1Li oxlaju xbe li cablaju po Adar, aßan li cutan xxakabanbil xban li rey nak teßsachekß ruheb laj judío, ut aßan ajcuiß li cutan li yôqueb chiroybeninquil li xicß nequeßiloc reheb laj judío re nak teßnumtâk saß xbêneb. Abanan incßaß queßnumta saß xbêneb laj judío. Laj judío ban queßnumta saß xbêneb li xicß nequeßiloc reheb.
1Y EN el mes duodécimo y que es el mes de Adar, á trece del mismo, en el que tocaba se ejecutase el mandamiento del rey y su ley, el mismo día en que esperaban los enemigos de los Judíos enseñorearse de ellos, fué lo contrario; porque los Judíos se enseñor
2Ut saß eb li tenamit li cuanqueb rubel xcuanquil li rey Asuero, eb laj judío queßxchßutub ribeb chi pletic riqßuineb li queßajoc xsachbal ruheb. Ut mâ jun quiru xcolbal rib chiruheb laj judío xban nak qui-oc xxiuheb chiruheb.
2Los Judíos se juntaron en sus ciudades en todas las provincias del rey Assuero, para meter mano sobre los que habían procurado su mal: y nadie se puso delante de ellos, porque el temor de ellos había caído sobre todos los pueblos.
3Chixjunileb li cuanqueb xcuanquil ut eb li nequeßtaklan saß eb li tenamit, joßqueb ajcuiß li nequeßtaklan saß xbêneb li soldado, queßxtenkßaheb laj judío xban nak queßxucuac chiru laj Mardoqueo.
3Y todos los príncipes de las provincias, y los virreyes, y capitanes, y oficiales del rey, ensalzaban á los Judíos; porque el temor de Mardochêo había caído sobre ellos.
4Queßxucuac xban nak laj Mardoqueo nim xcuanquil saß li rochoch li rey ut naßno ru yalak bar saß eb li tenamit li cuanqueb rubel xcuanquil li rey. Ut rajlal yô chi nimânc lix cuanquil li quiqßueheß re.
4Porque Mardochêo era grande en la casa del rey, y su fama iba por todas las provincias; pues el varón Mardochêo iba engrandeciéndose.
5Ut eb laj judío queßxcamsiheb chi chßîchß chixjunileb li xicß nequeßiloc reheb. Queßxbânu reheb li cßaßru queßraj.
5E hirieron los Judíos á todos sus enemigos con plaga de espada, y de mortandad, y de perdición; é hicieron en sus enemigos á su voluntad.
6Saß li tenamit Susa bar cuan cuiß li rey queßxcamsi ôb ciento chi cuînk.
6Y en Susán capital del reino, mataron y destruyeron los Judíos á quinientos hombres.
7Ut queßcamsîc li lajêb chi cuînk ralaleb laj Amán. Aßaneb aßin lix cßabaßeb: laj Parsandata, laj Dalfón, ut laj Aspata,
7Mataron entonces á Phorsandatha, y á Dalphón, y á Asphatha,
8laj Porata, laj Adalía, ut laj Aridata,
8Y á Phoratha y á Ahalía, y á Aridatha,
9laj Parmasta, laj Arisai, laj Aridai ut laj Vaizata.
9Y á Pharmastha, y á Arisai, y á Aridai, y á Vaizatha,
10Aßaneb li lajêb chi ralal laj Amán li ralal laj Hamedata, li xicß queßiloc reheb laj judío. Eb laj judío queßxcamsiheb, abanan incßaß queßxcßam li cßaßru cuan reheb.
10Diez hijos de Amán hijo de Amadatha, enemigo de los Judíos: mas en la presa no metieron su mano.
11Saß ajcuiß li cutan aßan quicuulac resil riqßuin li rey joß qßuial li queßcamsîc aran Susa, li tenamit cuan cuiß li rey.
11El mismo día vino la cuenta de los muertos en Susán residencia regia, delante del rey.
12Ut li rey quixye re lix Ester: —Arin Susa queßcamsîc ôb ciento li cuînk xbaneb laj judío. Ut queßcamsîc li lajêb chi ralal laj Amán. ¿Ani ta cuiß tânaßok re chanru xcßulman saß eb li junjûnk chi tenamit li cuanqueb rubel incuanquil? Ye cue cßaß chic ru tâcuaj anakcuan, ut lâin tinqßue âcue. Ye cue cßaßru tâcuaj, ut tâuxmânk joß tâcuaj, chan li rey.
12Y dijo el rey á la reina Esther: En Susán, capital del reino, han muerto los Judíos y destruído quinientos hombres, y á diez hijos de Amán; ¿qué habrán hecho en las otras provincias del rey? ¿Cuál pues es tu petición, y te será concedida? ¿ó qué más es tu
13Lix Ester quichakßoc ut quixye: —Eb laj judío xeßxbânu anakcuan joß tzßîbanbil saß li chakßrab li xaqßue reheb. Cui lâat tâcuaj, tâtakla xyebal reheb laj judío li cuanqueb arin Susa nak târûk teßxbânu ajcuiß cuulaj joß xeßxbânu anakcuan. Ut nacuaj ajcuiß nak teßtßuyubâk riqßuin cßâm chiruheb li tenamit li lajêb chi camenak li ralal laj Amán, chan.
