1-- S tideț a wen-d-iniɣ, win ur nkeččem ara si tewwurt ɣer wemṛaḥ ( leɛzib ) n wulli, iɛedda si ẓẓeṛb, winna d amakar yerna d aqeṭṭaɛ.
1DE cierto, de cierto os digo: El que no entra por la puerta en el corral de las ovejas, mas sube por otra parte, el tal es ladrón y robador.
2Ma d win ikeččmen si tewwurt d nețța i d ameksa n wulli.
2Mas el que entra por la puerta, el pastor de las ovejas es.
3Aɛessas n wemṛaḥ ileddi tawwurt i umeksa, ulli sellent i ṣṣut-is, issawal-asent s yismawen-nsent, yessufuɣ-itent ɣer beṛṛa.
3A éste abre el portero, y las ovejas oyen su voz: y á sus ovejas llama por nombre, y las saca.
4Mi gessufeɣ tid akk yellan-ines, izeggir zdat-sent, ulli ttabaɛent-eț axaṭer ssnent ṣṣut-is.
4Y como ha sacado fuera todas las propias, va delante de ellas; y las ovejas le siguen, porque conocen su voz.
5D lmuḥal ad tebɛen-t abeṛṛani, ad rewlent fell-as imi ur ssinent ara ṣṣut n ibeṛṛaniyen.
5Mas al extraño no seguirán, antes huirán de él: porque no conocen la voz de los extraños.
6Sidna Ɛisa yenna-yasen lemtel agi, lameɛna ur fhimen ara ayen yebɣa a sen-yini.
6Esta parábola les dijo Jesús; mas ellos no entendieron qué era lo que les decía.
7Yenna yasen daɣen : S tideț qqaṛeɣ-awen, d nekk i ț-țawwurt ansi țɛeddayent wulli.
7Volvióles, pues, Jesús á decir: De cierto, de cierto os digo: Yo soy la puerta de las ovejas.
8Wid meṛṛa i d-yusan uqbel-iw d imakaren d iqeṭṭaɛen. Lameɛna ulli ur sen-ḥessent ara.
8Todos los que antes de mí vinieron, ladrones son y robadores; mas no los oyeron las ovejas.
9D nekk i ț-țawwurt. Win ara ikecmen yis-i ad yețțusellek : ad ikcem ad yeffeɣ akken i s-ihwa, ad yaf ayen ara yečč.
9Yo soy la puerta: el que por mí entrare, será salvo; y entrará, y saldrá, y hallará pastos.
10Amakar yețțas-ed kan iwakken ad yaker, ad yezlu, ad yessenger. Nekk usiɣ-ed iwakken ad fkeɣ tudert i wulli-inu, tudert s tugeț (ṭaqa).
10El ladrón no viene sino para hurtar, y matar, y destruir: yo he venido para que tengan vida, y para que la tengan en abundancia.
11D nekk i d ameksa n ṣṣeḥ. Ameksa n ṣṣeḥ yețțsebbil tudert-is ɣef wulli-ines.
11Yo soy el buen pastor: el buen pastor su vida da por las ovejas.
12Ma d win ur nelli ara d ameksa n wulli ur nelli ara d bab-nsent, d ameksa kan yețwaxelṣen, ireggel, ițaǧǧa ulli m'ara iwali uccen. Imiren uccen a d-yezḍem ɣef wulli, ad yawi kra seg-sent yerna ad yesserwel akk taqeḍɛit.
12Mas el asalariado, y que no es el pastor, de quien no son propias las ovejas, ve al lobo que viene, y deja las ovejas, y huye, y el lobo las arrebata, y esparce las ovejas.
13Argaz-agi ixeddem akka imi d ameksa kan yețwaxelṣen, ur as tewqiɛ ara deg wulli.
13Así que, el asalariado, huye, porque es asalariado, y no tiene cuidado de las ovejas.
14Nekk d ameksa n ṣṣeḥ, ssneɣ ulli-inu nutenti ssnent-iyi,
14Yo soy el buen pastor; y conozco mis ovejas, y las mías me conocen.
