Portuguese: Almeida Atualizada

Kekchi

1 Samuel

18

1Ora, acabando Davi de falar com Saul, a alma de Jônatas ligou-se com a alma de Davi; e Jônatas o amou como � sua própria alma.
1Nak quirakeß chi âtinac laj David riqßuin laj Saúl, laj Jonatán quixcßam rib saß amiguil riqßuin laj David ut cßajoß nak quixra.
2E desde aquele dia Saul o reteve, não lhe permitindo voltar para a casa de seu pai.
2Chalen saß li cutan aßan laj Saúl incßaß quixcanab laj David chi sukßîc saß rochoch lix yucuaß. Quicana ban riqßuin re tâcßanjelak chiru.
3Então Jônatas fez um pacto com Davi, porque o amava como � sua própria vida.
3Laj Jonatán ut laj David queßxbânu li juramento chi ribileb rib, ut queßxye nak junelic teßxcßam rib saß usilal ut incßaß teßxchßeß rib xban nak laj Jonatán quixra laj David joß nak naxra rib aßan.
4E Jônatas se despojou da capa que vestia, e a deu a Davi, como também a sua armadura, e até mesmo a sua espada, o seu arco e o seu cinto.
4Laj Jonatán quirisi chirix lix tßicr li naxqßue saß xbên li rakß ut quixsi re laj David ut quixsi ajcuiß re lix tzimaj, lix cßâmal xsaß joß ajcuiß lix chßîchß.
5E saía Davi aonde quer que Saul o enviasse, e era sempre bem sucedido; e Saul o pôs sobre a gente de guerra, e isso pareceu bem aos olhos de todo o povo, e até aos olhos dos servos de Saul.
5Joß qßuial li quitaklâc xbânunquil laj David xban laj Saúl, us qui-el xban nak naxcßoxla chi us cßaßru tixbânu. Joßcan nak laj Saúl quixqßue xcuanquil chi taklânc saß xbêneb lix soldado. Ut queßsahoß saß xchßôleb li tenamit riqßuin laj David, joßqueb ajcuiß li nequeßcßanjelac chiru laj Saúl.
6Sucedeu porém que, retornando eles, quando Davi voltava de ferir o filisteu, as mulheres de todas as cidades de Israel saíram ao encontro do rei Saul, cantando e dançando alegremente, com tamboris, e com instrumentos de música.
6Nak laj David ac xcamsi laj Goliat, eb li soldados queßsukßi chak saß li plêt. Eb li ixk saß chixjunileb li tenamit Israel queßel chixcßulbal li rey Saúl. Cuanqueb xpanderos saß rukß. Yôqueb chi xajoc ut yôqueb chi bichânc xban xsahileb xchßôl. Ut yôqueb chixchßeßbal lix cuajbeb.
7E as mulheres, dançando, cantavam umas para as outras, dizendo: Saul feriu os seus milhares, porém Davi os seus dez milhares.
7Nak yôqueb chi xajoc ut yôqueb chi bichânc, queßxye: —Laj Saúl quixcamsiheb jun mil chi cristian. Abanan laj David quixcamsiheb lajêb mil, chanqueb.
8Então Saul se indignou muito, pois aquela palavra pareceu mal aos seus olhos, e disse: Dez milhares atribuíram a Davi, e a mim somente milhares; que lhe falta, senão só o reino?
8Cßajoß nak quijoskßoß laj Saúl nak quirabi li yôqueb chixyebal. Quixye: —Yôqueb chixyebal nak laj David quixcamsi lajêb mil ut lâin jun mil ajcuiß. Caßchßin chic mâ nequeßxxakab chokß rey, chan.
9Daquele dia em diante, Saul trazia Davi sob suspeita.
9Joßcan nak chalen saß li cutan aßan, laj Saúl incßaß chic sa naril laj David. Quixcakali ban.
10No dia seguinte o espírito maligno da parte de Deus se apoderou de Saul, que começou a profetizar no meio da casa; e Davi tocava a harpa, como nos outros dias. Saul tinha na mão uma lança.
10Saß li cutan jun chic li Dios quixtakla li mâus aj musikßej chixchßißchßißinquil laj Saúl saß rochoch. Chanchan li lôc ru laj Saúl. Cuan xlâns saß rukß. Ut laj David yô chixchßeßbal li arpa chiru joß naxbânu rajlal.