13Y respondió Esther: Si place al rey, concedase también mañana á los Judíos en Susán, que hagan conforme á la ley de hoy; y que cuelguen en la horca á los diez hijos de Amán.
14Li rey quixtakla xyebal nak tâuxmânk joß quixye lix Ester. Ut qui-el resil saß li tenamit Susa. Ut eb li lajêb chi ralal laj Amán, li queßcamsîc queßtßuyubâc aran Susa chiruheb li tenamit.
14Y mandó el rey que se hiciese así: y dióse la orden en Susán, y colgaron á los diez hijos de Amán.
15Eb laj judío li cuanqueb Susa queßxchßutub cuißchic rib saß li câlaju xbe li po Adar. Ut queßxcamsi oxib ciento chic li cuînk, abanan incßaß queßxchßeß li cßaßru cuan reheb.
15Y los Judíos que estaban en Susán, se juntaron también el catorce del mes de Adar, y mataron en Susán trescientos hombres: mas en la presa no metieron su mano.
16Ut eb laj judío li cuanqueb saß eb li tenamit li cuanqueb rubel xcuanquil li rey queßxchßutub ribeb re xcolbaleb rib chiruheb li xicß nequeßiloc reheb. Queßxcamsi oßlaju xcâcßâl mil chi cuînk abanan incßaß queßxchßeß li cßaßru cuan reheb.
16En cuanto á los otros Judíos que estaban en las provincias del rey, también se juntaron y pusiéronse en defensa de su vida, y tuvieron reposo de sus enemigos, y mataron de sus contrarios setenta y cinco mil; mas en la presa no metieron su mano.
17Aßin quicßulman saß li oxlaju xbe li po Adar. Ut saß li câlaju xbe li po Adar queßhilan ut queßninkßeîc xban xsahil xchßôleb.
17En el día trece del mes de Adar fué esto; y reposaron en el día catorce del mismo, é hiciéronlo día de banquete y de alegría.
18Aßut eb laj judío li cuanqueb Susa queßxchßutub ribeb re xcolbaleb rib saß li oxlaju ut saß li câlaju xbe li po. Ut saß li oßlaju xbe li po queßhilan ut queßninkßeîc xban xsahil xchßôleb.
18Mas los Judíos que estaban en Susán se juntaron en el trece y en el catorce del mismo mes; y al quince del mismo reposaron, é hicieron aquel día día de banquete y de regocijo.
19Joßcan nak eb laj judío li cuanqueb saß eb li cßalebâl li incßaß sutsu xnaßajeb saß tzßac, nequeßxninkßei li câlaju xbe li po Adar re xjulticanquil chanru nak queßcoleß. Nequeßsahoß saß xchßôleb ut nequeßxqßue xmâtaneb chi ribileb rib.
19Por tanto los Judíos aldeanos que habitan en las villas sin muro, hacen á los catorce del mes de Adar el día de alegría y de banquete, y buen día, y de enviar porciones cada uno á su vecino.
20Ut laj Mardoqueo quixtzßîba retalil li cßaßru quicßulman ut quixtakla li hu reheb laj judío li cuanqueb saß eb li tenamit li cuanqueb rubel xcuanquil li rey Asuero, li cuanqueb chi nachß joß ajcuiß li cuanqueb chi najt.
20Y escribió Mardochêo estas cosas, y envió letras á todos los Judíos que estaban en todas las provincias del rey Assuero, cercanos y distantes,
21Quixye reheb nak teßxninkßei ru li cutan li câlaju ut li oßlaju xbe li po Adar. Teßxninkßei rajlal chihab, chan.
21Ordenándoles que celebrasen el día décimocuarto del mes de Adar, y el décimoquinto del mismo, cada un año.
22Teßxninkßei ru li cutan aßan xban nak aßan li cutan queßcoleß cuiß chiruheb li xicß queßiloc reheb. Ut saß li po aßan quisukßi chokß sahil chßôlej li rahil chßôlej li cuanqueb cuiß. Teßxninkßei ruheb li cutan aßan ut teßxqßue xmâtaneb chi ribileb rib ut teßxqßue xmâtaneb li nebaß.
22Como días en que los Judíos tuvieron reposo de sus enemigos, y el mes que se les tornó de tristeza en alegría, y de luto en día bueno; que los hiciesen días de banquete y de gozo, y de enviar porciones cada uno á su vecino, y dádivas á los pobres.
23Ut eb laj judío queßcßay chixbânunquil joß queßyeheß reheb xban laj Mardoqueo saß li hu li quixtakla reheb.
23Y los Judíos aceptaron hacer, según habían comenzado, lo que les escribió Mardochêo.
