1Cßajoß nak quichal xjoskßil laj Sanbalat nak quirabi nak yôco cuißchic chixyîbanquil li tzßac ut xban xjoskßil qui-oc chikahobbal lâo aj judío.
1Y FUÉ que como oyó Sanballat que nosotros edificábamos el muro, encolerizóse y enojóse en gran manera, é hizo escarnio de los Judíos.
2Ut quixye reheb li rochben ut reheb li soldado aj Samaria: —¿Cßaßru yôqueb chixbânunquil eb laj judío? ¿Ma cuan ta biß xmetzßêu eb aßan? ¿Cßaßru yôqueb chixcßoxlanquil? ¿Ma nequeßxcßoxla ta biß nak târûk teßxqßue cuißchic lix mayejeb? ¿Ma teßxchoy ta biß xyîbanquil li tzßac chiru jun cutan? ¿Ma târûk ta biß teßrisi saß li poks li pec ut teßxyîb cuißchic li tzßac riqßuin li pec li ac xcßat? chan.
2Y habló delante de sus hermanos y del ejército de Samaria, y dijo: ¿Qué hacen estos débiles Judíos? ¿hanles de permitir? ¿han de sacrificar? ¿han de acabar en un día? ¿han de resucitar de los montones del polvo las piedras que fueron quemadas?
3Ut laj Tobías, Amón xtenamit, cuan rochben laj Sanbalat. Quixye re: —Ilomak li tzßac li yôqueb chixyîbanquil riqßuin li pec. Cui tâtakekß raj junak yac saß xbên, yal aßan raj tâtßanok re, chan.
3Y estaba junto á él Tobías Ammonita, el cual dijo: Aun lo que ellos edifican, si subiere una zorra derribará su muro de piedra.
4Lâin quintijoc ut quinye re li Dios: —At Kâcuaß at inDios chacuabi taxak chanru nak yôqueb chikahobbal ut yôqueb chikatzßektânanquil. Li tzßektânânc li yôqueb chixbânunquil ke chisukßîk taxak saß xbêneb. Cheßchapekß ta xbaneb li xicß nequeßiloc reheb ut cheßcßamekß ta saß jalan tenamit.
4Oye, oh Dios nuestro, que somos en menosprecio, y vuelve el baldón de ellos sobre su cabeza, y dalos en presa en la tierra de su cautiverio:
5Incßaß taxak tâcuy xmâqueb ut incßaß taxak tâsachk saß âchßôl li mâusilal li yôqueb chixbânunquil ke xban nak yôqueb xjoskßil saß kabên nak yôco chixyîbanquil li tzßac, chanquin.
5Y no cubras su iniquidad, ni su pecado sea raído delante de tu rostro; porque se airaron contra los que edificaban.
6Quicuulac yitok xteram li tzßac kayîb xban nak li tenamit queßxqßue xchßôl chi cßanjelac.
6Edificamos pues el muro, y toda la muralla fué junta hasta su mitad: y el pueblo tuvo ánimo para obrar.
7Cßajoß nak queßjoskßoß laj Sanbalat ut laj Tobías nak queßrabi nak mâ bar chic teto re li tzßac li sutsu cuiß li tenamit Jerusalén. Ut queßjoskßoß ajcuiß eb laj árabes, eb laj amonita ut eb laj Asdod.
7Mas acaeció que oyendo Sanballat y Tobías, y los Arabes, y los Ammonitas, y los de Asdod, que los muros de Jerusalem eran reparados, porque ya los portillos comenzaban á cerrarse, encolerizáronse mucho;
8Chixjunileb queßxjunaji ribeb chixcßûbanquil chanru nak târûk teßchâlk chi pletic kiqßuin re kaqßuebal saß chßaßajquilal.
8Y conspiraron todos á una para venir á combatir á Jerusalem, y á hacerle daño.
9Joßcan nak cotijoc chiru li kaDios ut kaxakabeb laj cßacßalenel chi kßek ut chi cutan re rilbaleb nak teßchâlk.
9Entonces oramos á nuestro Dios, y por causa de ellos pusimos guarda contra ellos de día y de noche.
10Eb laj Judá queßxye: —Mâcßaßeb chic xmetzßêu laj îkanel. Incßaß chic nequeßxcuy ut toj cuan li tzßac li puqßuinbil isîc târaj. Incßaß chic târûk takayîb li tzßac, chanqueb.
10Y dijo Judá: Las fuerzas de los acarreadores se han enflaquecido, y el escombro es mucho, y no podemos edificar el muro.
11Li xicß nequeßiloc ke queßxcßoxla nak lâo incßaß takaqßue retal li cßaßru yôqueb chixcßoxlanquil saß kabên. Saß xchßôleb aßan nak incßaß takil nak teßoc saß li katenamit chikacamsinquil re nak takacanab xbânunquil li cßanjel aßin.
11Y nuestros enemigos dijeron: No sepan, ni vean, hasta que entremos en medio de ellos, y los matemos, y hagamos cesar la obra.
12Abanan eb laj judío li cuanqueb nachß riqßuineb li xicß nequeßiloc ke queßrabi cßaßru yôqueb chixcßûbanquil saß kabên ut coleßxye ke nabal sut bar teßoc chak nak teßchâlk chi pletic kiqßuin.
12Sucedió empero, que como vinieron los Judíos que habitaban entre ellos, nos dieron aviso diez veces de todos los lugares de donde volvían á nosotros.
13Lâin quebintakla li junjûnk cabal re nak teßxaklîk chirix li tzßac bar cubenak cuiß xteram joß ajcuiß saß xyânk li tzßac li toj mâjiß naxcßul rib. Cuânkeb xchßîchß re camsînc, cuânkeb xlâns ut cuânkeb ajcuiß xtzimaj saß rukßeb.
