Kekchi

Spanish: Reina Valera (1909)

2 Chronicles

18

1Nabal lix lokßal ut lix biomal li rey Josafat. Ut qui-oc chokß rechßalal li rey Acab xban nak queßsumla li ralal xcßajoleb.
1TENIA pues Josaphat riquezas y gloria en abundancia, y trabó parentesco con Achâb.
2Nak ac xnumeß cuib oxib chihab chic laj Josafat cô Samaria chirulaßaninquil li rey Acab. Laj Acab quixcamsi nabaleb li carner ut li bôyx re teßxninkßei lix cßulunic laj Josafat ut eb li cuanqueb rochben. Ut laj Acab quixkßunbesi laj Josafat re tâxic chirix chi pletic riqßuineb laj Ramot li cuanqueb saß xcuênt Galaad.
2Y después de algunos años descendió á Achâb á Samaria; por lo que mató Achâb muchas ovejas y bueyes para él, y para la gente que con él venía: y persuadióle que fuese con él á Ramoth de Galaad.
3Laj Acab lix reyeb laj Israel quixye re laj Josafat lix reyeb laj Judá: —¿Ma tâcuaj xic chicuix chi pletic riqßuineb li tenamit Ramot li cuan saß xcuênt Galaad? chan. Ut laj Josafat quixye re: —Lâin, joß eb ajcuiß lin soldados cuanco re êtenkßanquil. Lâo toxic chi pletic êrochben, chan.
3Y dijo Achâb rey de Israel á Josaphat rey de Judá: ¿Quieres venir conmigo á Ramoth de Galaad? Y él respondió: Como yo, así también tú; y como tu pueblo, así también mi pueblo: iremos contigo á la guerra.
4Abanan nintzßâma châcuu nak tâpatzß re li Dios ma târaj aßan nak toxic chi pletic malaj ut incßaß, chan.
4Además dijo Josaphat al rey de Israel: Ruégote que consultes hoy la palabra de Jehová.
5Joßcan nak lix reyeb laj Israel quixchßutubeb câhib ciento li profetas ut quixye reheb: —¿Ma us nak toxic chi pletic aran Ramot xcuênt Galaad? chan. Ut eb li profetas queßxye: —Us texxic chi pletic xban nak li Kâcuaß tixkßaxtesi li tenamit Ramot saß âcuukß lâat, chanqueb.
5Entonces el rey de Israel juntó cuatrocientos profetas, y díjoles: ¿Iremos á la guerra contra Ramoth de Galaad, ó estaréme yo quieto? Y ellos dijeron: Sube, que Dios los entregará en mano del rey.
6Abanan laj Josafat quixpatzß: —¿Ma mâcßaß ta biß junak xprofeta li Dios arin naru topatzßok cuiß? chan.
6Mas Josaphat dijo: ¿Hay aún aquí algún profeta de Jehová, para que por él preguntemos?
7Ut lix reyeb laj Israel quixye re laj Josafat: —Cuan jun chic profeta naru naxye ke cßaßru naraj li Dios. Aßan laj Micaías li ralal laj Imla. Abanan xicß nacuil xban nak mâ jun sut naxye châbil esilal cue. Junes incßaß us naxye cue, chan. Abanan laj Josafat quixye re: —At rey, mâye chi joßcan, chan.
7Y el rey de Israel respondió á Josaphat: Aun hay aquí un hombre por el cual podemos preguntar á Jehová: mas yo le aborrezco, porque nunca me profetiza cosa buena, sino siempre mal. Este es Michêas, hijo de Imla. Y respondió Josaphat: No hable así el rey.
8Ut lix reyeb laj Israel quixbok jun li natenkßan re ut quixye re: —¡Cßam chak saß junpât laj Micaías, li ralal laj Imla! chan.
8Entonces el rey de Israel llamó un eunuco, y díjole: Haz venir luego á Michêas hijo de Imla.
