1PASADAS estas cosas, fuése Jesús de la otra parte de la mar de Galilea, que es de Tiberias.
1Pala kodia, O Jesus gelotar inchal o pai kai busholas Galilee (vai Tiberias).
2Y seguíale grande multitud, porque veían sus señales que hacía en los enfermos.
2But narodo lelaspe pala leste, ke le manush dikhenas le mirakluria kai kerelas, ai sastiarelas le naswalen.
3Y subió Jesús á un monte, y se sentó allí con sus discípulos.
3O Jesus anklisto po plai ai beshlo tele kotse peske disiplonsa.
4Y estaba cerca la Pascua, la fiesta de los Judíos.
4Ai O Dies O Baro le Zhidovongo pasholas.
5Y como alzó Jesús los ojos, y vió que había venido á él grande multitud, dice á Felipe: ¿De dónde compraremos pan para que coman éstos?
5O Jesus vazdia le iakha, ai dikhlia ek baro narodo avel leste, wo phendia le Filiposke, "Kai sai chinasa dosta xabe te pravaras sa kadale narodos?"
6Mas esto decía para probarle; porque él sabía lo que había de hacer.
6Wo phendia kadia te zumavel les, numa O Jesus zhanglia so kerelas.
7Respondióle Felipe: Doscientos denarios de pan no les bastarán, para que cada uno de ellos tome un poco.
7O Filip phendia leske, "Dui shela teliara rupunen chi avela ame dosta te chinas manrho te das xantsi kotororho swakones.
8Dícele uno de sus discípulos, Andrés, hermano de Simón Pedro:
8Iek anda leske disipluria, o Andre, o phral le Simonosko Petri, phenel leske,
9Un muchacho está aquí que tiene cinco panes de cebada y dos pececillos; ¿mas qué es esto entre tantos?
9"Si katse iek raklorho, kai si les panzh manrhe, ai dui tsinorhe mashe. Numa so si kadala pe kado but narodo?"
10Entonces Jesús dijo: Haced recostar la gente. Y había mucha hierba en aquel lugar: y recostáronse como número de cinco mil varones.
10O Jesus phendia lenge, "Antunchi keren te beshen savorhe tele. Kotse sas but char. Le manush beshle tele. Won sas pashte panzh mi mursh.
11Y tomó Jesús aquellos panes, y habiendo dado gracias, repartió á los discípulos, y los discípulos á los que estaban recostados: asimismo de los peces, cuanto querían.
11O Jesus lia le manrhe, naisisardia le Devles, ai O Jesus dia le kal disipluria, ai leske disipluria dia le ka narodo kai beshelas tele, ai sakadia le masheske, ai sas le sode won mangle.
12Y como fueron saciados, dijo á sus discípulos: Recoged los pedazos que han quedado, porque no se pierda nada.
12Kana xale dosta savorhe, wo phenel peske disiplonge, "Chiden le kotora kai ashshile; te na xasavol kanchi."
13Cogieron pues, é hinchieron doce cestas de pedazos de los cinco panes de cebada, que sobraron á los que habían comido.
13Le disipluria chide le desh u dui shkonitsi pherdesas le kotorensa kay ashshile katar le panzh manrhe kana savorhe xale.
14Aquellos hombres entonces, como vieron la señal que Jesús había hecho, decían: Este verdaderamente es el profeta que había de venir al mundo.
14Le zhene kai dikhle o miraklo kai kerdia O Jesus, phende "Kado si o chacho profeto kai trobulas te avel ande lumia!"
15Y entendiendo Jesús que habían de venir para arrebatarle, y hacerle rey, volvió á retirarse al monte, él solo.
15Ai O Jesus zhanelas ke si te aven te len les pe zor, te keren les amperato, gelotar po plai kokorho.
16Y como se hizo tarde, descendieron sus discípulos á la mar;
16Kana e riat avili, leske disipluria gele karing e maria.
17Y entrando en un barco, venían de la otra parte de la mar hacia Capernaum. Y era ya oscuro, y Jesús no había venido á ellos.
17Ankliste ande ek chuno, ai thodepe te nakhen o pai palpale karing o Capernaum. Akana sas tumiariko, ai O Jesus inker chi avilo lende.
18Y levantábase la mar con un gran viento que soplaba.
18Ai e maria buntuime sas ke barval phurdelas zurales.
19Y como hubieron navegado como veinticinco ó treinta estadios, ven á Jesús que andaba sobre la mar, y se acercaba al barco: y tuvieron miedo.
