Kekchi

Spanish: Reina Valera (1909)

Genesis

48

1Mokon chic coxeßxye re laj José: —Anakcuan xniman xyajel lâ yucuaß, chanqueb re. Ut laj José quixcßameb chirix xcaßbichaleb li ralal, laj Manasés ut laj Efraín. Ut queßcôeb chirilbal laj Jacob.
1Y SUCEDIO después de estas cosas el haberse dicho á José: He aquí tu padre está enfermo. Y él tomó consigo sus dos hijos Manasés y Ephraim.
2Nak laj Jacob quirabi resil nak quicuulac laj José chirilbal, quixpuersi rib chi cßojlâc chiru lix chßât.
2Y se hizo saber á Jacob, diciendo: He aquí tu hijo José viene á ti. Entonces se esforzó Israel, y sentóse sobre la cama;
3Ut laj Jacob quiâtinac riqßuin laj José ut quixye re: —Li Kâcuaß Dios li kßaxal nim xcuanquil, quicuulac cuiqßuin saß li naßajej Luz, li cuan Canaán. Ut aran li Kâcuaß Dios quinrosobtesi.
3Y dijo á José: El Dios Omnipotente me apareció en Luz en la tierra de Canaán, y me bendijo,
4Ut quixye cue: —Lâin tinqßueheb chi qßuiânc lâ cualal âcßajol. Ut riqßuineb lâ cualal âcßajol tânimânk ru junak li nimla tenamit. Li chßochß aßin tinyechißi âcue chi junaj cua lâat ut reheb ajcuiß lâ cualal âcßajol, chan cue li Kâcuaß Dios.
4Y díjome: He aquí, yo te haré crecer, y te multiplicaré, y te pondré por estirpe de pueblos: y daré esta tierra á tu simiente después de ti por heredad perpetua.
5Ut li cuib lâ cualal li queßyoßla arin Egipto nak mâjiß nincßulun arin âcuiqßuin, tzßakal cualaleb ajcuiß nak nequeßcuil. Joßcan nak laj Efraín ut laj Manasés teßcuânk chokß cue joß nak cuanqueb laj Simeón ut laj Rubén.
5Y ahora tus dos hijos Ephraim y Manasés, que te nacieron en la tierra de Egipto, antes que viniese á ti á la tierra de Egipto, míos son; como Rubén y Simeón, serán míos:
6Ut eb li jun chßôl chic lâ cualal li teßyoßlâk, aßaneb âcue. Saß xcßabaßeb li cuib li raseb teßtzßakônk riqßuin li cßaßru teßrêchani eb aßan.
6Y los que después de ellos has engendrado, serán tuyos; por el nombre de sus hermanos serán llamados en sus heredades.
7Nak quin-el saß li tenamit Padan-aram, yôco chi xic saß xbehil Canaán nak quicam lix Raquel lâ naß chicuu saß be. Caßchßin chic mâ nococuulac saß li naßajej Efrata nak quincßul li raylal aßan. Ut aran quinmuk li cuixakil. Belén nayeman ajcuiß re li naßajej Efrata, chan.
7Porque cuando yo venía de Padan-aram, se me murió Rachêl en la tierra de Canaán, en el camino, como media legua de tierra viniendo á Ephrata; y sepultéla allí en el camino de Ephrata, que es Bethlehem.
8Ut laj Israel quirileb li ralal laj José ut quixpatzß re: —¿Aniheb aßin li cuanqueb arin? chan.
8Y vió Israel los hijos de José, y dijo: ¿Quiénes son éstos?
9Laj José quichakßoc ut quixye re lix yucuaß: —Li Kâcuaß Dios x-osobtesin cue ut aßaneb li cualal li queßyoßla arin Egipto, chan. Ut laj Jacob quixye re, —Bânu usilal, jilosiheb chak chincßatk ut lâin tintzßâma chiru li Kâcuaß Dios nak târosobtesiheb, chan laj Israel.
9Y respondió José á su padre: Son mis hijos, que Dios me ha dado aquí. Y él dijo: Allégalos ahora á mí, y los bendeciré.
10Quichokoß saß li ru laj Israel xban lix tîxilal ut incßaß chic sa na-iloc. Laj José quixjilosiheb li ralal chixcßatk lix yucuaßchin. Ut laj Jacob quixkßaluheb ut quirutzßeb ru.
10Y los ojos de Israel estaban tan agravados de la vejez, que no podía ver. Hízoles, pues, llegar á él, y él los besó y abrazó.
11Laj Jacob quixye re laj José: —Lâin cuan saß inchßôl nak incßaß chic tincuil âcuu. Abanan li Kâcuaß Dios xbânu usilal cue. Xcuil âcuu lâat ut xcuil ajcuiß ruheb lâ cualal, chan laj Jacob.
11Y dijo Israel á José: No pensaba yo ver tu rostro, y he aquí Dios me ha hecho ver también tu simiente.
12Ut laj José quirisiheb lix cocßal chixbên li ruch raß lix yucuaßchin, ut quixcuikßib rib aßan chiru lix yucuaß.
12Entonces José los sacó de entre sus rodillas, é inclinóse á tierra.
13Nak quixakli, laj José quixchap li cuib chi ralal. Quixchap laj Efraín riqßuin lix nim ukß ut quixchap laj Manasés riqßuin lix tzße. Ut nak quixjilosiheb riqßuin laj Israel, laj Manasés quicana saß xnim ukß laj Israel, ut laj Efraín quicana saß lix tzße.
