1Ad iniɣ : eɛni Sidi Ṛebbi inkeṛ agdud-is ? Xaṭi ! Imi nekk s yiman-iw n wat Isṛail, si dderya n Sidna Ibṛahim, seg wedrum n Benyamin.
1DIGO pues: ¿Ha desechado Dios á su pueblo? En ninguna manera. Porque también yo soy Israelita, de la simiente de Abraham, de la tribu de Benjamín.
2Sidi Ṛebbi ur yenkiṛ ara agdud-is i gextaṛ si zik. Ur teẓrim ara d acu i d-qqaṛent tira iqedsen, asmi i geccetka nnbi Ilyas i Sidi Ṛebbi ɣef wat Isṛail ? Yenna :
2No ha desechado Dios á su pueblo, al cual antes conoció. ¿O no sabéis qué dice de Elías la Escritura? cómo hablando con Dios contra Israel dice:
3 A Sidi Ṛebbi ! Nɣan lenbiya i d ceggɛeḍ, hudden idekkanen anda i k-d-țqeddimen lɣaci iseflawen, anagar nekk i d yeqqimen yerna țnadin a yi-nɣen !
3Señor, á tus profetas han muerto, y tus altares han derruído; y yo he quedado solo, y procuran matarme.
4Lameɛna atah wamek i s-d-yerra Sidi Ṛebbi : Xtaṛ-aɣ-ed i yiman-iw sebɛa alaf n yergazen ur nseǧǧed ara zdat lmeṣnuɛ Baɛl.
4Mas ¿qué le dice la divina respuesta? He dejado para mí siete mil hombres, que no han doblado la rodilla delante de Baal.
5Akka daɣen, di lweqt-agi i deg nella tura, llan kra seg wat Isṛail i geṭṭfen deg-s, d wid i gextaṛ Sidi Ṛebbi, s ṛṛeḥma-ines.
5Así también, aun en este tiempo han quedado reliquias por la elección de gracia.
6Mačči ɣef ddemma n lefɛayel-nsen i ten-yextaṛ meɛna s ṛṛeḥma-ines. Neɣ m'ulac ma yella s lefɛayel i gțextiṛi Sidi Ṛebbi, ṛṛeḥma-ines ur tețțusemma ara d ṛṛeḥma.
6Y si por gracia, luego no por las obras; de otra manera la gracia ya no es gracia. Y si por las obras, ya no es gracia; de otra manera la obra ya no es obra.
7Amek ihi ? Ayen i nudan wat Isṛail ur t-wwiḍen ara, anagar wid i gextaṛ Sidi Ṛebbi i t-yewwḍen ; ma d wiyaḍ qquṛen wulawen-nsen.
7¿Qué pues? Lo que buscaba Israel aquello no ha alcanzado; mas la elección lo ha alcanzado: y los demás fueron endurecidos;
8Akken yura di tektabt iqedsen : Sidi Ṛebbi yeqfel lɛeqliya-nsen, allen-nsen ur țwalint ara, i meẓẓuɣen-nsen ur sellen ara, ar ass-agi.
8Como está escrito: Dióles Dios espíritu de remordimiento, ojos con que no vean, y oídos con que no oigan, hasta el día de hoy.
9Ula d Sidna Dawed yenna : Imensi n tmeɣṛiwin-nsen a sen-yuɣal ț-țasraft anda ara ɣlin, d acebbak ara d-yesseɣlin. fell-asen lɛiqab uklalen
9Y David dice: Séales vuelta su mesa en lazo, y en red, Y en tropezadero, y en paga:
10 A d-yeɣli ṭṭlam ɣef wallen-nsen iwakken ur țwalin ara, lqedd-nsen ad yeknu i dayem !
10Sus ojos sean obscurecidos para que no vean, Y agóbiales siempre el espinazo.
11Acu ara d-iniɣ ihi ? Eɛni at Isṛail ɣlin iwakken ur țțuɣalen ara a d kkren ? Xaṭi ! Lameɛna s tuccḍa-nsen i wwḍen leǧnas nniḍen ɣer leslak. D annect-agi i d-issekkren tismin i wat Isṛail.
11Digo pues: ¿Han tropezado para que cayesen? En ninguna manera; mas por el tropiezo de ellos vino la salud á los Gentiles, para que fuesen provocados á celos.
12Ma yella tuccḍa-nsen tesserbeḥ at ddunit, teṣṣaweḍ-iten ɣer leslak, ma yella lexsaṛa-nsen tewwi-d rrbeḥ i yegduden nniḍen, ihi acḥal meqqṛet lbaṛaka ara d-iffɣen seg-sen m'ara d-uɣalen ɣer webrid n Sidi Ṛebbi, iwakken ad țțuselken.