19Kana kerdesas trin vai shtar maili vai pansh vai shov kilometre po pai ando chuno. Won dikhle O Jesus phirelas pe maria, ai pasholas lende ando chuno; ai won daraile.
20Mas él les dijo: Yo soy; no tengáis miedo.
20Numa O Jesus phendia lenge, "Me sim, na daran."
21Ellos entonces gustaron recibirle en el barco: y luego el barco llegó á la tierra donde iban.
21Mangenas te len les ande pengo chuno; ai strazo o chuno areslo karing e phuv kai trobulas te zhan.
22El día siguiente, la gente que estaba de la otra parte de la mar, como vió que no había allí otra navecilla sino una, y que Jesús no había entrado con sus discípulos en ella, sino que sus discípulos se habían ido solos;
22Pe terharin, kana o narodo kai beshle pe kolaver rig la mariako, dikhle ke sas kotse ferdi iek chuno. Won zhangle ke O Jesus chi anklisto ando chuno peske disiplonsa, numa geletar korkorho.
23Y que otras navecillas habían arribado de Tiberias junto al lugar donde habían comido el pan después de haber el Señor dado gracias;
23Numa aver chunuria avile andai Tiberias, areslesas pasha o than kai xalesas o manrho, kana O Jesus naisisardiasas le Devles.
24Como vió pues la gente que Jesús no estaba allí, ni sus discípulos, entraron ellos en las navecillas, y vinieron á Capernaum buscando á Jesús.
24Kana o narodo dikhle ke O Jesus nas kotse, ai chi leske disipluria. Won ankliste ande lenge chunuria, ai gele ando Capernaum te roden les.
25Y hallándole de la otra parte de la mar, dijéronle: Rabbí, ¿cuándo llegaste acá?
25Kana o narodo arakhle O Jesus pe kolaver rig la mariako, won phende leske, "Gazda, kana avilian tu katse?"
26Respondióles Jesús, y dijo; De cierto, de cierto os digo, que me buscáis, no porque habéis visto las señales, sino porque comisteis el pan y os hartasteis.
26O Jesus phendia lenge, "Chachimasa, chachimasa, phenav tumege: roden ma, ke xalian o manrho ai chaililian, ai na ke dikhlian le mirakluria.
27Trabajad no por la comida que perece, mas por la comida que á vida eterna permanece, la cual el Hijo del hombre os dará: porque á éste señaló el Padre, que es Dios.
27Na keren buchi le xabeneski kai rimolpe, numa keren buchi le xabeneski kai beshel but vriama ai kai kerel te avel o traio kai chi mai getolpe. Ai ke O Shav le Manushesko dela tumenge; ke O Del, O Dat, thodia pe leste o semno leska putierako."
28Y dijéronle: ¿Qué haremos para que obremos las obras de Dios?
28Antunchi won phende leske, "So trobul te keras, te keras e buchi maladi angla Del?"
29Respondió Jesús, y díjoles: Esta es la obra de Dios, que creáis en el que él ha enviado.
29O Jesus phendia lenge, "Kadia si e buchi le Devleski, te pachan tume ande kodo kai wo tradia."
30Dijéronle entonces: ¿Qué señal pues haces tú, para que veamos, y te creamos? ¿Qué obras?
30Phen leske, "Che semno la putierako sikaves tu, kashte te dikhas, vai pachas ame ande tute? So keres tu?"
31Nuestros padres comieron el maná en el desierto, como está escrito: Pan del cielo les dió á comer.
31Amare dada xale o manrho ande pusta; sar si ramome, wo dia le manrho anda cheri te xan."
32Y Jesús les dijo: De cierto, de cierto os digo: No os dió Moisés pan del cielo; mas mi Padre os da el verdadero pan del cielo.
32O Jesus phenel lenge, "Chachimasa, chachimasa, phenav tumenge, O Moses chi dia tume o manrho anda cheri; numa murho Dat del tumen o chacho manrho anda cheri.
33Porque el pan de Dios es aquel que descendió del cielo y da vida al mundo.
33Ke o manrho kai del O Del, kodo si kai hulel anda rhaio, ai del traio la lumiako."
34Y dijéronle: Señor, danos siempre este pan.
34Won phenen leske, "Gazda, de ame kodo manrho sagda."
35Y Jesús les dijo: Yo soy el pan de vida: el que á mí viene, nunca tendrá hambre; y el que en mí cree, no tendrá sed jamás.
