1Laj Moisés quixchßutubeb chixjunileb li ralal xcßajol laj Israel ut quixye reheb: —Li Kâcuaß xqßue jun li chakßrab tento takabânu. Aßan aßin:
1Y MOISÉS hizo juntar toda la congregación de los hijos de Israel, y díjoles: Estas son las cosas que Jehová ha mandado que hagáis.
2Cuakib cutan ajcuiß textrabajik ut saß li xcuuk li cutan texhilânk xban nak li cutan aßan santobresinbilak re nak têqßue xlokßal li Kâcuaß. Ani tâtrabajik saß li hilobâl cutan, aßan tâcamsîk.
2Seis días se hará obra, mas el día séptimo os será santo, sábado de reposo á Jehová: cualquiera que en él hiciere obra, morirá.
3Chi moco lê xam têtzßab saß lê rochoch saß li hilobâl cutan.
3No encenderéis fuego en todas vuestras moradas en el día del sábado.
4Laj Moisés quiâtinac riqßuineb li ralal xcßajol laj Israel ut quixye reheb: —Aßan aßin li cßaßru xye li Kâcuaß re takabânu.
4Y habló Moisés á toda la congregación de los hijos de Israel, diciendo: Esto es lo que Jehová ha mandado, diciendo:
5Têxoc jun li mayej chokß re li Kâcuaß. Têqßue chi anchal êchßôl li joß qßuial na-ala saß êchßôl xqßuebal. Têqßue li oro, li plata, li bronce,
5Tomad de entre vosotros ofrenda para Jehová: todo liberal de corazón la traerá á Jehová: oro, plata, metal;
6li tßicr azul, li tßicr púrpura, ut li tßicr cak joß ajcuiß li châbil tßicr lino ut li tßicr yîbanbil riqßuin li rismal li chibât.
6Y cárdeno, y púrpura, y carmesí, y lino fino, y pelo de cabras;
7Joß ajcuiß lix tzßûmal li carner bonbil riqßuin caki bon ut li châbil tzßûm rixeb li tzßiß haß, joß ajcuiß li châbil cheß acacia.
7Y cueros rojos de carneros, y cueros de tejones, y madera de Sittim;
8Têqßue li aceite re li candil, joß ajcuiß li ban li nacßanjelac re xyîbanquil li aceite li nequeßxqßue saß xbêneb li teßkßaxtesîk chi cßanjelac chicuu, joß ajcuiß li ban li nacßanjelac re xyîbanquil li sununquil incienso.
8Y aceite para la luminaria, y especias aromáticas para el aceite de la unción, y para el perfume aromático;
9Ut têqßue li tertôquil pec ónice, joßqueb ajcuiß li châbil pec re xqßuebal xsahob ru li efod ut li pectoral.
9Y piedras de onix, y demás pedrería, para el ephod, y para el racional.
10Châlkeb chixjunileb li cuanqueb xnaßleb saß êyânk ut xyîbakeb li cßaßak re ru chi châbil xyîbanquil joß quixye li Kâcuaß.
10Y todo sabio de corazón de entre vosotros, vendrá y hará todas las cosas que Jehová ha mandado:
11Teßxyîb chixjunil li tâcßanjelak re li tabernáculo. Teßxyîb li lokßlaj muhebâl joß ajcuiß li tâoc saß xbên. Teßxyîb li ganchos ut li tzßalam cheß ut li cheß li na-oc chi kßekßo, joß ajcuiß li okech ut lix naßajeb li teßqßuehekß cuiß.
11El tabernáculo, su tienda, y su cubierta, y sus anillos, y sus tablas, sus barras, sus columnas, y sus basas;
12Teßxyîb li Lokßlaj Câx ut li cheß re xpakonquil ut teßxyîb ajcuiß lix tzßapbal re joß ajcuiß li tßicr li tâcßanjelak chokß tas.
12El arca, y sus varas, la cubierta, y el velo de la tienda;
13Teßxyîb li mêx ut li cheß re xpakonquil ut teßxyîb ajcuiß chixjunil li cßaßak re ru tâcßanjelak saß li mêx. Ut teßxyîb ajcuiß li caxlan cua li tâmayejâk.
13La mesa, y sus varas, y todos sus vasos, y el pan de la proposición.
14Teßxyîb li candelero, li teßxqßue cuiß li cuukub chi candil. Ut teßxyîb li chßîchß li teßcßanjelak re xyîbanquil lix mechil. Ut teßxyîb ajcuiß li candil ut li aceite li tâcßanjelak chokß xyaßal.
14El candelero de la luminaria, y sus vasos, y sus candilejas, y el aceite para la luminaria;
15Teßxyîb li artal li teßxcßat cuiß li incienso joß ajcuiß li cheß re xpakonquil. Teßxyîb li aceite li teßxqßue saß xbêneb li teßkßaxtesîk chi cßanjelac chicuu ut teßxyîb ajcuiß li sununquil incienso ut li tßicr li tâqßuehekß chiru li oquebâl re li tabernáculo.
