1Caɛul, d yiwen seg wid iqeblen lmut n Stifan. Ass-nni kkren-d wid ibdan țqehhiṛen tajmaɛt n wid yețțamnen s Lmasiḥ yellan di temdint n Lquds. Wid akk yumnen s Lmasiḥ rewlen ɣer tudrin n tmurt n Yahuda armi ț-țamurt n Samarya ; anagar ṛṛusul i d-yeqqimen di temdint n Lquds.
1Y SAULO consentía en su muerte. Y en aquel día se hizo una grande persecución en la iglesia que estaba en Jerusalem; y todos fueron esparcidos por las tierras de Judea y de Samaria, salvo los apóstoles.
2Kra yergazen iḍuɛen Sidi Ṛebbi, wwin-d Stifan meḍlen-t, ḥeznen aṭas, țrun fell-as.
2Y llevaron á enterrar á Esteban varones piadosos, é hicieron gran llanto sobre él.
3Ma d Caɛul ixeddem akk lmejhud-is iwakken ad ihudd tajmaɛt n wid yumnen s Sidna Ɛisa ; issufuɣ ed seg ixxamen-nsen, irgazen ț-țilawin yumnen s Lmasiḥ, issekcam iten ɣer lḥebs.
3Entonces Saulo asolaba la iglesia, entrando por las casas: y trayendo hombres y mujeres, los entregaba en la cárcel.
4Ihi wid akk i grewlen, mfaṛaqen, țṛuḥun seg wemkan ɣer wayeḍ, țbecciṛen lexbaṛ n lxiṛ n wawal n Sidi Ṛebbi.
4Mas los que fueron esparcidos, iban por todas partes anunciando la palabra.
5Filbas iṣubb ɣer temdint n Samarya, ibecceṛ dinna lexbaṛ n lxiṛ yeɛnan Lmasiḥ.
5Entonces Felipe, descendiendo á la ciudad de Samaria, les predicaba á Cristo.
6Lɣaci meṛṛa rran ddehn-nsen ɣer Filbas, mi slan i wayen i d-yeqqaṛ yerna walan lbeṛhanat i gxeddem ;
6Y las gentes escuchaban atentamente unánimes las cosas que decía Felipe, oyendo y viendo las señales que hacía.
7axaṭer leǧnun țeffɣen s leɛyaḍ seg waṭas n yemdanen ițțumelken, aṭas daɣen n iquḍaṛen akk-d wid ikerfen i geḥlan.
7Porque de muchos que tenían espíritus inmundos, salían éstos dando grandes voces; y muchos paralíticos y cojos eran sanados:
8Dɣa imezdaɣ n temdint-nni meṛṛa feṛḥen mačči d kra.
8Así que había gran gozo en aquella ciudad.
9Yuɣ lḥal di temdint-nni yella yiwen wergaz isem-is Semɛun, issewham imezdaɣ n tmurt n Samarya s ssḥur i gxeddem ; iḥețțeb iman-is d win yesɛan tazmert.
9Y había un hombre llamado Simón, el cual había sido antes mágico en aquella ciudad, y había engañado la gente de Samaria, diciéndose ser algún grande:
10Imdanen akk am umeẓyan am umeqqran, țțaran ddehn-nsen ɣuṛ-es qqaṛen : « Argaz-agi ț-țazmert n Ṛebbi s yiman-is ; ț-țazmert-nni iwumi neqqaṛ tazmert yessewhamen ! »
10Al cual oían todos atentamente desde al más pequeño hasta el más grande, diciendo: Este es la gran virtud de Dios.
11Țțamnen yis axaṭer si zik i ten-issewham s ssḥur i gxeddem ;
11Y le estaban atentos, porque con sus artes mágicas los había embelesado mucho tiempo.
12lameɛna, asmi umnen s wayen i sen-ibecceṛ Filbas ɣef wayen yeɛnan tagelda n Sidi Ṛebbi d yisem n Sidna Ɛisa Lmasiḥ, usan-d akk ad țwaɣeḍsen deg waman am yergazen am tlawin.
12Mas cuando creyeron á Felipe, que anunciaba el evangelio del reino de Dios y el nombre de Jesucristo, se bautizaban hombres y mujeres.
13Semɛun s yiman-is yumen ; ula d nețța yețwaɣḍes deg waman, seg wass-nni ur yettixiṛ ara ɣef Filbas ; ițțawham deg-s mi gețwali leɛǧayeb d lbeṛhanat timeqqranin i gxeddem.
13El mismo Simón creyó también entonces, y bautizándose, se llegó á Felipe: y viendo los milagros y grandes maravillas que se hacían, estaba atónito.
14Mi slan belli lɣaci n tmurt n Samarya qeblen awal n Sidi Ṛebbi, ṛṛusul yeqqimen di temdint n Lquds ceggɛen-asen Buṭrus d Yuḥenna.
