1Y LLAMO Jacob á sus hijos, y dijo: Juntaos, y os declararé lo que os ha de acontecer en los postreros días.
1Ut laj Jacob quixbokeb li ralal ut quixye reheb: —Jilonkex chak chêjunilex. Chi joßcan lâin tinchßolob chêru cßaßru tâchâlk saß êbên chiruheb li chihab tâchâlk.
2Juntaos y oid, hijos de Jacob; Y escuchad á vuestro padre Israel.
2Chßutubomak êrib ut têrabi li cuâtin, ex cualal. Têrabi li cßaßru tinye êre. Lâin laj Israel, lê yucuaß.
3Rubén, tú eres mi primogénito, mi fortaleza, y el principio de mi vigor; Principal en dignidad, principal en poder.
3Lâat, Rubén, lâat li tzßakal asbej saß xyânkeb li cualal. Xban aßin lâat li xcacuub lin metzßêu. Lâat raj laj cßamol be chiruheb lâ cuîtzßin. Nim raj ajcuiß âcuanquilal chiruheb aßan.
4Corriente como las aguas, no seas el principal; Por cuanto subiste al lecho de tu padre: Entonces te envileciste, subiendo á mi estrado.
4Lâat chanchanat li jun cuokox chi haß. Incßaß nacacuy âcuib. Xban nak xatmâcob riqßuin li ixk cuan cuiqßuin, incßaß chic tâcuânk lâ cuanquilal saß xbêneb lâ cuîtzßin.
5Simeón y Leví, hermanos: Armas de iniquidad sus armas.
5Lâex, Simeón ut Leví, êrîtzßin êrib. Lê chßîchß xcßanjelac chêru re camsînc.
6En su secreto no entre mi alma, Ni mi honra se junte en su compañía; Que en su furor mataron varón, Y en su voluntad arrancaron muro.
6Mixjunaji taxak rib li cuâm riqßuin li camsînc li quebânu chak lâex nak numtajenak êjoskßil. Joßcan nak xecamsiheb li cuînk ut quilajeßxyoqßui ajcuiß li richß mul li rokeb li bôyx re nak incßaß chic teßxcuy bêc.
7Maldito su furor, que fué fiero; Y su ira, que fué dura: Yo los apartaré en Jacob, Y los esparciré en Israel.
7Tzßektânanbilakex taxak xban lê joskßil. Kßaxal numtajenak lê joskßil. Li Kâcuaß Dios tâjeqßuînk reheb lê ralal êcßajol saß xyânkeb chixjunileb li cualal incßajol.
8Judá, alabarte han tus hermanos: Tu mano en la cerviz de tus enemigos: Los hijos de tu padre se inclinarán á ti.
8Lâat, Judá, eb lâ cuas ut eb lâ cuîtzßin tateßxqßue saß xnakß ruheb. Tâcuânk ajcuiß âcuanquilal saß xbêneb li xicß nequeßiloc âcue. Eb lâ cuas ut eb lâ cuîtzßin teßxqßue âcuanquil.
9Cachorro de león Judá: De la presa subiste, hijo mío: Encorvóse, echóse como león, Así como león viejo; ¿quién lo despertará?
9Lâat, Judá, lâat joß ral jun li cakcoj li cau rib chiru chixjunileb li xul. Joßcan nak nacatinjuntakßêta riqßuin li cakcoj xban nak cau âcuib. Li cakcoj naxchap li xul ut naxtiu ut natakeß saß li tzûl, ut aran nabuchla chak ut mâ ani naru nachßeßoc re.
10No será quitado el cetro de Judá, Y el legislador de entre sus piés, Hasta que venga Shiloh; Y á él se congregarán los pueblos.
10Lâat, Judá, mâ ani târûk tâisînk re saß lâ cuukß li xukß li retalil lâ cuanquil joß ajcuiß saß rukßeb lâ cualal âcßajol. Mâ ani tâisînk re lê cuanquilal toj tol-êlk laj êchal re li xukß, li jun li yechißinbil chak xban li Dios. Ut aßan chic tâpâbâk xbaneb chixjunileb li cuanqueb saß ruchichßochß.
11Atando á la vid su pollino, Y á la cepa el hijo de su asna, Lavó en el vino su vestido, Y en la sangre de uvas su manto:
11Lâat, Judá, kßaxal cuißchic tânabalokß lâ biomal lâat, joß ajcuiß reheb lâ cualal âcßajol. Xban aßan naru têbacß lê bûr saß junak xtônal li quißil kßên uvas xcßabaß. Têbacß ajcuiß li ral lê bûr saß lix tônal li uvas li kßaxal châbil. Xban nak numtajenak lê biomal, naru têpuchß lê tßicr saß li vino ut naru têpuchß lê rakß saß xyaßal li uvas.
12Sus ojos bermejos del vino, Y los dientes blancos de la leche.