9Lix reyeb laj Israel ut laj Josafat lix reyeb laj Judá chunchûqueb saß lix cßojaribâl chire li oquebâl re li tenamit Samaria. Tikibanbileb riqßuin li châbil akß li nequeßrocsi li rey. Chixjunileb li profeta yôqueb chixyebal reheb li cßaßru tâcßulmânk.
9Y el rey de Israel y Josaphat rey de Judá, estaban sentados cada uno en su trono, vestidos de sus ropas; y estaban sentados en la era á la entrada de la puerta de Samaria, y todos los profetas profetizaban delante de ellos.
10Li profeta Sedequías, li ralal laj Quenaana, quixyîb li xucub riqßuin chßîchß ut yô chixjapbal re chixyebal: —Joßcaßin xye li Kâcuaß. “Riqßuineb li xucub aßin tâxekßeb laj Siria toj retal tâsach ruheb chixjunileb” chan.
10Y Sedechîas hijo de Chênaana se había hecho cuernos de hierro, y decía: Así ha dicho Jehová: Con estos acornearás á los Siros hasta destruirlos del todo.
11Juntakßêt li yôqueb chixyebal chixjunileb li profeta. Queßxye: —Ayukex chi pletic riqßuineb laj Ramot li cuan saß xcuênt Galaad. Texnumtâk saß xbêneb xban nak li Kâcuaß tixkßaxtesiheb saß âcuukß, at rey, chanqueb.
11De esta manera profetizaban también todos los profetas, diciendo: Sube á Ramoth de Galaad, y sé prosperado; porque Jehová la entregará en mano del rey.
12Nak yô chi cßulmânc aßin, li cuînk li quitaklâc chixcßambal chak laj Micaías quixye re: —Chixjunileb li profeta yôqueb chixyebal nak teßrêchani li plêt. Nintzßâma châcuu nak joßcan ajcuiß tâye lâat, chan re.
12Y el mensajero que había ido á llamar á Michêas, le habló, diciendo: He aquí las palabras de los profetas á una boca anuncian al rey bienes; yo pues te ruego que tu palabra sea como la de uno de ellos, que hables bien.
13Abanan laj Micaías quixye: —Saß xcßabaß li yoßyôquil Dios, lâin tinye reheb li cßaßru tixye cue li Kâcuaß lin Dios, chan. Ut cô riqßuin li rey.
13Y dijo Michêas: Vive Jehová, que lo que mi Dios me dijere, eso hablaré. Y vino al rey.
14Li rey Acab quixye re: —At Micaías, ¿ma us toxic chi pletic riqßuineb laj Ramot li cuan saß xcuênt Galaad malaj ut incßaß toxic? chan. Ut laj Micaías quixye re: —Texxic chi pletic. Têrêchani li plêt xban nak li Kâcuaß tixkßaxtesi saß êrukß, chan.
14Y el rey le dijo: Michêas, ¿iremos á pelear contra Ramoth de Galaad, ó estaréme yo quieto? Y él respondió: Subid, que seréis prosperados, que serán entregados en vuestras manos.
15Li rey quixye re: —¿Jarub sut tinye âcue nak tat-âtinak saß xcßabaß li Kâcuaß Dios junelic tâye li yâl? chan.
15Y el rey le dijo: ¿Hasta cuántas veces te conjuraré por el nombre de Jehová que no me hables sino la verdad?
16Ut li profeta Micaías quixye re: —Lâin xcuil nak chixjunileb li soldado aj Israel yôqueb chixchaßchaßinquil ribeb chiru li tzûl. Chanchaneb li carner li mâcßaß aj ilol reheb. Ut li Kâcuaß quixye cue, “Eb li cristian aßin mâcßaß aj ilol reheb. Cheßsukßîk saß li rochocheb chixjûnkaleb chi cßojcßo xchßôleb,” chan.
16Entonces él dijo: He visto á todo Israel derramado por los montes como ovejas sin pastor: y dijo Jehová: Estos no tienen señor; vuélvase cada uno en paz en su casa.
17Ut laj Acab lix reyeb laj Israel quixye re laj Josafat: —¿Ma incßaß ta biß xinye âcue nak li cuînk aßin junes incßaß us naxye cue? Mâ jun sut naxye li us, chan.
