1Laj Saúl quixye re laj Jonatán ut reheb ajcuiß chixjunileb lix môs nak teßxcamsi laj David. Abanan laj Jonatán, li ralal laj Saúl, quixra laj David.
1Y HABLO Saúl á Jonathán su hijo, y á todos sus criados, para que matasen á David; mas Jonathán hijo de Saúl amaba á David en gran manera.
2Joßcan nak laj Jonatán quixye re laj David: —Lin yucuaß târaj âcamsinquil. Joßcan nak cuulaj tâbânu cuênt. Muk âcuib saß junak naßajej bar incßaß tateßril.
2Y dió aviso á David, diciendo: Saúl mi padre procura matarte; por tanto mira ahora por ti hasta la mañana, y estáte en paraje oculto, y escóndete:
3Lâin tinxic cuochben lin yucuaß saß li cßalebâl nachß cuancat cuiß. Tinâtinak châcuix. Cßaß na ru tixye lin yucuaß, lâin tinye cuißchic âcue, chan.
3Y yo saldré y estaré junto á mi padre en el campo donde estuvieres: y hablaré de ti á mi padre, y te haré saber lo que notare.
4Ut laj Jonatán quiâtinac riqßuin lix yucuaß. Us li quixye chirix laj David. Quixye re: —At inyucuaß, matmâcob riqßuin xbânunquil li incßaß us re laj David laj cßanjel châcuu. Aßan mâcßaß xbânu incßaß ta us. Us ban chixjunil li quixbânu re âtenkßanquil.
4Y Jonathán habló bien de David á Saúl su padre, y díjole: No peque el rey contra su siervo David, pues que ninguna cosa ha cometido contra ti: antes sus obras te han sido muy buenas;
5Quixkßaxtesi rib chi câmc nak quixcamsi laj Goliat. Ut li Kâcuaß quixcoleb laj Israel. Lâat xacuil nak xcamsi laj Goliat ut quisahoß saß âchßôl. ¿Cßaßut nak tatmâcobk anakcuan riqßuin xcamsinquil laj David? Aßan mâcßaß xmâc châcuu, chan.
5Porque él puso su alma en su palma, é hirió al Filisteo, y Jehová hizo una gran salud á todo Israel. Tú lo viste, y te holgaste: ¿por qué pues pecarás contra la sangre inocente, matando á David sin causa?
6Quixcßul xchßôl li cßaßru quixye laj Jonatán ut quixbânu li juramento ut quixye: —Saß xcßabaß li yoßyôquil Dios, incßaß tâcamsîk laj David, chan.
6Y oyendo Saúl la voz de Jonathán, juró: Vive Jehová, que no morirá.
7Joßcan nak laj Jonatán quixbok laj David ut quixye re chixjunil li quixye laj Saúl. Quixcßam cuißchic riqßuin laj Saúl ut laj David quicßanjelac chiru joß junxil.
7Llamando entonces Jonathán á David, declaróle todas estas palabras; y él mismo presentó á David á Saúl, y estuvo delante de él como antes.
8Eb laj filisteo queßoc cuißchic chi pletic riqßuineb laj Israel. Laj David cau quipletic ut queßnumta saß xbêneb toj retal nak eb laj filisteo queßêlelic chiruheb.
8Y tornó á hacerse guerra: y salió David y peleó contra los Filisteos, é hiriólos con grande estrago, y huyeron delante de él.
9Saß jun li cutan li Dios quixtakla cuißchic li mâus aj musikßej riqßuin laj Saúl nak chunchu saß rochoch ut cuan lix lâns saß rukß. Laj David yô chixchßeßbal lix arpa.
9Y el espíritu malo de parte de Jehová fué sobre Saúl: y estando sentado en su casa tenía una lanza á mano, mientras David estaba tañendo con su mano.
10Laj Saúl quixcut lix lâns re tixcamsi laj David. Abanan laj David quixcol rib chiru ut lix lâns quixlap rib saß li tzßac. Joßcan nak laj David quiêlelic saß li kßojyîn aßan.
10Y Saúl procuró enclavar á David con la lanza en la pared; mas él se apartó de delante de Saúl, el cual hirió con la lanza en la pared; y David huyó, y escapóse aquella noche.
11Saß ajcuiß li kßojyîn aßan laj Saúl quixtaklaheb li cuînk chixcßacßalenquil li rochoch laj David re teßxcamsi nak tâsakêuk. Abanan, lix Mical li rixakil quixye re laj David: —Cui incßaß tatêlelik ut tâcol âcuib chiru li kßojyîn aßin, cuulaj tateßxcamsi, chan re.
11Saúl envió luego mensajeros á casa de David para que lo guardasen, y lo matasen á la mañana. Mas Michâl su mujer lo descubrió á David, diciendo: Si no salvares tu vida esta noche, mañana serás muerto.
12Ut lix Mical quixcubsi laj David saß li ventana. Laj David quiêlelic re nak tixcol rib.
12Y descolgó Michâl á David por una ventana; y él se fué, y huyó, y escapóse.
13Lix Mical quixchap jun li yîbanbil dios ut quixyocob saß li cuarib. Quixqßue li rix jun li chibât saß xjolom ut quixtzßap riqßuin tßicr.
13Tomó luego Michâl una estatua, y púsola sobre la cama, y acomodóle por cabecera una almohada de pelos de cabra, y cubrióla con una ropa.