12Lâat, Judá, lix nakß êru chanchan rilbal xcakil li vino. Ut li ruch êre sak sak chanchan xsakil li leche. Aßin ninye âcue xban nak sa textzacânk riqßuin li cßaßak re ru li tâêlk saß lê chßochß.
13Zabulón en puertos de mar habitará, Y será para puerto de navíos; Y su término hasta Sidón.
13Ut lâat, at Zabulón, lâat joß eb ajcuiß lâ cualal âcßajol texcuânk nachß chire li palau. Telajeßhilânk eb li nînki jucub chire li palau li cuânkex cuiß lâex. Li naßajej li texcuânk cuiß, aßan cuan saß xjayal li tenamit Sidón.
14Issachâr, asno huesudo Echado entre dos tercios:
14Lâat, Isacar, nacatinjuntakßêta riqßuin jun li bûr li kßaxal cau rib li nabuchla saß xnaßajeb li quetômk.
15Y vió que el descanso era bueno, Y que la tierra era deleitosa; Y bajó su hombro para llevar, Y sirvió en tributo.
15Li bûr nacuulac chiru li hilânc ut naxsicß li châbil naßajej re tâhilânk cuiß. Abanan naxqßue rib re nak târîka li cßaßak re ru chßaßaj rîkanquil. Joßcan ajcuiß lâat, usta tâcuânk lâ châbil naßaj, lâat joß eb ajcuiß lâ cualal âcßajol têqßue êrib chi trabajic chi cau joß eb li lokßbil môs.
16Dan juzgará á su pueblo, Como una de las tribus de Israel.
16Lâat, Dan, lâat tatrakok âtin saß xbêneb lâ cualal âcßajol ut tatcßamok be chiruheb saß xyânkeb laj Israel.
17Será Dan serpiente junto al camino, Cerasta junto á la senda, Que muerde los talones de los caballos, Y hace caer por detrás al cabalgador de ellos.
17Lâat, Dan, nacatinjuntakßêta riqßuin jun li cßantiß li naxmuk rib saß be. Li cßantiß aßan naxtiu li rok li cacuây re nak li cristian li cuan chirix tâtßanekß saß chßochß. Ninye chi joßcan âcue xban nak incßaß qßuiheb lâ cualal âcßajol teßcuânk. Abanan lâex têsicß chanru nak têcol êrib chiruheb li xicß nequeßiloc êre joß nak naxcol rib li cßantiß.
18Tu salud esperé, oh Jehová.
18Ut laj Jacob quixye re li Kâcuaß Dios: —At inDios, lâin yôquin châcuoybeninquil nak tatchâlk chincolbal, chan re li Dios.
19Gad, ejército lo acometerá; Mas él acometerá al fin.
19Ut laj Jacob quixye re laj Gad: —Lâat, Gad, joß eb ajcuiß lâ cualal âcßajol, cauhak êrib chiruheb li xicß teßilok êre ut incßaß textßanekß saß rukß eb aßan nak tateßxpleti. Aban lâat chic tâpleti eb aßan.
20El pan de Aser será grueso, Y él dará deleites al rey.
20Lâat, Aser, joß eb ajcuiß lâ cualal âcßajol, texcuânk saß li châbil chßochß. Ut kßaxal cuißchic nabalak lê tzacaêmk. Ut lâex texqßuehok xtzacaêmk li acuabej.
21Nephtalí, sierva dejada, Que dará dichos hermosos.
21Lâat, Neftalí, tatinjuntakßêta riqßuin junak li quej li yal narâlina rib saß qßuicheß. Ut cßajoß xchakßal ru li cocß ral. Lâat, joß eb ajcuiß lâ cualal âcßajol, mâcßaßak ra xîcß saß êyânk.
22Ramo fructífero José, Ramo fructífero junto á fuente, Cuyos vástagos se extienden sobre el muro.
22Ut lâat, José, tatinjuntakßêta riqßuin jun tôn li cheß li nacuan chire li haß. Ut li rukß nequelajeßxchapi rib saß xbên li tzßac li cuan chire li haß. Ut aßan cßajoß nak naûchin.
23Y causáronle amargura, Y asaeteáronle, Y aborreciéronle los archeros:
23Eb li xicß nequeßiloc âcue, tateßxcuti riqßuin lix tzimaj. Kßesnal cheß tateßxcut cuiß. Ut cßajoß li raylal tâcßul saß rukß eb li xicß nequeßiloc âcue.
24Mas su arco quedó en fortaleza, Y los brazos de sus manos se corroboraron Por las manos del Fuerte de Jacob, (De allí el pastor, y la piedra de Israel,)
24Ut tâcuy chak xcolbal âcuib saß rukß eb aßan. Li Kâcuaß Dios xqßuehoc xcacuilal âcuok âcuukß. Bantiox re li Kâcuaß Dios li naqßuehoc re lin metzßêu. Bantiox re li Kâcuaß Dios li na-iloc ke joß naxbânu junak laj ilol quetômk. Li Kâcuaß Dios, aßan joß jun sakônac ut mâ ani naru natßanoc re. Ut aßan naxqßue li kacuanquilal.
