1Laj Moisés yô chixcßacßalenquil lix quetômk laj Jetro lix yucuaß li rixakil. (Aj Jetro nayeman ajcuiß re laj Reuel.) Aßan xbên aj tij reheb laj Madián. Laj Moisés najt quixcßameb li quetômk saß li chaki chßochß, toj retal queßcuulac cuan cuiß li tzûl Horeb bar quiâtinac cuiß li Dios riqßuin laj Moisés.
1Y APACENTANDO Moisés las ovejas de Jethro su suegro, sacerdote de Madián, llevó las ovejas detrás del desierto, y vino á Horeb, monte de Dios.
2Aran quixcßutbesi rib lix ángel li Kâcuaß Dios chiru laj Moisés saß rakß li xam saß li jun tôn chi qßuix. Laj Moisés quiril nak yô xxamlel ut incßaß na-osoß li qßuix.
2Y apareciósele el Angel de Jehová en una llama de fuego en medio de una zarza: y él miró, y vió que la zarza ardía en fuego, y la zarza no se consumía.
3Quixye: —Tinxic. Tinjilok ut tincuil cßaßru chi xxamil aßan. ¿Cßaßut nak yô xxamlel ut incßaß nacßat li qßuix?—
3Entonces Moisés dijo: Iré yo ahora, y veré esta grande visión, por qué causa la zarza no se quema.
4Quiril li Kâcuaß Dios nak laj Moisés quijiloc chixcßatk. Ut saß li qßuix li yô chi cßatc, quiâtinac li Dios ut quixye: —At Moisés, chan. Laj Moisés quixye: —Cueßquin, chan.
4Y viendo Jehová que iba á ver, llamólo Dios de en medio de la zarza, y dijo: Moisés, Moisés! Y él respondió: Heme aquí.
5Li Kâcuaß Dios quixye: —Matjiloc chak arin. Tâcuisi lâ xâb châcuok xban nak li naßajej cuancat cuiß aßan santil naßajej.—
5Y dijo: No te llegues acá: quita tus zapatos de tus pies, porque el lugar en que tú estás, tierra santa es.
6Ut li Dios quixye ajcuiß: —Lâin lix Dios lâ xeßtônil yucuaß. Lâin lix Dios laj Abraham, laj Isaac ut laj Jacob, chan. Laj Moisés quixucuac chirilbal li Dios ut quixmuk li ru.
6Y dijo: Yo soy el Dios de tu padre, Dios de Abraham, Dios de Isaac, Dios de Jacob. Entonces Moisés cubrió su rostro, porque tuvo miedo de mirar á Dios.
7Li Kâcuaß Dios quixye re: —Lâin yôquin chirilbal li raylal li yôqueb chixcßulbal lin tenamit li cuanqueb Egipto. Yôquin chirabinquil nak yôqueb chixkßokonquil ribeb saß rukßeb li nequeßtaklan reheb saß joskßil. Ninnau nak kßaxal nayotßeß xchßôleb xban nak rahobtesinbileb.
7Y dijo Jehová: Bien he visto la aflicción de mi pueblo que está en Egipto, y he oído su clamor á causa de sus exactores; pues tengo conocidas sus angustias:
8Joßcan nak lâin tincoleb saß rukßeb laj Egipto ut tincuisiheb ajcuiß saß li tenamit aßan. Tincßameb saß jun nimla naßajej numtajenak xchâbilal bar cuan cuiß li sahil echej. Aßan li chßochß li bar cuanqueb cuiß laj cananeo, eb laj heteo, eb laj amorreo, eb laj ferezeo, eb laj heveo, ut eb laj jebuseo.
8Y he descendido para librarlos de mano de los Egipcios, y sacarlos de aquella tierra á una tierra buena y ancha, á tierra que fluye leche y miel, á los lugares del Cananeo, del Hetheo, del Amorrheo, del Pherezeo, del Heveo, y del Jebuseo.
9Nacuabi nak yôqueb chi yâbac ut yôqueb chixkßokonquil ribeb. Ut ninnau ajcuiß chanru nak nequeßrahobtesîc xbaneb laj Egipto.
9El clamor, pues, de los hijos de Israel ha venido delante de mí, y también he visto la opresión con que los Egipcios los oprimen.
10Abi li cßaßru tinye âcue anakcuan. Lâin tatintakla riqßuin laj faraón re nak tâcuisiheb chak lin tenamit Egipto, chan li Dios.
10Ven por tanto ahora, y enviarte he á Faraón, para que saques á mi pueblo, los hijos de Israel, de Egipto.
11Ut laj Moisés quichakßoc ut quixye re li Dios: —¿Ma cuan ta biß incuanquil lâin nak tinxic riqßuin laj faraón ut tincuisiheb chak laj Israel? chan.
11Entonces Moisés respondió á Dios: ¿Quién soy yo, para que vaya á Faraón, y saque de Egipto á los hijos de Israel?
12Li Dios quichakßoc ut quixye re laj Moisés: —Ayu ut lâin cuânkin âcuiqßuin. Ut aßin âcuetalil nak lâin xintaklan âcue. Nak ac xacuisiheb chak laj Israel saß li tenamit Egipto, saß li tzûl aßin tinâlokßoni cuißchic, chan li Dios.
12Y él le respondió: Ve, porque yo seré contigo; y esto te será por señal de que yo te he enviado: luego que hubieres sacado este pueblo de Egipto, serviréis á Dios sobre este monte.
13Laj Moisés quixye re li Dios: —Nak tincuulak riqßuineb laj Israel, tinye reheb nak lix Dios lix xeßtônil yucuaßeb xtaklan cue. Ut eb aßan teßxpatzß cue, “¿Ani xcßabaß li Dios aßan?” Ut, ¿cßaßru tinye reheb? chan laj Moisés.