11E Saul arremessou a lança, dizendo consigo: Encravarei a Davi na parede. Davi, porém, desviou-se dele por duas vezes.
11Laj Saúl quixye saß xchßôl: —Tinnumsi li lâns saß xsaß laj David chiru li tzßac, chan. Ut quixcut lix lâns. Aßut laj David caß sut quixcol rib chiru.
12Saul, pois, temia a Davi, porque o Senhor era com Davi e se tinha retirado dele.
12Laj Saúl qui-oc xxiu xban laj David xban nak li Dios cuan riqßuin laj David ut incßaß chic nacuan riqßuin laj Saúl.
13Pelo que Saul o afastou de si, e o fez comandante de mil; e ele saía e entrava diante do povo.
13Joßcan nak laj Saúl quirisi laj David saß li rochoch. Ut quixxakab chi taklânc saß xbên jun mil chi soldados. Laj David nacßamoc be chiruheb nak nequeßxic chi pletic. Nequeßxic ut nequeßsukßi cuißchic.
14E Davi era bem sucedido em todos os seus caminhos; e o Senhor era com ele.
14Li Kâcuaß cuan riqßuin laj David. Joßcan nak us na-el riqßuin chixjunil li cßaßru naxbânu.
15Vendo, então, Saul que ele era tão bem sucedido, tinha receio dele.
15Laj David naxnau xcßoxlanquil chi us li cßaßru naxbânu. Joßcan nak laj Saúl kßaxal cuißchic quixucuac chiru.
16Mas todo o Israel e Judá amavam a Davi, porquanto saía e entrava diante deles.
16Chixjunileb laj Israel ut eb laj Judá queßxra laj David xban nak nacßamoc be chi us chiruheb nak nequeßxic chi pletic ut nak nequeßsukßi chak.
17Pelo que Saul disse a Davi: Eis que Merabe, minha filha mais velha, te darei por mulher, contanto que me sejas filho valoroso, e guerreies as guerras do Senhor. Pois Saul dizia consigo: Não seja contra ele a minha mão, mas sim a dos filisteus.
17Saß jun li cutan laj Saúl quixye re laj David: —Lâin tinqßue lix Merab, li xbên inrabin, chokß âcuixakil. Caßaj cuiß li nacuaj lâin nak cauhak âchßôl chi pletic saß xcßabaß li Kâcuaß, chan. Laj Saúl quixye saß xchßôl: —Mâcuaß lâin tincamsînk re laj David. Aßaneb ban laj filisteo teßcamsînk re, chan saß xchßôl.
18Mas Davi disse a Saul: Quem sou eu, e qual é a minha vida e a família de meu pai em Israel, para eu vir a ser genro do rei?
18Laj David quixye: —¿Ma cuan ta biß incuanquil lâin nak tin-oc chokß âhiß, at rey? Ut, ¿ma cuanqueb ta biß xcuanquil lin yucuaß ut eb lix comon arin Israel? chan.
19Sucedeu, porém, que ao tempo em que Merabe, filha de Saul, devia ser dada a Davi, foi dada por mulher a Adriel, meolatita.
19Abanan nak quicuulac xkßehil nak teßsumlâk, laj Saúl quixsumub lix rabin riqßuin laj Adriel, Mehola xtenamit.
20Mas Mical, a outra filha de Saul, amava a Davi; sendo isto anunciado a Saul, pareceu bem aos seus olhos.
20Ut lix Mical, lix rabin jun chic, quixra laj David. Quiyeheß resil re laj Saúl nak lix Mical naxra laj David. Ut quixcßul xchßôl laj Saúl nak quirabi.
21E Saul disse: Eu lha darei, para que ela lhe sirva de laço, e para que a mão dos filisteus venha a ser contra ele. Pelo que Saul disse a Davi: com a outra serás hoje meu genro.
21Laj Saúl quixye saß xchßôl: —Lâin tinsumub lix Mical riqßuin laj David yal re tixbalakßi ut tâcamsîk xbaneb laj filisteo, chan. Joßcan nak quixye cuißchic re laj David: —Lâat tat-oc chokß inhiß, chan.
22Saul, pois, deu ordem aos seus servos: Falai em segredo a Davi, dizendo: Eis que o rei se agrada de ti, e todos os seus servos te querem bem; agora, pois, consente em ser genro do rei.