13Y tomólos José á ambos, Ephraim á su diestra, á la siniestra de Israel; y á Manasés á su izquierda, á la derecha de Israel; é hízoles llegar á él.
14Ut laj Israel quixjalpaki li rukß re nak lix nim ukß tixqßue saß xjolom laj Efraín li îtzßinbej, ut lix tzße ukß tixqßue saß xjolom laj Manasés li asbej.
14Entonces Israel extendió su diestra, y púsola sobre la cabeza de Ephraim, que era el menor, y su siniestra sobre la cabeza de Manasés, colocando así sus manos adrede, aunque Manasés era el primogénito.
15Ut laj Israel quirosobtesi laj José nak quixye re chi joßcaßin: —Li Kâcuaß Dios li x-osobtesin chak reheb lin yucuaß laj Abraham, joß eb ajcuiß laj Isaac, aßan ajcuiß li Kâcuaß Dios li yô chi iloc chak cue chalen anakcuan;
15Y bendijo á José, y dijo: El Dios en cuya presencia anduvieron mis padres Abraham é Isaac, el Dios que me mantiene desde que yo soy hasta este día,
16Ut aß taxak lix ángel li Dios li na-iloc cue junelic, aßan taxak chi-osobtesînk reheb li al aßin. Ut cheßtâmk taxak eb li ralal xcßajol saß incßabaß lâin joß ajcuiß saß xcßabaßeb lin xeßtônil yucuaß laj Abraham ut laj Isaac. Ut chi joßcan tânimânk ru jun nimla tenamit saß ruchichßochß xbaneb, chan.
16El Angel que me liberta de todo mal, bendiga á estos mozos: y mi nombre sea llamado en ellos, y el nombre de mis padres Abraham é Isaac: y multipliquen en gran manera en medio de la tierra.
17Ut laj José quiril nak lix yucuaß quixqßue lix nim ukß saß xjolom laj Efraín li îtzßinbej. Incßaß quicuulac chiru. Laj José ticto quixjal li rukß lix yucuaß ut quixqßue lix nim ukß saß xbên xjolom laj Manasés.
17Entonces viendo José que su padre ponía la mano derecha sobre la cabeza de Eprhaim, causóle esto disgusto; y asió la mano de su padre, para mudarla de sobre la cabeza de Ephraim á la cabeza de Manasés.
18Laj José quixye re lix yucuaß: —Incßaß, at inyucuaß, mâbânu chi joßcan xban nak laj Manasés, aßan li asbej. Qßue ban lâ nim ukß saß xbên xjolom aßan, chan laj José.
18Y dijo José á su padre: No así, padre mío, porque éste es el primogénito; pon tu diestra sobre su cabeza.
19Abanan laj Israel incßaß quixcßul xchßôl xbânunquil chi joßcan ut quixye, —Lâin ninnau nak aßan li asbej, at cualal. Tânimânk lix cuanquil aßan. Abanan li îtzßinbej kßaxal cuißchic numtajenak lix cuanquil chiru li asbej. Kßaxal nabaleb li ralal xcßajol li teßcuânk, chan laj Israel.
19Mas su padre no quiso, y dijo: Lo sé, hijo mío, lo sé: también él vendrá á ser un pueblo, y será también acrecentado; pero su hermano menor será más grande que él, y su simiente será plenitud de gentes.
20Ut saß li cutan aßan laj Israel quixtzßâma chiru li Dios nak aßan taxak chi-osobtesînk reheb li cuib chi al. Ut laj Israel quixye ajcuiß reheb, —Nak junak li kalal kacßajol tixtzßâma chiru li Dios nak aßan tâosobtesînk re junak chic, joßcaßin tixye, “Li Kâcuaß Dios taxak tâosobtesînk âcue joß nak queßosobtesîc laj Efraín ut laj Manasés xban li Kâcuaß Dios,” chan laj Israel reheb. Ut chi joßcaßin laj Israel quixnimobresi xcuanquil laj Efraín chiru laj Manasés.
20Y bendíjolos aquel día, diciendo: En ti bendecirá Israel, diciendo: Póngate Dios como á Ephraim y como á Manasés. Y puso á Ephraim delante de Manasés.
21Ut laj Israel quixye re laj José: —Anakcuan câmc cue lâin. Li Kâcuaß Dios taxak chicuânk êriqßuin, ex cualal incßajol. Ut aßan taxak chisukßisînk êre saß lix tenamiteb li kaxeßtônil yucuaß.Lâin numtajenak xqßuial li cßaßak re ru li xinqßue âcue chiruheb lâ cuas. Anakcuan tinkßaxtesi âcue li naßajej Siquem li xincuêchani nak xinpletic riqßuineb laj amorreo, chan laj Jacob re laj José.
21Y dijo Israel á José: He aquí, yo muero, mas Dios será con vosotros, y os hará volver á la tierra de vuestros padres.
22Lâin numtajenak xqßuial li cßaßak re ru li xinqßue âcue chiruheb lâ cuas. Anakcuan tinkßaxtesi âcue li naßajej Siquem li xincuêchani nak xinpletic riqßuineb laj amorreo, chan laj Jacob re laj José.
22Y yo te he dado á ti una parte sobre tus hermanos, la cual tomé yo de mano del Amorrheo con mi espada y con mi arco.