Kekchi

Spanish: Reina Valera (1909)

1 Chronicles

19

1Mokon chic quicam laj Nahas, lix reyeb li ralal xcßajol laj Amón. Ut aß chic laj Hanún li ralal qui-oc chokß xreyeb laj Siria chokß rêkaj lix yucuaß.
1DESPUÉS de estas cosas aconteció que murió Naas rey de los hijos de Ammón, y reinó en su lugar su hijo.
2Li rey David quixye: —Lâin tincuânk saß usilal riqßuin laj Hanún joß nak quicuan saß usilal cuiqßuin laj Nahas lix yucuaß, chan. Joßcan nak quixtaklaheb lix takl riqßuin laj Hanún chixcßojobanquil xchßôl xban xcamic lix yucuaß. Queßcuulac lix takl laj David saß xnaßajeb li ralal xcßajol laj Amón, chi xcßojobanquil xchßôl laj Hanún.
2Y dijo David: Haré misericordia con Hanán hijo de Naas, porque también su padre hizo conmigo misericordia. Así David envió embajadores que lo consolasen de la muerte de su padre. Mas venidos los siervos de David en la tierra de los hijos de Ammón á Hanán,
3Abanan eb li cuanqueb xcuanquil saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Amón queßxye re laj Hanún: —¿Ma nacapâb lâat nak li rey David xtaklaheb chak lix takl arin yal re xqßuebal xlokßal lâ yucuaß ut re xcßojobanquil âchßôl? ¿Ma incßaß nacaqßue retal nak quixtaklaheb chak arin chixqßuebal retal li katenamit? chanqueb.
3Los príncipes de los hijos de Ammón dijeron á Hanán: ¿A tu parecer honra David á tu padre, que te ha enviado consoladores? ¿no vienen antes sus siervos á ti para escudriñar, é inquirir, y reconocer la tierra?
4Joßcan nak laj Hanún quixchapeb lix takl laj David ut quixtakla xjobal lix macheb ut queßxjach saß xyi li rakßeb. Quicuulac toj chiru li raßeb. Quixtaklaheb cuißchic saß lix tenamiteb.
4Entonces Hanán tomó los siervos de David, y rapólos, y cortóles los vestidos por medio, hasta las nalgas, y despachólos.
5Eb aßan queßcôeb. Nak laj David quirabi li cßaßru queßxcßul, quixtakla xcßulbaleb xban nak yô xxutâneb. Quixtakla xyebal reheb nak teßcanâk Jericó toj tâchamokß cuißchic lix macheb. Chirix aßan teßsukßîk saß lix tenamiteb.
5Fuéronse pues, y dada que fué la nueva á David de aquellos varones, él envió á recibirlos, porque estaban muy afrentados. E hízoles decir el rey: Estaos en Jericó hasta que os crezca la barba, y entonces volveréis.
6Eb li ralal xcßajol laj Amón queßxqßue retal nak xicß chic teßilekß xban laj David. Joßcan nak laj Hanún ut eb li ralal xcßajol laj Amón queßxtakla cuakib ciento riqßuin oxcßâl quintal li plata re xtojbal li carruaje re pletic joß eb ajcuiß li teßchßeßok reheb re teßxic chi pletic riqßuin laj David. Eb aßan queßchal chak saß eb li naßajej Mesopotamia, ut Siria, Maaca ut Soba.
6Y viendo los hijos de Ammón que se habían hecho odiosos á David, Hanán y los hijos de Ammón enviaron mil talentos de plata, para tomar á sueldo carros y gente de á caballo de Siria de los ríos, y de la Siria de Maachâ, y de Soba.
7Queßxtoj cablaju xcaßcßâl mil chi carruaje, joß eb ajcuiß li teßchßeßok reheb li carruajes. Ut queßxtoj ajcuiß li rey re Maaca. Eb aßan queßchal ut queßxyîb lix naßajeb saß xcaßyabâl li tenamit Medeba. Ut queßxchßutub ajcuiß ribeb laj Amón saß lix tenamiteb ut queßcôeb chi pletic.
7Y tomaron á sueldo treinta y dos mil carros, y al rey de Maachâ y á su pueblo, los cuales vinieron y asentaron su campo delante de Medeba. Y juntáronse también los hijos de Ammón de sus ciudades, y vinieron á la guerra.
8Laj David quirabi resil ut quixtakla laj Joab rochbeneb chixjunileb li soldado li cauheb rib chi pletic.
8Oyéndolo David, envió á Joab con todo el ejército de los hombres valientes.
9Eb li ralal xcßajol laj Amón queßcôeb chi pletic ut queßxxakab ribeb saß li oquebâl re lix tenamiteb. Ut eb li rey li queßchal chi pletic rochbeneb, jalan queßxqßue cuiß ribeb saß li cßalebâl.
9Y los hijos de Ammón salieron, y ordenaron su tropa á la entrada de la ciudad; y los reyes que habían venido, estaban por sí en el campo.