17Y el rey de Israel dijo á Josaphat: ¿No te había yo dicho que no me profetizaría bien, sino mal?
18Li profeta Micaías quixye ajcuiß: —Qßueomak retal li cßaßru quixcßutbesi chicuu li Kâcuaß. Xcuil li Kâcuaß cßojcßo saß lix cßojaribâl saß choxa. Ut chixjunileb lix ángel xakxôqueb chixcßatk. Cuanqueb saß lix nim ukß ut cuanqueb saß lix tzße.
18Entonces él dijo: Oid pues palabra de Jehová: Yo he visto á Jehová sentado en su trono, y todo el ejército de los cielos estaba á su mano derecha y á su izquierda.
19Ut li Kâcuaß quixye, “Cuan ta junak tâxic chixbalakßinquil laj Acab lix reyeb laj Israel re nak tâxic Ramot xcuênt Galaad re tâcamsîk,” chan. Cuanqueb li ángel queßxye jun naßleb ut cuanqueb li queßxye jalan.
19Y Jehová dijo: ¿Quién inducirá á Achâb rey de Israel, para que suba y caiga en Ramoth de Galaad? Y uno decía así, y otro decía de otra manera.
20Ut jun li musikßej quichal chi ubej ut quixye, “Lâin tinxic chixbalakßinquil laj Acab,” chan. Ut li Kâcuaß quixye re, “¿Chanru tâbânu nak tâbalakßi?” chan.
20Mas salió un espíritu, que se puso delante de Jehová, y dijo: Yo le induciré. Y Jehová le dijo: ¿De qué modo?
21Li musikßej quixye: Lâin tin-oc riqßuineb chixjunileb li profeta re nak teßxye ticßtiß re laj Acab, chan. Ut li Kâcuaß quixye re: Us. Ayu ut balakßi laj Acab. Bânu joß xaye, chan.
21Y él dijo: Saldré y seré espíritu de mentira en la boca de todos los profetas. Y Jehová dijo: Incita, y también prevalece: sal, y hazlo así.
22Ut laj Micaías quixye ajcuiß re: —Aßan aßin li quicßulman. Li Kâcuaß quixtakla jun li musikßej riqßuineb lâ profeta re nak teßxye ticßtiß âcue, xban nak ac tenebanbil chak raylal saß âbên xban li Kâcuaß, chan laj Micaías.
22Y he aquí ahora ha puesto Jehová espíritu de mentira en la boca de estos tus profetas; mas Jehová ha decretado el mal acerca de ti.
23Ut li profeta Sedequías, li ralal laj Quenaana, quinachßoc riqßuin laj Micaías ut quixsacß chi rukß saß xnakß ru ut quixye re: —¿Ma x-el ta biß cuiqßuin lix musikß li Dios re tâxic chi âtinac âcuiqßuin? chan.
23Entonces Sedechîas hijo de Chênaana se llegó á él, é hirió á Michêas en la mejilla, y dijo: ¿Por qué camino se apartó de mí el espíritu de Jehová para hablarte á ti?
24Ut laj Micaías quixye re: —Nak yôkat chixmukbal âcuib saß eb li cab, tojoßnak tâqßue retal ma yâl na li yôquin chixyebal, chan.
24Y Michêas respondió: He aquí tú lo verás aquel día, cuando te entrarás de cámara en cámara para esconderte.
25Chirix aßan li rey Acab quixye: —Chapomak laj Micaías ut têcßam riqßuin laj Amón li nataklan saß li tenamit. Ut têcßam riqßuin laj Joás li cualal.
25Entonces el rey de Israel dijo: Tomad á Michêas, y volvedlo á Amón gobernador de la ciudad, y á Joas hijo del rey.
26Ut têye reheb nak lâin xinye nak teßxqßue saß tzßalam ut junes caxlan cua ut haß teßxqßue re toj retal tinsukßîk chak lâin chi sa saß inchßôl, chan.
