1Nak quirakeß chi âtinac laj David riqßuin laj Saúl, laj Jonatán quixcßam rib saß amiguil riqßuin laj David ut cßajoß nak quixra.
2Chalen saß li cutan aßan laj Saúl incßaß quixcanab laj David chi sukßîc saß rochoch lix yucuaß. Quicana ban riqßuin re tâcßanjelak chiru.
3Laj Jonatán ut laj David queßxbânu li juramento chi ribileb rib, ut queßxye nak junelic teßxcßam rib saß usilal ut incßaß teßxchßeß rib xban nak laj Jonatán quixra laj David joß nak naxra rib aßan.
4Laj Jonatán quirisi chirix lix tßicr li naxqßue saß xbên li rakß ut quixsi re laj David ut quixsi ajcuiß re lix tzimaj, lix cßâmal xsaß joß ajcuiß lix chßîchß.
5Joß qßuial li quitaklâc xbânunquil laj David xban laj Saúl, us qui-el xban nak naxcßoxla chi us cßaßru tixbânu. Joßcan nak laj Saúl quixqßue xcuanquil chi taklânc saß xbêneb lix soldado. Ut queßsahoß saß xchßôleb li tenamit riqßuin laj David, joßqueb ajcuiß li nequeßcßanjelac chiru laj Saúl.
6Nak laj David ac xcamsi laj Goliat, eb li soldados queßsukßi chak saß li plêt. Eb li ixk saß chixjunileb li tenamit Israel queßel chixcßulbal li rey Saúl. Cuanqueb xpanderos saß rukß. Yôqueb chi xajoc ut yôqueb chi bichânc xban xsahileb xchßôl. Ut yôqueb chixchßeßbal lix cuajbeb.
7Nak yôqueb chi xajoc ut yôqueb chi bichânc, queßxye: —Laj Saúl quixcamsiheb jun mil chi cristian. Abanan laj David quixcamsiheb lajêb mil, chanqueb.
8Cßajoß nak quijoskßoß laj Saúl nak quirabi li yôqueb chixyebal. Quixye: —Yôqueb chixyebal nak laj David quixcamsi lajêb mil ut lâin jun mil ajcuiß. Caßchßin chic mâ nequeßxxakab chokß rey, chan.
9Joßcan nak chalen saß li cutan aßan, laj Saúl incßaß chic sa naril laj David. Quixcakali ban.
10Saß li cutan jun chic li Dios quixtakla li mâus aj musikßej chixchßißchßißinquil laj Saúl saß rochoch. Chanchan li lôc ru laj Saúl. Cuan xlâns saß rukß. Ut laj David yô chixchßeßbal li arpa chiru joß naxbânu rajlal.
11Laj Saúl quixye saß xchßôl: —Tinnumsi li lâns saß xsaß laj David chiru li tzßac, chan. Ut quixcut lix lâns. Aßut laj David caß sut quixcol rib chiru.
12Laj Saúl qui-oc xxiu xban laj David xban nak li Dios cuan riqßuin laj David ut incßaß chic nacuan riqßuin laj Saúl.
13Joßcan nak laj Saúl quirisi laj David saß li rochoch. Ut quixxakab chi taklânc saß xbên jun mil chi soldados. Laj David nacßamoc be chiruheb nak nequeßxic chi pletic. Nequeßxic ut nequeßsukßi cuißchic.
14Li Kâcuaß cuan riqßuin laj David. Joßcan nak us na-el riqßuin chixjunil li cßaßru naxbânu.
15Laj David naxnau xcßoxlanquil chi us li cßaßru naxbânu. Joßcan nak laj Saúl kßaxal cuißchic quixucuac chiru.
16Chixjunileb laj Israel ut eb laj Judá queßxra laj David xban nak nacßamoc be chi us chiruheb nak nequeßxic chi pletic ut nak nequeßsukßi chak.
