Spanish: Reina Valera (1909)

Kekchi

Luke

3

1Y EN el año quince del imperio de Tiberio César, siendo gobernador de Judea Poncio Pilato, y Herodes tetrarca de Galilea, y su hermano Felipe tetrarca de Iturea y de la provincia de Traconite, y Lisanias tetrarca de Abilinia,
1Yô o'laju chihab roquic chok' acuabej laj Tiberio César, nak cuânk laj Poncio Pilato chi taklânc sa' li tenamit Judea. Laj Herodes a'an cuânk chi taklânc sa' li tenamit Galilea. Ut laj Felipe li rîtz'in cuânk chi taklânc sa' li tenamit Iturea ut sa' li na'ajej Traconite, ut laj Lisanias cuânk chi taklânc sa' li tenamit Abilinia.
2Siendo sumos sacerdotes Anás y Caifás, vino palabra del Señor sobre Juan, hijo de Zacarías, en el desierto.
2Ut cuanqueb chok' xbênil aj tij laj Anás ut laj Caifás. Sa' eb li cutan a'an laj Juan li ralal laj Zacarías quiâtinâc xban li Dios nak cuan chak sa' li chaki ch'och'.
3Y él vino por toda la tierra al rededor del Jordán predicando el bautismo del arrepentimiento para la remisión de pecados;
3Laj Juan cô sa' li na'ajej cuan cui' li nima' Jordán ut qui-oc chixch'olobanquil lix yâlal chiruheb li tenamit li cuanqueb aran. Quixye reheb nak tento te'yot'ek' xch'ôl te'xjal xc'a'ux ut te'xc'ul li cubi ha' re nak li Dios tixcuy tixsach lix mâqueb.
4Como está escrito en el libro de las palabras del profeta Isaías que dice: Voz del que clama en el desierto: Aparejad el camino del Señor, Haced derechas sus sendas.
4Li profeta Isaías quiâtinac chirix laj Juan nak quixye chi jo'ca'in: A'an tâch'olobânk xyâlal chi cau xyâb xcux sa' li chaki ch'och' ut tixye: Yîbomak lê yu'am ut yo'on cuânkex chixc'ulbal li Kâcua' jo' nak neque'xyîb li be re xc'ulbal junak nim xcuanquil.
5Todo valle se henchirá, Y bajaráse todo monte y collado; Y los caminos torcidos serán enderezados, Y los caminos ásperos allanados;
5Te't'anek' li tzûl ut eb li coc' bol ut te'but'ek' eb li tak'a ruheb. Tâtîcobresîk li be re nak tîc ru tâcanâk.
6Y verá toda carne la salvación de Dios.
6Ut chixjunileb li cuanqueb sa' ruchich'och' te'ril ru laj Colonel li xtakla chak li Dios. (Isa. 40:3-5)
7Y decía á las gentes que salían para ser bautizadas de él: ­Oh generación de víboras, quién os enseñó á huir de la ira que vendrá?
7Quiril nak nabaleb li yôqueb chi cuulac yal re tâcubsîk xha'eb. Jo'can nak quixye reheb: -Lâex chanchanex li ral li c'ambolay. ¿Ani xyehoc êre nak târûk têcol êrib chiru lix josk'il li Dios li tâchâlk sa' êbên?
8Haced, pues, frutos dignos de arrepentimiento, y no comencéis á decir en vosotros mismos: Tenemos á Abraham por padre: porque os digo que puede Dios, aun de estas piedras, levantar hijos á Abraham.
8Chebânuhak ban li us re nak tâc'utûnk nak xyot'e' êch'ôl ut xejal êc'a'ux. Chanchanakex li che' châbil li ru naxq'ue. Mêc'oxla nak inc'a' têc'ul xjosk'il li Dios yal xban nak lâex li ralal xc'ajol laj Abraham. Lâin tinye êre nak li Dios târûk tixyo'obtesi li pec a'in chok' ralal xc'ajol laj Abraham.
9Y ya también el hacha está puesta á la raíz de los árboles: todo árbol pues que no hace buen fruto, es cortado, y echado en el fuego.