24Teßxninkßei rajlal re xjulticanquil chanru nak laj Amán li ralal laj Hamedata laj agagueo, li xicß qui-iloc reheb laj judío quixcßûb ru chanru nak xsacheb raj ru laj judío ut queßbûlic re xxakabanquil lix cutanquil. Li bûlic “Pur” xcßabaß saß râtinobâleb.
24Porque Amán hijo de Amadatha, Agageo, enemigo de todos los Judíos, había ideado contra los Judíos para destruirlos, y echó Pur, que quiere decir suerte, para consumirlos y acabar con ellos.
25Abanan lix Ester quiâtinac riqßuin li rey. Ut li rey quixqßue li chakßrab nak chixjunil li raylal li quixcßoxla xbânunquil reheb laj judío tâtßanekß saß xbên laj Amán. Ut quixtakla xyatzßbal laj Amán joß ajcuiß li lajêb chi ralal.
25Mas como Esther vino á la presencia del rey, él intimó por carta: El perverso designio que aquél trazó contra los Judíos, recaiga sobre su cabeza; y cuélguenlo á él y á sus hijos en la horca.
26Joßcan nak Purim nayeman reheb li cutan li nequeßxninkßei ru. Li cßabaßej aßan isinbil riqßuin li âtin “pur”. Li âtin “pur” naraj naxye “suerte”. Xban li cßaßru tzßîbanbil saß li hu ut xban li cßaßru quicßulman, li cßaßru queßril ut li cßaßru queßrabi resil,
26Por esto llamaron á estos días Purim, del nombre Pur. Por todas las palabras pues de esta carta, y por lo que ellos vieron sobre esto, y lo que llegó á su noticia,
27chixjunileb laj judío queßxye nak teßxbânu li ninkße aßin rajlal chihab. Ut queßxcßaytesi ajcuiß li ralal xcßajoleb xninkßeinquil li cutan aßan. Ut queßxye nak li joß qßuialeb li queßoc saß xyânkeb laj judío teßxninkßei ajcuiß li cutan aßan. Junelic teßxninkßei ru li cuib chi cutan aßan rajlal chihab.
27Establecieron y tomaron los Judíos sobre sí, y sobre su simiente, y sobre todos los allegados á ellos, y no será traspasado, el celebrar estos dos días según está escrito en orden á ellos, y conforme á su tiempo cada un año;
28Saß eb li tenamit li cuânkeb cuiß laj judío rajlal chihab teßxbânu li ninkße Purim joßqueb ajcuiß li ralal xcßajol li teßcuânk mokon. Incßaß teßxcanab xbânunquil li ninkße Purim re nak incßaß tâsachk saß xchßôleb laj judío li cßaßru quicßulman.
28Y que estos dos días serían en memoria, y celebrados en todas las naciones, y familias, y provincias, y ciudades. Estos días de Purim no pasarán de entre los Judíos, y la memoria de ellos no cesará de su simiente.
29Ut li reina Ester, lix rabin laj Abihail, rochben laj Mardoqueo laj judío, queßxtzßîba jun chic li hu. Ut queßxye nak tento xbânunquil li ninkße Purim. Ut xban nak cuanqueb xcuanquil chi taklânc, tento nak tâuxmânk li cßaßru queßxtzßîba saß li hu.
29Y la reina Esther hija de Abihail, y Mardochêo Judío, escribieron con toda eficacia, para confirmar esta segunda carta de Purim.
30Ut queßxtakla li hu reheb chixjunileb laj judío li cuanqueb saß li jun ciento riqßuin cuukub xcaßcßâl chi tenamit li cuanqueb rubel xcuanquil li rey Asuero. Ut queßxtakla xsahil xchßôleb ut queßxqßue xcacuil xchßôleb.
30Y envió Mardochêo letras á todos los Judíos, á las ciento veintisiete provincias del rey Assuero, con palabras de paz y de verdad,
31Ut queßxqßue li chakßrab nak rajlal teßxbânu li ninkße Purim. Teßxbânu joß quixye laj Mardoqueo laj judío, ut joß quixye li reina Ester. Eb laj judío ac queßxcßûb ru nak teßxbânu aßin ut nak teßxcßut chiruheb li ralal xcßajol li teßcuânk mokon re xjulticanquil chanru nak queßayunic nak queßxcßul li raylal.Li chakßrab li quixqßue lix Ester quixqßue xcuanquil li ninkße Purim ut quitzßîbâc retalil saß li hu.
31Para confirmar estos días de Purim en sus tiempos señalados, según les había constituído Mardochêo Judío y la reina Esther, y como habían ellos tomado sobre sí y sobre su simiente, para conmemorar el fin de los ayunos y de su clamor.
32Li chakßrab li quixqßue lix Ester quixqßue xcuanquil li ninkße Purim ut quitzßîbâc retalil saß li hu.
32Y el mandamiento de Esther confirmó estas palabras dadas acerca de Purim, y escribióse en el libro.