17Saß jun li cutan laj Saúl quixye re laj David: —Lâin tinqßue lix Merab, li xbên inrabin, chokß âcuixakil. Caßaj cuiß li nacuaj lâin nak cauhak âchßôl chi pletic saß xcßabaß li Kâcuaß, chan. Laj Saúl quixye saß xchßôl: —Mâcuaß lâin tincamsînk re laj David. Aßaneb ban laj filisteo teßcamsînk re, chan saß xchßôl.
18Laj David quixye: —¿Ma cuan ta biß incuanquil lâin nak tin-oc chokß âhiß, at rey? Ut, ¿ma cuanqueb ta biß xcuanquil lin yucuaß ut eb lix comon arin Israel? chan.
19Abanan nak quicuulac xkßehil nak teßsumlâk, laj Saúl quixsumub lix rabin riqßuin laj Adriel, Mehola xtenamit.
20Ut lix Mical, lix rabin jun chic, quixra laj David. Quiyeheß resil re laj Saúl nak lix Mical naxra laj David. Ut quixcßul xchßôl laj Saúl nak quirabi.
21Laj Saúl quixye saß xchßôl: —Lâin tinsumub lix Mical riqßuin laj David yal re tixbalakßi ut tâcamsîk xbaneb laj filisteo, chan. Joßcan nak quixye cuißchic re laj David: —Lâat tat-oc chokß inhiß, chan.
22Laj Saúl quixtaklaheb lix môs ut quixye reheb nak teßâtinak riqßuin laj David chi mâ ani tâabînk re ut teßxye re chi joßcaßin: —Laj Saúl nacatxra ut chikajunilo lâo lix môs nacatkara ajcuiß. Us tâsume oc chokß xhiß li rey, chanqueb.
23Queßxye re laj David joß quiyeheß reheb xban laj Saúl. Ut laj David quixye reheb: —¿Ma nequecßoxla lâex nak kßaxal us chokß re junak cuînk joß lâin oc chokß xhiß li rey? Lâin mâcßaß incuanquil ut nebaßin, chan.
24Ut eb li môs côeb chixyebal re laj Saúl li cßaßru quixye laj David.
25Ut laj Saúl quixye reheb nak teßxye re laj David li âtin aßin: —Li rey incßaß naraj tâtoj rix lix rabin. Caßaj cuiß naraj nak tâkßaxtesi re jun ciento li rußuj xtzßejcualeb laj filisteo. Chi joßcan tixqßue rêkaj li incßaß us xeßxbânu li xicß nequeßiloc re, chan. Laj Saúl quixcßoxla nak riqßuin aßin tâcamsîk laj David xbaneb laj filisteo.
26Nak laj David quirabi li cßaßru quitaklâc xyebal re xban li rey, quixcßul xchßôl laj David nak aßan tâoc chokß xhiß li rey.
27Mâjiß ajcuiß nacuulac xkßehil xbânunquil li quixtakla laj Saúl nak laj David rochbeneb lix soldados queßcôeb ut queßxcamsiheb cuib ciento laj filisteo. Ut quixcßameb chak li rußuj lix tzßejcualeb re tixkßaxtesi re li rey re nak naru tâoc chokß xhiß. Joßcan nak laj Saúl quixsume xqßuebal lix Mical chokß rixakil laj David.
28Laj Saúl quixqßue retal nak li Kâcuaß natenkßan re laj David. Ut quixqßue ajcuiß retal nak lix Mical lix rabin naxra laj David.
29Cßajoß nak quixucuac laj Saúl xban laj David. Ut chalen saß li cutan aßan, xicß chic quiril laj David joß najtil yoßyo.Rajlal nak nequeßchal eb laj filisteo chi pletic riqßuineb laj Israel, laj David, aßan li kßaxal us na-el chiruheb li jun chßol chic li nequeßcßanjelac chiru laj Saúl. Joßcan nak chixjunileb queßxqßue saß xnakß ruheb laj David.
30Rajlal nak nequeßchal eb laj filisteo chi pletic riqßuineb laj Israel, laj David, aßan li kßaxal us na-el chiruheb li jun chßol chic li nequeßcßanjelac chiru laj Saúl. Joßcan nak chixjunileb queßxqßue saß xnakß ruheb laj David.