Kekchi

Spanish: Reina Valera (1909)

Numbers

35

1Li Kâcuaß quiâtinac riqßuin laj Moisés saß li ru takßa re Moab chire li nimaß Jordán saß xcaßyabâl li tenamit Jericó. Quixye re:
1Y HABLO Jehová á Moisés en los campos de Moab, junto al Jordán de Jericó, diciendo:
2—Tâye reheb laj Israel nak teßxqßue xtenamiteb laj levita re teßcuânk cuiß saß li naßajej li teßxcßul. Ut teßxqßue ajcuiß xnaßajeb lix quetômk chi xjun sutam lix tenamiteb.
2Manda á los hijos de Israel, que den á los Levitas de la posesión de su heredad ciudades en que habiten: También daréis á los Levitas ejidos de esas ciudades alrededor de ellas.
3Tento nak tâcuânk lix tenamiteb li teßcuânk cuiß ut tâcuânk ajcuiß lix naßajeb lix cuacax, lix carner ut chixjunil lix quetômkeb.
3Y tendrán ellos las ciudades para habitar, y los ejidos de ellas serán para sus animales, y para sus ganados, y para todas sus bestias.
4Li cßalebâl li têqßue reheb laj levita, aßan câhib ciento riqßuin lajêb roxcßâl metro chirix li tzßac li sutsûqueb cuiß lix tenamiteb.
4Y los ejidos de las ciudades que daréis á los Levitas, serán mil codos alrededor, desde el muro de la ciudad para afuera.
5Câ xucût li naßajej aßan. Belêb ciento metro saß li junjûnk pacßal. Juntakßêtak xbisbal saß xcâ pacßalil. Li tenamit tâcanâk saß xyi li naßajej ut lix naßajeb li quetômk tâcuânk chi xjun sutam.
5Luego mediréis fuera de la ciudad á la parte del oriente dos mil codos, y á la parte del mediodía dos mil codos, y á la parte del occidente dos mil codos, y á la parte del norte dos mil codos, y la ciudad en medio: esto tendrán por los ejidos de las ciuda
6Têqßue cuakib li tenamit reheb laj levita re teßxcol cuiß ribeb laj Israel cui xeßxcamsi ras rîtzßin chi incßaß yal xraj xchßôl. Ut têqßue ajcuiß cuib roxcßâl chic li tenamit reheb.
6Y de las ciudades que daréis á los Levitas, seis ciudades serán de acogimiento, las cuales daréis para que el homicida se acoja allá: y además de éstas daréis cuarenta y dos ciudades.
7Cuakxakib roxcßâl chixjunileb li tenamit li teßqßuehekß reheb laj levita rochbeneb lix naßajeb lix quetômk.
7Todas las ciudades que daréis á los Levitas serán cuarenta y ocho ciudades; ellas con sus ejidos.
8Li tenamit li teßqßuehekß reheb laj levita, aß yal joß qßuial li chßochß li xeßxcßul li junjûnk xtêpaleb laj Israel. Cui jun xtêpaleb laj Israel nabal li chßochß xeßxcßul, nabal ajcuiß li teßxqßue reheb laj levita. Cui incßaß qßui, incßaß ajcuiß qßui li teßxqßue reheb laj levita.—
8Y las ciudades que diereis de la heredad de los hijos de Israel, del que mucho tomaréis mucho, y del que poco tomaréis poco: cada uno dará de sus ciudades á los Levitas según la posesión que heredará.
9Li Kâcuaß quiâtinac riqßuin laj Moisés ut quixye re:
9Y habló Jehová á Moisés, diciendo:
10—Tat-âtinak riqßuineb laj Israel ut tâye reheb chi joßcaßin: nak ac xexnumeß jun pacßal li nimaß Jordán nak tex-oc saß li naßajej Canaán,
10Habla á los hijos de Israel, y diles: Cuando hubiereis pasado el Jordán á la tierra de Canaán,
11têsicß ruheb li tenamit li teßxcol cuiß ribeb li ani naxcamsi ras rîtzßin chi incßaß yal naraj xchßôl.
11Os señalaréis ciudades, ciudades de acogimiento tendréis, donde huya el homicida que hiriere á alguno de muerte por yerro.
