1Y HUBO hambre en la tierra, además de la primera hambre que fué en los días de Abraham: y fuése Isaac á Abimelech rey de los Filisteos, en Gerar.
1Huan, huai gamah, Abraham damlaia kial ke masapen chih louh, kial a hong ke nawna. Huchiin, Isaak bel Philistinte kumpipa Abimelek kiangah Gerar khua ah a vahoh suka.
2Y apareciósele Jehová, y díjole: No desciendas á Egipto: habita en la tierra que yo te diré;
2Huan, Toupa a kiangah a hong kilaka, Aigupta gamah hohsuk ken; kon gam hilh dingah om in.
3Habita en esta tierra, y seré contigo, y te bendeciré; porque á ti y á tu simiente daré todas estas tierras, y confirmaré el juramento que juré á Abraham tu padre:
3Hiai gamah om tadih inla huchiin na kiangah ka om dinga, honvualjawl ding ka hi; hiai gam tengteng na kiangah leh na suante kiangah pia in, na pa Abraham kianga ka kichiamna ka hihkip ding hi;
4Y multiplicaré tu simiente como las estrellas del cielo, y daré á tu simiente todas estas tierras; y todas las gentes de la tierra serán benditas en tu simiente.
4Huan, van a aksi zahin na suante ka pungsak dinga, hiai gam tengteng na suante kiangah ka pe lai ding; huan, na suan ah khovela chi chih a hong navak ding uh;
5Por cuanto oyó Abraham mi voz, y guardó mi precepto, mis mandamientos, mis estatutos y mis leyes.
5Abrahamin ka thu a manga, ka thuhilhte Ka thupiakte, ka thusehte, ka dante leng a zuih bangin, achia.
6Habitó, pues, Isaac en Gerar.
6Huchiin, Isaak Gerar khuaah tenna a bawlta:
7Y los hombres de aquel lugar le preguntaron acerca de su mujer; y él respondió: Es mi hermana; porque tuvo miedo de decir: Es mi mujer; que tal vez, dijo, los hombres del lugar me matarían por causa de Rebeca; porque era de hermoso aspecto.
7Huan, huai khua a miten a ji tungtang a dong ua; huan aman, kasanggamnu ahi, achia: a mel a hoih jiakin, hiai khua a miten Rebek jiakin a honthat kha ding uh, chiin, ka ji ahi, chi ngam lou hi.
8Y sucedió que, después que él estuvo allí muchos días, Abimelech, rey de los Filisteos, mirando por una ventana, vió á Isaac que jugaba con Rebeca su mujer.
8Huan, hichi ahia, huailaia sawtpi a om nungin, Philistinte kumpipa Abimelek tohleta kipanin a ena, huan, ngaiin, Isaakin a ji Rebeka a thoh lai a muta hi.
9Y llamó Abimelech á Isaac, y dijo: He aquí ella es de cierto tu mujer: ¿cómo, pues, dijiste: Es mi hermana? E Isaac le respondió: Porque dije: Quizá moriré por causa de ella.
9Huchiin, Abimelekin Isaak a sama, ngaiin, na ji a hina hi: bangdia, ka sanggamnu ahi, chi maimah na hia? achia. Huan, Isaakin a kiangah, Amah jiakin ka si kha ding, ka chih jiak ahi, achia.
10Y Abimelech dijo: ¿Por qué nos has hecho esto? Por poco hubiera dormido alguno del pueblo con tu mujer, y hubieras traído sobre nosotros el pecado.
10Huan, Abimelekin, Ka tung ua na thilhih bangchidan ahia? mite laka mi kuapeuh in na ji luppih kha thei uh a kei maw, huchiin, ka tunguah siamlouhna na hontungsak ahi ding hi, achia.
11Entonces Abimelech mandó á todo el pueblo, diciendo: El que tocare á este hombre ó á su mujer, de cierto morirá.
11Huan, Abimelek mahin, Kuapeuh hiai mi hiam, a ji hiam, khoih hihlup ngeingei ding ahi, chiin mi tengteng thu a pia hi.
12Y sembró Isaac en aquella tierra, y halló aquel año ciento por uno: y bendíjole Jehová.
12Huan, Isaak huai gamah buh a ching sama, huai kumin amun ja a neia: Toupan lah a vualjawla,
13Y el varón se engrandeció, y fué adelantando y engrandeciéndose, hasta hacerse muy poderoso:
13Huchiin amah a hong thupi mahmaha, nakpitaka mi thupi hongsuak hialin a honglian huaihuai hi:
14Y tuvo hato de ovejas, y hato de vacas, y grande apero; y los Filisteos le tuvieron envidia.
14Belam honte leh, bawnghonte a neia, inkuan leng tampi a nei hi: huchiin Philistinten a haja uh.
15Y todos los pozos que habían abierto, los criados de Abraham su padre en sus días, los Filisteos los habían cegado y llenado de tierra.
15Huan, a pa Abraham damlaia, a pa sikhaten tuileh a toh tengteng uh Philistinten ahudim ua, leiin a hihdim vekta uhi
16Y dijo Abimelech á Isaac: Apártate de nosotros, porque mucho más poderoso que nosotros te has hecho.
16Huan, Abimelekin, Isaak kiangah, ka kiang ua kipanin pai mangin, kou sangin lah na hatzo ngala, a chi hi.
17E Isaac se fué de allí; y asentó sus tiendas en el valle de Gerar, y habitó allí.
17Huchiin, Isaak huaia kipanin a pawta, Gerar guamah a puanin a kaia, huailaiah a tengta.
18Y volvió á abrir Isaac los pozos de agua que habían abierto en los días de Abraham su padre, y que los Filisteos habían cegado, muerto Abraham; y llamólos por los nombres que su padre los había llamado.