12Y si la falta de ellos es la riqueza del mundo, y el menoscabo de ellos la riqueza de los Gentiles, ¿cuánto más el henchimiento de ellos?
13Nekk i d-ițwaceggɛen d ṛṛasul i leǧnas ur nelli ara n wat Isṛail, fkiɣ aṭas n lqima i ccɣel-agi i yi-d ițțunefken
13Porque á vosotros hablo, Gentiles. Por cuanto pues, yo soy apóstol de los Gentiles, mi ministerio honro.
14iwakken ma yella wamek, a d ssekkreɣ tismin i watmaten-iw n wat Isṛail, ahat ad țțuselken kra deg-sen.
14Por si en alguna manera provocase á celos á mi carne, e hiciese salvos á algunos de ellos.
15Axaṭer ma yella aɛzal n wat Isṛail isemṣalaḥ leǧnas nniḍen akk-d Sidi Ṛebbi, acu ara yedṛun ihi m'ara d-uɣalen nutni ɣer webrid n Sidi Ṛebbi ? Ad yili am akken d ḥeggu i d-ḥyan si ger lmegtin !
15Porque si el extrañamiento de ellos es la reconciliación del mundo, ¿qué será el recibimiento de ellos, sino vida de los muertos?
16 Ma yella awren i tețqeddimem i Sidi Ṛebbi yeṣfa, ula d arukti yeṣfa ; ma yella izuṛan n ttejṛa ṣeḥḥan, ifurkawen daɣen ad ilin ṣeḥḥan.
16Y si el primer fruto es santo, también lo es el todo, y si la raíz es santa, también lo son las ramas.
17Akka i tedṛa d wat Isṛail : kra n tṣedwa țwagezment si tzemmurt, kečč a win ur nelli ara n wat Isṛail, yellan d aḥeccad, tețwaleqmeḍ deg umkan-nsent ; ma yella tețțekkiḍ deg izuṛan n tzemmurt d zzit-is,
17Que si algunas de las ramas fueron quebradas, y tú, siendo acebuche, has sido ingerido en lugar de ellas, y has sido hecho participante de la raíz y de la grosura de la oliva;
18ur ilaq ara aț-țḥeqṛeḍ tiseḍwa-nni yețwagezmen. ?ader iman-ik ɣef zzux, axaṭer mačči d kečč i geṭṭfen aẓar meɛna d aẓar i k-iṭṭfen.
18No te jactes contra las ramas; y si te jactas, sabe que no sustentas tú á la raíz, sino la raíz á ti.
19A d-tiniḍ ihi : « țwagezment kra n tṣedwa iwakken ad țțuleqmeɣ nekkini ».
19Pues las ramas, dirás, fueron quebradas para que yo fuese ingerido.
20Ayagi ț-țideț ; nutni țwagezmen axaṭer ur uminen ara, ma d kečč teṭṭfeḍ amkan-nsen imi tumneḍ. ?ader iman-ik ɣef zzux, aggad Sidi Ṛebbi axiṛ-ik !
20Bien: por su incredulidad fueron quebradas, mas tú por la fe estás en pie. No te ensoberbezcas, antes teme.
21Axaṭer akken i gegzem tiseḍwa n laṣel n tzemmurt iwakken a k-ileqqem fell-as, i gezmer a k-igzem ula d kečč.
21Que si Dios no perdonó á las ramas naturales, á ti tampoco no perdone.
22Meyyez ihi acḥal ḥnin Sidi Ṛebbi, acḥal daɣen yewɛeṛ : yewɛeṛ ɣer wid yeɣlin, ma d kečč d aḥnin ɣuṛ-ek ma teṭṭfeḍ di leḥnana-ines, neɣ m'ulac aț-țețwagezmeḍ ula d kečč.
22Mira, pues, la bondad y la severidad de Dios: la severidad ciertamente en los que cayeron; mas la bondad para contigo, si permanecieres en la bondad; pues de otra manera tú también serás cortado.
23Ula d at Isṛail m'ur kemmlen ara di leǧhel-nsen, zemren ad țțuleqmen, axaṭer Sidi Ṛebbi yezmer a ten ileqqem, a ten-yerr ɣer tzemmurt nsen.
23Y aun ellos, si no permanecieren en incredulidad, serán ingeridos; que poderoso es Dios para volverlos á ingerir.