9Q'uehomak retal xban nak châlc re li rakba âtin sa' êbên jo' nak ac cauresinbil li mâl re xyoc'bal lix xe' li che'. Ut chixjunil li che' inc'a' châbil li ru naxq'ue, nayoc'man ut naq'ueman sa' xam, chan laj Juan.
10Y las gentes le preguntaban, diciendo: ¿Pues qué haremos?
10Ut eb li tenamit yôqueb chixpatz'bal re: -¿C'a'ru tento takabânu re nak inc'a' târakek' âtin sa' kabên? chanqueb.
11Y respondiendo, les dijo: El que tiene dos túnicas, dé al que no tiene; y el que tiene qué comer, haga lo mismo.
11Quichak'oc laj Juan ut quixye reheb: -Li ani cuan cuibak sumal rak' chixq'uehak jun sumalak re li mâc'a' re. Ut li ani cuan xtzacaêmk, chixq'uehak re li mâc'a' re, chan.
12Y vinieron también publicanos para ser bautizados, y le dijeron: Maestro, ¿qué haremos?
12Cuanqueb ajcui' aj titz'ol toj que'chal re te'cubsîk xha' xban laj Juan ut que'xye re: -¿C'a'ru takabânu lâo? chanqueb.
13Y él les dijo: No exijáis más de lo que os está ordenado.
13Ut a'an quixye reheb: -Mêpatz' xbên li toj li ac yebil reheb nak te'xq'ue, chan.
14Y le preguntaron también los soldados, diciendo: Y nosotros, ¿qué haremos? Y les dice: No hagáis extorsión á nadie, ni calumniéis; y contentaos con vuestras pagas.
14Ut cuanqueb ajcui' soldado que'patz'oc ut que'xye re: -Ut lâo, ¿c'a'ru takabânu? chanqueb. Quixye reheb: -Mâ ani têmak' c'a'ru re ut mâ ani têk'aba chi mâc'a' rajbal. Chic'ojlâk ban êch'ôl riq'uin li jo' q'uial nequextoje' cui', chan.
15Y estando el pueblo esperando, y pensando todos de Juan en sus corazones, si él fuese el Cristo,
15Chixjunileb li tenamit yôqueb chixc'oxlanquil ut que'xye sa' xch'ôleb: -¿Ma mâcua' ta cui' a'an li Cristo, laj Colonel li yôco chiroybeninquil? chanqueb.
16Respondió Juan, diciendo á todos: Yo, á la verdad, os bautizo en agua; mas viene quien es más poderoso que yo, de quien no soy digno de desatar la correa de sus zapatos: él os bautizará en Espíritu Santo y fuego;
16Laj Juan quichak'oc ut quixye reheb chixjunileb: -Yâl nak lâin nincubsin ha' riq'uin ha'. Abanan châlc re li k'axal nim xcuanquil. Xban nak k'axal nim xcuanquil chicuu lâin, moco inc'ulub ta nak tinhit xc'âmal lix xâb. A'an tixcubsi êha' riq'uin li Santil Musik'ej ut riq'uin xam.
17Cuyo bieldo está en su mano, y limpiará su era, y juntará el trigo en su alfolí, y la paja quemará en fuego que nunca se apagará.
17A'an chanchan jun aj acuinel ac cuan chak xc'anjelebâl sa' ruk'. Târapu chi us li ru li trigo ut tixxoc lix trigo sa' lix c'ûlebâl ut li rix tixc'at sa' li xam. Jo'can ajcui' nak li Dios târisiheb li inc'a' neque'pâban sa' xyânkeb li ralal xc'ajol ut tixtaklaheb sa' li xam li inc'a' nachup. Li ralal xc'ajol tâcuânk xyu'ameb chi junelic, chan laj Juan.
18Y amonestando, otras muchas cosas también anunciaba al pueblo.
18Jo'can nak yô chixch'olobanquil xna'lebeb li tenamit. Naxsic' chanru nak naxch'olob chi tz'akal li châbil esilal chiruheb.
