1Saß eb li cutan nak cuanqueb laj rakol âtin chi taklânc saß xbêneb li tenamit Israel, quicuan jun li cueßej saß chixjunil li naßajej aßan. Ut cuan jun li cuînk aj Belén xcuênt Judá cô chi cuânc saß li tenamit Moab rochben li rixakil. Ut xcaßbichaleb li ralal quixcßam chirix.
1Y ACONTECIO en los días que gobernaban los jueces, que hubo hambre en la tierra. Y un varón de Beth-lehem de Judá, fué á peregrinar en los campos de Moab, él y su mujer, y dos hijos suyos.
2Li cuînk aßan aj Elimelec xcßabaß ut li rixakil, aßan lix Noemí. Jun li ralal aj Mahlón xcßabaß ut li jun chic aj Quelión. Aßaneb laj efrateo li cuanqueb aran Belén xcuênt Judá. Queßcuulac saß li naßajej Moab ut aran queßcana.
2El nombre de aquel varón era Elimelech, y el de su mujer Noemi; y los nombres de sus dos hijos eran, Mahalón y Chelión, Ephrateos de Beth-lehem de Judá. Llegaron pues á los campos de Moab, y asentaron allí.
3Ac cuanqueb chic aran, nak quicam laj Elimelec xbêlom lix Noemí. Ut lix Noemí quicana xjunes rochbeneb li cocßal cuib.
3Y murió Elimelech, marido de Noemi, y quedó ella con sus dos hijos;
4Mokon chic queßsumla li cuib chi al. Ut li cuib chi ixk li queßsumla cuiß, aßaneb aj Moab. Li jun xOrfa xcßabaß ut li jun chic xRut xcßabaß. Lajêb chihab na queßcuan aran.
4Los cuales tomaron para sí mujeres de Moab, el nombre de la una Orpha, y el nombre de la otra Ruth; y habitaron allí unos diez años.
5Ut queßcam ajcuiß laj Mahlón ut laj Quelión. Ut lix Noemí quicana xjunes chi mâcßaß chic xbêlom ut chi mâcßaß chic lix yum cuib.
5Y murieron también los dos, Mahalón y Chelión, quedando así la mujer desamparada de sus dos hijos y de su marido.
6Saß jun li cutan lix Noemí quirabi resil aran Moab nak li Kâcuaß quirosobtesi cuißchic lix tenamit ut cuanqueb chic xcua aran Judá. Joßcan nak lix Noemí quixcauresi rib chi êlc saß li naßajej cuan cuiß re tâsukßîk saß lix tenamit.
6Entonces se levantó con sus nueras, y volvióse de los campos de Moab: porque oyó en el campo de Moab que Jehová había visitado á su pueblo para darles pan.
7Queßel Moab lix Noemí rochbeneb li ralib ut yôqueb chi xic saß li tenamit Judá.
7Salió pues del lugar donde había estado, y con ella sus dos nueras, y comenzaron á caminar para volverse á la tierra de Judá.
8Ut lix Noemí quixye reheb li ralib: —Ayukex chêcabichalex. Sukßinkex saß rochoch lê naß. Ut aß taxak li Kâcuaß chi-ilok xtokßobâl êru lâex joß xebânu nak quexcuan riqßuineb lin yum ut joß ajcuiß xebânu cuiqßuin lâin.
8Y Noemi dijo á sus dos nueras: Andad, volveos cada una á la casa de su madre: Jehová haga con vosotras misericordia, como la habéis hecho con los muertos y conmigo.
9Ut aß taxak li Dios chiqßuehok êre nak texsumlâk cuißchic ut chexcuânk taxak chi sa saß êchßôl saß lê rochoch, chan lix Noemí reheb. Ut quixchakßrabiheb ut quirutzß ruheb. Ut eb li alibej queßoc chi yâbac.
9Déos Jehová que halléis descanso, cada una en casa de su marido: besólas luego, y ellas lloraron á voz en grito.
10Ut eb aßan queßxye: —Lâo incßaß tosukßîk. Toxic ban châcuix saß lâ tenamit, chanqueb.
10Y dijéronle: Ciertamente nosotras volveremos contigo á tu pueblo.
11Abanan lix Noemí quixpuersi ruheb ut quixye reheb: —Ex incoß, sukßinkex. ¿Cßaßut nak têraj xic chicuix? ¿Ma toj teßcuânk ta biß chic incocßal lâin re texsumlâk cuißchic riqßuineb?
11Y Noemi respondió: Volveos, hijas mías: ¿para qué habéis de ir conmigo? ¿tengo yo más hijos en el vientre, que puedan ser vuestros maridos?
