Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

Acts

7

1Lmuqeddem ameqqran isteqsa Stifan yenna-yas : Ț-țideț wayen akka i d-nnan ?
1EL príncipe de los sacerdotes dijo entonces: ¿Es esto así?
2Stifan yerra-yas : Ay atmaten, ay imɣaṛen n wat Isṛail, ḥesset-iyi-d ! Sidi Ṛebbi di lɛaḍima-s tameqqrant, yesbeggen-ed iman-is i jeddi-tneɣ Sidna Ibṛahim, mi gella di tmurt n Mizubuṭamya uqbel ad yezdeɣ di temdint n Haran.
2Y él dijo: Varones hermanos y padres, oid: El Dios de la gloria apareció á nuestro padre Abraham, estando en Mesopotamia, antes que morase en Chârán,
3Yenna-yas : Ffeɣ si tmurt-ik, si tmurt n imawlan-ik, tṛuḥeḍ ɣer tmurt ara k-d-ssekneɣ.
3Y le dijo: Sal de tu tierra y de tu parentela, y ven á la tierra que te mostraré.
4Iffeɣ ihi si tmurt n iqaldiyen, iṛuḥ ad izdeɣ di temdint n Haran. Mi gemmut baba-s, Sidi Ṛebbi yewwi-t-id ɣer tmurt-agi i deg tzedɣem tura.
4Entonces salió de la tierra de los Caldeos, y habitó en Chârán: y de allí, muerto su padre, le traspasó á esta tierra, en la cual vosotros habitáis ahora;
5Sidi Ṛebbi ur s-yefki ara di tmurt-agi ula d azal n terdast i deg ara yesres aḍar-is ; meɛna iwɛed-as a s-yefk tamurt-agi i nețța d dderya n dderya-s ɣas akken imiren mazal ur yesɛi ara dderya, Sidi Ṛebbi yenna-yas :
5Y no le dió herencia en ella, ni aun para asentar un pie: mas le prometió que se la daría en posesión, y á su simiente después de él, no teniendo hijo.
6Dderya n dderya-k aț-țezdeɣ deg yiwet n tmurt tabeṛṛanit, dinna a ten-erren d aklan, ad sɛeddin fell-asen lḥif azal n ṛebɛa meyya iseggasen.
6Y hablóle Dios así: Que su simiente sería extranjera en tierra ajena, y que los reducirían á servidumbre y maltratarían, por cuatrocientos años.
7Lameɛna Sidi Ṛebbi yenna-d : Ad uɣalen a d-ffɣen si tmurt-nni, ad iyi-ɛebden deg wemkan-agi ; ma d lǧens-nni i ten-yerran d aklan, d nekk ara ten-iḥasben.
7Mas yo juzgaré, dijo Dios, la nación á la cual serán siervos: y después de esto saldrán y me servirán en este lugar.
8Dɣa Sidi Ṛebbi yefka-d i Sidna Ibṛahim leɛqed yeɛnan ṭṭhaṛa. S wakka, mi d-yesɛa mmi-s Isḥaq, Sidna Ibṛahim iṭeḥheṛ-as deg wass wis tmanya n tlalit-is. Isḥaq daɣen yexdem akken i mmi-s yeɛqub ; ula d Yeɛqub iṭeḥheṛ i tnac-nni warraw-is yellan d lejdud-nneɣ.
8Y dióle el pacto de la circuncisión: y así Abraham engendró á Isaac, y le circuncidó al octavo día; é Isaac á Jacob, y Jacob á los doce patriarcas.
9Ihi arraw-agi n yeɛqub usmen ɣef gma-tsen Yusef, kkren zenzen-t ɣer tmurt n Maṣer anda yuɣal d akli.
9Y los patriarcas, movidos de envidia, vendieron á José para Egipto; mas Dios era con él,
10Lameɛna Sidi Ṛebbi yella yid-es, ițsellik-it si tegnatin n ccedda ; issers-ed fell-as ṛṛeḥma yerna-yas-d leɛqel s wayes ara yeɛziz ɣer Ferɛun agellid n tmurt n Maṣeṛ. Ferɛun isbedd-it d lḥakem ɣef tmurt-is akk-d wexxam-is meṛṛa.
10Y le libró de todas sus tribulaciones, y le dió gracia y sabiduría en la presencia de Faraón, rey de Egipto, el cual le puso por gobernador sobre Egipto, y sobre toda su casa.
11Yeɣli-d laẓ ɣef tmurt n Maṣeṛ akk ț-țmurt n Kenɛan, d lweqt n cedda tameqqrant ; lejdud-nneɣ ur ufin ara ayen ara ččen.