12Saß li tenamit aßan naru teßxcol ribeb li teßcamsînk chiruheb li rechßalal li camenak toj târakekß âtin saß xbêneb xbaneb laj Israel.
12Y os serán aquellas ciudades por acogimiento del pariente, y no morirá el homicida hasta que esté á juicio delante de la congregación.
13Saß xyânkeb li tenamit tâqßuehekß reheb laj levita tâcuânk cuakib li tenamit li teßxcol cuiß ribeb laj Israel.
13De las ciudades, pues, que daréis, tendréis seis ciudades de acogimiento.
14Oxib li tenamit aßan tâcuânk jun pacßal li nimaß Jordán saß li naßajej Canaán. Li oxib chic teßcuânk saß li pacßal aßin. Eb li tenamit aßin, aßaneb li tenamit bar târûk teßxcol cuiß ribeb laj Israel li teßcamsînk chi incßaß yal teßraj xchßôl.
14Tres ciudades daréis de esta parte del Jordán, y tres ciudades daréis en la tierra de Canaán; las cuales serán ciudades de acogimiento.
15Eb li cuakib chi tenamit aßin, aßaneb li tenamit bar târûk teßxcol cuiß ribeb laj Israel joß eb ajcuiß li jalaneb xtenamit li nequeßxcamsi ras rîtzßin chi incßaß yal naraj xchßôl.
15Estas seis ciudades serán para acogimiento á los hijos de Israel, y al peregrino, y al que morare entre ellos, para que huya allá cualquiera que hiriere de muerte á otro por yerro.
16Cui junak tixsacß li ras rîtzßin riqßuin chßîchß ut li jun aßan tâcâmk xban, li quisacßoc re, aßanak aj camsinel ut tâtenebâk câmc saß xbên.
16Y si con instrumento de hierro lo hiriere y muriere, homicida es; el homicida morirá:
17Ut cui junak naxsacß li ras rîtzßin riqßuin pec ut aßan tâcâmk xban, li ani xsacßoc re, aßanak aj camsinel ut tâtenebâk câmc saß xbên.
17Y si con piedra de mano, de que pueda morir, lo hiriere, y muriere, homicida es; el homicida morirá.
18Ut cui junak naxsacß riqßuin cheß li ras rîtzßin ut aßan tâcâmk xban, li ani xsacßoc re, aßanak aj camsinel ut tâtenebâk câmc saß xbên.
18Y si con instrumento de palo de mano, de que pueda morir, lo hiriere, y muriere, homicida es; el homicida morirá.
19Li rechßalal li quicamsîc, aßan li tâcamsînk re laj camsinel aß yal bar tixcßul.
19El pariente del muerto, él matará al homicida: cuando lo encontrare, él le matará.
20Cui junak xicß naril li ras rîtzßin ut naxtßan, malaj ut naxsacß riqßuin cßaßak re ru,
20Y si por odio lo empujó, ó echó sobre él alguna cosa por asechanzas, y muere;
21malaj ut naxsacß riqßuin rukß toj retal nacam, li jun aßan aj camsinel. Ut li rechßalal li quicamsîc, aßan li tâcamsînk re laj camsinel nak tixcßul.
21O por enemistad lo hirió con su mano, y murió: el heridor morirá; es homicida; el pariente del muerto matará al homicida, cuando lo encontrare.
22Abanan cui junak naxcamsi li ras rîtzßin chi incßaß yal xraj xchßôl, usta naxtßan, malaj ut naxsacß riqßuin li cßaßak re ru,
22Mas si casualmente lo empujó sin enemistades, ó echó sobre él cualquier instrumento sin asechanzas,
23malaj ut naxcut chi pec chi incßaß xril li ras rîtzßin, ut li jun aßan nacam xban li cßaßru quixcßul,
23O bien, sin verlo, hizo caer sobre él alguna piedra, de que pudo morir, y muriere, y él no era su enemigo, ni procuraba su mal;
24tento nak eb li tenamit teßrakok âtin saß xbên li xcamsin ras rîtzßin joß ajcuiß saß xbên li rechßalal li camenak, xban nak moco yal xraj ta xchßôl nak xcamsi li ras rîtzßin.