14Nak laj Saúl quixtaklaheb lix takl re teßxchap laj David, lix Mical quixye reheb: —Laj David yaj, chan.
14Y cuando Saúl envió mensajeros que tomasen á David, ella respondió: Está enfermo.
15Laj Saúl quixtaklaheb cuißchic lix takl ut quixye reheb: —Cßamomak chak laj David, usta yaj, re nak tincamsi, chan.
15Y tornó Saúl á enviar mensajeros para que viesen á David, diciendo: Traédmelo en la cama para que lo mate.
16Nak eb li takl queßoc saß li rochoch, queßxtau li yîbanbil dios saß lix cuarib. Ut cuan li rix chibât saß xjolom.
16Y como los mensajeros entraron, he aquí la estatua estaba en la cama, y una almohada de pelos de cabra por cabecera.
17Laj Saúl quixye re lix Mical: —¿Cßaßut nak xinâbalakßi chi joßcaßin? ¿Cßaßut nak xacanab chi êlelic li xicß na-iloc cue? chan. Ut lix Mical quixye re: —Aßan xye cue nak tinixcamsi cui incßaß tintenkßa chi êlelic, chan.
17Entonces Saúl dijo á Michâl: ¿Por qué me has así engañado, y has dejado escapar á mi enemigo? Y Michâl respondió á Saúl: Porque él me dijo: Déjame ir; si no, yo te mataré.
18Joßcan nak laj David quiêlelic chiru laj Saúl ut cô riqßuin laj Samuel aran Ramá. Ut quixserakßi re laj Samuel chixjunil li qui-ux re xban laj Saúl. Ut laj David rochben laj Samuel queßcôeb chi cuânc aran Naiot.
18Huyó pues David, y escapóse, y vino á Samuel en Rama, y díjole todo lo que Saúl había hecho con él. Y fuéronse él y Samuel, y moraron en Najoth.
19Quiyeheß resil re laj Saúl nak laj David cuan aran Naiot xcuênt Ramá.
19Y fué dado aviso á Saúl, diciendo: He aquí que David está en Najoth en Rama.
20Joßcan nak quixtaklaheb li cuînk re teßxchap ut teßxcßam riqßuin. Queßril nak eb li profeta yôqueb chixlokßoninquil li Dios ut laj Samuel yô chi cßamoc be chiruheb. Ut lix musikß li Kâcuaß quichal riqßuineb li takl li quixtakla laj Saúl. Ut eb aßan quisach xchßôleb ut queßoc ajcuiß chixlokßoninquil li Dios.
20Y envió Saúl mensajeros que trajesen á David, los cuales vieron una compañía de profetas que profetizaban, y á Samuel que estaba allí, y los presidía. Y fué el espíritu de Dios sobre los mensajeros de Saúl, y ellos también profetizaron.
21Laj Saúl quirabi resil li cßaßru yôqueb ut quixtakla jalan chic lix takl. Ut eb aßan queßxtiquib ajcuiß xajoc ut chixjapbal reheb chixlokßoninquil li Dios. Ut laj Saúl quixtaklaheb cuißchic rox sut lix takl. Ut joßcan cuißchic queßxcßul.
21Y hecho que fué saber á Saúl, él envió otros mensajeros, los cuales también profetizaron. Y Saúl volvió á enviar por tercera vez mensajeros, y ellos también profetizaron.
22Chirix chic aßan, laj Saúl cô Ramá. Nak quicuulac cuan cuiß li nimla jul haß aran Secú, quixye reheb li tenamit: —¿Bar cuanqueb laj Samuel ut laj David? chan. Ut jun li cuan aran quixye: —Cuanqueb aran Naiot xcuênt Ramá, chan.
22Entonces él mismo vino á Rama; y llegando al pozo grande que está en Sochô, preguntó diciendo: ¿Dónde están Samuel y David? Y fuéle respondido: He aquí están en Najoth en Rama.
23Laj Saúl cô aran Naiot xcuênt Ramá. Ut lix musikß li Dios quichal riqßuin. Riqßuin xcuanquil lix musikß li Dios, laj Saúl qui-oc chi xajoc ut chixjapbal re chixlokßoninquil li Dios toj retal quicuulac Naiot xcuênt Ramá.Ut laj Saúl quirisi lix tßicr li cuan saß xbên li rakß joß ajcuiß lix chßîchß re pletic. Ut qui-oc chi xajoc ut chixjapbal re chiru laj Samuel. Ut joßcan quixnumsi li cutan ut li kßojyîn. Chalen aßan quiticla xyebal: “¿Ma xcomoneb li profeta laj Saúl?” chanqueb.
23Y fué allá á Najoth en Rama; y también vino sobre él el espíritu de Dios, é iba profetizando, hasta que llegó á Najoth en Rama.
24Ut laj Saúl quirisi lix tßicr li cuan saß xbên li rakß joß ajcuiß lix chßîchß re pletic. Ut qui-oc chi xajoc ut chixjapbal re chiru laj Samuel. Ut joßcan quixnumsi li cutan ut li kßojyîn. Chalen aßan quiticla xyebal: “¿Ma xcomoneb li profeta laj Saúl?” chanqueb.
24Y él también se desnudó sus vestidos, y profetizó igualmente delante de Samuel, y cayó desnudo todo aquel día y toda aquella noche. De aquí se dijo: ¿También Saúl entre los profetas?