11Vino entonces hambre en toda la tierra de Egipto y de Canaán, y grande tribulación; y nuestros padres no hallaban alimentos.
12Mi gesla Yeɛqub belli llan yirden di tmurt n Maṣer, iceggeɛ ɣer dinna tikkelt tamezwarut, arraw-is yellan d lejdud-nneɣ.
12Y como oyese Jacob que había trigo en Egipto, envió á nuestros padres la primera vez.
13Mi uɣalen tikkelt tis snat, Yusef isbeggen-ed iman-is ɣer watmaten-is, ɛeqlen-t d nețța. Yuɣal Ferɛun yeẓra laṣel n Yusef ansi-t.
13Y en la segunda, José fué conocido de sus hermanos, y fué sabido de Faraón el linaje de José.
14Yusef iceggeɛ a d-awin baba-s Yeɛqub akk-d wat wexxam-is meṛṛa i gellan di xemsa usebɛin yid-sen.
14Y enviando José, hizo venir á su padre Jacob, y á toda su parentela, en número de setenta y cinco personas.
15Yeɛqub iṣubb ɣer tmurt n Maṣer ikemmel dinna ussan-is armi yemmut, am nețța am lejdud-nneɣ.
15Así descendió Jacob á Egipto, donde murió él y nuestros padres;
16Wwin-d iɣsan-nsen ɣer taddart n Sicem, meḍlen-ten deg uẓekka i guɣ Sidna Ibṛahim s yedrimen ɣef warraw n Hamur n taddart n Sicem.
16Los cuales fueron trasladados á Sichêm, y puestos en el sepulcro que compró Abraham á precio de dinero de los hijos de Hemor de Sichêm.
17Mi d-yewweḍ lweqt i deg ara yedṛu wayen i gewɛed Sidi Ṛebbi i Sidna Ibṛahim s limin, agdud-nneɣ yufa-t-id lḥal innerna s waṭas di tmurt n Maṣer ;
17Mas como se acercaba el tiempo de la promesa, la cual Dios había jurado á Abraham, el pueblo creció y multiplicóse en Egipto,
18imiren ikker-ed ugellid nniḍen ur nessin ara Yusef.
18Hasta que se levantó otro rey en Egipto que no conocía á José.
19Agellid-nni iḥqeṛ lɣaci-nneɣ, yețqehhiṛ lejdud nneɣ, yeṣṣaweḍ armi i gefka lameṛ ad ǧǧen arraw-nsen i cceṛ akken kan ara d-lalen, iwakken ur țidiren ara.
19Este, usando de astucia con nuestro linaje, maltrató á nuestros padres, á fin de que pusiesen á peligro de muerte sus niños, para que cesase la generación.
20Di lweqt-nni i d-ilul Sidna Musa ; icbeḥ yerna eɛziz ɣer Sidi Ṛebbi. Yețțuṛebba deg wexxam n imawlan-is tlata wagguren s tuffra ;
20En aquel mismo tiempo nació Moisés, y fué agradable á Dios: y fué criado tres meses en casa de su padre.
21uɣalen rran-t zdaxel n tqecwalt, serrḥen-as deg wasif ; d yelli-s n Ferɛun i t-id-ijemɛen, tṛebba-t-id am mmi-s.
21Mas siendo puesto al peligro, la hija de Faraón le tomó, y le crió como á hijo suyo.
22Ikker-ed ger imaṣriyen, yelmed akk tamusni-nsen ifazen. Yuɣal d argaz amusnaw, izewṛen ama deg yimeslayen ama di lecɣal.
22Y fué enseñado Moisés en toda la sabiduría de los egipcios; y era poderoso en sus dichos y hechos.
23Mi geṣṣaweḍ ṛebɛin iseggasen di leɛmeṛ-is, yemmekta-d atmaten-is at Isṛail, iṛuḥ ad iẓer acu n lḥala i deg țɛicin.
23Y cuando hubo cumplido la edad de cuarenta años, le vino voluntad de visitar á sus hermanos los hijos de Israel.
24Yiwen wass iwala s wallen-is yiwen umaṣri ikkat yiwen seg wat Isṛail ; ikker a t-iḥudd, yerra-as-d țțar ; yewwet amaṣri-nni, yenɣa-t.
24Y como vió á uno que era injuriado, defendióle, é hiriendo al Egipcio, vengó al injuriado.
25Yenwa ad fehmen watmaten-is belli s ufus-is ara ten-isellek Sidi Ṛebbi ; lameɛna nutni ur fhimen ara.