19Entonces Herodes el tetrarca, siendo reprendido por él á causa de Herodías, mujer de Felipe su hermano, y de todas las maldades que había hecho Herodes,
19Ut laj Herodes, li nataklan sa' li tenamit Galilea, quik'use' chi cau xban laj Juan xban nak quixc'am chok' rixakil lix Herodías, li rixakil laj Felipe li rîtz'in. Ut quik'use' ajcui' riq'uin chixjunil li mâusilal naxbânu.
20Añadió también esto sobre todo, que encerró á Juan en la cárcel.
20Ut k'axal cui'chic numtajenak li mâusilal quixbânu nak quixq'ue sa' tz'alam laj Juan.
21Y aconteció que, como todo el pueblo se bautizaba, también Jesús fué bautizado; y orando, el cielo se abrió,
21Sa' jun li cutan nak toj mâji' quiq'uehe' sa' tz'alam laj Juan, yô chixcubsinquil xha'eb nabal li tenamit, ut quixcubsi ajcui' xha' li Jesús. Ut nak yô chi tijoc li Jesús, quiril nak quiteli li choxa chiru.
22Y descendió el Espíritu Santo sobre él en forma corporal, como paloma, y fué hecha una voz del cielo que decía: Tú eres mi Hijo amado, en ti me he complacido.
22Li Santil Musik'ej chanchan jun li paloma nak yô chak chi cubec sa' xbên li Jesús ut qui-abîc xyâb xcux li Dios toj sa' choxa nak quixye: -Lâat li cualal rarôcat inban. Nasaho' inch'ôl âcuiq'uin, chan.
23Y el mismo Jesús comenzaba á ser como de treinta años, hijo de José, como se creía; que fué hijo de Elí,
23Ac cuan tana lajêb xca'c'âl chihab re li Jesús nak quixtiquib lix c'anjel. Chiruheb chixjunileb, li Jesús a'an ralal laj José, li ralal laj Elí.
24Que fué de Mathat, que fué de Leví, que fué Melchî, que fué de Janna, que fué de José,
24Ut laj Elí, a'an li ralal laj Matat. Laj Matat, a'an li ralal laj Leví. Ut laj Leví, a'an li ralal laj Melqui. Ut laj Melqui, a'an li ralal laj Jana. Ut laj Jana, a'an li ralal laj José.
25Que fué de Mattathías, que fué de Amós, que fué de Nahum, que fué de Esli,
25Laj José, a'an li ralal laj Matatías. Ut laj Matatías, a'an li ralal laj Amós. Ut laj Amós, a'an li ralal laj Nahum. Ut laj Nahum, a'an li ralal laj Esli. Ut laj Esli, a'an li ralal laj Nagai.
26Que fué de Naggai, que fué de Maat, que fué de Matthathías, que fué de Semei, que fué de José, que fué de Judá,
26Ut laj Nagai, a'an li ralal laj Maat. Ut laj Maat, a'an li ralal laj Matatías. Ut laj Matatías, a'an li ralal laj Simei. Ut laj Simei, a'an li ralal laj José. Ut laj José, a'an li ralal laj Judá.
27Que fué de Joanna, que fué de Rhesa, que fué de Zorobabel, que fué de Salathiel,
27Laj Judá, a'an li ralal laj Joana. Ut laj Joana, a'an li ralal laj Resa. Ut laj Resa, a'an li ralal laj Zorobabel. Ut laj Zorobabel, a'an li ralal laj Salatiel. Ut laj Salatiel, a'an li ralal laj Neri.
28Que fué de Neri, que fué de Melchî, que fué de Abdi, que fué de Cosam, que fué de Elmodam, que fué de Er,
28Ut laj Neri, a'an li ralal laj Melqui. Ut laj Melqui, a'an li ralal laj Adi. Ut laj Adi, a'an li ralal laj Cosam. Ut laj Cosam, a'an li ralal laj Elmodam. Ut laj Elmodam, a'an li ralal laj Er.
29Que fué de Josué, que fué de Eliezer, que fué de Joreim, que fué de Mathat,
29Ut laj Er, a'an li ralal laj Josué. Ut laj Josué, a'an li ralal laj Eliezer. Ut laj Eliezer, a'an li ralal laj Jorim. Ut laj Jorim, a'an li ralal laj Matat.
