Spanish: Reina Valera (1909)

Paite

Matthew

12

1EN aquel tiempo iba Jesús por los sembrados en sábado; y sus discípulos tenían hambre, y comenzaron á coger espigas, y á comer.
1Huchihlaiin, Jesun tuh Khawlniin buhlei khawng kanin a paia; a nungjuite tuh a gil uh a kiala, buhvui khawng a khiak ua, a neta uh.
2Y viéndolo los Fariseos, le dijeron: He aquí tus discípulos hacen lo que no es lícito hacer es sábado.
2Huan, Pharisaiten a muh un, a kiangah, En dih, na nungjuiten Khawlniin hih sianglou a hih uh, a chi ua.
3Y él les dijo: ¿No habéis leído qué hizo David, teniendo él hambre y los que con él estaban:
3Aman bel a kiang uah, Davidin a gilkial laia a lawmte toh a thil hih uh na sim kei ua hia?
4Cómo entró en la casa de Dios, y comió los panes de la proposición, que no le era lícito comer, ni á los que estaban con él, sino á solos los sacerdotes¿
4Huchia Pathian in a a lut a, amah leh a lawmten nek sianglouh, siampute kia nek siang tanghou koih a nek thu uh?
5O ¿no habéis leído en la ley, que los sábados en el templo los sacerdotes profanan el sábado, y son sin culpa?
5Ahihkeileh, Khawlniin Pathian biakina siampu omten Khawlni a hihthang ua leng siamtanin a om jel uh chih dan thu ah na simkei ua hia?
6Pues os digo que uno mayor que el templo está aquí.
6Abang abang hileh, Pathian biakin sanga thupijaw hiai ah a om chih ka honhilh ahi.
7Mas si supieseis qué es: Misericordia quiero y no sacrificio, no condenarías á los inocentes:
7Himahleh, Kithoihna deih louin, zahngaihna ka deih, chih, a omdan na natheita hi le uchin, mi siamtangte tuh siam louh tangsak lou ding hive uchin.
8Porque Señor es del sábado el Hijo del hombre.
8Mihing Tapa jaw Khawlni Toupa ahi ngala, a chi a.
9Y partiéndose de allí, vino á la sinagoga de ellos.
9Huan, huaia kipanin a paia, a kikhopna in uah a valuta.
10Y he aquí había allí uno que tenía una mano seca: y le preguntaron, diciendo: ¿Es lícito curar en sábado? por acusarle.
10Huan, ngaidih, mi khat khut jaw a na oma, Huan a hek theihna ding un. Khawlnia hihdam a siang hia? chiin Jesu a dong ua.
11Y él les dijo: ¿Qué hombre habrá de vosotros, que tenga una oveja, y si cayere ésta en una fosa en sábado, no le eche mano, y la levante?
11Huan, aman tuh a kiangah uah, Noute lakah kuapeuhin belam khat nei unla, huai tuh Khawlniin kokhuk ah keta leh, kua ahia lena kaikhe lou ding?
12Pues ¿cuánto más vale un hombre que una oveja? Así que, lícito es en los sábados hacer bien.
12Belam khat sangin mihing khat tuh bangchi lela manpha jaw ahia? Huaijiakin Khawlniin hihhoih a siang hi, a chi a.
13Entonces dijo á aquel hombre: Extiende tu mano. Y él la extendió, y fué restituída sana como la otra.
13Huaitakin, huai mi kiangah tuh, Na khut zanin, a chi a. Huchiin, a zana, alangkhat bangin a dam siangta.
14Y salidos los Fariseos, consultaron contra él para destruirle.
14Huchiin Pharisaite tuh a pawt ua, amah a hihlup theihna dan ding uh ngaihtuahin a kihou ua.
15Mas sabiendo lo Jesús, se apartó de allí: y le siguieron muchas gentes, y sanaba á todos.
15Himahleh, Jesun huai a theihin huaia kipanin a kihemmangta. Huan, mitampiin amah a jui ua.
16Y él les encargaba eficazmente que no le descubriesen:
16a nahihdam vek a, a tanchin than het louh ding a kiang uah a chi a.
17Para que se cumpliese lo que estaba dicho por el profeta Isaías, que dijo:
17Jawlnei Isaiin,
18He aquí mi siervo, al cual he escogido; Mi Amado, en el cual se agrada mi alma: Pondré mi Espíritu sobre él Y á los Gentiles anunciará juicio.
18En dih, ka sikha ka tel, ka deih tak ka lungsimin a pahtak mahmah, a tungah ka Kha ka koih dia, huchiin, Jentelte kiang ah dika vaihawmna thu a gen ding.
19No contenderá, ni voceará: Ni nadie oirá en las calles su voz.
19A sel keidinga, a kikou sam keidinga, kongzing khawng ah leng kuamahin a aw a za sam kei ding uh.
20La caña cascada no quebrará, Y el pábilo que humea no apagará, Hasta que saque á victoria el juicio.
