Paite

Spanish: Reina Valera (1909)

Daniel

6

1Gan pumpia om suak ding bial eutu za leh sawmnih gam tunga koih Daria kipahlam tak ahi a;
1PARECIO bien á Darío constituir sobre el reino ciento veinte gobernadores, que estuviesen en todo el reino.
2Huan amau tungah, heutu lian thum, huaite lakah Danial khatna ahi a; huchia hiai bial-heututen huaite kiangah thu a tut ua, kumpipan siatna a neih louhna dingin.
2Y sobre ellos tres presidentes, de los cuales Daniel era el uno, á quienes estos gobernadores diesen cuenta, porque el rey no recibiese daño.
3Huchiin hiai Danial, amaha lungsim hoihpen a om jiakin, heutuliante leh bial-heutute tungah a kan-avala bawlin a oma; huan kumpipan gam pumpi tungah amah koih a ngaihtuah hi.
3Pero el mismo Daniel era superior á estos gobernadores y presidentes, porque había en él más abundancia de espíritu: y el rey pensaba de ponerlo sobre todo el reino.
4Huailaiin heutuliante leh bial-heututen gam thua Danial demna ding a zongta ua; himahleh thupatna ding bangmah a mu theikei ua, diklouhna leng, amah lah mi ginom ahi a; amaha diklouhna hiam, khelhna hiam muh a om louh jiakin.
4Entonces los presidentes y gobernadores buscaban ocasiones contra Daniel por parte del reino; mas no podían hallar alguna ocasión ó falta, porque él era fiel, y ningún vicio ni falta fué en él hallado.
5Huchiin hiai miten, Hiai Danial demna ding bangmah himhim i mu kei ding; a Pathian dan tungtanga amah demna ding i muh kei ngal leh, a chi ua.
5Entonces dijeron aquellos hombres: No hallaremos contra este Daniel ocasión alguna, si no la hallamos contra él en la ley de su Dios.
6Huan hiai heutuliante leh bial-heutute kumpipa kiangah a kikhawm ua, a kiangah hichibangin a chi uh, Kumpipa Daria, khantawnin dam in.
6Entonces estos gobernadores y presidentes se juntaron delante del rey, y le dijeron así: Rey Darío, para siempre vive:
7Gam heutuliante tengteng, heutute leh bial-heutute, dantheimite leh ukpipapte, kumpi thuseh bawlkhiaka, khamna khauhtak bawl dingin a kikum khawmta ua; huchiin mi kuapeuhin, nang chih louh, Aw kumpipa, ni sawmthum sunga pathian himhim hiam mihing laka ngetna a bawl leh, humpinelkai huangsunga paihlutin a om ding.
7Todos los presidentes del reino, magistrados, gobernadores, grandes y capitanes, han acordado por consejo promulgar un real edicto, y confirmarlo, que cualquiera que demandare petición de cualquier dios ú hombre en el espacio de treinta días, sino de ti,
8Tuin, Aw kumpipa, khamna hihkip inla, laigelh ah na min gelh in; huchia Mid mite leh Persia mite dan, lamdang lou, banga a kihihlamdan louhna dingin.
8Ahora, oh rey, confirma el edicto, y firma la escritura, para que no se pueda mudar, conforme á la ley de Media y de Persia, la cual no se revoca.
9Huaijiakin kumpipa Dariain laigelh leh khamna an a min a gelhta hi.
9Firmó pues el rey Darío la escritura y el edicto.
10Huchiin Danialin laigelh ah min a kigelhta chih a theihin a in sungah a luta; (a dantan sunga a tawlette Jerusalem lama hon ahi uhi; ) huan a khuk tungah a khukdina, nikhatin thumvei, huchiin a thuma, amalama a hih bangin, a Pathian maah kipahthu a pia hi.
10Y Daniel, cuando supo que la escritura estaba firmada, entróse en su casa, y abiertas las ventanas de su cámara que estaban hacia Jerusalem, hincábase de rodillas tres veces al día, y oraba, y confesaba delante de su Dios, como lo solía hacer antes.
11Huchiin hiai mite a kikhawm ua, Danial a Pathian maa thu ngen leh thum a mu uh.
11Entonces se juntaron aquellos hombres, y hallaron á Daniel orando y rogando delante de su Dios.
12Huchiin a hongpai nai ua, kumpipa khamna tungtang kumpipa maah a hong genta uhi; Khamnaah na gelh kei maw, nang chih louh, Aw kumpipa, mi chih kuapeuh in ni sawmthum sunga pathian himhim hiam mihing kianga ngetna a bawl leh, humpinelkai huangsunga paih ding ahi chih? Mid mite leh Persia mite dan, lamdang lou, dungjuiin huai thila dik ahi, chiin.
12Llegáronse luego, y hablaron delante del rey acerca del edicto real: ¿No has confirmado edicto que cualquiera que pidiere á cualquier dios ú hombre en el espacio de treinta días, excepto á ti, oh rey, fuese echado en el foso de los leones? Respondió el re
13Huan amau a dawng ua kumpipa maah, Huai Danial, Juda saltang tate laka in nang a honlimsak kei hi, Aw kumpipa, na min gelhna khamna leng; himahleh ni khatin thumvei ngetna a bawl hi, a chi ua.
13Entonces respondieron y dijeron delante del rey: Daniel que es de los hijos de la cautividad de los Judíos, no ha hecho cuenta de ti, oh rey, ni del edicto que confirmaste; antes tres veces al día hace su petición.
14Hiai thute a jakin, kumpipa a lungkim het keia, amah suaktasak dingin Danial tungah lungtang a ngaa; amah hut tumin ni tum tana semgim hi.
14El rey entonces, oyendo el negocio, pesóle en gran manera, y sobre Daniel puso cuidado para librarlo; y hasta puestas del sol trabajó para librarle.