15Y el altar del perfume, y sus varas, y el aceite de la unción, y el perfume aromático, y el pabellón de la puerta, para la entrada del tabernáculo;
16Ut teßxyîb li artal li tâcßatmânk cuiß li mayej rochben li chßîchß bronce li hopox ru. Ut teßxyîb li cheß re xpakonquil, joß ajcuiß chixjunil li tâcßanjelak saß li artal. Ut teßxyîb ajcuiß li pila rochben lix cßochlebâl.
16El altar del holocausto, y su enrejado de metal, y sus varas, y todos sus vasos, y la fuente con su basa;
17Teßxyîb li tßicr li têsut cuiß li nebâl re li tabernáculo, joßqueb ajcuiß li okech rochbeneb lix naßajeb li teßqßuehekß cuiß. Ut teßxyîb li nimla tßicr li tâqßuehekß chiru li oquebâl re li nebâl.
17Las cortinas del atrio, sus columnas, y sus basas, y el pabellón de la puerta del atrio;
18Teßxyîb li cßam joß ajcuiß li chßîchß li tâchapok re saß chßochß li rokechal li tabernáculo joß ajcuiß li rokechal li nebâl.
18Las estacas del tabernáculo, y las estacas del atrio, y sus cuerdas;
19Teßxyîb li rakßeb laj tij li teßcßanjelak saß li tabernáculo. Teßxyîb li rakß laj Aarón li xbênil aj tij joß ajcuiß li rakßeb li ralal re nak teßcßanjelak chokß aj tij.
19Las vestiduras del servicio para ministrar en el santuario, las sagradas vestiduras de Aarón el sacerdote, y las vestiduras de sus hijos para servir en el sacerdocio.
20Nak quirakeß laj Moisés chi âtinac riqßuineb laj Israel, queßsukßi saß lix naßajeb.
20Y salió toda la congregación de los hijos de Israel de delante de Moisés.
21Ut chixjunileb li qui-ala saß xchßôleb, queßxqßue lix mayejeb re li Kâcuaß chi anchaleb xchßôl re nak târûk teßxyîb li tabernáculo joß ajcuiß chixjunil li tâcßanjelak aran joß ajcuiß re xyîbanquil li rakßeb laj tij.
21Y vino todo varón á quien su corazón estimuló, y todo aquel á quien su espíritu le dió voluntad, y trajeron ofrenda á Jehová para la obra del tabernáculo del testimonio, y para toda su fábrica, y para las sagradas vestiduras.
22Queßcuulac li cuînk joß ajcuiß li ixk ut queßxcßam lix mayejeb li joß qßuial qui-ala saß xchßôleb xqßuebal. Ut chi anchal xchßôleb queßxqßue lix kßoleb ut lix caßxiqueb ut lix matkßabeb joß ajcuiß li cadeneb li nequeßxqßue chi rukßeb joß ajcuiß li tertôquil pec. Ut chixjunileb queßxmayeja chiru li Kâcuaß li cßaßak re ru yîbanbil riqßuin oro.
22Y vinieron así hombres como mujeres, todo voluntario de corazón, y trajeron cadenas y zarcillos, sortijas y brazaletes, y toda joya de oro; y cualquiera ofrecía ofrenda de oro á Jehová.
23Chixjunileb li cuanqueb tßicr riqßuineb, queßxqßue chokß xmayejeb. Queßxqßue li tßicr azul, li tßicr púrpura, ut li tßicr cak. Ut queßxqßue ajcuiß li châbil tßicr lino joß ajcuiß li tßicr yîbanbil riqßuin li rismal li chibât. Ut queßxqßue ajcuiß li rix li carner bonbil riqßuin caki bon joß ajcuiß li châbil tzßûm, rixeb li tzßiß haß.
23Todo hombre que se hallaba con jacinto, ó púrpura, ó carmesí, ó lino fino, ó pelo de cabras, ó cueros rojos de carneros, ó cueros de tejones, lo traía.
24Ut chixjunileb li cuanqueb plata malaj bronce riqßuineb, queßxcßam ut queßxmayeja re li Kâcuaß. Ut chixjunileb li cuanqueb li cheß acacia riqßuineb, queßxqßue chokß xmayejeb re xyîbanquil li cßaßak re ru re li tabernáculo.
24Cualquiera que ofrecía ofrenda de plata ó de metal, traía á Jehová la ofrenda: y todo el que se hallaba con madera de Sittim, traíala para toda la obra del servicio.
25Ut chixjunileb li ixk li queßxnau quemoc, queßxquem li tßicr riqßuin li nokß azul, li nokß púrpura ut li nokß cak ut li châbil nokß lino ut queßxqßue chokß xmayejeb.