15akken i yi-issen Baba Ṛebbi i t-ssneɣ ula d nekk. ?sebbileɣ tudert-iw ɣef wulli-inu.
15Como el Padre me conoce, y yo conozco al Padre; y pongo mi vida por las ovejas.
16Sɛiɣ daɣen ulli nniḍen ur nelli ara seg wemṛaḥ agi. Tigi daɣen ilaq a tent-id-awiɣ, a d-ḥessent i ṣṣut-iw, s wakka aț-țili anagar yiwet n tqeḍɛit s yiwen umeksa.
16También tengo otras ovejas que no son de este redil; aquéllas también me conviene traer, y oirán mi voz; y habrá un rebaño, y un pastor.
17Baba iḥemmel-iyi imi țsebbileɣ tudert-iw meɛna syin akkin a ț-id-rreɣ.
17Por eso me ama el Padre, porque yo pongo mi vida, para volverla á tomar.
18Yiwen ur izmir a yi-ikkes tudert, țsebbileɣ-ț s lebɣi-inu. Sɛiɣ tazmert a ț-sebbleɣ, sɛiɣ daɣen tazmert a ț-id-rreɣ. D wagi i d lameṛ i yi-d yefka Baba Ṛebbi.
18Nadie me la quita, mas yo la pongo de mí mismo. Tengo poder para ponerla, y tengo poder para volverla á tomar. Este mandamiento recibí de mi Padre.
19Mi d-yenna imeslayen-agi, yekker daɣen lxilaf ger lɣaci.
19Y volvió á haber disensión entre los Judíos por estas palabras.
20Aṭas deg-sen qqaṛen : Argaz-agi yezdeɣ-it lǧen, yedderwec, acuɣeṛ i s-tesmeḥsisem ?
20Y muchos de ellos decían: Demonio tiene, y está fuera de sí; ¿para qué le oís?
21Wiyaḍ qqaṛen : Win ițwamelken ur yețmeslay ara akka. Qqaṛen daɣen : Izmer lǧen a d-yerr iẓri i iderɣalen ?
21Decían otros: Estas palabras no son de endemoniado: ¿puede el demonio abrir los ojos de los ciegos?
22Yewweḍ-ed lweqt anda i țɛeggiden di temdint n Lquds lɛid n weɛzal n Lǧameɛ iqedsen ; imiren d ccetwa.
22Y se hacía la fiesta de la dedicación en Jerusalem; y era invierno;
23Sidna Ɛisa yella yețṛuḥu ițțuɣal deg wefrag n Lǧameɛ iqedsen seddaw n wesqif n Sidna Sliman.
23Y Jesús andaba en el templo por el portal de Salomón.
24Yezzi-yas-d lɣaci, nnan-as : Ar melmi ara ɣ-teǧǧeḍ di ccekk ? Ma d Lmasiḥ i telliḍ ini-aɣ t-id ɛinani !
24Y rodeáronle los Judíos y dijéronle: ¿Hasta cuándo nos has de turbar el alma? Si tú eres el Cristo, dínos lo abiertamente.
25Sidna Ɛisa yerra-yasen : Nniɣ-awen-t-id ur tuminem ara, yerna twalam lecɣal i xeddmeɣ s yisem n Baba : d lecɣal-agi i d yețcehhiden fell-i.
25Respondióles Jesús: Os lo he dicho, y no creéis: las obras que yo hago en nombre de mi Padre, ellas dan testimonio de mí;
26Kunwi ur tețțamnem ara axaṭer ur tellim ara seg ulli-inu.
26Mas vosotros no creéis, porque no sois de mis ovejas, como os he dicho.
27Ulli-inu smeḥsisent i ṣṣut-iw, ssneɣ-tent yerna ttabaɛent iyi-d.
27Mis ovejas oyen mi voz, y yo las conozco, y me siguen;
28?țakeɣ-asent tudert n dayem, ur țmețțatent ara maḍi, yiwen ur izmir a tent-yekkes seg ufus-iw.
28Y yo les doy vida eterna y no perecerán para siempre, ni nadie las arrebatará de mi mano.