14Y los apóstoles que estaban en Jerusalem, habiendo oído que Samaria había recibido la palabra de Dios, les enviaron á Pedro y á Juan:
15Mi wwḍen ɣuṛ-sen, dɛan fell asen ɣer Sidi Ṛebbi iwakken a sen-d-yefk Ṛṛuḥ iqedsen ;
15Los cuales venidos, oraron por ellos, para que recibiesen el Espíritu Santo;
16axaṭer mazal ur d-iris ula ɣef yiwen deg-sen, țwaɣeḍsen kan deg aman s yisem n Sidna Ɛisa.
16(Porque aun no había descendido sobre ninguno de ellos, mas solamente eran bautizados en el nombre de Jesús.)
17Buṭrus akk-d Yuḥenna ssersen ifassen-nsen fell-asen, dɣa yețțunefk asen-d Ṛṛuḥ iqedsen.
17Entonces les impusieron las manos, y recibieron el Espíritu Santo.
18Mi gwala Semɛun yețțunefk-ed Ṛṛuḥ iqedsen i lɣaci imi ssersen ṛṛusul ifassen-nsen fell-asen, yewwi-yasen-d idrimen yenna-yasen :
18Y como vió Simón que por la imposición de las manos de los apóstoles se daba el Espíritu Santo, les ofreció dinero,
19Ffket-iyi ula d nekk tazmert agi iwakken kra n win i ɣef ara sserseɣ ifassen-iw, a t-ikcem Ṛṛuḥ iqedsen.
19Diciendo: Dadme también á mí esta potestad, que á cualquiera que pusiere las manos encima, reciba el Espíritu Santo.
20Lameɛna Buṭrus yenna-yas : Ad negren yedrimen-ik ad glun yis-ek imi tɣileḍ Ṛṛuḥ iqedsen n Sidi Ṛebbi yețnuzu s idrimen !
20Entonces Pedro le dijo: Tu dinero perezca contigo, que piensas que el don de Dios se gane por dinero.
21Ul-ik ur yeṣfi ara ɣer Sidi Ṛebbi ! Ur k-id-iṣaḥ umur, ur tesɛiḍ lweṛt di ccɣel-agi.
21No tienes tú parte ni suerte en este negocio; porque tu corazón no es recto delante de Dios.
22Endem di yir ṛṛay-ik, tedɛuḍ ɣer Sidi Ṛebbi iwakken ma yella wamek, a k-yeɛfu ɣef yir axemmem-agi i d-yeffɣen seg ul-ik !
22Arrepiéntete pues de esta tu maldad, y ruega á Dios, si quizás te será perdonado el pensamiento de tu corazón.
23Atan walaɣ teččuṛeḍ d ddɣel, imlek-ik lbaṭel !
23Porque en hiel de amargura y en prisión de maldad veo que estás.
24Semɛun yerra-yasen : Dɛut kunwi s yiman-nwen fell-i ɣer Sidi Ṛebbi iwakken ur d-ideṛṛu ara yid-i wayen akka i d-tennam.
24Respondiendo entonces Simón, dijo: Rogad vosotros por mí al Señor, que ninguna cosa de estas que habéis dicho, venga sobre mí.
25Buṭrus d Yuḥenna kemmlen cehden ɣef Sidna Ɛisa, beccṛen awal n Sidi Ṛebbi, mbeɛd uɣalen ɣer temdint n Lquds. Deg webrid-nsen, țbecciṛen lexbaṛ n lxiṛ deg waṭas n tudrin n tmurt n Samarya.
25Y ellos, habiendo testificado y hablado la palabra de Dios, se volvieron á Jerusalem, y en muchas tierras de los Samaritanos anunciaron el evangelio.
26Yiwen lmelk n Sidi Ṛebbi inṭeq-ed ɣer Filbas yenna-yas : Kker, ṛuḥ ɣer lǧiha n usammer, ɛeddi seg webrid-nni yexlan i gețṣubbun si temdint n Lquds ɣer tmurt n Ɣaza.
26Empero el ángel de Señor habló á Felipe, diciendo: Levántate y ve hacia el mediodía, al camino que desciende de Jerusalem á Gaza, el cual es desierto.
27Ikker, iṛuḥ. Immuger-ed deg webrid yiwen n wergaz, d aneɣlaf n Kendyas tagellit n tmurt n Ityubya ; d nețța i d lewkil ɣef lmelk-is meṛṛa , lameɛna d argaz ur nesɛi ddunit ; yusa-d ɣer temdint n Lquds iwakken ad iɛbed Sidi Ṛebbi.