24Ma yella kečč i d-ițwagezmen seg uḥeccad, tețțuleqmeḍ ɣef tzemmurt n lɛali ɣas akken d aḥeccad i telliḍ, acḥal ihi i sen-ishel i nutni yellan ț-țiṣeḍwa n tzemmurt iwakken ad uɣalen ad țțuleqmen ɣef tzemmurt-nsen.
24Porque si tú eres cortado del natural acebuche, y contra natura fuiste ingerido en la buena oliva, ¿cuánto más éstos, que son las ramas naturales, serán ingeridos en su oliva?
25Ur bɣiɣ ara ay atmaten aț țețwaffer fell-awen lbaḍna-agi, iwakken ur tḥețțbem ara iman-nwen d wid yessnen. Kra seg wat Isṛail, sseɣṛen ulawen-nsen ɣef wawal n Sidi Ṛebbi yerna akka ara kemmlen di taɣaṛt-nsen alamma yewweḍ leslak i leǧnas meṛṛa.
25Porque no quiero, hermanos, que ignoréis este misterio, para que no seáis acerca de vosotros mismos arrogantes: que el endurecimiento en parte ha acontecido en Israel, hasta que haya entrado la plenitud de los Gentiles;
26Imiren ad țțuselken wat Isṛail irkul asmi ara d-yedṛu wayen i d-nnant tira iqedsen : A d-iffeɣ umsellek seg wedrar n Siyun, a sen-yekkes i warraw n Yeɛqub lekfeṛ-nsen ;
26Y luego todo Israel será salvo; como está escrito: Vendrá de Sión el Libertador, Que quitará de Jacob la impiedad;
27 ț-țagi i d lemɛahda ara xedmeɣ yid-sen m'ara sen-kkseɣ ddnubat-nsen .
27Y este es mi pacto con ellos, Cuando quitare su pecados.
28?ef wayen yeɛnan lexbaṛ n lxiṛ, at Isṛail uɣalen d iɛdawen n Ṛebbi, ma d kunwi tesfaydim-d deg wayagi. Meɛna ma nemmuqel ɣer lxetyaṛ n Sidi Ṛebbi, iḥemmel-iten ɣef ddemma n lejdud-nsen.
28Así que, cuanto al evangelio, son enemigos por causa de vosotros: mas cuanto á la elección, son muy amados por causa de los padres.
29Axaṭer Sidi Ṛebbi ur ineddem ara ɣef wid yextaṛ neɣ deg wayen i d-yețțak.
29Porque sin arrepentimiento son las mercedes y la vocación de Dios.
30Zik-nni tellam tɛuṣam Sidi Ṛebbi, lameɛna tețțunefk-awen-d ṛṛeḥma-ines i kunwi imi i t-ɛuṣan wat Isṛail,
30Porque como también vosotros en algún tiempo no creísteis á Dios, mas ahora habéis alcanzado misericordia por la incredulidad de ellos;
31akken daɣen ara sen-d tețțunefk ula i nutni i t-iɛuṣan tura, ṛṛeḥma i wen-d-ițțunefken i kunwi.
31Así también éstos ahora no ha creído, para que, por la misericordia para con vosotros, ellos también alcancen misericordia.
32Axaṭer Sidi Ṛebbi yeǧǧa imdanen meṛṛa a t-ɛaṣin iwakken a sen-d-yefk daɣen meṛṛa ṛṛeḥma-ines.
32Porque Dios encerró á todos en incredulidad, para tener misericordia de todos.
33Acḥal lqayit, acḥal meqqṛit leɛqel ț-țmusni n Sidi Ṛebbi ! Anwa i gzemren ad yissin lḥekmat-ines neɣ ad ifhem iberdan-is ?
33Oh profundidad de las riquezas de la sabiduría y de la ciencia de Dios! Cuán incomprensibles son sus juicios, e inescrutables sus caminos!
34Akken yura di tira iqedsen : Anwa i geṣṣawḍen ad yissin ixemmimen n Sidi Ṛebbi neɣ anwa i gzemren ad idebbeṛ fell-as ?
34Porque ¿quién entendió la mente del Señor? ¿ó quién fué su consejero?
35 Anwa i s-yefkan kra d amezwaru iwakken ad yeṛǧu a s-t-id-yerr ?
35¿O quién le dió á él primero, para que le sea pagado?
36Kullec yekka-d s ɣuṛ-es, kullec yella-d yis, kullec d ayla-s. I nețța lɛaḍima si lǧil ɣer lǧil, amin !
36Porque de él, y por él, y en él, son todas las cosas. A él sea gloria por siglos. Amén.