Malagasy

French 1910

Proverbs

11

1Ny mizana mandainga dia fahavetavetana eo imason'i Jehovah; Fa ny vato marina no ankasitrahany.
1La balance fausse est en horreur à l'Eternel, Mais le poids juste lui est agréable.
2Raha tonga ny fiavonavonana, dia tonga koa ny fahafaham-baraka; Fa ao amin'ny manetry tena no misy fahendrena.
2Quand vient l'orgueil, vient aussi l'ignominie; Mais la sagesse est avec les humbles.
3Ny fahitsian'ny mahitsy no mitarika azy; Fa ny faharatsian'ny mpivadika mahatonga fandringanana amin'ny tenany.
3L'intégrité des hommes droits les dirige, Mais les détours des perfides causent leur ruine.
4Ny harena dia tsy mahasoa amin'ny andro fahatezerana; Fa ny fahamarinana no mamonjy tsy ho azon'ny fahafatesana.
4Au jour de la colère, la richesse ne sert à rien; Mais la justice délivre de la mort.
5Ny fahamarinan'ny marina mandamina ny alehany; Fa ny ratsy fanahy lavon'ny haratsiany ihany.
5La justice de l'homme intègre aplanit sa voie, Mais le méchant tombe par sa méchanceté.
6Ny fahamarinan'ny mahitsy mamonjy azy; Fa ny mpivadika dia voafandriky ny filàny.
6La justice des hommes droits les délivre, Mais les méchants sont pris par leur malice.
7Raha maty ny ratsy fanahy, dia foana ny fanantenany, Eny, foana ny fanantenan'ny mpanao ratsy. [Na: mahery]
7A la mort du méchant, son espoir périt, Et l'attente des hommes iniques est anéantie.
8Ny marina dia vonjena amin'ny fahoriana; Fa ho avy kosa ny ratsy fanahy hisolo azy.
8Le juste est délivré de la détresse, Et le méchant prend sa place.
9Ny vavan'ny mpihatsaravelatsihy no animbany ny namany; Fa ny fahalalana no hanafahana ny marina. [Na: ratsy fanahy][Na: Ny fahalalan'ny marina no hanafahana ny namany]
9Par sa bouche l'impie perd son prochain, Mais les justes sont délivrés par la science.
10Raha miadana ny marina, dia ravoravo ny tanàna; Fa raha ringana ny ratsy fanahy, dia velona ny hoby.
10Quand les justes sont heureux, la ville est dans la joie; Et quand les méchants périssent, on pousse des cris d'allégresse.
11Ny fisaoran'ny marina no isandratan'ny tanàna; Fa ny vavan'ny ratsy fanahy no aharavany.[Na: Ny fitahiana avy amin']
11La ville s'élève par la bénédiction des hommes droits, Mais elle est renversée par la bouche des méchants.
12Tsy ampy saina izay manamavo ny namany; Fa izay hendry dia mangina.
12Celui qui méprise son prochain est dépourvu de sens, Mais l'homme qui a de l'intelligence se tait.
13Izay mandehandeha manaratsy dia manambara ny hevitra afenina; Fa ny olona mahatoky tsy mba tia lazalaza.
13Celui qui répand la calomnie dévoile les secrets, Mais celui qui a l'esprit fidèle les garde.
14Raha tsy misy mpitondra, dia rava ny firenena; Fa handry fahizay, raha maro ny mpanolo-tsaina.
14Quand la prudence fait défaut, le peuple tombe; Et le salut est dans le grand nombre des conseillers.
15Hahita loza tokoa ny mianto-bahiny: Fa mitoetra tsy manana ahiahy ny tsy tia antoka.
15Celui qui cautionne autrui s'en trouve mal, Mais celui qui craint de s'engager est en sécurité.
16Ny vehivavy tsara tarehy mahazo dera; Ary ny mpanao an-keriny mahazo harena.
16Une femme qui a de la grâce obtient la gloire, Et ceux qui ont de la force obtiennent la richesse.