20Dika-vaihawmna a vualzohsak mateng sialluang gawp a hihtan khe kei dinga, thaumei kuang liakliak a hihmit sam kei ding.
21Y en su nombre esperarán los Gentiles.
21Amah min ah Jentelten lametna a nga ding uh, chia a gen a hongtun theihna dingin.
22Entonces fué traído á él un endemoniado, ciego y mudo, y le sanó; de tal manera, que el ciego y mudo hablaba y veía.
22Huchihlaiin dawi mat mittaw pautheilou khat a kiangah a honpi ua; huan, aman a na hihdama, huchiin, pautheilou tuh hongpau theiin, a honmu thei ta a.
23Y todas las gentes estaban atónitas, y decían: ¿Será éste aquel Hijo de David?
23Huan, mipi tengtengin lamdang a sa mahmah ua, Hiai mipa David Tapa hilou ahi maw? a chi ua.
24Mas los Fariseos, oyéndolo, decían: Este no echa fuera los demonios, sino por Beelzebub, príncipe de los demonios.
24Himahleh, Pharisaiten huai a jak phet un, Hiai min dawi lal Beezibul jiaklou in dawite a delhkhe kei ding, a chi ua.
25Y Jesús, como sabía los pensamientos de ellos, les dijo: Todo reino dividido contra sí mismo, es desolado; y toda ciudad ó casa dividida contra sí misma, no permanecerá.
25Huan, Jesun a ngaihtuahte uh a natheia, a kiang uah, Koi gam leng amah kidoua mangthang nak; koi khua leng, hiam, koi inkuan khat leng amah kidou tuh, a ding khosuak kei ding.
26Y si Satanás echa fuera á Satanás, contra sí mismo está dividido; ¿cómo, pues, permanecerá su reino?
26Huan, Setanin Setan mah a delhkhiakin amah kidou hi ding hi a; a gam tuh bangchin a ding dia le?
27Y si yo por Beelzebub echo fuera los demonios, ¿vuestros hijos por quién los echan? Por tanto, ellos serán vuestros jueces.
27Huan, kei Beelzibul jiaka dawite delhkhia ka na hih leh, na tate un kua jiakin ahia leh a delhkhiak uh? Huaijiakin amaute tuh noute tunga thukhenmite ahi ding uh.
28Y si por espíritu de Dios yo echo fuera los demonios, ciertamente ha llegado á vosotros el reino de Dios.
28A hihhangin, kei Pathian Kha jiaka dawite delhkhia ka na hih leh, Pathian gam na kiang uah hongtungta ahi ding.
29Porque, ¿cómo puede alguno entrar en la casa del valiente, y saquear sus alhajas, si primero no prendiere al valiente? y entonces saqueará su casa.
29Huchi a hih keingalin, min mi hat tuh a gak masak phot kei leh bangchin ahia mi hat ina a lut dia a sum a laksak theih ding? huai nungin tuh a in tuh a lohsak mai ding ahi.
30El que no es conmigo, contra mí es; y el que conmigo no recoge, derrama.
30Kuapeuh ka lama pang lou tuh, hon dou ahi; kuapeuh honlak khawm pih lou tuh, a hihjak ahi.
31Por tanto os digo: Todo pecado y blasfemia será perdonado á los hombres: mas la blasfemia contra el Espíritu no será perdonada á los hombres.
31Huai jiakin ka honhilh ahi, mi a khelhna chiteng uah leh Pathian a gensiatna chiteng ua ngaihdam a hin dinguh: Kha hilhial gensiatna tuh ngaihdamsak ahi kei ding.
32Y cualquiera que hablare contra el Hijo del hombre, le será perdonado: mas cualquiera que hablare contra el Espíritu Santo, no le será perdonado, ni en este siglo, ni en el venidero.
32Huan, kuapeuh Mihing Tapa kalh tuh a kalhna uh ngaihdamsak ahi ding: kuapeuh Kha Siangthou hilhial kalh jaw huai a kalhna uh, tu damsung in leng, hun hongtung ding ah leng, ngaihdamsak a hikei ding.
33O haced el árbol bueno, y su fruto bueno, ó haced el árbol corrompido, y su fruto dañado; porque por el fruto es conocido el árbol.
33Sing tuh a hoih, a gah leng a hoih, na chih kei ngal uleh, sing tuh a sia, a gah leng a sia, chi vanglak un: sing tuh a gaha a kitheih ngal jiakin,
34Generación de víboras, ¿cómo podéis hablar bien, siendo malos? porque de la abundancia del corazón habla la boca.
34Gul suante aw, now gilou napiin bangchin ahia thu hoih na gan thieh ding uh? Lungtang a dim val tuh kamin a gen jel ahi.
35El hombre bueno del buen tesoro del corazón saca buenas cosas: y el hombre malo del mal tesoro saca malas cosas.
35Mi hoihin a goubawm hoih a kipan thil hoihte a honla khia a, mi gilou in a gou bawn hoihlou akipan thil hoihlou a honlakhe jel.