25Pero él pensaba que sus hermanos entendían que Dios les había de dar salud por su mano; mas ellos no lo habían entendido.
26Azekka-nni iwala sin yergazen n wat Isṛail țnaɣen wway gar-asen, iger iman-is, yeɛṛed a ten-ifru, yenna-yasen : Eɛni mačči d atmaten i tellam ? Acimi i tețțnaɣem wway gar-awen ?
26Y al día siguiente, riñendo ellos, se les mostró, y los ponía en paz, diciendo: Varones, hermanos sois, ¿por que os injuriáis los unos á los otros?
27Lameɛna win akken iḍelmen wayeḍ idemmer Musa yenna-yas : Anwa i k-yerran d aqeṛṛuy neɣ d lḥakem fell-aɣ ?
27Entonces el que injuriaba á su prójimo, le rempujó, diciendo: ¿Quién te ha puesto por príncipe y juez sobre nosotros?
28Eɛni tebɣiḍ a yi-tenɣeḍ akken tenɣiḍ iḍelli amaṣri-nni ?
28¿Quieres tú matarme, como mataste ayer al Egipcio?
29Ɣef ddemma n yimeslayen-agi Sidna Musa yerwel, iṛuḥ ad izdeɣ di tmurt n Madyan. Dinna i gesɛa sin n warrac.
29A esta palabra Moisés huyó, y se hizo extranjero en tierra de Madián, donde engendró dos hijos.
30Mi ɛeddan ṛebɛin n iseggasen, idheṛ-as-ed yiwen n lmelk deg yiwen uḥeǧǧaǧu n tmes iceɛlen deg inijel, mi gella deg unezṛuf n wedrar n Sinay.
30Y cumplidos cuarenta años, un ángel le apareció en el desierto del monte Sina, en fuego de llama de una zarza.
31Sidna Musa yewhem deg wayen yețwali ; akken kan iqeṛṛeb ɣuṛ-es, Sidi Ṛebbi yessawel-as-d seg uḥeǧǧaǧu-nni n tmes, yenna-yas-d :
31Entonces Moisés mirando, se maravilló de la visión: y llegándose para considerar, fué hecha á él voz del Señor:
32D nekk i d Illu n lejdud-ik, d Illu n Ibṛahim, n Isḥaq akk-d Yeɛqub. Sidna Musa yeqqim ițergigi, yuggad ad yerfed ula d allen-is.
32Yo soy el Dios de tus padres, y el Dios de Abraham, el Dios de Isaac, y el Dios de Jacob. Mas Moisés, temeroso, no osaba mirar.
33Sidi Ṛebbi yenna-yas : Kkes arkasen seg iḍaṛṛen-ik axaṭer amkan-agi anda tbeddeḍ d amkan iqedsen.
33Y le dijo el Señor: Quita los zapatos de tus pies, porque el lugar en que estás es tierra santa.
34Walaɣ lbaṭel ideṛṛun d wegdud-iw di tmurt n Maṣer ; sliɣ-ed i unazeɛ-nsen ; ṣubbeɣ-d iwakken a ten-sellkeɣ. Ṛuḥ tura a k-ceggɛeɣ ɣer tmurt n Maṣeṛ.
34He visto, he visto la aflicción de mi pueblo que está en Egipto, y he oído el gemido de ellos, y he descendido para librarlos. Ahora pues, ven, te enviaré á Egipto.
35Musa-nni i nekṛen m'akken i s-nnan : Anwa i k-yerran d amdebbar neɣ d lḥakem ? D nețța i d-iceggeɛ Sidi Ṛebbi d aqeṛṛuy, d amcafeɛ n wegdud ; s lemɛawna n lmelk i s-d-idehṛen deg udarnu ireqqen.
35A este Moisés, al cual habían rehusado, diciendo: ¿Quién te ha puesto por príncipe y juez? á éste envió Dios por príncipe y redentor con la mano del ángel que le apareció en la zarza.
36D nețța i ten-id-issufɣen si tmurt n Maṣer. Yexdem aṭas n lbeṛhanat d leɛǧayeb di tmurt-nni, di lebḥeṛ azeggaɣ, deg unezṛuf n Sinay, anda akken qqimen ṛebɛin iseggasen.
36Este los sacó, habiendo hecho prodigios y milagros en la tierra de Egipto, y en el mar Bermejo, y en el desierto por cuarenta años.
37D nețța daɣen i gennan i wat Isṛail : Sidi Ṛebbi a wen-d-yefk si ger watmaten-nwen yiwen n nnbi am nekk.
