1Aconteceu, depois disto, que Naás, rei dos amonitas, morreu; e seu filho reinou em seu lugar.
1Mokon chic quicam laj Nahas, lix reyeb li ralal xcßajol laj Amón. Ut aß chic laj Hanún li ralal qui-oc chokß xreyeb laj Siria chokß rêkaj lix yucuaß.
2Então disse Davi: usarei de benevolência para com Hanum, filho de Naás, porque seu pai usou de benevolência para comigo. Pelo que Davi enviou mensageiros para o consolarem acerca de seu pai. Mas quando os servos de Davi chegaram � terra dos amonitas, a Hanum, para o consolarem,
2Li rey David quixye: —Lâin tincuânk saß usilal riqßuin laj Hanún joß nak quicuan saß usilal cuiqßuin laj Nahas lix yucuaß, chan. Joßcan nak quixtaklaheb lix takl riqßuin laj Hanún chixcßojobanquil xchßôl xban xcamic lix yucuaß. Queßcuulac lix takl laj David saß xnaßajeb li ralal xcßajol laj Amón, chi xcßojobanquil xchßôl laj Hanún.
3disseram os príncipes dos amonitas a Hanum: Pensas que Davi quer honrar a teu pai, porque te mandou consoladores? Não vieram ter contigo os seus servos a esquadrinhar, a transtornar e a espiar a terra?
3Abanan eb li cuanqueb xcuanquil saß xyânkeb li ralal xcßajol laj Amón queßxye re laj Hanún: —¿Ma nacapâb lâat nak li rey David xtaklaheb chak lix takl arin yal re xqßuebal xlokßal lâ yucuaß ut re xcßojobanquil âchßôl? ¿Ma incßaß nacaqßue retal nak quixtaklaheb chak arin chixqßuebal retal li katenamit? chanqueb.
4Pelo que Hanum tomou os servos de Davi, raspou-lhes a barba, e lhes cortou as vestes pelo meio até o alto das coxas, e os despediu.
4Joßcan nak laj Hanún quixchapeb lix takl laj David ut quixtakla xjobal lix macheb ut queßxjach saß xyi li rakßeb. Quicuulac toj chiru li raßeb. Quixtaklaheb cuißchic saß lix tenamiteb.
5Então foram alguns e avisaram a Davi acerca desses homens; pelo que ele mandou mensageiros ao seu encontro, pois estavam sobremaneira envergonhados. Disse o rei: Ficai em Jericó até que vos torne a crescer a barba, e então voltai.
5Eb aßan queßcôeb. Nak laj David quirabi li cßaßru queßxcßul, quixtakla xcßulbaleb xban nak yô xxutâneb. Quixtakla xyebal reheb nak teßcanâk Jericó toj tâchamokß cuißchic lix macheb. Chirix aßan teßsukßîk saß lix tenamiteb.
6Vendo os amonitas que se tinham feito odiosos para com Davi, Hanum e os amonitas enviaram mil talentos de prata, para alugarem para si carros e cavaleiros de Mesopotâmia, de Arã-Maacá e de Zobá.
6Eb li ralal xcßajol laj Amón queßxqßue retal nak xicß chic teßilekß xban laj David. Joßcan nak laj Hanún ut eb li ralal xcßajol laj Amón queßxtakla cuakib ciento riqßuin oxcßâl quintal li plata re xtojbal li carruaje re pletic joß eb ajcuiß li teßchßeßok reheb re teßxic chi pletic riqßuin laj David. Eb aßan queßchal chak saß eb li naßajej Mesopotamia, ut Siria, Maaca ut Soba.
7E alugaram para si trinta e dois mil carros e o rei de Maacá com a sua gente, os quais vieram e se acamparam diante de Medeba; também os amonitas se ajuntaram das suas cidades e vieram para a guerra.
7Queßxtoj cablaju xcaßcßâl mil chi carruaje, joß eb ajcuiß li teßchßeßok reheb li carruajes. Ut queßxtoj ajcuiß li rey re Maaca. Eb aßan queßchal ut queßxyîb lix naßajeb saß xcaßyabâl li tenamit Medeba. Ut queßxchßutub ajcuiß ribeb laj Amón saß lix tenamiteb ut queßcôeb chi pletic.
8Davi, quando soube disto, enviou Joabe e todo o exército de homens valentes.
8Laj David quirabi resil ut quixtakla laj Joab rochbeneb chixjunileb li soldado li cauheb rib chi pletic.
9Os amonitas saíram e ordenaram a batalha � porta da cidade; porém os reis que tinham vindo se puseram � parte no campo.
9Eb li ralal xcßajol laj Amón queßcôeb chi pletic ut queßxxakab ribeb saß li oquebâl re lix tenamiteb. Ut eb li rey li queßchal chi pletic rochbeneb, jalan queßxqßue cuiß ribeb saß li cßalebâl.
