Kekchi

Spanish: Reina Valera (1909)

1 Chronicles

12

1Aßaneb aßin li cuînk li queßchal riqßuin laj David saß li naßajej Siclag nak laj David toj yô chixmukbal rib chiru laj Saúl, li ralal laj Sis. Eb li cuînk aßin cauheb rib chi pletic ut aßaneb ajcuiß li queßtenkßan re chi pletic.
1ESTOS son los que vinieron á David á Siclag, estando él aún encerrado por causa de Saúl hijo de Cis, y eran de los valientes ayudadores de la guerra.
2Eb li cuînk aßin cuanqueb xtzimaj riqßuineb. Ut naru nequeßcutuc riqßuin lix nim ukß ut riqßuin lix tzße ukß. Nequeßcutuc ajcuiß pec riqßuin rantßin. Aßaneb rechßalal laj Saúl ut xcomoneb li ralal xcßajol laj Benjamín.
2Estaban armados de arcos, y usaban de ambas manos en tirar piedras con honda, y saetas con arco. De los hermanos de Saúl de Benjamín:
3Laj Ahiezer, aßan li nataklan saß xbêneb. Chirix laj Ahiezer cuan laj Joás. Aßaneb li ralal laj Semaa, Gabaa xtenamiteb. Aßaneb aßin li soldados: laj Jeziel ut laj Pelet, eb li ralal laj Azmavet; laj Beraca; laj Jehú, Anatot xtenamit;
3El principal Ahiezer, después Joas, hijos de Semaa Gabaathita; y Jeziel, y Pheleth, hijos de Azmaveth, y Beracah, y Jehú Anathothita;
4laj Ismaías, Gabaón xtenamit, li kßaxal cau xchßôl chi pletic saß xyânkeb li lajêb xcaßcßâl li nequeßtaklan saß xbêneb li soldado; laj Jeremías; laj Jahaziel, laj Johanán; laj Jozabad, Geder xtenamit;
4E Ismaías Gabaonita, valiente entre los treinta, y más que los treinta; y Jeremías, Jahaziel, Joanán, Jozabad Gederathita,
5laj Eluzai; laj Jerimot; laj Bealías; laj Semarías; laj Sefatías, Haruf xtenamit;
5Eluzai, y Jeremoth, Bealías, Semarías, y Sephatías Haruphita;
6laj Elcana; laj Isías; laj Azareel; laj Joezer; ut laj Jasobeam, xcomoneb li ralal xcßajol laj Coré;
6Elcana, é Isías, y Azareel, y Joezer, y Jasobam, de Coré;
7laj Joela ut laj Zebadías, eb li ralal laj Jeroham, Gedor xtenamiteb.
7Y Joela, y Zebadías, hijos de Jeroham de Gedor.
8Cuanqueb ajcuiß xcomoneb li ralal xcßajol laj Gad queßcôeb riqßuin laj David re teßoquênk chirix nak cuan chak saß li chaki chßochß saß li cab li nequeßxcol cuiß ribeb. Eb li cuînk aßin nequeßcuulac chiru pletic. Cauheb rib ut nequeßxnau pletic chi us. Cuanqueb xchßîchß re xcolbal ribeb ut cuanqueb xlâns saß rukßeb. Joskß nequeßiloc. Chanchaneb li cakcoj. Nequeßxnau âlinac saß eb li tzûl. Chanchaneb li quej.
8También de los de Gad se huyeron á David, estando en la fortaleza en el desierto, muy valientes hombres de guerra para pelear, dispuestos á hacerlo con escudo y pavés: sus rostros como rostros de leones, y ligeros como las cabras monteses.
9Li xbên, aßan laj Ezer; li xcab, aßan laj Obadías; li rox, aßan laj Eliab;
9Eser el primero, Obadías el segundo, Eliab el tercero,
10li xcâ, aßan laj Mismana; li roß, aßan laj Jeremías;
10Mismana el cuarto, Jeremías el quinto,
11li xcuak, aßan laj Atai; ut li xcuuk, aßan laj Eliel;
11Attai el sexto, Eliel el séptimo,
12li xcuakxak, aßan laj Johanán; ut li xbele, aßan laj Elzabad;
12Johanán el octavo, Elzabad el nono,
13li xlaje, aßan laj Jeremías; ut li xjunlaju, aßan laj Macbanai.
13Jeremías el décimo, Machbani el undécimo.