13Y dijo Moisés á Dios: He aquí que llego yo á los hijos de Israel, y les digo, El Dios de vuestros padres me ha enviado á vosotros; si ellos me preguntaren: ¿Cuál es su nombre? ¿qué les responderé?
14Li Dios quixye cuißchic re laj Moisés: —Lâin cuanquin chalen chak kße cutan ut chalen anakcuan. Lâin li Dios. Tâye reheb laj Israel nak Lâin xintaklan âcue.
14Y respondió Dios á Moisés: YO SOY EL QUE SOY. Y dijo: Así dirás á los hijos de Israel: YO SOY me ha enviado á vosotros.
15Li Dios quixye cuißchic re laj Moisés: —Joßcaßin tâye reheb laj Israel, “Li nimajcual Dios xtaklan chak cue. Aßan li Dios li queßxlokßoni eb lê xeßtônil yucuaß laj Abraham, laj Isaac ut laj Jacob.” Nimajcual Dios incßabaß ut aßan tincßabaßin chi junelic kße cutan.—
15Y dijo más Dios á Moisés: Así dirás á los hijos de Israel: Jehová, el Dios de vuestros padres, el Dios de Abraham, Dios de Isaac y Dios de Jacob, me ha enviado á vosotros. Este es mi nombre para siempre, este es mi memorial por todos los siglos.
16Li Dios quixye cuißchic re laj Moisés: —Ayu ut tâchßutubeb li cuînk li nequeßcßamoc be saß xyânkeb laj Israel. Ut tâye reheb, “Li nimajcual Dios li queßxlokßoni laj Abraham, laj Isaac ut laj Jacob, aßan xcßutbesi rib chicuu. Joßcaßin quixye cue: Xexcuil ut ninnau chixjunil li cßaßru yôquex chixcßulbal arin Egipto.
16Ve, y junta los ancianos de Israel, y diles: Jehová, el Dios de vuestros padres, el Dios de Abraham, de Isaac, y de Jacob, me apareció, diciendo: De cierto os he visitado, y visto lo que se os hace en Egipto;
17Lâin tinyechißi êre nak texcuisi saß li raylal li yôquex chixcßulbal arin Egipto. Texincßam saß li chßochß li cuanqueb cuiß laj cananeo, eb laj heteo, eb laj amorreo, eb laj ferezeo, eb laj heveo ut eb laj jebuseo. Aßan jun nimla naßajej numtajenak xchâbilal bar cuan cuiß li sahil echej”, chaßkat reheb.
17Y he dicho: Yo os sacaré de la aflicción de Egipto á la tierra del Cananeo, y del Hetheo, y del Amorrheo, y del Pherezeo, y del Heveo, y del Jebuseo, á una tierra que fluye leche y miel.
18Eb aßan teßrabi lâ cuâtin. Lâat ut eb li cuînk li nequeßcßamoc be saß xyânkeb laj Israel texxic riqßuin lix reyeb laj Egipto ut têye re, “Li nimajcual Dios li nequeßxlokßoni laj hebreo, aßan quixcßutbesi rib chiku. Choâcanab chi xic saß li chaki chßochß oxib cutan chi be. Aran tomayejak chiru li Kâcuaß Dios”, chaßkex re.
18Y oirán tu voz; é irás tú, y los ancianos de Israel, al rey de Egipto, y le diréis: Jehová, el Dios de los Hebreos, nos ha encontrado; por tanto nosotros iremos ahora camino de tres días por el desierto, para que sacrifiquemos á Jehová nuestro Dios.
19Lâin ac ninnau nak lix reyeb laj Egipto incßaß texcanab chi êlc cui incßaß tincßut lin cuanquil chiruheb.
19Mas yo sé que el rey de Egipto no os dejará ir sino por mano fuerte.
20Lâin tincßut lin cuanquil chiruheb laj Egipto. Tinrahobtesiheb ut riqßuin aßan texcanab chi êlc.
20Empero yo extenderé mi mano, y heriré á Egipto con todas mis maravillas que haré en él, y entonces os dejará ir.
21Ut lâin tinbânu nak eb laj Egipto teßxcßam rib saß usilal riqßuineb laj Israel re nak incßaß tex-êlk chak aran Egipto chi mâcßaß têcßam.Chixjunileb li ixk aj Israel teßxtzßâma li cßaßak re ru yîbanbil riqßuin oro ut plata riqßuineb li rechcabal joß ajcuiß riqßuineb li ani teßhilânk riqßuineb. Teßxtzßâma ajcuiß li châbil akßej ut têqßueheb chirixeb lê ralal êcßajol. Chi joßcaßin tâmakßmânk lix biomaleb laj Egipto, chan li Dios.
21Y yo daré á este pueblo gracia en los ojos de los Egipcios, para que cuando os partiereis, no salgáis vacíos:
22Chixjunileb li ixk aj Israel teßxtzßâma li cßaßak re ru yîbanbil riqßuin oro ut plata riqßuineb li rechcabal joß ajcuiß riqßuineb li ani teßhilânk riqßuineb. Teßxtzßâma ajcuiß li châbil akßej ut têqßueheb chirixeb lê ralal êcßajol. Chi joßcaßin tâmakßmânk lix biomaleb laj Egipto, chan li Dios.
22Sino que demandará cada mujer á su vecina y á su huéspeda vasos de plata, vasos de oro, y vestidos: los cuales pondréis sobre vuestros hijos y vuestras hijas, y despojaréis á Egipto.