10Ora, quando Joabe viu que a batalha estava ordenada contra ele pela frente e pela retaguarda, escolheu os melhores dentre os homens de Israel, e os pôs em ordem contra os sirios;
10Laj Joab quiril nak teßchâlk chiru ut chirix chi pletic. Joßcan nak quixsicß ruheb lix soldado li kßaxal cauheb rib saß xyânkeb laj Israel. Ut quixye reheb nak teßxic chi pletic riqßuineb laj Siria.
11e o resto do povo entregou na mão de Abisai, seu irmão; e eles se puseram em ordem de batalha contra os amonitas.
11Ut quixcanabeb li jun chßûtal chic chi soldado rubel xtakl laj Abisai li rîtzßin ut quixye reheb nak teßxic chi pletic riqßuineb laj Amón.
12E disse Joabe: Se os sírios forem mais fortes do que eu, tu virás socorrer-me; e, se os amonitas forem mais fortes do que tu, então eu te socorrerei a ti.
12Quixye re laj Abisai: —Cui tâcuil nak eb li soldado laj Siria yôkeb chi numtâc saß inbên, lâat tattenkßânk cue. Ut cui eb li ralal xcßajol laj Amón yôkeb chi numtâc saß âbên, lâin tintenkßânk âcue.
13Esforça-te, e pelejemos varonilmente pelo nosso povo e pelas cidades do nosso Deus; e faça o Senhor o que bem lhe parecer.
13Cauhak taxak âchßôl. Chikacacuubresi kachßôl chi pletic. Chikacolak rix li katenamit lâo aj Israel, lix tenamit li Dios. Ut li Kâcuaß taxak tixbânu li cßaßru naraj aßan, chan.
14Então se chegou Joabe, e o povo que estava com ele, diante dos sírios, para a batalha; e estes fugiram de diante dele.
14Laj Joab ut eb li soldado li cuanqueb rochben queßnachßoc riqßuineb li soldado aj Siria re teßpletik riqßuineb. Abanan eb laj Siria queßêlelic chiruheb.
15Vendo, pois, os amonitas que os sírios tinham fugido, fugiram eles também de diante de Abisai, irmão de Joabe, e entraram na cidade. Então Joabe voltou para Jerusalém.
15Eb li ralal xcßajol laj Amón queßril nak queßêlelic eb li soldado laj Siria. Joßcan nak queßêlelic ajcuiß eb aßan chiruheb laj Abisai. Queßoc saß lix tenamit re teßxcol ribeb. Ut laj Joab quisukßi cuißchic Jerusalén.
16Ora, vendo-se os sírios derrotados diante de Israel, enviaram mensageiros, e fizeram sair os sírios que habitavam além do rio; e tinham por comandante Sofaque, chefe do exército de Hadadézer.
16Eb laj Siria queßxqßue retal nak queßnumta laj Israel saß xbêneb. Joßcan nak queßxtakla lix takleb riqßuineb laj Siria li cuanqueb jun pacßal li nimaß Eufrates. Laj Sofac, li nataklan saß xbêneb lix soldado laj Hadad-ezer, aßan li yô chi cßamoc xbeheb.
17Avisado disto, Davi ajuntou todo o Israel, passou o Jordão e, indo ao encontro deles, ordenou contra eles a batalha. Tendo Davi ordenado a batalha contra os sírios, pelejaram estes contra ele.
17Nak li rey David quirabi resil, queßxchßutub ribeb chixjunileb li soldâdeb laj Israel ut queßcôeb jun pacßal li nimaß Jordán. Ut queßxcauresi ribeb re teßpletik riqßuineb. Ut nak ac xtaklaheb queßoc chi pletic.
18Mas os sírios fugiram de diante de Israel; e Davi matou deles os homens de sete mil carros, e quarenta mil homens da infantaria; matou também Sofaque, chefe do exército.
18Ut eb laj Siria queßêlelic cuißchic chiruheb laj Israel. Abanan laj David ut eb lix soldado queßxcamsiheb cuukub mil xcomoneb li nequeßxic saß li carruaje. Ut queßxcamsiheb ajcuiß caßcßâl mil chi cuînk li nequeßxic chi rokeb. Ut queßxcamsi ajcuiß laj Sofac li nataklan saß xbêneb lix soldâdeb laj Siria.Eb li rey li cuanqueb rubel xcuanquil laj Hadad-ezer queßril nak eb laj Israel queßnumta saß xbêneb. Joßcan nak queßxqßue ribeb rubel xcuanquileb laj Israel. Ut queßxcßam cuißchic ribeb saß usilal riqßuin li rey David. Ut eb laj Siria incßaß chic queßraj xtenkßanquileb laj Amón.
19Vendo, pois, os servos de Hadadézer que tinham sido derrotados diante de Israel, fizeram paz cem Davi, e e serviram; e os sírios nunca mais quiseram socorrer os amonitas.
19Eb li rey li cuanqueb rubel xcuanquil laj Hadad-ezer queßril nak eb laj Israel queßnumta saß xbêneb. Joßcan nak queßxqßue ribeb rubel xcuanquileb laj Israel. Ut queßxcßam cuißchic ribeb saß usilal riqßuin li rey David. Ut eb laj Siria incßaß chic queßraj xtenkßanquileb laj Amón.