37Este es el Moisés, el cual dijo á los hijos de Israel: Profeta os levantará el Señor Dios vuestro de vuestros hermanos, como yo; á él oiréis.
38Asm'akken i gennejmaɛ wegdud deg unezṛuf, d nețța iwumi d yemmeslay lmelk-nni deg wedrar n Sinay, d nețța iwumi d-yefka Sidi Ṛebbi awal n tudert iwakken a ɣ-t-id issiweḍ.
38Este es aquél que estuvo en la congregación en el desierto con el ángel que le hablaba en el monte Sina, y con nuestros padres; y recibió las palabras de vida para darnos:
39Lameɛna lejdud-nneɣ ugin a s-aɣen awal ; ur t-qbilen ara axaṭer deg ulawen-nsen bɣan ad uɣalen ɣer tmurt n Maṣer.
39Al cual nuestros padres no quisieron obedecer; antes le desecharon, y se apartaron de corazón á Egipto,
40Nnan i Haṛun gma-s n Sidna Musa : Xdem-aɣ-d iṛebbiten am wid n imaṣriyen, ara nezzwer zdat-nneɣ, axaṭer Musa-agi i ɣ-d-yessufɣen si tmurt n Maṣeṛ, ur neẓri ara d acu i gedṛan yid-es.
40Diciendo á Aarón: Haznos dioses que vayan delante de nosotros; porque á este Moisés, que nos sacó de tierra de Egipto, no sabemos qué le ha acontecido.
41Dɣa deg ussan-nni, jemɛen-d ddheb, ssefsin-t xedmen yis yiwen ugenduz. Imiren zlan-as asfel, xedmen-as tameɣṛa, feṛḥen s wayen xedmen yifassen-nsen.
41Y entonces hicieron un becerro, y ofrecieron sacrificio al ídolo, y en las obras de sus manos se holgaron.
42Sidi Ṛebbi yeṭṭaxeṛ fell-asen, yeǧǧa-ten ad ɛebden itran n yigenni , d ayen i guran di tektabt n lenbiya : Ay agdud n wat Isṛail, eɛni i nekk iwumi d-tefkam lewɛadi d iseflawen, di ṛebɛin iseggasen-nni i tesɛeddam deg unezṛuf ?
42Y Dios se apartó, y los entregó que sirviesen al ejército del cielo; como está escrito en el libro de los profetas: ¿Me ofrecisteis víctimas y sacrificios En el desierto por cuarenta años, casa de Israel?
43Xaṭi meɛna tbubbem aqiḍun n Mulux akk-d itri n Rufan i tḥesbem d iṛebbiten-nwen ;+ lmeṣnuɛat nni i txedmem iwakken a ten-tɛebdem ! Daymi ara kkun-nfuɣ ɣer lebɛid, akkin i temdint n Babilun !
43Antes, trajisteis el tabernáculo de Moloch, Y la estrella de vuestro dios Remphan: Figuras que os hicisteis para adorarlas: Os transportaré pues, más allá de Babilonia.
44Deg unezṛuf, lejdud-nneɣ sɛan aqiḍun i deg yella leɛqed n Sidi Ṛebbi ; aqiḍun-nni ițwaxedmen akken i s-t-id-yemla Sidi Ṛebbi i Sidna Musa mi s-d-yenna : Xdem-it am akken i t-twalaḍ di lemtel i k-d-ssekneɣ.
44Tuvieron nuestros padres el tabernáculo del testimonio en el desierto, como había ordenado Dios, hablando á Moisés que lo hiciese según la forma que había visto.
45Mi d-yewweḍ uqiḍun-nni ɣer ifassen n lejdud-nneɣ , wwin-t-id yid-sen mi i ten-issekcem Yacuɛa ɣer tmurt-nni i sen-yewɛed Sidi Ṛebbi , mi ssufɣen imezdaɣ-is s tezmert n Sidi Ṛebbi. Aqiḍun-nni yeqqim dinna armi d zzman n Sidna Dawed.
45El cual recibido, metieron también nuestros padres con Josué en la posesión de los Gentiles, que Dios echó de la presencia de nuestros padres, hasta los días de David;
46Sidna Dawed eɛzizen ɣer Sidi Ṛebbi, yedɛa ɣuṛ-es yenna : A Sidi Ṛebbi ! A Yillu n jeddi-tneɣ Yeɛqub ! Eǧǧ-iyi ad a k-bnuɣ lǧameɛ iqedsen ara yilin ț-țanezduɣt-ik !
46El cual halló gracia delante de Dios, y pidió hallar tabernáculo para el Dios de Jacob.