24Entonces la congregación juzgará entre el heridor y el pariente del muerto conforme á estas leyes:
25Tento nak eb li tenamit teßxcol rix li xcamsi ras rîtzßin chiru li rechßalal li camenak. Ut teßxsukßisi cuißchic saß li tenamit li quixcol cuiß rib. Ut aran tâcanâk toj nak tâcâmk lix yucuaßileb laj tij, li quiqßueheß aceite saß xjolom.
25Y la congregación librará al homicida de mano del pariente del muerto, y la congregación lo hará volver á su ciudad de acogimiento, á la cual se había acogido; y morará en ella hasta que muera el gran sacerdote, el cual fué ungido con el aceite santo.
26Abanan cui li ani xcamsi ras rîtzßin tâêlk saß li tenamit aßan li târûk tixcol cuiß rib,
26Y si el homicida saliere fuera del término de su ciudad de refugio, á la cual se acogió,
27ut cui natauheß xban li rechßalal li quicamsîc ut tâcamsîk xban, li rechßalal li camenak mâcßaß xmâc nak tixcamsi xban nak li jun x-el saß li tenamit li tixcol cuiß rib.
27Y el pariente del muerto le hayare fuera del término de la ciudad de su acogida, y el pariente del muerto al homicida matare, no se le culpará por ello:
28Tento nak li ani xcamsi ras rîtzßin tâcanâk saß li tenamit li tixcol cuiß rib toj tâcâmk lix yucuaßil eb laj tij. Nak acak xcam lix yucuaßileb laj tij, naru tâsukßîk saß li rochoch.
28Pues en su ciudad de refugio deberá aquél habitar hasta que muera el gran sacerdote: y después que muriere el gran sacerdote, el homicida volverá á la tierra de su posesión.
29Eb li chakßrab aßin êre lâex ut reheb lê ralal êcßajol yalak bar cuânkex.
29Y estas cosas os serán por ordenanza de derecho por vuestras edades, en todas vuestras habitaciones.
30Tâtenebâk câmc saß xbên li ani xcamsi ras rîtzßin cui cuanqueb cuib oxib li teßyehok re. Abanan incßaß naru tâtenebâk câmc saß xbên cui jun ajcuiß li tâjitok re.
30Cualquiera que hiriere á alguno, por dicho de testigos, morirá el homicida: mas un solo testigo no hará fé contra alguna persona para que muera.
31Li ani naxcamsi ras rîtzßin xban nak yal xraj xchßôl nak xcamsi incßaß naru xtojbal rix lix mâc riqßuin tumin. Tento ban nak tâcamsîk xban nak tenebanbil câmc saß xbên.
31Y no tomaréis precio por la vida del homicida; porque está condenado á muerte: mas indefectiblemente morirá.
32Cui junak li xcamsi ras rîtzßin xcô saß li tenamit li naxcol cuiß rib, li jun aßan incßaß naru tâtojok re tâsukßîk saß li rochoch. Tento nak tâcanâk aran toj nak tâcâmk lix yucuaßileb laj tij.
32Ni tampoco tomaréis precio del que huyó á su ciudad de refugio, para que vuelva á vivir en su tierra, hasta que muera el sacerdote.
33Mêmux ru li naßajej li texcuânk cuiß. Li camsînc naxmux ru li chßochß. Caßaj cuiß târûk xtojbal rix li mâc nak tâcamsîk li xcamsin. Ut li chßochß tâcanâk chi incßaß chic muxbil ru.Mêmux ru li naßajej li texcuânk cuiß xban nak lâin li Kâcuaß tincuânk aran. Lâin tincuânk êriqßuin lâex aj Israel, chan li Dios.
33Y no contaminaréis la tierra donde estuviereis: porque esta sangre amancillará la tierra: y la tierra no será expiada de la sangre que fué derramada en ella, sino por la sangre del que la derramó.
34Mêmux ru li naßajej li texcuânk cuiß xban nak lâin li Kâcuaß tincuânk aran. Lâin tincuânk êriqßuin lâex aj Israel, chan li Dios.
34No contaminéis, pues, la tierra donde habitáis, en medio de la cual yo habito; porque yo Jehová habito en medio de los hijos de Israel.