25Del Dios de tu padre, el cual te ayudará, Y del Omnipotente, el cual te bendecirá Con bendiciones de los cielos de arriba, Con bendiciones del abismo que está abajo, Con bendiciones del seno y de la matriz.
25Li Kâcuaß Dios, li ninlokßoni lâin, aßan tâtenkßânk âcue. Li Kâcuaß Dios li kßaxal nim xcuanquil, aßan tâosobtesînk âcue. Aßan tâqßuehok âcue chixjunil li usilal li nachal saß choxa, joß li hab ut li sakße. Aßan tâqßuehok âcue chixjunil li usilal li nacuan saß ruchichßochß, joß li haß li na-el saß chßochß. Aßan tixqßue chi qßuiânc nabaleb lâ cualal âcßajol.
26Las bendiciones de tu padre Fueron mayores que las bendiciones de mis progenitores: Hasta el término de los collados eternos Serán sobre la cabeza de José, Y sobre la mollera del Nazareo de sus hermanos.
26Kßaxal nim li usilal li yôquin chixtzßâmanquil chiru li Kâcuaß Dios chokß âcue lâat. Moco joß ta li queßxtzßâma chak chokß cue lin yucuaß camenak. Numtajenak cuißchic xqßuial li yôquin chixtzßâmanquil chokß âcue. Joß nak li tzûl incßaß nequeßosoß, joßcan ajcuiß nak incßaß tâosokß lâ cuosobtesinquil li yôquin chixtzßâmanquil chokß âcue. Lâat, José, chixjunil li usilal aßin tâcanâk saß âbên. Lâat li quisiqßueß âcuu saß xyânkeb lâ cuas.
27Benjamín, lobo arrebatador: A la mañana comerá la presa, Y á la tarde repartirá los despojos.
27Ut lâat, Benjamín, tatinjuntakßêta riqßuin li joskß aj xoj xban nak lâat joß eb lâ cualal âcßajol nabal li pletic têbânu riqßuineb li xicß teßilok êre. Ekßela texxic chi pletic ut ecuu têjeqßui li cßaßru têmakß chak chiruheb nak texpletik, chan laj Israel.
28Todos estos fueron las doce tribus de Israel: y esto fué lo que su padre les dijo, y bendíjolos; á cada uno por su bendición los bendijo.
28Aßaneb aßin li cablaju xtêpaleb li ralal xcßajol laj Israel. Tzßîbanbil arin li cßaßru queßyeheß reheb xban lix yucuaßeb nak quixtzßâma chiru li Kâcuaß Dios li rosobtesinquil li junjûnk. Jalan jalânk li rosobtesinquileb.
29Mandóles luego, y díjoles: Yo voy á ser reunido con mi pueblo: sepultadme con mis padres en la cueva que está en el campo de Ephrón el Hetheo;
29Joßcaßin quixye laj Jacob reheb: —Xcuulac xkßehil lin camic. Xic cue anakcuan. Aran tinêmuk saß li ochoch pec li mukbileb cuiß lin xeßtônil yucuaß. Li ochoch pec aßan cuan saß lix chßochß laj Efrón aj hitita.
30En la cueva que está en el campo de Macpela, que está delante de Mamre en la tierra de Canaán, la cual compró Abraham con el mismo campo de Ephrón el Hetheo, para heredad de sepultura.
30Li muklebâl aßan cuan saß li naßajej Macpela. Li naßajej aßan laj Abraham quilokßoc re junxil riqßuin laj Efrón laj hitita. Li naßajej aßan cuan xcuênt Canaán ut cuan saß xcaßyabâl Mamre.
31Allí sepultaron á Abraham y á Sara su mujer; allí sepultaron á Isaac y á Rebeca su mujer; allí también sepulté yo á Lea.
31Saß li naßajej aßan quimukeß laj Abraham joß ajcuiß lix Sara li rixakil. Aran ajcuiß quimukeß laj Isaac joß ajcuiß lix Rebeca li rixakil. Ut aran ajcuiß quinmuk lix Lea.
32La compra del campo y de la cueva que está en él, fué de los hijos de Heth.
32Li chßochß aßan joß ajcuiß li ochoch pec lokßbil riqßuineb laj hitita, chan laj Jacob.Nak laj Jacob quirakeß chixchakßrabinquileb li ralal, quixtaksi li rok chiru lix chßât, quixyocob rib ut quicam. Ut cô riqßuineb lix xeßtônil yucuaß li camenakeb.
33Y como acabó Jacob de dar órdenes á sus hijos, encogió sus pies en la cama, y espiró: y fué reunido con sus padres.
33Nak laj Jacob quirakeß chixchakßrabinquileb li ralal, quixtaksi li rok chiru lix chßât, quixyocob rib ut quicam. Ut cô riqßuineb lix xeßtônil yucuaß li camenakeb.