35O Jesus phendia lenge, "Me sim o manrho le traiosko; kodo kai avela mande shoxar chi avela bokhalo; kodo kai pachal ande mande shoxar chi avela trushalo."
36Mas os he dicho, que aunque me habéis visto, no creéis.
36Numa phendem tumenge, "Tume dikhlian ma numa chi pachan ma.
37Todo lo que el Padre me da, vendrá á mí; y al que á mí viene, no le hecho fuera.
37So godi murho Dat del ma avela mande. Ai kodales kai avela mande shoxar chi dava avri.
38Porque he descendido del cielo, no para hacer mi voluntad, mas la voluntad del que me envió.
38Ke hulistem anda rhaio, te kerav e voia kodoleski kai tradia ma, ai na murhi voia.
39Y esta es la voluntad del que me envió, del Padre: Que todo lo que me diere, no pierda de ello, sino que lo resucite en el día postrero.
39Ai kadia si e voia le Dadeski kai tradia ma; te na xasarav chi iek anda kodola kai dia ma, numa te vushtiavav le savorhen ka traio ka mai paluno dies.
40Y esta es la voluntad del que me ha enviado: Que todo aquel que ve al Hijo, y cree en él, tenga vida eterna: y yo le resucitaré en el día postrero.
40Ai kadia si leski voia, ke kon godi dikhela le Shaves, ai pachalape ande leste, avela les o traio kai chi mai getolpe; ai vushtiavava le ka traio ka paluno dies.
41Murmuraban entonces de él los Judíos, porque había dicho: Yo soy el pan que descendí del cielo.
41Le Zhiduvuria line xoli po Jesus, ke phendia lenge, "Me sim o manrho kai hulisto anda rhaio."
42Y decían: ¿No es éste Jesús, el hijo de José, cuyo padre y madre nosotros conocemos? ¿cómo, pues, dice éste: Del cielo he descendido?
42Pate won phende, "Nai wo O Jesus, o shav le Josefesko, ai zhanas leske dades ai leska da? Sar sai mothol ke hulisto anda rhaio?"
43Y Jesús respondió, y díjoles: No murmuréis entre vosotros.
43O Jesus phendia lenge, "Na xoliavon mashkar tumende.
44Ninguno puede venir á mí, si el Padre que me envió no le trajere; y yo le resucitaré en el día postrero.
44Khonik nashtil te avel mande, te na avela O Dat kai tradia ma te tsirdel les mande; ai vushtiavava les anda merimos ka traio le rhaiosko ka paluno dies.
45Escrito está en los profetas: Y serán todos enseñados de Dios. Así que, todo aquel que oyó del Padre, y aprendió, viene á mí.
45Le profeturia ramosarde, "Savorhe avena sicharde katar O Del." Savo godi manush ashunela le Dades ai lelape pala lesko sicharimos avela mande.
46No que alguno haya visto al Padre, sino aquel que vino de Dios, éste ha visto al Padre.
46Khonik chi dikhlia le Dades; kodo kai avilo katar O Del, si kodo kai dikhlia le Dades.
47De cierto, de cierto os digo: El que cree en mí, tiene vida eterna.
47Chachimasa, chachimasa, phenav tumenge: kodo kai pachalpe ande mande avela les o traio kai chi mai getolpe.
48Yo soy el pan de vida.
48Me sim o manrho le traiosko.
49Vuestros padres comieron el maná en el desierto, y son muertos.
49Tumare dada xale o manrho ande pusta, numa mule.
50Este es el pan que desciende del cielo, para que el que de él comiere, no muera.
50Numa o manrho kai hulel anda rhaio kadia lo ke savo kai xala les chi merela.
51Yo soy el pan vivo que he descendido del cielo: si alguno comiere de este pan, vivirá para siempre; y el pan que yo daré es mi carne, la cual yo daré por la vida del mundo.
51Me sim o manrho o zhuvindo kai hulisto anda rhaio. Te si vari kon kai xala anda kadia manrho, traiila sagda. Ai o manrho kai dava si murho stato, ai dava les te avel o traio la lumiako."
52Entonces los Judíos contendían entre sí, diciendo: ¿Cómo puede éste darnos su carne á comer?
52Pe kadia le Zhiduvuria denas pe duma mashkar pende, phenenas, "Sar sai wo del amen pesko stato te xa?"
53Y Jesús les dijo: De cierto, de cierto os digo: Si no comiereis la carne del Hijo del hombre, y bebiereis su sangre, no tendréis vida en vosotros.