14Aßaneb aßin li queßtaklan saß xbêneb lix soldado li ralal xcßajol laj Gad. Li incßaß mas cau rib chi pletic nataklan saß xbên jun ciento chi soldado ut li kßaxal cau rib chi pletic nataklan saß xbên jun mil chi soldado.
14Estos fueron capitanes del ejército de los hijos de Gad. El menor tenía cargo de cien hombres, y el mayor de mil.
15Aßaneb ajcuiß aßin li queßnumeß saß li nimaß Jordán nak yô chi butßîrc saß xbên li po re li chihab aßan. Ut queßrâlinaheb chixjunileb li cuanqueb saß li ru takßa saß li oriente ut saß li poniente.
15Estos pasaron el Jordán en el mes primero, cuando había salido sobre todas sus riberas; é hicieron huir á todos los de los valles al oriente y al poniente.
16Ut cuanqueb ajcuiß li ralal xcßajol laj Benjamín ut eb li ralal xcßajol laj Judá queßcôeb riqßuin laj David saß li naßajej li nequeßxcol cuiß ribeb.
16Asimismo algunos de los hijos de Benjamín y de Judá vinieron á David á la fortaleza.
17Qui-el laj David chixcßulbaleb ut quixye reheb: —Cui saß sahil chßôlej xexchal cuiqßuin chintenkßanquil, texincßul chi sa saß inchßôl. Abanan cui xexchal re tinêkßaxtesi saß rukßeb li xicß nequeßiloc cue chi mâcßaß inmâc, aß taxak li Dios li queßxlokßoni inxeßtônil yucuaß chi qßuehoc êre chixtojbal êmâc.—
17Y David salió á ellos, y hablóles diciendo: Si habéis venido á mí para paz y para ayudarme, mi corazón será unido con vosotros; mas si para engañarme en pro de mis enemigos, siendo mis manos sin iniquidad, véalo el Dios de nuestros padres, y demándelo.
18Quichal lix musikß li Dios riqßuin laj Amasai li nataklan saß xbêneb li lajêb xcaßcßâl chi cuînk. Ut laj Amasai quixye: —Chicuânk taxak li tuktûquil usilal âcuiqßuin, at David. Lâat li ralal laj Isaí. Chicuânk taxak li tuktûquilal âcuiqßuin lâat joß ajcuiß riqßuineb li yôqueb chi tenkßânc âcue xban nak li Kâcuaß cuan âcuiqßuin, chan re. Chirix aßan laj David quixcßuleb ut quixqßueheb saß xyânkeb li nequeßtaklan saß xbêneb lix soldado.
18Entonces se envistió el espíritu en Amasai, príncipe de treinta, y dijo: Por ti, oh David, y contigo, oh hijo de Isaí. Paz, paz contigo, y paz con tus ayudadores; pues que también tu Dios te ayuda. Y David los recibió, y púsolos entre los capitanes de la
19Cuanqueb ajcuiß xcomoneb li ralal xcßajol laj Manasés queßcôeb riqßuin laj David nak yô chi xic rochbeneb laj filisteo chi pletic riqßuineb lix soldado laj Saúl. Abanan laj David incßaß quixtenkßaheb xban nak eb li nequeßtaklan saß xbêneb lix soldado laj filisteo incßaß queßraj nak tâxic chirixeb chi pletic. Queßxcßoxla nak mâre tixjunaji rib riqßuin lix soldado laj Saúl.
19También se pasaron á David algunos de Manasés, cuando vino con los Filisteos á la batalla contra Saúl, aunque no les ayudaron; porque los sátrapas de los Filisteos, habido consejo, lo despidieron, diciendo: Con nuestras cabezas se pasará á su señor Saúl.
20Nak yô chi xic laj David Siclag, eb li ralal xcßajol laj Manasés queßoc saß xyânkeb. Aßaneb aßin li queßoc saß xyânkeb: laj Adnas, laj Jozabad, laj Jediaiel, laj Micael, laj Jozabad, laj Eliú ut laj Ziletai. Li junjûnk nequeßtaklan saß xbêneb jûnk mil chi soldado xcomoneb li ralal xcßajol laj Manasés.
20Así que viniendo él á Siclag, se pasaron á él de los de Manasés, Adnas, Jozabad, Michâel, Jozabad, Jediaiel, Eliú, y Sillethai, príncipes de millares de los de Manasés.
