1Saß xcuuk li po eb laj Israel queßxchßutub ribeb chixjunileb aran Jerusalén saß li nebâl li cuan chiru li oquebâl bar nequeßnumeß cuiß li nequeßbelan haß. Queßxtzßâma chiru laj Esdras laj tzßîb nak tixcßam chak li hu li tzßîbanbil cuiß li chakßrab li quiqßueheß re laj Moisés xban li Dios chokß reheb laj Israel.
1Y JUNTOSE todo el pueblo como un solo hombre en la plaza que está delante de la puerta de las Aguas, y dijeron á Esdras el escriba, que trajese el libro de la ley de Moisés, la cual mandó Jehová á Israel.
2Saß xbên li cutan re li xcuuk li po laj Esdras laj tij quixcßam chak li hu li tzßîbanbil cuiß li chakßrab re târil xsaß chiruheb chixjunileb li chßutchßûqueb aran, joß cuînk, joß ixk ut joß ajcuiß chixjunileb li teßrûk xtaubal ru lix yâlal li âtin li târil saß li hu.
2Y Esdras el sacerdote, trajo la ley delante de la congregación, así de hombres como de mujeres, y de todo entendido para escuchar, el primer día del mes séptimo.
3Ut laj Esdras quiril xsaß li hu chiruheb chixjunileb li cuanqueb saß li nebâl li cuan chiru li oquebâl bar nequeßnumeß cuiß li nequeßbelan haß. Quixtiquib rilbal saß li hu tzßîbanbil cuiß li chakßrab chalen ekßela toj quicuulac cuaßleb chiruheb chixjunileb li cuanqueb aran, joß cuînk, joß ixk, ut joß ajcuiß chiruheb li queßru xtaubal ru. Ut chixjunileb queßxcanab rib chirabinquil li cßaßru naxye saß li chakßrab.
3Y leyó en el libro delante de la plaza que está delante de la puerta de las Aguas, desde el alba hasta el medio día, en presencia de hombres y mujeres y entendidos; y los oídos de todo el pueblo estaban atentos al libro de la ley.
4Laj Esdras, li nacßutuc re li chakßrab chiruheb li tenamit, xakxo saß xbên li tusbil cheß li queßxyîb re tâxaklîk cuiß. Ut eb li cuînk aßin xakxôqueb chixcßatk saß lix nim ukß laj Esdras: laj Matatías, laj Sema, laj Anías, laj Urías, laj Hilcías, ut laj Maasías. Ut saß lix tzße xakxôqueb laj Pedaías, laj Misael, laj Malquías, laj Hasum, laj Hasbadana, laj Zacarías ut laj Mesulam.
4Y Esdras el escriba estaba sobre un púlpito de madera, que habían hecho para ello; y junto á él estaban Mathithías, y Sema, y Anías, y Urías, é Hilcías, y Maasías, á su mano derecha; y á su mano izquierda, Pedaía, Misael, y Malchîas, y Hasum, y Hasbedana,
5Chixjunileb li tenamit li cuanqueb aran queßril nak laj Esdras quixte li hu li tzßîbanbil cuiß li chakßrab xban nak najt xteram li naßajej li xakxo cuiß. Nak quixte li hu, chixjunileb li tenamit queßxakli.
5Abrió pues Esdras el libro á ojos de todo el pueblo, (porque estaba más alto que todo el pueblo); y como lo abrió, todo el pueblo estuvo atento.
6Laj Esdras quixlokßoni li Kâcuaß li nimajcual Dios ut chixjunileb li tenamit queßxtaksi li rukßeb ut queßxye: —¡Joßcan taxak! ¡Joßcan taxak!— Queßxcubsi ribeb chiru li Kâcuaß ut queßxxulub lix jolomeb, ut queßxlokßoni li Dios.
6Bendijo entonces Esdras á Jehová, Dios grande. Y todo el pueblo respondió, Amén! Amén! alzando sus manos; y humilláronse, y adoraron á Jehová inclinados á tierra.