10Laj Joab quiril nak teßchâlk chiru ut chirix chi pletic. Joßcan nak quixsicß ruheb lix soldado li kßaxal cauheb rib saß xyânkeb laj Israel. Ut quixye reheb nak teßxic chi pletic riqßuineb laj Siria.
10Y viendo Joab que la haz de la batalla estaba contra él delante y á las espaldas, escogió de todos los más aventajados que había en Israel, y ordenó su escuadrón contra los Sirios.
11Ut quixcanabeb li jun chßûtal chic chi soldado rubel xtakl laj Abisai li rîtzßin ut quixye reheb nak teßxic chi pletic riqßuineb laj Amón.
11Puso luego el resto de la gente en mano de Abisai su hermano, ordenándolos en batalla contra los Ammonitas.
12Quixye re laj Abisai: —Cui tâcuil nak eb li soldado laj Siria yôkeb chi numtâc saß inbên, lâat tattenkßânk cue. Ut cui eb li ralal xcßajol laj Amón yôkeb chi numtâc saß âbên, lâin tintenkßânk âcue.
12Y dijo: Si los Siros fueren más fuertes que yo, tú me salvarás; y si los Ammonitas fueren más fuertes que tú, yo te salvaré.
13Cauhak taxak âchßôl. Chikacacuubresi kachßôl chi pletic. Chikacolak rix li katenamit lâo aj Israel, lix tenamit li Dios. Ut li Kâcuaß taxak tixbânu li cßaßru naraj aßan, chan.
13Esfuérzate, y esforcémonos por nuestro pueblo, y por las ciudades de nuestro Dios; y haga Jehová lo que bien le pareciere.
14Laj Joab ut eb li soldado li cuanqueb rochben queßnachßoc riqßuineb li soldado aj Siria re teßpletik riqßuineb. Abanan eb laj Siria queßêlelic chiruheb.
14Acercóse luego Joab y el pueblo que tenía consigo, para pelear contra los Siros; mas ellos huyeron delante de él.
15Eb li ralal xcßajol laj Amón queßril nak queßêlelic eb li soldado laj Siria. Joßcan nak queßêlelic ajcuiß eb aßan chiruheb laj Abisai. Queßoc saß lix tenamit re teßxcol ribeb. Ut laj Joab quisukßi cuißchic Jerusalén.
15Y los hijos de Ammón, viendo que los Siros habían huído, huyeron también ellos delante de Abisai su hermano, y entráronse en la ciudad. Entonces Joab se volvió á Jerusalem.
16Eb laj Siria queßxqßue retal nak queßnumta laj Israel saß xbêneb. Joßcan nak queßxtakla lix takleb riqßuineb laj Siria li cuanqueb jun pacßal li nimaß Eufrates. Laj Sofac, li nataklan saß xbêneb lix soldado laj Hadad-ezer, aßan li yô chi cßamoc xbeheb.
16Y viendo los Siros que habían caído delante de Israel, enviaron embajadores, y trajeron á los Siros que estaban de la otra parte del río, cuyo capitán era Sophach, general del ejército de Adarezer.
17Nak li rey David quirabi resil, queßxchßutub ribeb chixjunileb li soldâdeb laj Israel ut queßcôeb jun pacßal li nimaß Jordán. Ut queßxcauresi ribeb re teßpletik riqßuineb. Ut nak ac xtaklaheb queßoc chi pletic.
17Luego que fué dado aviso á David, juntó á todo Israel, y pasando el Jordán vino á ellos, y ordenó contra ellos su ejército. Y como David hubo ordenado su tropa contra ellos, pelearon con él los Siros.
18Ut eb laj Siria queßêlelic cuißchic chiruheb laj Israel. Abanan laj David ut eb lix soldado queßxcamsiheb cuukub mil xcomoneb li nequeßxic saß li carruaje. Ut queßxcamsiheb ajcuiß caßcßâl mil chi cuînk li nequeßxic chi rokeb. Ut queßxcamsi ajcuiß laj Sofac li nataklan saß xbêneb lix soldâdeb laj Siria.Eb li rey li cuanqueb rubel xcuanquil laj Hadad-ezer queßril nak eb laj Israel queßnumta saß xbêneb. Joßcan nak queßxqßue ribeb rubel xcuanquileb laj Israel. Ut queßxcßam cuißchic ribeb saß usilal riqßuin li rey David. Ut eb laj Siria incßaß chic queßraj xtenkßanquileb laj Amón.
18Mas el Siro huyó delante de Israel; y mató David de los Siros siete mil hombres de los carros, y cuarenta mil hombres de á pie: asimismo mató á Sophach, general del ejército.
19Eb li rey li cuanqueb rubel xcuanquil laj Hadad-ezer queßril nak eb laj Israel queßnumta saß xbêneb. Joßcan nak queßxqßue ribeb rubel xcuanquileb laj Israel. Ut queßxcßam cuißchic ribeb saß usilal riqßuin li rey David. Ut eb laj Siria incßaß chic queßraj xtenkßanquileb laj Amón.
19Y viendo los Siros de Adarezer que habían caído delante de Israel, concertaron paz con David, y fueron sus siervos; y nunca más quiso el Siro ayudar á los hijos de Ammón.