21Aßaneb li queßtenkßan re laj David chi pletic riqßuineb laj êlkß li queßoc saß lix naßajeb chi elkßac xban nak chixjunileb li cuînk aßan cauheb rib ut aßaneb li queßqßueheß chi taklânc saß xbêneb li soldados.
21Estos ayudaron á David contra aquella compañía; porque todos ellos eran hombres valientes, y fueron capitanes en el ejército.
22Rajlal cutan yôqueb chi châlc li teßraj oquênc chirix laj David toj retal queßnabaloß lix soldado ut kßaxal cauheb chic rib chi pletic.
22Porque entonces todos los días venía ayuda á David, hasta hacerse un grande ejército, como ejército de Dios.
23Aßan aßin xqßuialeb li nequeßtaklan saß xbêneb li ac cauresinbileb chi pletic. Queßcôeb riqßuin laj David aran Hebrón re nak teßxxakab chokß rey saß xnaßaj laj Saúl joß quixye li Kâcuaß Dios.
23Y este es el número de los principales que estaban á punto de guerra, y vinieron á David en Hebrón, para traspasarle el reino de Saúl, conforme á la palabra de Jehová:
24Saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Judá cuanqueb cuakib mil riqßuin cuakxakib ciento chi cuînk cauresinbileb re pletic. Cuanqueb xchßîchß re xcolbaleb rib ut cuanqueb xlâns.
24De los hijos de Judá que traían escudo y lanza, seis mil y ochocientos, á punto de guerra.
25Ut saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Simeón cuanqueb cuukub mil riqßuin jun ciento chi cuînk ac cauresinbileb re pletic.
25De los hijos de Simeón, valientes y esforzados hombres para la guerra, siete mil y ciento.
26Ut saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Leví cuanqueb câhib mil riqßuin cuakib ciento chi cuînk.
26De los hijos de Leví, cuatro mil y seiscientos;
27Joßcan ajcuiß laj Joiada li nataklan saß xbêneb li ralal xcßajol laj Aarón. Cuanqueb oxib mil riqßuin cuukub ciento chi cuînk rochben.
27Asimismo Joiada, príncipe de los del linaje de Aarón, y con él tres mil y setecientos;
28Laj Sadoc, li sâj cuînk, cau rib ut cauresinbil. Cuanqueb rochben cuib xcaßcßâl chi cuînk li nequeßtaklan saß xbêneb li ralal xcßajol lix yucuaß.
28Y Sadoc, mancebo valiente y esforzado, con veinte y dos de los principales de la casa de su padre.
29Saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Benjamín, li rechßalal laj Saúl, oxib mil ajcuiß chi cuînk li queßoquen chirix laj David xban nak lix qßuialeb toj yôqueb chi oquênc chirix laj Saúl.
29De los hijos de Benjamín hermanos de Saúl, tres mil; porque aun en aquel tiempo muchos de ellos tenían la parte de la casa de Saúl.
30Saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Efraín cuanqueb junmay mil riqßuin cuakxakib ciento chi cuînk cauheb xchßôl chi pletic ut naßnôqueb ru saß xyânkeb lix comoneb.
30Y de los hijos de Ephraim, veinte mil y ochocientos, muy valientes, varones ilustres en las casas de sus padres.
31Saß xyânkeb li yi jach li ralal xcßajol laj Manasés cuanqueb cuakxaklaju mil chi cuînk. Aßaneb li queßsiqßueß ru re nak teßxic chixxakabanquil laj David chokß rey.
31De la media tribu de Manasés, diez y ocho mil, los cuales fueron tomados por lista para venir á poner á David por rey.
32Saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Isacar cuanqueb cuib ciento chi cuînk. Eb li cuînk aßin cuanqueb xnaßleb. Queßxnau cßaßru us teßxbânu eb laj Israel. Li cßaßru nequeßxye aßan, aßan li nequeßxbânu li rech tenamitil.
32Y de los hijos de Issachâr, doscientos principales, entendidos en los tiempos, y que sabían lo que Israel debía hacer, cuyo dicho seguían todos sus hermanos.
33Saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Zabulón cuanqueb lajêb roxcßâl mil chi cuînk ac cauresinbileb ut sêbeb chi pletic. Nak nequeßxic chi pletic moco nequeßxcuiba ta xchßôleb. Nequeßxnau rocsinquil qßuila pây ru chi chßîchß re pletic.
