1Mokon chic eb li soldado aj Moab ut eb li soldado aj Amón queßxjunaji ribeb riqßuineb laj meunita ut queßcôeb chi pletic riqßuin laj Josafat.
1PASADAS estas cosas, aconteció que los hijos de Moab y de Ammón, y con ellos otros de los Ammonitas, vinieron contra Josaphat á la guerra.
2Queßcuulac li takl riqßuin laj Josafat ut queßxye re: —Nabaleb li yôqueb chak chi châlc chi pletic âcuiqßuin. Yôqueb chi châlc li cuanqueb jun pacßal li palau Mar Muerto ut yôqueb chi châlc li cuanqueb Siria. Ac cuanqueb Hazezon-tamar. Li naßajej aßan nequeßxye “En-gadi” re, chanqueb.
2Y acudieron, y dieron aviso á Josaphat, diciendo: Contra ti viene una grande multitud de la otra parte de la mar, y de la Siria; y he aquí ellos están en Hasasón-tamar, que es Engedi.
3Cßajoß nak qui-oc xxiu laj Josafat. Quixcubsi rib ut quixpatzß xnaßleb riqßuin li Kâcuaß ut quixye nak teßxbânu lix ayûn saß chixjunil li naßajej Judá.
3Entonces él tuvo temor; y puso Josaphat su rostro para consultar á Jehová, é hizo pregonar ayuno á todo Judá.
4Ut eb li tenamit queßxchßutub ribeb ut queßxpatzß xtenkßanquileb chiru li Dios. Quilajeßchal saß chixjunileb li tenamit li cuanqueb Judá chi tijoc chiru li Kâcuaß.
4Y juntáronse los de Judá para pedir socorro á Jehová: y también de todas las ciudades de Judá vinieron á pedir á Jehová.
5Ut laj Josafat quixakli chiruheb laj Judá ut eb laj Jerusalén li chßutchßûqueb saß lix templo li Kâcuaß chiru li nebâl li tojeß xyâloß.
5Púsose entonces Josaphat en pie en la reunión de Judá y de Jerusalem, en la casa de Jehová, delante del atrio nuevo;
6Ut quixye: —At Kâcuaß, at kaDios, lâat lix Dioseb li kaxeßtônil yucuaß. ¿Ma mâcuaß ta biß lâat li Dios li cuancat saß choxa? ¿Ma mâcuaß ta biß lâat li nacattaklan saß xbêneb chixjunileb li xnînkal tenamit? Saß âcuukß lâat cuan li metzßêu ut li cuanquilal. Mâ ani naru tânumtâk châcuu.
6Y dijo: Jehová Dios de nuestros padres, ¿no eres tú Dios en los cielos, y te enseñoreas en todos los reinos de las Gentes? ¿no está en tu mano tal fuerza y potencia, que no hay quien te resista?
7At kaDios, ¿ma mâcuaß ta biß lâat cat-isin reheb li cuanqueb saß li naßajej aßin nak yôqueb chi oc arin eb laj Israel lâ tenamit? Ut caqßue li naßajej aßin reheb re teßcuânk chi junelic xban nak eb aßan ralal xcßajol laj Abraham li raro âban.
7Dios nuestro, ¿no echaste tú los moradores de aquesta tierra delante de tu pueblo Israel, y la diste á la simiente de Abraham tu amigo para siempre?
8Ut anakcuan arin cuanqueb laj Israel. Queßxyîb jun li templo re teßxlokßoni cuiß lâ cßabaß ut queßxye,
8Y ellos han habitado en ella, y te han edificado en ella santuario á tu nombre, diciendo:
9Cui tâchâlk raylal saß kabên nak teßchâlk chi pletic kiqßuin, malaj li caki yajel, malaj ut cueßej xban li mâc takabânu, lâo toxaklîk châcuu chiru li templo aßin li nacatkalokßoni cuiß ut takayâba lâ cßabaß xban li raylal li yôko chixcßulbal. Ut lâat tâcuabi li katij ut toâcol, chanqueb.
9Si mal viniere sobre nosotros, ó espada de castigo, ó pestilencia, ó hambre, presentarnos hemos delante de esta casa, y delante de ti, (porque tu nombre está en esta casa,) y de nuestras tribulaciones clamaremos á ti, y tú nos oirás y salvarás.
10Anakcuan yôqueb chi châlc chi pletic kiqßuin eb laj Amón, eb laj Moab, ut eb li cuanqueb saß li tzûl Seir. Xeßchal saß eb li naßajej li incßaß cacuaj nak teßnumekß eb laj Israel nak queßel chak Egipto. Joßcan nak eb laj Israel incßaß queßxsach ruheb li tenamit aßan.