12Sukßinkex, ex incoß. Lâin ac tîxin chic re tâcuânk inbêlom. Ut usta toj naru ninsumla chiru li cutan aßin, ut cui ta teßcuânk incocßal,
12Volveos, hijas mías, é idos; que yo ya soy vieja para ser para varón. Y aunque dijese: Esperanza tengo; y esta noche fuese con varón, y aun pariese hijos;
13¿ma târûk ta biß toj têroybeni nak teßcuînkilokß? ¿Ma toj texcanâk chi joßcan chi incßaß texsumlâk roybeninquil eb aßan? Incßaß, ex incoß. Mâ jokße târûk. Kßaxal nim li raylal xqßue saß inbên li Kâcuaß. Ut kßaxal cuißchic târahokß saß inchßôl chirilbal nak yôkex chixcßulbal li raylal lâex inban lâin, chan.
13¿Habíais vosotras de esperarlos hasta que fuesen grandes? ¿habías vosotras de quedaros sin casar por amor de ellos? No, hijas mías; que mayor amargura tengo yo que vosotras, pues la mano de Jehová ha salido contra mí.
14Ut eb li ralib queßoc cuißchic chi yâbac chi cau. Ut lix Orfa quirutzß ru lix Noemí ut quixchakßrabi ut quisukßi. Abanan lix Rut quicana rochben.
14Mas ellas alzando otra vez su voz, lloraron: y Orpha besó á su suegra, mas Ruth se quedó con ella.
15Ut lix Noemí quixye re lix Rut: —Lâ cuech alibejil xsukßi saß lix tenamit. Xsukßi riqßuineb lix dios. Ayu chirix aßan, chan lix Noemí.
15Y Noemi dijo: He aquí tu cuñada se ha vuelto á su pueblo y á sus dioses; vuélvete tú tras ella.
16Abanan lix Rut quichakßoc ut quixye re: —Mâye cue chi joßcan. Lâin incßaß tatincanab. Bar tatxic lâat, aran ajcuiß tinxic lâin. Bar tatcuânk lâat, aran ajcuiß tincuânk lâin. Lâ tenamit, aßanak ajcuiß lin tenamit lâin. Ut lâ Dios, aßanak ajcuiß lin Dios lâin.
16Y Ruth respondió: No me ruegues que te deje, y que me aparte de ti: porque donde quiera que tú fueres, iré yo; y donde quiera que vivieres, viviré. Tu pueblo será mi pueblo, y tu Dios mi Dios.
17Bar tatcâmk lâat, aran ajcuiß tincâmk lâin ut aran ajcuiß tinmukekß. Joßcan taxak chixbânu cue li Kâcuaß ut joßcan taxak chixqßue cue nak caßaj cuiß li câmc tâjachok ke nak takacanab kib, chan lix Rut.
17Donde tú murieres, moriré yo, y allí seré sepultada: así me haga Jehová, y así me dé, que sólo la muerte hará separación entre mí y ti.
18Ut nak quixqßue retal lix Noemí nak kßaxal târaj xic chirix, mâcßaß chic quixye.
18Y viendo Noemi que estaba tan resuelta á ir con ella, dejó de hablarle.
19Queßcôeb chixcabichaleb toj queßcuulac Belén. Nak queßoc saß li tenamit, chixjunileb queßsach xchßôl chi rilbal ut queßoc chi âtinac chi ribileb rib ut queßxye: —¿Ma aßan ta cuiß lix Noemí? chanqueb.
19Anduvieron pues ellas dos hasta que llegaron á Beth-lehem: y aconteció que entrando en Beth-lehem, toda la ciudad se conmovió por razón de ellas, y decían: ¿No es ésta Noemi?
20Ut lix Noemí quixye reheb: —Mêye chic xNoemí cue; xMara chic têye cue xban nak li nimajcual Dios xqßue jun nimla raylal saß inbên.
20Y ella les respondiá: No me llaméis Noemi, sino llamadme Mara: porque en grande amargura me ha puesto el Todopoderoso.
21Nak xin-el arin, numtajenak xsaylal saß inchßôl. Aßut nak xinsukßi chak, mâcßaß chic cuan cue xban nak joßcan quiraj li Dios. ¿Cßaßut nak têye Noemí cue? Li Kâcuaß xqßue jun raylal saß inbên. Li nimajcual Dios xinixrahobtesi, chan.Quisukßi ut lix Noemí saß lix tenamit rochben li ralib li quixcßam chak aran Moab. Queßel saß li tenamit Moab ut queßcuulac aran Belén saß xkßehil xtiquibanquil xsicßbal li cebada.
21Yo me fuí llena, mas vacía me ha vuelto Jehová. ¿Por qué me llamaréis Noemi, ya que Jehová ha dado testimonio contra mí, y el Todopoderoso me ha afligido?
22Quisukßi ut lix Noemí saß lix tenamit rochben li ralib li quixcßam chak aran Moab. Queßel saß li tenamit Moab ut queßcuulac aran Belén saß xkßehil xtiquibanquil xsicßbal li cebada.
22Así volvió Noemi y Ruth Moabita su nuera con ella; volvió de los campos de Moab, y llegaron á Beth-lehem en el principio de la siega de las cebadas.