26Y diréis: El rey ha dicho así: Poned á éste en la cárcel, y sustentadle con pan de aflicción y agua de angustia, hasta que yo vuelva en paz.
27Ut laj Micaías quixye re: —Cui lâat tatsukßîk chak chi sa saß âchßôl, mâcuaß li Kâcuaß xyehoc cue li xinye, chan. Ut quixye reheb li tenamit: —Chêjunilex lâex qßuehomak retal li xinye, chan.
27Y Michêas dijo: Si tú volvieres en paz, Jehová no ha hablado por mí. Dijo además: Oid lo, pueblos todos.
28Queßcôeb ut lix reyeb laj Israel ut laj Josafat lix reyeb laj Judá chi pletic saß li tenamit Ramot, li cuan saß xcuênt Galaad.
28Subió pues el rey de Israel, y Josaphat rey de Judá, á Ramoth de Galaad.
29Ut lix reyeb laj Israel quixye re laj Josafat: —Lâin tinjal li cuakß nak tintiquib pletic re nak incßaß teßxnau cuu. Ut lâat tâqßue lâ cuakß li nacacuocsi junelic, chan. Ut li rey Acab quixjal li rakß ut cô chi pletic.
29Y dijo el rey de Israel á Josaphat: Yo me disfrazaré para entrar en la batalla: mas tú vístete tus vestidos. Y disfrazóse el rey de Israel, y entró en la batalla.
30Lix reyeb laj Siria ac quixye reheb li nequeßtaklan saß xbêneb li nequeßxic saß eb li carruaje nak incßaß teßpletik riqßuineb lix soldâdeb laj Israel. Caßaj cuiß riqßuin lix reyeb laj Israel teßpletik.
30Había el rey de Siria mandado á los capitanes de los carros que tenía consigo, diciendo: No peleéis con chico ni con grande, sino sólo con el rey de Israel.
31Nak queßril li rey Josafat, queßxcßoxla nak aßan laj Acab, lix reyeb laj Israel. Ut queßcôeb chixcamsinquil. Laj Josafat quixjap re ut li Kâcuaß quitenkßan re ut quixram xbeheb li soldado aj Siria re nak incßaß teßxcamsi laj Josafat.
31Y como los capitanes de los carros vieron á Josaphat, dijeron: Este es el rey de Israel. Y cercáronlo para pelear; mas Josaphat clamó, y ayudólo Jehová, y apartólos Dios de él:
32Nak queßxqßue retal nak mâcuaß laj Acab, lix reyeb laj Israel, queßxcanab râlinanquil.
32Pues viendo los capitanes de los carros que no era el rey de Israel, desistieron de acosarle.
33Abanan jun li soldado laj Siria quixcut lix tzimaj chi incßaß quixcßoxla nak toxtau li rey. Ut li tzimaj aßan quixtau li rey Acab. Qui-oc saß xcßulbal rib li rakß chßîchß li naxcol cuiß rib. Laj Acab quixye re li ani nachßeßoc re li carruaje: —Câmc cue. Sukßisi li carruaje aßin. Tinâcuisi saß li plêt, chan.Cau yôqueb chi pletic chiru chixjunil li cutan aßan. Nak yôqueb chi pletic, quixxakab rib li rey Acab saß lix carruaje ut yô chi iloc cuanqueb cuiß li soldado aj Siria. Nak qui-ecuu, li rey Acab quicam.
33Mas disparando uno el arco á la ventura, hirió al rey de Israel entre las junturas y el coselete. El entonces dijo al carretero: Vuelve tu mano, y sácame del campo, porque estoy mal herido.
34Cau yôqueb chi pletic chiru chixjunil li cutan aßan. Nak yôqueb chi pletic, quixxakab rib li rey Acab saß lix carruaje ut yô chi iloc cuanqueb cuiß li soldado aj Siria. Nak qui-ecuu, li rey Acab quicam.
34Y arreció la batalla aquel día, por lo que estuvo el rey de Israel en pie en el carro enfrente de los Siros hasta la tarde; mas murió á puestas del sol.