1Y FUÉ Roboam á Sichêm; porque todo Israel había venido á Sichêm para hacerlo rey.
1Cô laj Roboam Siquem xban nak aran côeb chixjunileb laj Israel re teßxxakab chokß rey.
2Y aconteció, que como lo oyó Jeroboam hijo de Nabat, que estaba en Egipto, porque había huído de delante del rey Salomón, y habitaba en Egipto;
2Laj Jeroboam, li ralal laj Nabat, cuan chak Egipto nak quirabi resil xban nak aran cô nak quiêlelic chiru li rey Salomón.
3Enviaron y llamáronle. Vino pues Jeroboam y toda la congregación de Israel, y hablaron á Roboam, diciendo:
3Queßxtakla xbokbal laj Jeroboam. Ut aßan quichal ut chixjunileb laj Israel queßâtinac riqßuin laj Roboam ut queßxye re:
4Tu padre agravó nuestro yugo, mas ahora tú disminuye algo de la dura servidumbre de tu padre, y del yugo pesado que puso sobre nosotros, y te serviremos.
4—Lâ yucuaß kßaxal cau xtaklan saß kabên. Abanan lâat naru tattaklânk chi kßun caßchßinak saß kabên re nak târûk tohilânk caßchßinak riqßuin li cacuil cßanjel quixqßue saß kabên lâ yucuaß. Cui tâbânu chi joßcan, lâo tocßanjelak châcuu, chanqueb.
5Y él les dijo: Idos, y de aquí á tres días volved á mí. Y el pueblo se fué.
5Ut laj Roboam quixye reheb li tenamit: —Sukßinkex anakcuan ut chiru oxib cutan texchâlk cuißchic cuiqßuin, chan. Ut eb li tenamit queßcôeb.
6Entonces el rey Roboam tomó consejo con los ancianos que habían estado delante de Salomón su padre cuando vivía, y dijo: ¿Cómo aconsejáis vosotros que responda á este pueblo?
6Ut li rey Roboam quixpatzß xnaßleb riqßuineb li chêquel cuînk li queßcßanjelac riqßuin lix yucuaß nak toj yoßyo. Quixpatzß reheb: —¿Cßaßru us tinsumeheb cuiß li tenamit? chan.
7Y ellos le hablaron, diciendo: Si tú fueres hoy siervo de este pueblo, y lo sirvieres, y respondiéndole buenas palabras les hablares, ellos te servirán para siempre.
7Ut eb li chêquel cuînk queßxye: —Cui lâat tattaklânk saß xbêneb li tenamit saß xyâlal, ut cui tâcuâtinaheb riqßuin kßunil âtin, eb aßan junelic teßcßanjelak châcuu, chanqueb.
8Mas él, dejado el consejo de los viejos que ellos le habían dado, tomó consejo con los mancebos que se habían criado con él, y estaban delante de él.
8Abanan laj Roboam incßaß quixbânu li cßaßru quiyeheß re xbaneb li chêquel cuînk. Cô ban riqßuineb li sâj cuînk li xeßqßui rochben, li nequeßcßanjelac chiru.
9Y díjoles: ¿Cómo aconsejáis vosotros que respondamos á este pueblo, que me ha hablado, diciendo: Disminuye algo del yugo que tu padre puso sobre nosotros?
9Ut quixye reheb: —¿Cßaßru nequeye lâex? ¿Chanru nak tebinsume li tenamit aßin, li yôqueb chixyebal cue nak tincuisi li cacuil trabaj li quiqßueheß saß xbêneb xban lin yucuaß? chan.
10Entonces los mancebos que se habían criado con él, le respondieron, diciendo: Así hablarás á este pueblo que te ha dicho estas palabras: Tu padre agravó nuestro yugo; mas tú disminúyenos algo: así les hablarás: El menor dedo de los míos es más grueso que
10Eb li sâj cuînk li queßqßui rochben queßxye re laj Roboam: —Joßcaßin tâsumeheb cuiß li tenamit li yôqueb chixtzßâmanquil châcuu nak incßaß cau tattaklânk saß xbêneb. Lâat tâye reheb, “Cui lin yucuaß cau xtaklan saß êbên, lâin kßaxal cuißchic cau tintaklânk saß êbên.
11Ahora pues, mi padre os cargó de pesado yugo, mas yo añadiré á vuestro yugo; mi padre os hirió con azotes, mas yo os heriré con escorpiones.
11Cui lin yucuaß xqßue li cacuil trabaj saß êbên, lâin kßaxal cuißchic cau li trabaj tinqßue. Lin yucuaß xexsacß chi tzßûm, abanan lâin texinsacß riqßuin li tzßûm li cuan chßîchß saß rußuj,” chaßkat reheb.—
12Y al tercer día vino Jeroboam con todo el pueblo á Roboam; según el rey lo había mandado, diciendo: Volved á mí al tercer día.
12Saß rox li cutan eb li tenamit rochben laj Jeroboam queßchal riqßuin li rey Roboam xban nak joßcan quiyeheß reheb xban li rey.
