarás.
15Wid yețțaɣen znuzun leḥwayeǧ di temdint-agi yuɣalen d imeṛkantiyen, ad qqimen mebɛid ad aggaden a ten-taweḍ twaɣit, ad țrun, ad ilin di leḥzen ;
15Los mercaderes de estas cosas, que se han enriquecido, se pondrán lejos de ella por el temor de su tormento, llorando y lamentando,
16ad inin : A tawaɣit ! A tawaɣit ! Tamdint nni yellan am tmeṭṭut yețlusun lkețțan eṛqiqen d llebsa tazeggaɣt ifazen, yețɛelliqen iɛeqcan ɣlayen, idɣaɣen n lyaman n mkul ṣṣenf akk-d ddheb,
16Y diciendo: Ay, ay, aquella gran ciudad, que estaba vestida de lino fino, y de escarlata, y de grana, y estaba dorada con oro, y adornada de piedras preciosas y de perlas!
17deg yiwet n ssaɛa kan, kullec yuɣal d iɣed ! Lqebṭanat n lbabuṛat d ixeddamen nsen, ibeḥṛiyen akk-d wid yețsafaṛen di lebḥuṛ ɣer tmurt-nni qqimen mebɛid,
17Porque en una hora han sido desoladas tantas riquezas. Y todo patrón, y todos los que viajan en naves, y marineros, y todos los que trabajan en el mar, se estuvieron lejos;
18țɛeggiḍen mi walan dexxan n tmes yeččan tamdint-nni, qqaṛen : Anta tamdint yecban tamdint agi ?
18Y viendo el humo de su incendio, dieron voces, diciendo: ¿Qué ciudad era semejante á esta gran ciudad?
19 Bdan ṭeggiṛen aɣebbaṛ ɣef yiqeṛṛay-nsen, țrun țmeǧǧiden, țɛeggiḍen qqaṛen : A tawaɣit-im ! A tawaɣit-im a tamdint tameqqrant, isrebḥen wid akk yesɛan lbabuṛat di lebḥur, deg yiwet teswiɛt kan tnegreḍ tuɣaleḍ d iɣed.
19Y echaron polvo sobre sus cabezas; y dieron voces, llorando y lamentando, diciendo: Ay, ay, de aquella gran ciudad, en la cual todos los que tenían navíos en la mar se habían enriquecido de sus riquezas; que en una hora ha sido desolada!
20A wid yextaṛ Sidi Ṛebbi, a wid i d-iceggeɛ ad beccṛen awal-is, a lenbiya, ay igenwan, ilit di lfeṛḥ ɣef wayen yedṛan yid-es, axaṭer Sidi Ṛebbi iɛuqeb-iț ɣef wayen i wen texdem.
20Alégrate sobre ella, cielo, y vosotros, santos, apóstoles, y profetas; porque Dios ha vengado vuestra causa en ella.
21Imiren yiwen lmelk yesɛan tazmert tameqqrant, yeddem-ed tablaṭ annect n uɣaṛef n tsirt, iḍeggeṛ-iț ɣer lebḥeṛ yenna : Akka ara tețțuḍeggeṛ temdint tameqqrant n Babilun, ur tețțuɣal a d-tban ;
21Y un ángel fuerte tomó una piedra como una grande piedra de molino, y la echó en la mar, diciendo: Con tanto ímpetu será derribada Babilonia, aquella grande ciudad, y nunca jamás será hallada.
22ur nețțuɣal a nsel i ṣṣut n wid yekkaten snitra d wid i gcennun akk-d wid yekkaten ajewwaq d lbuq. Ur d-yețɣimi deg-em ṣṣaneɛ, ur nețțɣal a nsel i iɣuṛaf n tessirt.
22Y voz de tañedores de arpas, y de músicos, y de tañedores de flautas y de trompetas, no será más oída en ti; y todo artífice de cualquier oficio, no será más hallado en ti; y el sonido de muela no será más en ti oído:
23Ur tețțuɣal a d-tban deg-em tafat, ur nețțuɣal a nsel i taɣect n yesli ț-țeslit. Aț-țwaɛaqbeḍ a tamdint n Babilun imi imestujaṛ-im, d nutni i gellan d imeqqranen di ddunit ; leǧnas meṛṛa țwaxedɛen s ssḥur i txeddmeḍ ;
23Y luz de antorcha no alumbrará más en ti; y voz de esposo ni de esposa no será más en ti oída; porque tus mercaderes eran los magnates de la tierra; porque en tus hechicerías todas las gentes han errado.
24axaṭer deg-em i yuzzlen idammen n lenbiya d wid yextaṛ Sidi Ṛebbi akk-d wid meṛṛa yemmezlen di ddunit.
24Y en ella fué hallada la sangre de los profetas y de los santos, y de todos los que han sido muertos en la tierra.