7Ut eb laj levita yôqueb chixchßolobanquil xyâlal li chakßrab chiruheb li tenamit. Ut eb li tenamit queßxqßue xchßôl chirabinquil. Eb laj levita, aßaneb aßin: laj Jesúa, laj Bani, laj Serebías, laj Jamín, laj Acub, laj Sabetai, laj Hodías, laj Maasías, laj Kelita, laj Azarías, laj Jozabed, laj Hanán ut laj Pelaía.
7Y Jesuá, y Bani, y Serebías, Jamín, Accub, Sabethai, Odías, Maasías, Celita, Azarías, Jozabed, Hanán, Pelaía, Levitas, hacían entender al pueblo la ley: y el pueblo estaba en su lugar.
8Eb aßan yôqueb chirilbal xsaß li hu li tzßîbanbil cuiß li chakßrab chi tzßakal re ru ut queßxchßolob xyâlal re nak li tenamit teßxtau ru chi us.
8Y leían en el libro de la ley de Dios claramente, y ponían el sentido, de modo que entendiesen la lectura.
9Nak queßrabi cßaßru naxye saß li chakßrab queßoc chi yâbac. Ut laj Nehemías li gobernador, ut laj Esdras laj tij, ut laj tzßîb, ut eb laj levita li yôqueb chixchßolobanquil lix yâlal reheb li tenamit, queßxye reheb: —Miyotßeß êchßôl ut mexyâbac xban nak li cutan aßin kßaxal lokß chiru li Kâcuaß li kaDios.—
9Y Nehemías el Tirsatha, y el sacerdote Esdras, escriba, y los Levitas que hacían entender al pueblo, dijeron á todo el pueblo: Día santo es á Jehová nuestro Dios; no os entristezcáis, ni lloréis: porque todo el pueblo lloraba oyendo las palabras de la ley
10Ut queßxye ajcuiß reheb: —Chenima ru li cutan aßin xban nak li cutan aßin kßaxal lokß chiru li Kâcuaß. Mirahoß êchßôl. Tzacahomak li châbil tzacaêmk ut ucßumak li châbil vino li quiß ut qßuehomak xtzacaêmk li mâcßaß cuan reheb yîbanbil. Ut chisahokß taxak saß êchßôl xban nak li sahil chßôlej li naxqßue li Kâcuaß, aßan naxqßue xcacuil kachßôl.—
10Díjoles luego: Id, comed grosuras, y bebed vino dulce, y enviad porciones á los que no tienen prevenido; porque día santo es á nuestro Señor: y no os entristezcáis, porque el gozo de Jehová es vuestra fortaleza.
11Eb laj levita yôqueb ajcuiß xcßojobanquil xchßôleb li tenamit ut queßxye reheb: —Mirahoß chic lê chßôl. Canabomak yâbac xban nak li cutan aßin kßaxal lokß chiru li Kâcuaß, chanqueb.
11Los Levitas pues, hacían callar á todo el pueblo, diciendo: Callad, que es día santo, y no os entristezcáis.
12Ut chixjunileb li tenamit queßxninkßei ru li cutan. Queßcôeb chi cuaßac ut chi ucßac ut queßxqßue ajcuiß xcuaheb li mâcßaß cuan reheb. Ut cßajoß nak queßsahoß saß xchßôleb xban nak queßxtau ru li âtin li quiyeheß saß xxiqueb.
12Y todo el pueblo se fué á comer y á beber, y á enviar porciones, y á gozar de grande alegría, porque habían entendido las palabras que les habían enseñado.
13Ut joß cuulajak chic queßxchßutub ribeb riqßuin laj Esdras laj tzßîb, eb laj levita ut eb laj tij joßqueb ajcuiß chixjunileb li nequeßjolomin re li junjûnk cabal re xtaubal ru chi us li naxye saß li chakßrab.