13Y el rey respondió al pueblo duramente, dejado el consejo de los ancianos que ellos le habían dado;
13Li rey Roboam cau quirâtinaheb li tenamit ut incßaß quixbânu li cßaßru quiyeheß re xbaneb li chêquel cuînk.
14Y hablóles conforme al consejo de los mancebos, diciendo: Mi padre agravó vuestro yugo, pero yo añadiré á vuestro yugo; mi padre os hirió con azotes, mas yo os heriré con escorpiones.
14Li rey quixye reheb li tenamit li cßaßru queßxye li sâj cuînk. Quixye reheb: —Lin yucuaß cau quitaklan saß êbên. Ut lâin kßaxal cuißchic cau tintaklânk saß êbên. Aßan riqßuin tzßûm quexrahobtesi. Abanan lâin riqßuin li tzßûm cuan chßîchß saß rußuj texinrahobtesi, chan.
15Y no oyó el rey al pueblo; porque era ordenación de Jehová, para confirmar su palabra, que Jehová había hablado por medio de Ahías Silonita á Jeroboam hijo de Nabat.
15Li rey incßaß quixbânu li queßxtzßâma li tenamit xban nak ac joßcan chak saß xchßôl li Dios. Ut re ajcuiß nak tâtzßaklok ru li cßaßru quiyeheß re laj Jeroboam, li ralal laj Nabat xban li profeta Ahías Silo xtenamit nak quixye re li cßaßru quixye li Dios.
16Y cuando todo el pueblo vió que el rey no les había oído, respondióle estas palabras, diciendo: ¿Qué parte tenemos nosotros con David? No tenemos heredad en el hijo de Isaí. Israel, á tus estancias! Provee ahora en tu casa, David! Entonces Israel se fué
16Eb li tenamit queßril nak incßaß quirabi li rey li queßxtzßâma chiru. Eb aßan queßxye re: —¿Cßaßru takara lâo riqßuineb li ralal xcßajol laj David? Lâo mâcßaß junak cßaßak re ru teßxqßue ke. Joßcan nak lâo takil kib kajunes. Ut lâat taklan saß xbêneb li ralal xcßajol laj David, chanqueb. Ut eb aßan queßsukßi saß lix naßajeb.
17Mas reinó Roboam sobre los hijos de Israel que moraban en las ciudades de Judá.
17Joßcan nak laj Roboam quitaklan saß xbêneb laj Israel li cuanqueb aran Judá.
18Y el rey Roboam envió á Adoram, que estaba sobre los tributos; pero apedreóle todo Israel, y murió. Entonces el rey Roboam se esforzó á subir en un carro, y huir á Jerusalem.
18Li rey Roboam quixtakla laj Adoram, li xakabanbil chi taklânc saß xbêneb li qßuebileb chi cßanjelac chi cau. Abanan laj Adoram quicamsîc chi pec xbaneb laj Israel. Tojoßnak laj Roboam quiêlelic. Qui-oc saß xcarruaje ut cô Jerusalén.
19Así se apartó Israel de la casa de David hasta hoy.
19Joßcaßin nak queßrisi ribeb laj Israel rubel xcuanquil li ralal xcßajol laj David toj chalen anakcuan.
20Y aconteció, que oyendo todo Israel que Jeroboam había vuelto, enviaron y llamáronle á la congregación, é hiciéronle rey sobre todo Israel, sin quedar tribu alguna que siguiese la casa de David, sino sólo la tribu de Judá.
20Nak eb laj Israel queßrabi nak quisukßi chak laj Jeroboam, queßxchßutub ribeb. Queßxbok riqßuineb laj Jeroboam ut queßxxakab chokß xreyeb. Caßaj cuiß eb laj Judá queßcana rubel xcuanquil laj Roboam, li ri laj David.
21Y como Roboam vino á Jerusalem, juntó toda la casa de Judá y la tribu de Benjamín, ciento y ochenta mil hombres escogidos de guerra, para hacer guerra á la casa de Israel, y reducir el reino á Roboam hijo de Salomón.
21Nak laj Roboam quicuulac Jerusalén quixchßutubeb chixjunileb laj Judá joß eb ajcuiß li ralal xcßajol laj Benjamín. Cuanqueb jun ciento mil riqßuin câcßâl mil chi cuînk li quixchßutubeb re teßxic chi pletic riqßuineb laj Israel, li rech tenamitil. Ut re ajcuiß nak teßsukßîk cuißchic rubel xcuanquil laj Roboam li ralal laj Salomón.
22Mas fué palabra de Jehová á Semeías varón de Dios, diciendo:
22Abanan li Dios quiâtinac riqßuin laj Semaías laj cßanjel chiru, ut quixye re:
23Habla á Roboam hijo de Salomón, rey de Judá, y á toda la casa de Judá y de Benjamín, y á los demás del pueblo, diciendo:
23—Tat-âtinak riqßuin laj Roboam li ralal laj Salomón, li cuan chokß rey aran Judá, ut riqßuineb li ralal xcßajol laj Judá ut eb li ralal xcßajol laj Benjamín ut chixjunileb li tenamit li cuanqueb aran.