15Huchiin hiai mite kumpipa kiangaha kikhawm ua, kumpipa kiangah, Aw kumpipa khamna hiam thuseh hiam kumpipana hihkipsa hihlamdan theih a hihlouh Mid mite leh Persia mite dan ahi chih thei in, a chi ua.
15Empero aquellos hombres se reunieron cerca del rey, y dijeron al rey: Sepas, oh rey, que es ley de Media y de Persia, que ningún decreto ú ordenanza que el rey confirmare pueda mudarse.
16Huchiin kumpipan thu a piaa, Danial a honpi ua, humpinelkai huangsungah a paita uhi. Huan kumpan thu a gena, Danial kiangah, A na nasep gige na Pathianin, aman honsuakta sak ding, a chi a.
16Entonces el rey mandó, y trajeron á Daniel, y echáronle en el foso de los leones. Y hablando el rey dijo á Daniel: El Dios tuyo, á quien tú continuamente sirves, él te libre.
17Huan suang khat a honla ua, huangsung gongah a koih ua; huan kumpipan amah suaisawnna zungbuhin leh, a tapate suaisawnna zungbuhin suai a sawnta; Danial tungtang thua bangmah hihlamdan theih a hih louhna ding in.
17Y fué traída una piedra, y puesta sobre la puerta del foso, la cual selló el rey con su anillo, y con el anillo de sus príncipes, porque el acuerdo acerca de Daniel no se mudase.
18Huchiin kumpipa a inpi ah a paia, an ngawlin jan a hihbeia; a maah tumgingte himhim a hontawi keia; amah a kipan ihmutna a taimangta hi.
18Fuése luego el rey á su palacio, y acostóse ayuno; ni instrumentos de música fueron traídos delante de él, y se le fué el sueño.
19Huchiin kumpipa jingsangin bel takin a thou a, humpinelkaite huangsung lamah kintakin a vahoha.
19El rey, por tanto, se levantó muy de mañana, y fué apriesa al foso de los leones:
20Huan huangsung lama Danial kianga a hongpai nai laiin, kah awin a kikou a; kumpipan thu a gena Danial kiangah, AW Danial, Pathian hing sikha, A na nasep ngitnget, na Pathianin humpinelkaite a kipan nang honsuakta sak thei hiam? a chi a.
20Y llegándose cerca del foso llamó á voces á Daniel con voz triste: y hablando el rey dijo á Daniel: Daniel, siervo del Dios viviente, el Dios tuyo, á quien tú continuamente sirves ¿te ha podido librar de los leones?
21Huan Danialin kumpipa kiangah, Aw kumpipa, khantawnin hing in.
21Entonces habló Daniel con el rey: oh rey, para siempre vive.
22Ka Pathianin a angel a honsawla, humpinelkaite kam a hongchih saka, a honhihna kei uhi; amah maa keimaha hoihna muha a om jiak leh, Aw kumpipa nang maa leng, gilou ka hih louh jiakin a chi a.
22El Dios mío envió su ángel, el cual cerró la boca de los leones, para que no me hiciesen mal: porque delante de él se halló en mí justicia: y aun delante de ti, oh rey, yo no he hecho lo que no debiese.
23Huchiin kumpipa nakpitakin a kipaka, huangsunga kipan Danial lakhe tou dingin thu a pia hi. Huchiin Danial huangsunga kipanin a lakhe tou ua, a tungah bangmah natna himhim a kimu kei, a Pathian a muan jiakin.
23Entonces se alegró el rey en gran manera á causa de él, y mandó sacar á Daniel del foso: y fué Daniel sacado del foso, y ninguna lesión se halló en él, porque creyó en su Dios.
24Huan kumpipan thu a piaa, Danial hekte huai mite a honpi ua, humpinelkai huangsungah a pai ua, amau, a tate u leh a jite uh; huan humpinelkaiten a maute a man ua, a guhte uh a hih nen vek ua, huangsung taw a hongtun ma ma un leng.
24Y mandándolo el rey fueron traídos aquellos hombres que habían acusado á Daniel, y fueron echados en el foso de los leones, ellos, sus hijos, y sus mujeres; y aun no habían llegado al suelo del foso, cuando los leones se apoderaron de ellos, y quebrantaro
25Huchiin kumpipa Dariain mite teng teng, namte, paute lei tengtenga tengte kiangah lai a gelha; Na kiang uah lemna hihpunin om hen.
25Entonces el rey Darío escribió á todos los pueblos, naciones, y lenguas, que habitan en toda la tierra: Paz os sea multiplicada:
26thupiak ka bawla, ka gama sehthum tengtengah Danial Pathian maah mite a ling un a lau uh; Amah lah Pathian hing leh khantawna omkip, a gam hihsiat ahi ngei kei dinga; a Thuneihna a om den ding hi.
26De parte mía es puesta ordenanza, que en todo el señorío de mi reino todos teman y tiemblen de la presencia del Dios de Daniel: porque él es el Dios viviente y permanente por todos los siglos, y su reino tal que no será desecho, y su señorío hasta el fin.
27Aman a suakta saka, a tankhiaa, van leh leiah chiamtehna leh thillamdangte a hiha; aman humpinelkaite thilhihtheihna akipanin Danial a suakta sak hi.Huchibangin hiai Danial Daria vaihawm lai leh Persia mi Kura vaihawm laiin a lun mahmah hi.
27Que salva y libra, y hace señales y maravillas en el cielo y en la tierra; el cual libró á Daniel del poder de los leones.
28Huchibangin hiai Danial Daria vaihawm lai leh Persia mi Kura vaihawm laiin a lun mahmah hi.
28Y este Daniel fué prosperado durante el reinado de Darío, y durante el reinado de Ciro, Persa.