33Y de Zabulón cincuenta mil, que salían á campaña á punto de guerra, con todas armas de guerra, dispuestos á pelear sin doblez de corazón.
34Saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Neftalí cuanqueb jun mil chi cuînk li nequeßtaklan. Ut cuanqueb rochbeneb cuuklaju xcaßcßâl mil chi cuînk li cuanqueb xchßîchß re xcolbal re xchßôleb ut cuanqueb xlâns.
34Y de Nephtalí mil capitanes, y con ellos treinta y siete mil con escudo y lanza.
35Saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Dan cuanqueb cuakxakib xcaßcßâl mil riqßuin cuakib ciento chi cuînk ac cauresinbileb chi pletic.
35De los de Dan, dispuestos á pelear, veinte y ocho mil y seiscientos.
36Saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Aser cuanqueb caßcßâl mil chi cuînk ac cauresinbileb ut tzolbileb chi pletic.
36Y de Aser, á punto de guerra y aparejados á pelear, cuarenta mil.
37Saß xyânkeb li cuînk li queßchal jun pacßal li nimaß Jordán saß li este cuanqueb jun ciento riqßuin junmay mil chi cuînk. Aßaneb li ralal xcßajol laj Rubén, eb li ralal xcßajol laj Gad ut eb li ralal xcßajol li yi jach li ralal xcßajol laj Manasés. Ut qßuila pây ru li chßîchß cuan riqßuineb re pletic.
37Y de la otra parte del Jordán, de los Rubenitas y de los de Gad y de la media tribu de Manasés, ciento y veinte mil con toda suerte de armas de guerra.
38Chixjunileb li cuînk aßin ac cauresinbileb chi pletic nak queßcôeb Hebrón chi anchaleb xchßôl chixxakabanquil laj David chokß xreyeb chixjunileb laj Israel. Junaj lix chßôleb chixjunileb laj Israel nak teßxxakab chokß rey laj David.
38Todos estos hombres de guerra, dispuestos para guerrear, vinieron con corazón perfecto á Hebrón, para poner á David por rey sobre todo Israel; asimismo todos los demás de Israel estaban de un mismo ánimo para poner á David por rey.
39Oxib cutan queßcuan riqßuin laj David. Yôqueb chi cuaßac ut yôqueb chi ucßac xban nak eb li rech tenamitil queßxyîb xtzacaêmkeb.Eb li tenamit li cuanqueb chi nachß queßxcßam chak xtzacaêmkeb. Joßcan ajcuiß eb li ralal xcßajol laj Isacar, eb li ralal xcßajol laj Zabulón ut eb li ralal xcßajol laj Neftalí. Queßxcßam nabal li tzacaêmk chirixeb li bûr ut chirixeb li camello ut chirixeb li mûl. Ut cuan ajcuiß quelonbil xbaneb li bôyx. Li tzacaêmk li queßxcßam chak, aßan cßaj, caxlan cua yîbanbil riqßuin higo, chaki uvas, vino ut aceite. Ut queßxcßam ajcuiß bôyx ut carner. Kßaxal nabal li cßaßak re ru queßxcßam re teßxtzaca xban nak kßaxal sa saß xchßôleb laj Israel.
39Y estuvieron allí con David tres días comiendo y bebiendo, porque sus hermanos habían prevenido para ellos.
40Eb li tenamit li cuanqueb chi nachß queßxcßam chak xtzacaêmkeb. Joßcan ajcuiß eb li ralal xcßajol laj Isacar, eb li ralal xcßajol laj Zabulón ut eb li ralal xcßajol laj Neftalí. Queßxcßam nabal li tzacaêmk chirixeb li bûr ut chirixeb li camello ut chirixeb li mûl. Ut cuan ajcuiß quelonbil xbaneb li bôyx. Li tzacaêmk li queßxcßam chak, aßan cßaj, caxlan cua yîbanbil riqßuin higo, chaki uvas, vino ut aceite. Ut queßxcßam ajcuiß bôyx ut carner. Kßaxal nabal li cßaßak re ru queßxcßam re teßxtzaca xban nak kßaxal sa saß xchßôleb laj Israel.
40Y también los que les eran vecinos, hasta Issachâr y Zabulón y Nephtalí, trajeron pan en asnos, y camellos, y mulos, y bueyes; y provisión de harina, masas de higos, y pasas, vino y aceite, bueyes y ovejas en abundancia, porque en Israel había alegría.