24Así ha dicho Jehová: No vayáis, ni peleéis contra vuestros hermanos los hijos de Israel; volveos cada uno á su casa; porque este negocio yo lo he hecho. Y ellos oyeron la palabra de Dios, y volviéronse, y fuéronse, conforme á la palabra de Jehová.
24Tâye reheb, “Joßcaßin xye li Kâcuaß. Mexxic chi pletic riqßuineb laj Israel lê rech tenamitil. Sukßinkex ban saß lê rochoch chêjunilex xban nak lâin xinbânun re li cßaßru quicßulman,” chan li Dios. Ut eb aßan queßxbânu li quixye li Kâcuaß. Queßsukßi saß rochocheb joß quiyeheß reheb xban li Dios.
25Y reedificó Jeroboam á Sichêm en el monte de Ephraim, y habitó en ella; y saliendo de allí, reedificó á Penuel.
25Ut laj Jeroboam quixtakla xyîbanquil chi châbil li tenamit Siquem li cuan saß li tzûl aran Efraín ut quicana chi cuânc aran. Ut quixyîb ajcuiß chi châbil li tenamit Penuel.
26Y dijo Jeroboam en su corazón: Ahora se volverá el reino á la casa de David,
26Quixye saß xchßôl laj Jeroboam: —Anakcuan mâre li tenamit teßraj sukßîc rubel xcuanquil li ralal xcßajol laj David.
27Si este pueblo subiere á sacrificar á la casa de Jehová en Jerusalem: porque el corazón de este pueblo se convertirá á su señor Roboam rey de Judá, y me matarán á mí, y se tornarán á Roboam rey de Judá.
27Cui yôkeb chi xic chi mayejac chiru li Kâcuaß saß li templo aran Jerusalén, mâre teßxcßam cuißchic ribeb saß usilal riqßuin laj Roboam li cuan chokß rey aran Judá. Ut tineßxcamsi lâin ut teßxxakab cuißchic laj Roboam chokß xreyeb, chan saß xchßôl laj Jeroboam.
28Y habido consejo, hizo el rey dos becerros de oro, y dijo al pueblo: Harto habéis subido á Jerusalem: he aquí tus dioses, oh Israel, que te hicieron subir de la tierra de Egipto.
28Joßcan nak laj Jeroboam quixpatzß xnaßleb riqßuin laj qßuehol naßleb ut quixbânu joß queßxye. Quixqßue chi yîbâc cuib li cuacax oro ut quixye reheb li tenamit: —Lâex aj Israel, nabal sut ac xexcuulac chak Jerusalén chi lokßonînc. Joßcan nak anakcuan arin chic texlokßonînk. Arin cuan lê dios. Aßaneb aßin li xeßisin chak êre saß li naßajej Egipto, chan laj Jeroboam reheb.
29Y puso el uno en Beth-el, y el otro puso en Dan.
29Quixyîb xnaßaj jun li cuacax oro aran Bet-el ut li jun chic quixyîb xnaßaj aran Dan.
30Y esto fué ocasión de pecado; porque el pueblo iba á adorar delante del uno, hasta Dan.
30Ut riqßuin aßan eb laj Israel queßmâcob xban nak queßcôeb aran Bet-el ut aran Dan chi lokßonînc.
31Hizo también casa de altos, é hizo sacerdotes de la clase del pueblo, que no eran de los hijos de Leví.
31Laj Jeroboam quixyîb rochocheb li yîbanbil dios saß eb li naßajej najt xteram. Ut saß xyânkeb li tenamit quixsiqßueb ru li quixxakab chokß aj tij li mâcuaßeb ralal xcßajol laj Leví.
32Entonces instituyó Jeroboam solemnidad en el mes octavo, á los quince del mes, conforme á la solemnidad que se celebraba en Judá; y sacrificó sobre altar. Así hizo en Beth-el, sacrificando á los becerros que había hecho. Ordenó también en Beth-el sacerdot
32Ut quixye nak saß li oßlaju xbe li cuakxak li po teßxbânu jun li nimla ninkße. Chanchan li ninkße li nequeßxbânu aran Judá. Ut quimayejac chiru li artal aran Bet-el chiru li cuacax oro li quixqßue chi yîbâc. Ut quixxakab eb ajcuiß aj tij re teßcßanjelak saß eb li naßajej li najt xteram li quixyîb.Joßcan ut nak laj Jeroboam quixbânu li ninkße reheb laj Israel saß li oßlaju xbe lix cuakxak li po joß quixcßoxla xjunes. Cô aran Bet-el ut quimayejac saß li artal li quixyîb ut quixcßat li pom.
33Sacrificó pues sobre el altar que él había hecho en Beth-el, á los quince del mes octavo, el mes que él había inventado de su corazón; é hizo fiesta á los hijos de Israel, y subió al altar para quemar perfumes.
33Joßcan ut nak laj Jeroboam quixbânu li ninkße reheb laj Israel saß li oßlaju xbe lix cuakxak li po joß quixcßoxla xjunes. Cô aran Bet-el ut quimayejac saß li artal li quixyîb ut quixcßat li pom.