22Laj Saúl quixtaklaheb lix môs ut quixye reheb nak teßâtinak riqßuin laj David chi mâ ani tâabînk re ut teßxye re chi joßcaßin: —Laj Saúl nacatxra ut chikajunilo lâo lix môs nacatkara ajcuiß. Us tâsume oc chokß xhiß li rey, chanqueb.
23Assim os servos de Saul falaram todas estas palavras aos ouvidos de Davi. Então disse Davi: Parece-vos pouca coisa ser genro do rei, sendo eu homem pobre e de condição humilde?
23Queßxye re laj David joß quiyeheß reheb xban laj Saúl. Ut laj David quixye reheb: —¿Ma nequecßoxla lâex nak kßaxal us chokß re junak cuînk joß lâin oc chokß xhiß li rey? Lâin mâcßaß incuanquil ut nebaßin, chan.
24E os servos de Saul lhe anunciaram isto, dizendo: Assim e assim falou Davi.
24Ut eb li môs côeb chixyebal re laj Saúl li cßaßru quixye laj David.
25Então disse Saul: Assim direis a Davi: O rei não deseja dote, senão cem prepúcios de filisteus, para que seja vingado dos seus inimigos. Porquanto Saul tentava fazer Davi cair pela mão dos filisteus.
25Ut laj Saúl quixye reheb nak teßxye re laj David li âtin aßin: —Li rey incßaß naraj tâtoj rix lix rabin. Caßaj cuiß naraj nak tâkßaxtesi re jun ciento li rußuj xtzßejcualeb laj filisteo. Chi joßcan tixqßue rêkaj li incßaß us xeßxbânu li xicß nequeßiloc re, chan. Laj Saúl quixcßoxla nak riqßuin aßin tâcamsîk laj David xbaneb laj filisteo.
26Tendo os servos de Saul anunciado estas palavras a Davi, pareceu bem aos seus olhos tornar-se genro do rei. Ora, ainda os dias não se haviam cumprido,
26Nak laj David quirabi li cßaßru quitaklâc xyebal re xban li rey, quixcßul xchßôl laj David nak aßan tâoc chokß xhiß li rey.
27quando Davi se levantou, partiu com os seus homens, e matou dentre os filisteus duzentos homens; e Davi trouxe os prepúcios deles, e os entregou, bem contados, ao rei, para que fosse seu genro. Então Saul lhe deu por mulher sua filha Mical.
27Mâjiß ajcuiß nacuulac xkßehil xbânunquil li quixtakla laj Saúl nak laj David rochbeneb lix soldados queßcôeb ut queßxcamsiheb cuib ciento laj filisteo. Ut quixcßameb chak li rußuj lix tzßejcualeb re tixkßaxtesi re li rey re nak naru tâoc chokß xhiß. Joßcan nak laj Saúl quixsume xqßuebal lix Mical chokß rixakil laj David.
28Mas quando Saul viu e compreendeu que o Senhor era com Davi e que todo o Israel o amava,
28Laj Saúl quixqßue retal nak li Kâcuaß natenkßan re laj David. Ut quixqßue ajcuiß retal nak lix Mical lix rabin naxra laj David.
29temeu muito mais a Davi; e Saul se tornava cada vez mais seu inimigo.
29Cßajoß nak quixucuac laj Saúl xban laj David. Ut chalen saß li cutan aßan, xicß chic quiril laj David joß najtil yoßyo.Rajlal nak nequeßchal eb laj filisteo chi pletic riqßuineb laj Israel, laj David, aßan li kßaxal us na-el chiruheb li jun chßol chic li nequeßcßanjelac chiru laj Saúl. Joßcan nak chixjunileb queßxqßue saß xnakß ruheb laj David.
30Então saíram os chefes dos filisteus � campanha; e sempre que eles saíam, Davi era mais bem sucedido do que todos os servos de Saul, pelo que o seu nome era mui estimado.
30Rajlal nak nequeßchal eb laj filisteo chi pletic riqßuineb laj Israel, laj David, aßan li kßaxal us na-el chiruheb li jun chßol chic li nequeßcßanjelac chiru laj Saúl. Joßcan nak chixjunileb queßxqßue saß xnakß ruheb laj David.