18Huan, Isaakin apa Abraham damlaia a tuileh tohte uh a tou nawna; Abraham sih nungin Philistinten la a nahudim vek ngal ua: huan, a pan a min a nasak bangbangin a min a sa chiat hi.
19Y los siervos de Isaac cavaron en el valle, y hallaron allí un pozo de aguas vivas.
19Huan, Isaak sikhaten guamah a tou ua, huailaiah tuileh naknei a mu uhi.
20Y los pastores de Gerar riñeron con los pastores de Isaac, diciendo: El agua es nuestra: por eso llamó el nombre del pozo Esek, porque habían altercado con él.
20Huchiin, Gerar khuaa ganputen, Kou tui ahi, chiin, Isaak ganpute toh a kisel uh: huchiin amah toh a kisel jiak un tuileh min din Esek a sata hi.
21Y abrieron otro pozo, y también riñeron sobre él: y llamó su nombre Sitnah.
21Huan, tuileh dang a tou nawn ua; huai leng tuh tumin a kisel nawn ua; huchiin a min din Sitna a sa nawn hi.
22Y apartóse de allí, y abrió otro pozo, y no riñeron sobre él: y llamó su nombre Rehoboth, y dijo: Porque ahora nos ha hecho ensanchar Jehová y fructificaremos en la tierra.
22Huailaia kipanin a kisuana, tuileh dang a tou nawna; huaijaw tuh tumin a kiselta kei uh: huchiin, tun Toupan mun lianpi a honbawlsak ta a, hiai gamah chi tampi i suangta ding hi, chiin, a min din Rehoboth a sa hi.
23Y de allí subió á Beer-seba.
23Huan, huai akipanin Beer-sebaah a hohtou a.
24Y apareciósele Jehová aquella noche, y dijo: Yo soy el Dios de Abraham tu padre: no temas, que yo soy contigo, y yo te bendeciré, y multiplicaré tu simiente por amor de Abraham mi siervo.
24Huai jan mahin Toupa a kiangah a hong kilak a, Kei na pa Abraham Pathian ka hi: lau ken, na kiangah ka om hi, kon vualjawl ding a, ka sikha Abraham jiakin na suante pungsak ding ka hi, achia.
25Y edificó allí un altar, é invocó el nombre de Jehová, y tendió allí su tienda: y abrieron allí los siervos de Isaac un pozo.
25Huchiin, huailaiah maitam a doh a, Toupa min a loua, huailaiah a puanin leng a kai hi: huan, Isaak sikhaten huailaiah tuileh a tou nawn uh.
26Y Abimelech vino á él desde Gerar, y Ahuzzath, amigo suyo, y Phicol, capitán de su ejército.
26Huan, Gerar khau akipanin Abimelek a lawm Ahuzaath toh, sepaih pawl heutu Phikol toh, a kiangah a hoh ua.
27Y díjoles Isaac: ¿Por qué venís á mí, pues que me habéis aborrecido, y me echasteis de entre vosotros?
27Huan, Isaakin, a kiangah, Non ngai kei ua, na kiangua kipanin non pai mang sak ngal ua, bangchidan in ahia ka kianga na hong uh? A chia.
28Y ellos respondieron: Hemos visto que Jehová es contigo; y dijimos: Haya ahora juramento entre nosotros, entre nosotros y ti, y haremos alianza contigo:
28Huan, amau, Toupa na kiangah a om chih chiantakin ka thei ua, huchiin I kikal uah, kou leh nangmah kal ngei ah, thu I khung ding;
29Que no nos hagas mal, como nosotros no te hemos tocado, y como solamente te hemos hecho bien, y te enviamos en paz: tú ahora, bendito de Jehová.
29Na jakdah ka hih ngeilouh bang ua, thil hoih kia loungal na tung himhim a ka hih louh ua, hoih taka ka honpai mangsak bang un, kou leng ka siatna dingin; tuin nang jaw Toupa vualjawl na hita hi, a chi ua.
30Entonces él les hizo banquete, y comieron y bebieron.
30Huan, aman amau adingin ankuang a luisak a, huchiin a ne ua a dawn uhi.
31Y se levantaron de madrugada, y juraron el uno al otro; é Isaac los despidió, y ellos se partieron de él en paz.
31Huan, jingsangin beltakin a thou ua, a kichiam tuah ua: huan, Isaakin amau a paisaka, huchiin a kianga kipanin hoihtakin a pawtta uh.
32Y en aquel día sucedió que vinieron los criados de Isaac, y diéronle nuevas acerca del pozo que habían abierto, y le dijeron: Agua hemos hallado.
32Huan, hichi ahia, huai ni mahin Isaak sikhate a hong ua, tuileh toh thu a honghilh ua, a kiangah, Tui ka muta uh, a chi uh.
33Y llamólo Seba: por cuya causa el nombre de aquella ciudad es Beer-seba hasta este día.
33Huchiin, huai tuileh Seba a chi uh: Huaijiakin huai tuileh Seba a chi uh: Huaijiakin huai kho min tutanin Beer-seba ahi laia hi.
34Y cuando Esaú fué de cuarenta años, tomó por mujer á Judith hija de Beeri Hetheo, y á Basemat hija de Elón Hetheo:
34Huan, Esau kum sawm li a upa a hihin, Hit mi Beeri tanu Judith leh, Hit mi Elon tanu Basemath ji in a neia:Huaite Isaak leh Rebeka lungtang hih gentheite ahi uh.
35Y fueron amargura de espíritu á Isaac y á Rebeca.
35Huaite Isaak leh Rebeka lungtang hih gentheite ahi uh.