27Entonces él se levantó, y fué: y he aquí un Etiope, eunuco, gobernador de Candace, reina de los Etiopes, el cual era puesto sobre todos sus tesoros, y había venido á adorar á Jerusalem,
28Mi gțeddu ɣef tkeṛṛust-is iwakken ad yuɣal ɣer wexxam-is, yufa-t-id lḥal yeqqaṛ di tektabt n nnbi Iceɛya.
28Se volvía sentado en su carro, y leyendo el profeta Isaías.
29Ṛṛuḥ iqedsen yenna i Filbas : Ṛuḥ qeṛṛeb ɣer tkeṛṛust-ihina.
29Y el Espíritu dijo á Felipe: Llégate, y júntate á este carro.
30Filbas yuzzel ɣuṛ-es, yesla i uneɣlaf-nni n tmurt n Ityubya yeqqaṛ di tektabt n nnbi Iceɛya. Yenna-yas : Tfehmeḍ ayen akka i teqqaṛeḍ ?
30Y acudiendo Felipe, le oyó que leía el profeta Isaías, y dijo: Mas ¿entiendes lo que lees?
31Yerra-yas : Amek ara fehmeɣ ma ulac win ara yi-d-isfehmen ? Dɣa yesserkeb-ed Filbas ɣer tama-s.
31Y dijo: ¿Y cómo podré, si alguno no me enseñare? Y rogó á Felipe que subiese, y se sentase con él.
32Atah wayen akken yella yeqqaṛ di tektabt-nni : Am izimer m'ara t-awin a t-zlun, am tixsi iggugmen zdat win i ț-ițellsen, ur d-yeldi imi-is.
32Y el lugar de la Escritura que leía, era éste: Como oveja á la muerte fué llevado; Y como cordero mudo delante del que le trasquila, Así no abrió su boca:
33Yețwaḥqeṛ, ițwačč lḥeqq-is ! Anwa ara d-yeḥkun ɣef wayen yedṛan di lǧil-ines ? Anwa ara d-yeḥkun ɣef tudert-is yețwakksen si ddunit ?
33En su humillación su juicio fué quitado: Mas su generación, ¿quién la contará? Porque es quitada de la tierra su vida.
34Aneɣlaf-nni yenna-yas i Filbas : Di leɛnaya-k ssefhem-iyi-d ɣef wanwa i d-ițmeslay nnbi-yagi, ɣef yiman-is neɣ ɣef wayeḍ ?
34Y respondiendo el eunuco á Felipe, dijo: Ruégote ¿de quién el profeta dice esto? ¿de sí, ó de otro alguno?
35Dɣa Filbas s wawal-agi i gebda a s-ițbecciṛ lexbaṛ n lxiṛ yeɛnan Sidna Ɛisa.
35Entonces Felipe, abriendo su boca, y comenzando desde esta escritura, le anunció el evangelio de Jesús.
36Mi teddun deg webrid-nsen, wwḍen ɣer yiwen wemkan i deg llan waman. Aneɣlaf-nni yenna-yas : Atnan waman ! D acu ara yi-d iḥebsen iwakken ad țwaɣedṣeɣ ?
36Y yendo por el camino, llegaron á cierta agua; y dijo el eunuco: He aquí agua; ¿qué impide que yo sea bautizado?
37Filbas yenna-yas : Ma tumneḍ seg ul-ik, tzemreḍ aț-tețwaɣeḍseḍ. Aneɣlaf-nni yerra-yas : Umneɣ belli Sidna Ɛisa Lmasiḥ d Mmi-s n Ṛebbi.
37Y Felipe dijo: Si crees de todo corazón, bien puedes. Y respondiendo, dijo: Creo que Jesucristo es el Hijo de Dios.
38Imiren yumeṛ ad ḥebsen takeṛṛust-is. Filbas d uneɣlaf-nni rsen-d, kecmen i sin ɣer waman, dɣa Filbas isseɣḍes-it.
38Y mandó parar el carro: y descendieron ambos al agua, Felipe y el eunuco; y bautizóle.
39Mi d-ffɣen seg waman, Ṛṛuḥ n Sidi Ṛebbi yerfed Filbas, yexfa ger wallen uneɣlaf-nni. Aneɣlaf-nni ikemmel abrid-is s lfeṛḥ ;
39Y como subieron del agua, el Espíritu del Señor arrebató á Felipe; y no le vió más el eunuco, y se fué por su camino gozoso.
40ma d Filbas yufa-d iman-is di temdint n Acdud ; syenna ikemmel abrid-is, ițeddu ițbecciṛ awal n tudert di tudrin meṛṛa i ɣef iɛedda, armi i gewweḍ ɣer temdint n Qiṣarya.
40Felipe empero se halló en Azoto: y pasando, anunciaba el evangelio en todas las ciudades, hasta que llegó á Cesarea.