36Mas yo os digo, que toda palabra ociosa que hablaren los hombres, de ella darán cuenta en el día del juicio;
36Huan, ka honhilh ahi. Miten thu gina lou a gen peuh mah uh, huai thu tanchin tuh vaihawm ni chiah a gen ding uh.
37Porque por tus palabras serás justificado, y por tus palabras serás condenado.
37Na thuin siam a hontangsak dia, na thu mahin siam louh a hontangsak ding hi, a chi a.
38Entonces respondiendo algunos de los escribas y de los Fariseos, diciendo: Maestro, deseamos ver de ti señal.
38Huailaiin laigelhmite leh Pharisaite laka mi kuate hiamin amah a houpih ua, a kiangah. Heutupa, na kiang akipan chiamtehna muh ka ut uh a chi ua.
39Y él respondió, y les dijo: La generación mala y adulterina demanda señal; mas señal no le será dada, sino la señal de Jonás profeta.
39Aman tuh a kianguah. Khangthak gilou tak leh angkawnhat takten chiamtehna a zong ua, himahleh, jawlnei Jona chiamtehna loungal tuh a kiang uah chiamtehna himhim piak ahi kei ding.
40Porque como estuvo Jonás en el vientre de la ballena tres días y tres noches, así estará el Hijo del hombre en el corazón de la tierra tres días y tres noches.
40Jona ni thum leh jan thum ngapi gilsunga a om bangin. Mihing Tapa ni thum leh jan thum lei gil sungah a om sam ding.
41Los hombres de Nínive se levantarán en el juicio con esta generación, y la condenarán; porque ellos se arrepintieron á la predicación de Jonás; y he aquí más que Jonás en este lugar.
41Ninevi khuaa mite tuh thukhen ni chiangin tulai khangthakte kiangah a ding sam dingua, siam louh a tangsak ding uh. Jona thu gen jiakin a kisik ngal ua: ngai dih ua. Jona sanga thupijaw hiai ah a om.
42La reina del Austro se levantará en el juicio con esta generación, y la condenará; porque vino de los fines de la tierra para oir la sabiduría de Salomón: y he aquí más que Salomón en este lugar.
42Sim lam kumpinu tuh thukhen ni chiangin tulai khangthakte kiangah a thou sam ding, siam louh a tangsak ding, Solomon pilna ngaikhe dingin bawn kawlmonga kipan a hongpai ngalin bawn kawlmonga kipan a hingpai ngala; ngai dih ua, Solomon sanga thupijaw hiaiah a om hi.
43Cuando el espíritu inmundo ha salido del hombre, anda por lugares secos, buscando reposo, y no lo halla.
43Huan, dawi nin mi sunga kipan a pawtin, khawlna zongin tui om louhna mun bangah a vak vak a, a mu ngal kei a.
44Entonces dice: Me volvere á mi casa de donde salí: y cuando viene, la halla desocupada, barrida y adornada.
44Huan, Ka pawtna in mahah ka kiknawn mai ding, a chi a: huan, a vatun leh, a vuaka, zep hoih sain a va mu a.
45Entonces va, y toma consigo otros siete espíritus peores que él, y entrados, moran allí; y son peores las cosas; últimas del tal hombre que las primeras: así también acontecerá á esta generación mala.
45Huai takin a vapaia, amah sanga gilou jaw dawi dang sagih a honpi a, huaiah a lut ua, a tengta ua: huai mihing omdan nanung tuh a masa sangin a honghoih kei zo nak ahi. Tuamah bangin, tulai kangthak giloutakte tunga a hongom ding, chiin a dawnga.
46Y estando él aún hablando á las gentes, he aquí su madre y sus hermanos estaban fuera, que le querían hablar.
46Mipite kianga thu a gen laiin ngai dih, a nu leh a unaute tuh amah houpih tumin, inpua ah a ding ua.
47Y le dijo uno: He aquí tu madre y tus hermanos están fuera, que te quieren hablar.
47Huan, mi khatin a kiangah. Ngaidih. na ni leh na unaute nang hohhoupih tumin inpua ah a ding nilouh uh, a chi a.
48Y respondiendo él al que le decía esto, dijo: ¿Quién es mi madre y quiénes son mis hermanos?
48Aman tuh a hilhpa kiangah. Ka nu kua ahia? Ka unaute leng kuate ahia ua? chiin a dawnga.
49Y extendiendo su mano hacia sus discípulos, dijo: He aquí mi madre y mis hermanos.
49Huan, a nungjui lamah a khut zan a. En un, ka nu leh ka unaute:Kuapeuh ka Pa vana om deihlam hih phot tuh ka unaute ka sanggam nute, ka nute ahi uh a chi a.
50Porque todo aquel que hiciere la voluntad de mi Padre que está en los cielos, ese es mi hermano, y hermana, y madre.
50Kuapeuh ka Pa vana om deihlam hih phot tuh ka unaute ka sanggam nute, ka nute ahi uh a chi a.