29Baba i yi-tent-id-yefkan yugar kullec, win yellan ger ifassen is, yiwen ur izmir a s-t-id-yekkes
29Mi Padre que me las dió, mayor que todos es y nadie las puede arrebatar de la mano de mi Padre.
30axaṭer nekk d Baba, d yiwen.
30Yo y el Padre una cosa somos.
31Jemɛen-d daɣen idɣaɣen akken a t-nɣen.
31Entonces volvieron á tomar piedras los Judíos para apedrearle.
32Yekker Sidna Ɛisa yenna-yasen : Xedmeɣ zdat-wen aṭas n lecɣal yelhan yessewhamen, s tezmert n Baba ; ɣef wanwa deg-sen i tebɣam a yi-tenɣem s iblaḍen ?
32Respondióles Jesús: Muchas buenas obras os he mostrado de mi Padre, ¿por cuál obra de esas me apedreáis?
33At Isṛail nnan-as : Mačči ɣef ccɣel yelhan i nebɣa a k-neṛjem, lameɛna imi i tkeffreḍ ! Axaṭer kečč yellan d amdan terriḍ iman-ik d Ṛebbi.
33Respondiéronle los Judíos, diciendo: Por buena obra no te apedreamos, sino por la blasfemia; y porque tú, siendo hombre, te haces Dios.
34Sidna Ɛisa yerra-yasen : Eɛni ur yuri ara di ccariɛa nwen : Nekk, Sidi Ṛebbi nniɣ-awen : Kunwi d iṛebbiten !
34Respondióles Jesús: ¿No está escrito en vuestra ley: Yo dije, Dioses sois?
35Yiwen ur yezmir ad inkeṛ ayen i d-nnant tira iqedsen. Ma yella ccariɛa-nwen tsemma «iṛebbiten» wid iwumi i d-ițțuceggeɛ wawal n Ṛebbi,
35Si dijo, dioses, á aquellos á los cuales fué hecha palabra de Dios (y la Escritura no puede ser quebrantada);
36amek armi teqqaṛem fell-i keffṛeɣ mi d-nniɣ « nekk d Mmi-s n Ṛebbi, » eɛni mačči d Baba i yi-ixtaṛen, i yi-d-iceggɛen ɣer ddunit ?
36¿A quien el Padre santificó y envió al mundo, vosotros decís: Tú blasfemas, porque dije: Hijo de Dios soy?
37Lemmer ur xeddmeɣ ara lecɣal n Baba tili ur teḥwaǧem ara aț țamnem yis-i.
37Si no hago obras de mi Padre, no me creáis.
38Lameɛna ma xeddmeɣ-ten, ɣas akken ur tebɣim ara aț-țamnem yis-i, amnet s lecɣal-iw akken aț țeẓrem, aț-țfehmem belli Baba yella deg-i nekk lliɣ di Baba.
38Mas si las hago, aunque á mí no creáis, creed á las obras; para que conozcáis y creáis que el Padre está en mí, y yo en el Padre.
39?ef yimeslayen-agi, lecyux n at Isṛail ɛeṛden a t-ṭṭfen lameɛna yemneɛ si ger ifassen-nsen.
39Y procuraban otra vez prenderle; mas él se salió de sus manos;
40Syenna Sidna Ɛisa iṛuḥ ɣer tama nniḍen n wasif n Urdun, ɣer wemkan nni anda i gesseɣḍes Yeḥya lɣaci, yeqqim dinna kra n wussan.
40Y volvióse tras el Jordán, á aquel lugar donde primero había estado bautizando Juan; y estúvose allí.
41Aṭas i d-yusan ɣuṛ-es, qqaṛen wway gar-asen : Yeḥya ur yexdim ula d yiwen lbeṛhan, lameɛna ayen akk i d-yenna ɣef wergaz-agi ț-țideț.
41Y muchos venían á él, y decían: Juan, á la verdad, ninguna señal hizo; mas todo lo que Juan dijo de éste, era verdad.
42Dinna, aṭas n lɣaci i gumnen yis.
42Y muchos creyeron allí en él.