10Ahora pues, he aquí los hijos de Ammón y de Moab, y los del monte de Seir, á la tierra de los cuales ni quisiste que pasase Israel cuando venían de la tierra de Egipto, sino que se apartasen de ellos, y no los destruyesen;
11Chaqßue taxak retal chanru nak yôqueb chixkßajcâmunquil chiku nak incßaß xkabânu raylal reheb. Teßraj nak toeßrisi saß li naßajej li xaqßue chokß ke chi junelic.
11He aquí ellos nos dan el pago, viniendo á echarnos de tu heredad, que tú nos diste á poseer.
12At Kâcuaß, at kaDios, ¿ma incßaß tatrakok âtin saß xbêneb? Lâo mâcßaß kametzßêu re takacol kib chiruheb xban nak kßaxal nabaleb li yôqueb chi châlc chikasachbal. Incßaß nacanau cßaßru takabânu. Joßcan nak yôco chixyâbanquil lâ cßabaß,” chanqueb.
12Oh Dios nuestro! ¿no los juzgarás tú? porque en nosotros no hay fuerza contra tan grande multitud que viene contra nosotros: no sabemos lo que hemos de hacer, mas á ti volvemos nuestros ojos.
13Chixjunileb li cuînk aj Judá xakxôqueb aran chiru li Kâcuaß rochbeneb li rixakil ut eb li ralal xcßajol, joß nînk, joß cocß.
13Y todo Judá estaba en pie delante de Jehová, con sus niños, y sus mujeres, y sus hijos.
14Ut lix musikß li Kâcuaß quichal riqßuin laj Jahaziel nak chßutchßûqueb aran eb laj Judá. Laj Jahaziel, aßan li ralal laj Zacarías. Laj Zacarías, aßan li ralal laj Benaía. Laj Benaía, aßan li ralal laj Jeiel. Laj Jeiel, aßan li ralal laj Matanías. Laj Jahaziel, aßan aj levita xcomoneb li ralal xcßajol laj Asaf.
14Y estaba allí Jahaziel hijo de Zachârías, hijo de Benaías, hijo de Jeiel, hijo de Mathanías, Levita de los hijos de Asaph, sobre el cual vino el espíritu de Jehová en medio de la reunión;
15Laj Jahaziel quixye reheb: —Chacuabihak, at rey Josafat. Ut cherabihak ajcuiß lâex li cuanquex Judá ut Jerusalén. Li Kâcuaß yô chixyebal êre chi joßcaßin, “Mexxucuac, chi moco chi-oc êcßaßux chirilbal li qßuila tenamit li xeßchal chi pletic êriqßuin xban nak mâcuaß lâex texpletik. Li Dios ban tâpletik riqßuineb.”
15Y dijo: Oid, Judá todo, y vosotros moradores de Jerusalem, y tú, rey Josaphat. Jehová os dice así: No temáis ni os amedrentéis delante de esta tan grande multitud; porque no es vuestra la guerra, sino de Dios.
16Cuulaj texxic chixcßulbaleb ut teßpletik riqßuineb. Cuânkeb chak saß li taksînc Sis. Aran têtauheb cuan cuiß li rok haß nak toj mâjiß texcuulak saß li chaki chßochß re Jeruel.
16Mañana descenderéis contra ellos: he aquí que ellos subirán por la cuesta de Sis, y los hallaréis junto al arroyo, antes del desierto de Jeruel.
17Lâex incßaß texpletik. Têxakab êrib aran ut incßaß tex-ecßânk. Cauhak taxak êchßôl xban nak têril chanru nak li Dios texcol lâex aj Judá ut aj Jerusalén. Mexxucuac chi moco tâchßinânk êchßôl. Texxic cuulaj chixcßulbaleb ut li Dios cuânk êriqßuin, chan.
17No habrá para qué vosotros peleéis en este caso: paraos, estad quedos, y ved la salud de Jehová con vosotros. Oh Judá y Jerusalem, no temáis ni desmayéis; salid mañana contra ellos, que Jehová será con vosotros.
18Laj Josafat quixxulub rib saß chßochß. Ut chixjunileb laj Judá ut eb laj Jerusalén queßxcuikßib ribeb chiru li Kâcuaß ut queßxlokßoni.
18Entonces Josaphat se inclinó rostro por tierra, y asimismo todo Judá y los moradores de Jerusalem se postraron delante de Jehová, y adoraron á Jehová.
19Chirix aßan eb laj levita, li ralal laj Coat ut eb li ralal laj Coré, queßxakli ut queßxlokßoni li Kâcuaß lix Dioseb laj Israel chi cau xyâb xcuxeb.