25Además todas las mujeres sabias de corazón hilaban de sus manos, y traían lo que habían hilado: cárdeno, ó púrpura, ó carmesí, ó lino fino.
26Ut eb li ixk li queßxnau bakoc nokß, queßxbak li nokß riqßuin rismal li chibât joß qui-ala saß xchßôleb.
26Y todas las mujeres cuyo corazón las levantó en sabiduría, hilaron pelos de cabras.
27Eb li nequeßtaklan saß xyânkeb laj Israel queßxqßue li châbil pec ónice li tâcßanjelak re xyîbanquil li efod ut queßxqßue ajcuiß li tertôquil pec li tâqßuehekß chiru li pectoral.
27Y los príncipes trajeron piedras de onix, y las piedras de los engastes para el ephod y el racional;
28Ut queßxqßue ajcuiß li aceite re li xam ut queßxqßue ajcuiß li ban re xyîbanquil li aceite li nequeßxqßue saß xbêneb li teßkßaxtesîk chi cßanjelac chiru li Kâcuaß, ut joß ajcuiß re xyîbanquil li sununquil incienso.
28Y la especia aromática y aceite, para la luminaria, y para el aceite de la unción, y para el perfume aromático.
29Chixjunileb laj Israel joß cuînk joß ixk, joß qui-ala saß xchßôleb tenkßânc, queßxqßue lix mayejeb chi anchal xchßôleb re nak tâuxmânk li quixye li Kâcuaß re laj Moisés. Joßcan nak queßxqßue lix mayejeb re lix cßanjel li Kâcuaß.
29De los hijos de Israel, así hombres como mujeres, todos los que tuvieron corazón voluntario para traer para toda la obra, que Jehová había mandado por medio de Moisés que hiciesen, trajeron ofrenda voluntaria á Jehová.
30Ut laj Moisés quixye reheb laj Israel: —Qßuehomak retal. Li Kâcuaß xsicß ru laj Bezaleel saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Judá. Laj Bezaleel, aßan li ralal laj Uri. Ut laj Uri, aßan li ralal laj Hur.
30Y dijo Moisés á los hijos de Israel: Mirad, Jehová ha nombrado á Bezaleel hijo de Uri, hijo de Hur, de la tribu de Judá;
31Ut li Dios quixqßue lix musikß re ut quixqßue xnaßleb laj Bezaleel re xjolominquil li cßanjel aßin. Cuan xnaßleb ut naxnau xcßoxlanquil chanru tixyîb chixjunil chi châbil.
31Y lo ha henchido de espíritu de Dios, en sabiduría, en inteligencia, y en ciencia, y en todo artificio,
32Naxnau xcßanjelanquil chi châbil li oro, plata, ut bronce ut naxnau xcßoxlanquil chanru tixqßue xsahob ru li cßaßru tixyîb.
32Para proyectar inventos, para trabajar en oro, y en plata, y en metal,
33Naxnau xyîbanquil chi châbil li tertôquil pec ut naxnau ajcuiß xyîbanquil chi châbil li cheß. Naxnau xcßoxlanquil chanru tixbânu yalak cßaßru chi cßanjelil.
33Y en obra de pedrería para engastar, y en obra de madera, para trabajar en toda invención ingeniosa.
34Ut li Dios quixqßue xnaßleb laj Bezaleel re xcßutbal chiruheb li jun chßol chic chanru teßcßanjelak. Ut quixqßue ajcuiß xnaßleb laj Aholiab li ralal laj Ahisamac xcomoneb li ralal xcßajol laj Dan.Quixqßue xnaßlebeb chixbânunquil chixjunil li cßanjel chi châbil ut chi chßinaßus ut quixqßue ajcuiß xnaßlebeb re xcßoxlanquil chanru teßxbânu. Nequeßxnau xyîbanquil lix sahob ru li tßicr riqßuin li nokß azul, li nokß púrpura ut li nokß cak joß ajcuiß li châbil nokß lino. Nequeßxnau ajcuiß quemoc ut xcßoxlanquil chanru xqßuebal lix sahob ru.
34Y ha puesto en su corazón el que pueda enseñar, así él como Aholiab hijo de Ahisamac, de la tribu de Dan:
35Quixqßue xnaßlebeb chixbânunquil chixjunil li cßanjel chi châbil ut chi chßinaßus ut quixqßue ajcuiß xnaßlebeb re xcßoxlanquil chanru teßxbânu. Nequeßxnau xyîbanquil lix sahob ru li tßicr riqßuin li nokß azul, li nokß púrpura ut li nokß cak joß ajcuiß li châbil nokß lino. Nequeßxnau ajcuiß quemoc ut xcßoxlanquil chanru xqßuebal lix sahob ru.
35Y los ha henchido de sabiduría de corazón, para que hagan toda obra de artificio, y de invención, y de recamado en jacinto, y en púrpura, y en carmesí, y en lino fino, y en telar; para que hagan toda labor, é inventen todo diseño.