47Lameɛna d Sidna Sliman i s yebnan lǧameɛ-nni !
47Mas Salomón le edificó casa.
48Ɣas akken Sidi Ṛebbi ɛlayen ur izeddeɣ ara deg ixxamen ițwabnan s ufus n wemdan, akken i d-yenna nnbi Iceɛya :
48Si bien el Altísimo no habita en templos hechos de mano; como el profeta dice:
49Igenni d amkan n lḥekma-w, ma d lqaɛa ț-țaḥsiṛt i ɣef srusuɣ idaṛṛen-iw. Sidi Ṛebbi yenna-d : Acu n wexxam i tzemrem a yi-tebnum, neɣ anda-t wemkan i deg zemreɣ ad steɛfuɣ ?
49El cielo es mi trono, Y la tierra es el estrado de mis pies. ¿Qué casa me edificaréis? dice el Señor; ¿O cuál es el lugar de mi reposo?
50Eɛni mačči d afus-iw i d-ixelqen kullec ?
50¿No hizo mi mano todas estas cosas?
51A wid isbeddayen iɛenqiqen nsen ! Tesɣaṛayem ulawen-nwen, tqeflem imeẓẓuɣen-nwen, tețțeddum di nneqma i Ṛṛuḥ iqedsen am kunwi am lejdud-nwen !
51Duros de cerviz, é incircuncisos de corazón y de oídos, vosotros resistís siempre al Espíritu Santo: como vuestros padres, así también vosotros.
52Anwa nnbi ur qhiṛen ara lejdud-nwen ? Nɣan wid akk ițbecciṛen si zik ɣef Uḥeqqi ara d-yasen ; tura d kunwi i t-ixedɛen yerna tenɣam-t.
52¿A cuál de los profetas no persiguieron vuestros padres? y mataron á los que antes anunciaron la venida del Justo, del cual vosotros ahora habéis sido entregadores y matadores;
53Tewweḍ-ikkun-id ccariɛa n Sidi Ṛebbi s ufus n lmalayekkat, lameɛna kunwi tugim a s-taɣem awal !
53Que recibisteis la ley por disposición de ángeles, y no la guardasteis.
54Mi slan i yemslayen-agi, lmuqedmin iffeɣ-iten leɛqel, qeṛcen tuɣmas-nsen fell-as.
54Y oyendo estas cosas, regañaban de sus corazones, y crujían los dientes contra él.
55Lameɛna Stifan yeččuṛen d Ṛṛuḥ iqedsen, yerfed allen-is ɣer igenni, iwala tamanegt n Sidi Ṛebbi akk-d Sidna Ɛisa ibedden ɣer uyeffus-is.
55Más él, estando lleno de Espíritu Santo, puestos los ojos en el cielo, vió la gloria de Dios, y á Jesús que estaba á la diestra de Dios,
56Imiren iɛeggeḍ, yenna : Atan țwaliɣ igenwan ldin, țwaliɣ Mmi-s n bunadem ibedd ɣer tama tayeffust n Ṛebbi !
56Y dijo: He aquí, veo los cielos abiertos, y al Hijo del hombre que está á la diestra de Dios.
57Qeflen imeẓẓuɣen-nsen, bdan țɛeggiḍen, ẓedmen fell-as akken ma llan.
57Entonces dando grandes voces, se taparon sus oídos, y arremetieron unánimes contra él;
58Zzuɣṛen-t beṛṛa n temdint, ṛejmen-t s iblaḍen iwakken a t-nɣen. Inigan ǧǧan leḥwayeǧ-nsen ɣer yiwen ilemẓi isem-is Caɛul, iwakken a ten-iɛas.
58Y echándolo fuera de la ciudad, le apedreaban: y los testigos pusieron sus vestidos á los pies de un mancebo que se llamaba Saulo.
59M'akken i t-ṛeǧmen, Stifan ideɛɛu ɣer Sidi Ṛebbi yeqqaṛ : A Sidna Ɛisa, atan ṛṛuḥ-iw ger ifassen-ik !
59Y apedrearon á Esteban, invocando él y diciendo: Señor Jesús, recibe mi espíritu.
60Imiren yeɣli ɣef tgecrar, iɛeggeḍ s lǧehd-is : A baba Ṛebbi ur ten-țḥasab ara ɣef ddnub-agi ! Akken kan i d-yenna imeslayen agi, iffeɣ-it ṛṛuḥ.
60Y puesto de rodillas, clamó á gran voz: Señor, no les imputes este pecado. Y habiendo dicho esto, durmió.