30Que fué de Leví, que fué de Simeón, que fué de Judá, que fué de José, que fué de Jonán, que fué de Eliachîm,
30Ut laj Matat, a'an li ralal laj Leví. Ut laj Leví, a'an li ralal laj Simeón. Ut laj Simeón, a'an li ralal laj Judá. Ut laj Judá, a'an li ralal laj José. Ut laj José, a'an li ralal laj Jonán. Ut laj Jonán, a'an li ralal laj Eliaquim.
31Que fué de Melea, que fué de Mainán, que fué de Mattatha, que fué de Nathán,
31Ut laj Eliaquim, a'an li ralal laj Melea. Ut laj Melea, a'an li ralal laj Mainán. Ut laj Mainán, a'an li ralal laj Matata. Ut laj Matata, a'an li ralal laj Natán.
32Que fué de David, que fué de Jessé, que fué de Obed, que fué de Booz, que fué de Salmón, que fué de Naassón,
32Ut laj Natán, a'an li ralal laj David. Ut laj David, a'an li ralal laj Isaí. Ut laj Isaí, a'an li ralal laj Obed. Ut laj Obed, a'an li ralal laj Booz. Ut laj Booz, a'an li ralal laj Salmón. Ut laj Salmón, a'an li ralal laj Naasón.
33Que fué de Aminadab, que fué de Aram, que fué de Esrom, que fué de Phares,
33Ut laj Naasón, a'an li ralal laj Aminadab. Ut laj Aminadab, a'an li ralal laj Aram. Ut laj Aram, a'an li ralal laj Esrom. Ut laj Esrom, a'an li ralal laj Fares. Ut laj Fares, a'an li ralal laj Judá.
34Que fué de Judá, que fué de Jacob, que fué de Isaac, que fué de Abraham, que fué de Thara, que fué de Nachôr,
34Ut laj Judá, a'an li ralal laj Jacob. Ut laj Jacob, a'an li ralal laj Isaac. Ut laj Isaac, a'an li ralal laj Abraham. Ut laj Abraham, a'an li ralal laj Taré. Ut laj Taré, a'an li ralal laj Nacor.
35Que fué de Saruch, que fué de Ragau, que fué de Phalec, que fué de Heber,
35Ut laj Nacor, a'an li ralal laj Serug. Ut laj Serug, a'an li ralal laj Ragau. Ut laj Ragau, a'an li ralal laj Peleg. Ut laj Peleg, a'an li ralal laj Heber. Ut laj Heber, a'an li ralal laj Sala.
36Que fué de Sala, que fué de Cainán, Arphaxad, que fué de Sem, que fué de Noé, que fué de Lamech,
36Ut laj Sala, a'an li ralal laj Cainán. Ut laj Cainán, a'an li ralal laj Arfaxad. Ut laj Arfaxad, a'an li ralal laj Sem. Ut laj Sem, a'an li ralal laj Noé. Ut laj Noé, a'an li ralal laj Lamec.
37Que fué de Mathusala, que fué de Enoch, que fué de Jared, que fué de Maleleel,
37Ut laj Lamec, a'an li ralal laj Matusalén. Ut laj Matusalén, a'an li ralal laj Enoc. Ut laj Enoc, a'an li ralal laj Jared. Ut laj Jared, a'an li ralal laj Mahalaleel. Ut laj Mahalaleel, a'an li ralal laj Cainán.Ut laj Cainán, a'an li ralal laj Enós. Ut laj Enós, a'an li ralal laj Set. Ut laj Set, a'an li ralal laj Adán. Ut laj Adán, a'an li ralal li Dios.
38Que fué de Cainán, que fué de Enós, que fué de Seth, que fué de Adam, que fué de Dios.
38Ut laj Cainán, a'an li ralal laj Enós. Ut laj Enós, a'an li ralal laj Set. Ut laj Set, a'an li ralal laj Adán. Ut laj Adán, a'an li ralal li Dios.