19Y levantáronse los Levitas de los hijos de Coath y de los hijos de Coré, para alabar á Jehová el Dios de Israel á grande y alta voz.
20Cuulajak chic nak toj ekßela queßcuacli ut queßcôeb saß li chaki chßochß Tecoa. Nak ac êlqueb re, laj Josafat quixakli chiruheb ut quixye reheb: —Cherabihak lâex aj Judá ut lâex aj Jerusalén. Chepâb li Kâcuaß lê Dios re nak aßan tâtenkßânk êre. Ut cßojobomak êchßôl riqßuineb lix profetas re nak us tex-êlk, chan.
20Y como se levantaron por la mañana, salieron por el desierto de Tecoa. Y mientras ellos salían, Josaphat estando en pie, dijo: Oidme, Judá y moradores de Jerusalem. Creed á Jehová vuestro Dios, y seréis seguros; creed á sus profetas, y seréis prosperados.
21Nak quirakeß chi âtinac riqßuineb li tenamit, cuanqueb li queßxakabâc xban laj Josafat chi bichânc re xqßuebal xlokßal li Kâcuaß. Tiktôqueb riqßuin li akßej li kßaxtesinbil re li Kâcuaß. Aßaneb li yôqueb chi cßamoc be nak queßcôeb chiruheb li soldados ut yôqueb chixyebal, “Cheqßuehak taxak xlokßal li nimajcual Dios xban nak aßan châbil ut kßaxal nim li ruxtân saß kabên junelic.”
21Y habido consejo con el pueblo, puso á algunos que cantasen á Jehová, y alabasen en la hermosura de la santidad, mientras que salía la gente armada, y dijesen: Glorificad á Jehová, porque su misericordia es para siempre.
22Saß li hônal nak queßxtiquib bichânc laj Judá ut laj Jerusalén re xqßuebal xlokßal li Kâcuaß, eb laj Amón ut eb laj Moab joß ajcuiß eb li queßchal chak saß li tzûl Seir, eb li yôqueb chi châlc chi pletic riqßuineb laj Judá, queßoc chixpletinquil ribeb chi ribileb rib xban nak li Dios quixsach xnaßlebeb.
22Y como comenzaron con clamor y con alabanza, puso Jehová contra los hijos de Ammón, de Moab, y del monte de Seir, las emboscadas de ellos mismos que venían contra Judá, y matáronse los unos á los otros:
23Eb laj Moab ut eb laj Amón queßxjunaji ribeb ut queßxcamsiheb laj Seir. Nak ac queßxsach ruheb, queßxcamsi ribeb chi ribileb rib.
23Pues los hijos de Ammón y Moab se levantaron contra los del monte de Seir, para matarlos y destruirlos; y como hubieron acabado á los del monte de Seir, cada cual ayudó á la destrucción de su compañero.
24Nak eb laj Judá queßcuulac saß li cab li najt xteram li cuan saß li chaki chßochß queßril nak tßantßôqueb saß chßochß chixjunileb li xicß queßiloc reheb laj Judá. Ac camenakeb chic chixjunileb. Mâ jun chic reheb yoßyôqueb.
24Y luego que vino Judá á la atalaya del desierto, miraron hacia la multitud; mas he aquí yacían ellos en tierra muertos, que ninguno había escapado.
25Laj Josafat ut eb lix soldado queßcôeb chixxocbal li cßaßru queßrêchani saß li plêt. Nabal li cßanjelebâl ut li châbil tßicr ut li cßaßak re ru li queßrêchani. Oxib cutan queßbay xxocbal chixjunil.
25Viniendo entonces Josaphat y su pueblo á despojarlos, hallaron en ellos muchas riquezas entre los cadáveres, así vestidos como preciosos enseres, los cuales tomaron para sí, tantos, que no los podían llevar: tres días duró el despojo, porque era mucho.
26Saß li xcâ cutan queßxchßutub ribeb laj Judá saß li ru takßa re Beraca ut queßxlokßoni li Kâcuaß. Joßcan nak toj chalen anakcuan “Ru Takßa re Beraca” nequeßxye re li naßajej aßan.
26Y al cuarto día se juntaron en el valle de Beracah; porque allí bendijeron á Jehová, y por esto llamaron el nombre de aquel paraje el valle de Beracah, hasta hoy.
27Chirix chic aßan laj Josafat quicßamoc be chiruheb laj Judá ut laj Jerusalén nak queßsukßi cuißchic Jerusalén chi kßaxal sa saß xchßôleb xban nak li Kâcuaß quicoloc reheb saß rukßeb li xicß nequeßiloc reheb.
27Y todo Judá y los de Jerusalem, y Josaphat á la cabeza de ellos, volvieron para tornarse á Jerusalem con gozo, porque Jehová les había dado gozo de sus enemigos.