53O Jesus phendia lenge, "Chachimasa, chachimasa, phenav tumenge, te na xana o stato katar O Shav le Manushesko, ai te na pena lesko rat, chi avela tumen o traio ande tumende.
54El que come mi carne y bebe mi sangre, tiene vida eterna: y yo le resucitaré en el día postrero.
54Savo kai xala murho stato, ai pela murho rat avela les o traio le rhaiosko, ai vushtiavava les ka traio le rhaiosko o paluno dies.
55Porque mi carne es verdadera comida, y mi sangre es verdadera bebida.
55Ke murho stato si chacho pravarimos, ai murho rat si chacho pimos.
56El que come mi carne y bebe mi sangre, en mí permanece, y yo en él.
56Savo kai xal murho stato ai pel murho rat traiil ande mande ai traiiv ande leste.
57Como me envió el Padre viviente, y yo vivo por el Padre, asimismo el que me come, él también vivirá por mí.
57O Dat kai tradia ma zhuvindo lo, ai traiiv anda leste sakadia, kodo kai xal murho stato traiila anda mande.
58Este es el pan que descendió del cielo: no como vuestros padres comieron el maná, y son muertos: el que come de este pan, vivirá eternamente.
58Kado si o manrho kai hulisto anda rhaio; nai sar tumare phurane dada kai xale o manrho ande pusta, ai mule. Kon xala kado manrho traiila sa data.
59Estas cosas dijo en la sinagoga, enseñando en Capernaum.
59O Jesus phendia kadala vorbi kana sicharelas ande synagogue ando Capernaum.
60Y muchos de sus discípulos oyéndo lo, dijeron: Dura es esta palabra: ¿quién la puede oir?
60But anda peske disipluria, kana ashunde kadia, phende, "Kadala vorbi si trutno. Kon sai ashunel le?"
61Y sabiendo Jesús en sí mismo que sus discípulos murmuraban de esto, díjoles: ¿Esto os escandaliza?
61O Jesus haliardia ande peste ke leske disipluria denas pe duma mashkar pende pa kado divano, anda kodia phendia lenge, "Dukhavel tumen so ashundian?"
62¿Pues qué, si viereis al Hijo del hombre que sube donde estaba primero?
62So keren tume kana dikhena ke O Shav le Manushesko anklel kotse kai sas mai anglal?
63El espíritu es el que da vida; la carne nada aprovecha: las palabras que yo os he hablado, son espíritu y son vida.
63Le Devlesko Duxo del o traio: o stato chi mol kanchi. Le vorbi kai phendem tumenge, won si duxo ai traio.
64Mas hay algunos de vosotros que no creen. Porque Jesús desde el principio sabía quiénes eran los que no creían, y quién le había de entregar.
64Numa si mashkar tumende uni kai chi pachan." Ke O Jesus zhanglia de mai anglal kon si kodola kai chi pachanpe, ai kon si kodo kai purhila les.
65Y dijo: Por eso os he dicho que ninguno puede venir á mí, si no le fuere dado del Padre.
65Wo phendia, "Sostar phendem tumenge, ke khonik nashtil te avel mande te na tsirdela les O Del mande."
66Desde esto, muchos de sus discípulos volvieron atrás, y ya no andaban con él.
66Ai de katar kodia vriama but anda leske disipluria geletar, ai chi mai zhanas lesa.
67Dijo entonces Jesús á los doce: ¿Queréis vosotros iros también?
67Ai O Jesus phendia le desh u dui disiplonge, "Ai tume, chi mangen vi tume te zhantar?"
68Y respondióle Simón Pedro: Señor, ¿á quién iremos? tú tienes palabras de vida eterna.
68Ai O Simon Petri phendia leske, "Devla, kaste te zhasas ame? Si tu le vorbi kai den o traio le rhaiosko.
69Y nosotros creemos y conocemos que tú eres el Cristo, el Hijo de Dios viviente.
69Ai akana pachas ai zhanas kai tu san O Kristo, O Swunto Shav le Devlesko.
70Jesús le respondió: ¿No he escogido yo á vosotros doce, y uno de vosotros es diablo?
70O Jesus phendia lenge, "Pate chi alosardem tumen me, le desh u duien? Ai iek anda tumende si iek beng!"
71Y hablaba de Judas Iscariote, hijo de Simón, porque éste era el que le había de entregar, el cual era uno de los doce.
71Wo delas duma pa Judas Iscariot o shav le Simonosko. Ke wo sas kai trobulas te purhil les, iek andal desh u dui.