13Y el día siguiente se juntaron los príncipes de las familias de todo el pueblo, sacerdotes, y Levitas, á Esdras escriba, para entender las palabras de la ley.
14Ut queßxtau retalil tzßîbanbil saß li chakßrab li quiqßueheß re laj Moisés xban li Kâcuaß nak eb laj Israel teßxyîb lix cocß muhebâleb re teßcuânk cuiß nak teßninkßeîk saß xcuuk li po.
14Y hallaron escrito en la ley que Jehová había mandado por mano de Moisés, que habitasen los hijos de Israel en cabañas en la solemnidad del mes séptimo;
15Ut queßxtakla resil saß eb li tenamit joß ajcuiß Jerusalén ut queßxye reheb: —Ayukex saß eb li tzûl ut têsicß chak rukßeb li cheß Olivo, li cheß mirto, li cheß palma ut li chaj joß ajcuiß chixjunileb li cheß li cuan xxak chi us re xyîbanquil lê cocß muhebâl joß tzßîbanbil saß li chakßrab, chanqueb.
15Y que hiciesen saber, y pasar pregón por todas sus ciudades y por Jerusalem, diciendo: Salid al monte, y traed ramos de oliva, y ramos de pino, y ramos de arrayán, y ramos de palmas, y ramos de todo árbol espeso, para hacer cabañas como está escrito.
16Joßcan nak côeb chixjunileb li tenamit ut queßxsicß rukßeb li cheß re teßxyîb lix cocß muhebâleb. Cuan queßxyîb lix cocß muhebâleb saß li nebâl li cuan saß xbên li rochocheb. Ut cuan queßxyîb saß li nebâl re li rochocheb. Ut queßxyîb ajcuiß saß li nebâl re lix templo li Dios. Ut queßxyîb ajcuiß saß li nebâl li cuan cuiß li oquebâl bar nequeßnumeß cuiß li nequeßbelan haß ut queßxyîb ajcuiß cuan cuiß li oquebâl Efraín xcßabaß.
16Salió pues el pueblo, y trajeron, é hiciéronse cabañas, cada uno sobre su terrado, y en sus patios, y en los patios de la casa de Dios, y en la plaza de la puerta de las Aguas, y en la plaza de la puerta de Ephraim.
17Chixjunileb li queßsukßi cuißchic Jerusalén queßxyîb lix cocß muhebâleb ut aran queßcuan chi saß nak yôqueb chi ninkßeîc. Chalen saß eb li cutan nak quicuan laj Josué li ralal laj Nun, mâ jun sut queßxbânu chi joßcan. Ut cßajoß nak queßsahoß saß xchßôleb laj Israel.Laj Esdras rajlal cutan quiril xsaß li hu li tzßîbanbil cuiß li chakßrab li quiqßueheß reheb xban li Dios. Saß li xbên cutan quixtiquib rilbal xsaß li hu chiruheb li tenamit toj quirakeß li ninkße. Ut saß lix cuakxak li cutan queßxchßutub ribeb re xlokßoninquil li Kâcuaß joß cßaynakeb xbânunquil.
17Y toda la congregación que volvió de la cautividad hicieron cabañas, y en cabañas habitaron; porque desde los días de Josué hijo de Nun hasta aquel día, no habían hecho así los hijos de Israel. Y hubo alegría muy grande.
18Laj Esdras rajlal cutan quiril xsaß li hu li tzßîbanbil cuiß li chakßrab li quiqßueheß reheb xban li Dios. Saß li xbên cutan quixtiquib rilbal xsaß li hu chiruheb li tenamit toj quirakeß li ninkße. Ut saß lix cuakxak li cutan queßxchßutub ribeb re xlokßoninquil li Kâcuaß joß cßaynakeb xbânunquil.
18Y leyó Esdras en el libro de la ley de Dios cada día, desde el primer día hasta el postrero; é hicieron la solemnidad por siete días, y al octavo día congregación, según el rito.