13Entonces puse por los bajos del lugar, detrás del muro, en las alturas de los peñascos, puse el pueblo por familias con sus espadas, con sus lanzas, y con sus arcos.
14Ut nak queßcuil nak cuanqueb saß xnaßajeb, quinxakli chiruheb ut quinâtinac riqßuineb li queßtaklan ut eb li queßcßamoc be joßqueb ajcuiß chixjunileb li tenamit. Quinye reheb: —Mexxucuac chiruheb. Julticak êre nak li Kâcuaß li nakaxucua ru, aßan kßaxal nim xcuanquil. Pletinkex re xcolbaleb lê rech tenamitil, ut lê ralal êcßajol ut re ajcuiß xcolbal rix lê rixakil joß ajcuiß lê jun cablal, chanquin reheb.
14Después miré, y levantéme, y dije á los principales y á los magistrados, y al resto del pueblo: No temáis delante de ellos: acordaos del Seños grande y terrible, y pelead por vuestros hermanos, por vuestros hijos y por vuestras hijas, por vuestras mujeres
15Ut eb li xicß nequeßiloc ke queßrabi resil nak lâo kaqßue retal li cßaßru queßxcßûb ru saß kabên. Ut queßxqßue ajcuiß retal nak li Dios quixpoß ru li cßaßru queßxcßoxla xbânunquil ke. Ut nak ac xcßulman aßan co-oc cuißchic chikajunilo chixyîbanquil li tzßac.
15Y sucedió que como oyeron nuestros enemigos que lo habíamos entendido, Dios disipó el consejo de ellos, y volvímonos todos al muro, cada uno á su obra.
16Chalen saß li cutan aßan yijach li nequeßcßanjelac chicuu yôqueb chixyîbanquil li tzßac ut li yijach chic cuanqueb xchßîchßeb re camsînc, cuanqueb xlâns, ut cuanqueb ajcuiß lix tzimaj saß rukßeb. Ut cuanqueb ajcuiß xchßîchß re xcolbal ribeb. Ut eb li nequeßtaklan saß li tenamit Judá cuanqueb aran ut yôqueb chi oquênc.
16Mas fué que desde aquel día la mitad de los mancebos trabajaba en la obra, y la otra mitad de ellos tenía lanzas y escudos, y arcos, y corazas; y los príncipes estaban tras toda la casa de Judá.
17Ut eb li yôqueb chi yîbânc re li tzßac joß ajcuiß li yôqueb chi îkânc riqßuin jun li rukß yôqueb chi cßanjelac ut riqßuin li rukß jun chic chapcho lix chßîchßeb re pletic.
17Los que edificaban en el muro, y los que llevaban cargas y los que cargaban, con la una mano trabajaban en la obra, y en la otra tenían la espada.
18Ut eb li yôqueb chi yîbânc re li tzßac bacßbo lix chßîchßeb re pletic saß xcßâmal xsaßeb nak yôqueb chi cßanjelac. Ut li nayâbasin re li trompeta, aßan cuan chincßatk.
18Porque los que edificaban, cada uno tenía su espada ceñida á sus lomos, y así edificaban y el que tocaba la trompeta estaba junto á mí.
19Ut quinye reheb li queßtaklan ut eb li queßcßamoc be joßqueb ajcuiß chixjunileb li tenamit: —Li cßanjel aßin kßaxal nim ut kßaxal nabal. Ut lâo nak yôco chixyîbanquil li tzßac najt kayânk chikajunjûnkal.
19Y dije á los principales, y á los magistrados y al resto del pueblo: La obra es grande y larga, y nosotros estamos apartados en el muro, lejos los unos de los otros.
20Li bar têrabi cuiß chi ecßânc li trompeta, aran texxic chixchßutubanquil êrib kiqßuin. Ut li Kâcuaß li kaDios, aßan tâtenkßânk ke chi pletic, chanquin reheb.
20En el lugar donde oyereis la voz de la trompeta, reuníos allí á nosotros: nuestro Dios peleará por nosotros.
21Joßcaßin nak quiru kabânu li cßanjel aßin. Yijach laj cßanjel cuanqueb xchßîchßeb re pletic saß rukßeb chalen ekßela toj nocox-ecuûk.
21Nosotros pues trabajábamos en la obra; y la mitad de ellos tenían lanzas desde la subida del alba hasta salir las estrellas.
22Ut quinye ajcuiß reheb li tenamit nak chixjunileb teßcanâk saß li tenamit Jerusalén, joß li nequeßtaklan, joßqueb ajcuiß li nequeßtenkßan reheb. Chi kßek teßxcßacßale li tenamit ut chi cutan teßxyîb li tzßac.Lâin incßaß quicuisi li cuakß chicuix nak oc cue chi cuârc. Chi moco eb li cuechßalal, chi moco li queßtenkßan cue, chi moco li soldado li queßchal chicuix queßrisi li rakßeb. Caßaj cuiß nak noco-atin nakisi li kakß chikix.
22También dije entonces al pueblo: Cada uno con su criado se quede dentro de Jerusalem, y hágannos de noche centinela, y de día á la obra.
23Lâin incßaß quicuisi li cuakß chicuix nak oc cue chi cuârc. Chi moco eb li cuechßalal, chi moco li queßtenkßan cue, chi moco li soldado li queßchal chicuix queßrisi li rakßeb. Caßaj cuiß nak noco-atin nakisi li kakß chikix.
23Y ni yo, ni mis hermanos, ni mis mozos, ni la gente de guardia que me seguía, desnudamos nuestro vestido: cada uno se desnudaba solamente para lavarse.