17Ny olona mamindra fo dia mahazo soa ho an'ny tenany; Fa ny lozabe dia todin'ny halozany.
17L'homme bon fait du bien à son âme, Mais l'homme cruel trouble sa propre chair.
18Ny ratsy fanahy dia mahazo valiny tsy mahasoa; Fa izay mamafy fahamarinana no mahazo izay tena tambiny tokoa.
18Le méchant fait un gain trompeur, Mais celui qui sème la justice a un salaire véritable.
19Ny tena fahamarinana dia mamantana any amin'ny fiainana; Fa izay fatra-panaraka ny ratsy dia iharan'ny fahafatesana.
19Ainsi la justice conduit à la vie, Mais celui qui poursuit le mal trouve la mort.
20Fahavetavetana eo imason'i Jehovah ny meloka am-po; Fa ankasitrahany kosa izay mandeha tsy misy tsiny.
20Ceux qui ont le coeur pervers sont en abomination à l'Eternel, Mais ceux dont la voie est intègre lui sont agréables.
21Azo itompoana tokoa fa tsy maintsy hampijalina ny ratsy fanahy; Fa ny taranaky ny marina no hovonjena.[Na: Azo ifandraisan-tanana fa; na: Hatramin'ny taranaka fara mandimby dia]
21Certes, le méchant ne restera pas impuni, Mais la postérité des justes sera sauvée.
22Toy ny kavim-bolamena eo amin'ny oron-kisoa Ny vehivavy tsara tarehy tsy manam-pahendrena.[Na: efa niala tamin'ny fahendrena]
22Un anneau d'or au nez d'un pourceau, C'est une femme belle et dépourvue de sens.
23Ny soa ihany no irin'ny marina; Fa fahatezerana no fanantenan'ny ratsy fanahy.
23Le désir des justes, c'est seulement le bien; L'attente des méchants, c'est la fureur.
24Misy mahafoy, nefa mitombo fananana ihany; Ary misy fatra-pahihitra loatra, nefa tonga malahelo ihany.[Heb. mamafy][Na: mihazona ny hareny]
24Tel, qui donne libéralement, devient plus riche; Et tel, qui épargne à l'excès, ne fait que s'appauvrir.
25Izay manisy soa olona hohatavezina; Ary izay mandena dia mba holemana kosa. [Heb. Ary izay mampisotro dia mba hampisotroina kosa]
25L'âme bienfaisante sera rassasiée, Et celui qui arrose sera lui-même arrosé.
26Izay tsy mamoaka ny variny dia ozonin'ny olona; Fa saotra no ho amin'ny lohan'izay mivarotra.
26Celui qui retient le blé est maudit du peuple, Mais la bénédiction est sur la tête de celui qui le vend.
27Izay fatra-pikatsaka ny tsara no mitady ny mahafinaritra; Fa izay mitady ny ratsy dia hiharan'izany.
27Celui qui recherche le bien s'attire de la faveur, Mais celui qui poursuit le mal en est atteint.
28Izay matoky ny hareny dia ho lavo; Fa ny marina ho tahaka ny ravina maitso.
28Celui qui se confie dans ses richesses tombera, Mais les justes verdiront comme le feuillage.
29Izay mampidi-doza amin'ny ankohonany dia mandova ny rivotra; Ary ny adala dia tonga mpanompon'ny hendry.
29Celui qui trouble sa maison héritera du vent, Et l'insensé sera l'esclave de l'homme sage.
30Ny vokatry ny marina dia hazon'aina, Ary ny hendry dia mahataona olona.Indro, ny marina aza dia valiana etỳ an-tany, Koa mainka fa ny ratsy fanahy sy ny mpanota!
30Le fruit du juste est un arbre de vie, Et le sage s'empare des âmes.
31Indro, ny marina aza dia valiana etỳ an-tany, Koa mainka fa ny ratsy fanahy sy ny mpanota!
31Voici, le juste reçoit sur la terre une rétribution; Combien plus le méchant et le pécheur!