28Nak queßcuulac Jerusalén, queßoc saß lix templo li Kâcuaß ut yôqueb chixchßeßbaleb li arpa ut li salterio ut yôqueb chixyâbasinquil lix trompeta.
28Y vinieron á Jerusalem con salterios, arpas, y bocinas, á la casa de Jehová.
29Ut chixjunileb li nînki tenamit cßajoß nak queßxucuac nak queßrabi resil chanru nak li Kâcuaß quipletic riqßuineb li xicß nequeßiloc reheb laj Israel.
29Y fué el pavor de Dios sobre todos los reinos de aquella tierra, cuando oyeron que Jehová había peleado contra los enemigos de Israel.
30Ut laj Josafat quicuan saß xcuanquil chi sa saß xchßôl xban nak li Kâcuaß quixqßueheb chi cuânc saß tuktûquil usilal eb li cuanqueb chi xjun sutam laj Judá.
30Y el reino de Josaphat tuvo reposo; porque su Dios le dió reposo de todas partes.
31Oßlaju xcaßcßâl chihab cuan re laj Josafat nak qui-oc chokß xreyeb laj Judá. Ôb xcaßcßâl chihab quicuan saß xcuanquil aran Jerusalén. Lix naß, aßan lix Azuba, lix rabin laj Silhi.
31Así reinó Josaphat sobre Judá: de treinta y cinco años era cuando comenzó á reinar, y reinó veinte y cinco años en Jerusalem. El nombre de su madre fué Azuba, hija de Silhi.
32Laj Josafat quicuan saß tîquilal chiru li Kâcuaß joß laj Asa lix yucuaß. Ut incßaß quixcanab xbânunquil li us.
32Y anduvo en el camino de Asa su padre, sin apartarse de él, haciendo lo recto en los ojos de Jehová.
33Abanan incßaß queßisîc li naßajej li najt xteram li queßlokßonîc cuiß li jalanil dios. Ut eb li tenamit incßaß queßxsicß chi anchaleb xchßôl li Kâcuaß lix Dioseb lix xeßtônil yucuaß.
33Con todo eso los altos no eran quitados; que el pueblo aun no había enderezado su corazón al Dios de sus padres.
34Chixjunil li quilajxbânu laj Josafat nak cuan saß xcuanquil, chalen saß xticlajic toj saß rosoßjic, tzßîbanbil retalil saß li hu li quixtzßîba laj Jehú li ralal laj Hanani. Ut tzßîbanbil ajcuiß saß li hu li tzßîbanbil cuiß retalil li quilajeßxbânu lix reyeb laj Israel.
34Lo demás de los hechos de Josaphat, primeros y postreros, he aquí están escritos en las palabras de Jehú hijo de Hanani, del cual es hecha mención en el libro de los reyes de Israel.
35Mokon chic laj Josafat lix reyeb laj Judá quixcßam rib saß usilal riqßuin laj Ocozías lix reyeb laj Israel. Laj Ocozías, aßan incßaß us lix naßleb chiru li Kâcuaß.
35Pasadas estas cosas, Josaphat rey de Judá trabó amistad con Ochôzías rey de Israel, el cual fué dado á la impiedad:
36Laj Josafat ut laj Ocozías queßxcßûb ru nak saß cuibal teßxyîb li nînki jucub re teßxic Tarsis. Ut queßxyîbeb li jucub aran Ezión-geber.Ut li profeta Eliezer, li ralal laj Dodava re Maresa, quixye cßaßru tixcßul li rey Josafat. Quixye: —Xban nak xacßam âcuib saß usilal riqßuin laj Ocozías, li Kâcuaß Dios tixsach ruheb li jucub li xayîb, chan. Ut eb li nînki jucub queßxtochß ribeb ut queßjoreß ut incßaß queßru chi xic Tarsis.
36E hizo con él compañía para aparejar navíos que fuesen á Tharsis; y construyeron los navíos en Esion-geber.
37Ut li profeta Eliezer, li ralal laj Dodava re Maresa, quixye cßaßru tixcßul li rey Josafat. Quixye: —Xban nak xacßam âcuib saß usilal riqßuin laj Ocozías, li Kâcuaß Dios tixsach ruheb li jucub li xayîb, chan. Ut eb li nînki jucub queßxtochß ribeb ut queßjoreß ut incßaß queßru chi xic Tarsis.
37Entonces Eliezer hijo de Dodava de Mareosah, profetizó contra Josaphat, diciendo: Por cuanto has hecho compañía con Ochôzías, Jehová destruirá tus obras. Y los navíos se rompieron, y no pudieron ir á Tharsis.