Kabyle: New Testament

Spanish: Reina Valera (1909)

John

9

1Deg ubrid-is, Sidna Ɛisa iwala yiwen wergaz, d aderɣal seg wasmi i d-ilul.
1Y PASANDO Jesús, vió un hombre ciego desde su nacimiento.
2Inelmaden-is steqsan-t nnan-as : A Sidi, iwacu i d-ilul wergaz-agi d aderɣal ? Anwa i gdenben d nețța neɣ d imawlan-is ?
2Y preguntáronle sus discípulos, diciendo: Rabbí, ¿quién pecó, éste ó sus padres, para que naciese ciego?
3Sidna Ɛisa yerra-yasen : Tidderɣelt-agi ur d-tekki ara si ddnub-is neɣ si ddnub n imawlan-is, lameɛna iwakken medden meṛṛa ad ẓren ayen i gezmer Ṛebbi a t-ixdem.
3Respondió Jesús: Ni éste pecó, ni sus padres: mas para que las obras de Dios se manifiesten en él.
4Skud mazal tafat n wass, ilaq-aɣ a nexdem lecɣal n win i yi-d iceggɛen ; iteddu-d yiḍ anda yiwen ur yezmir ad ixdem.
4Conviéneme obrar las obrar del que me envió, entre tanto que el día dura: la noche viene, cuando nadie puede obrar.
5Skud mazal lliɣ di ddunit d nekk i ț-țafat n ddunit.
5Entre tanto que estuviere en el mundo, luz soy del mundo.
6Mi d-yenna imeslayen-agi, Sidna Ɛisa yessusef ɣer lqaɛa, yexleḍ akal s tsusaf-is, yeḍla-t ɣef wallen n uderɣal-nni,
6Esto dicho, escupió en tierra, é hizo lodo con la saliva, y untó con el lodo sobre los ojos del ciego,
7yenna-yas : Ṛuḥ aț-țessirdeḍ di tala n Silwi (Silwi lmeɛna-ines «amceggeɛ»). Aderɣal-nni iṛuḥ a d-issired, mi d-yuɣal, yețwali.
7Y díjole: Ve, lávate en el estanque de Siloé (que significa, si lo interpretares, Enviado). Y fué entonces, y lavóse, y volvió viendo.
8Lǧiran-is akk-d wid i t-yessnen itețțer, qqaṛen : Argaz-agi mačči d win akken yețɣimin ɣer lqaɛa yezga yessutur tin n Ṛebbi ?
8Entonces los vecinos, y los que antes le habían visto que era ciego, decían: ¿no es éste el que se sentaba y mendigaba?
9Kra qqaṛen : D nețța. Wiyaḍ qqaṛen : Mačči d nețța, d wayeḍ i gțemcabin ɣuṛ-es. Ma d nețța yeqqaṛ : D nekk s yiman-iw.
9Unos decían: Este es; y otros: A él se parece. El decía: Yo soy.
10Nnan-as : Ihi amek i d-ldint wallen ik ?
10Y dijéronle: ¿Cómo te fueron abiertos los ojos?
11Nețța yerra-yasen : Argaz-nni iwumi qqaṛen Ɛisa yexleḍ akal s tsusaf-is, yeḍla-t i wallen-iw, yenna-yi-d : « Ṛuḥ aț-țessirdeḍ di tala n Silwi.» Mi ṛuḥeɣ ssardeɣ, imiren kan yuɣal iyi-d yeẓri.
11Respondió él y dijo: El hombre que se llama Jesús, hizo lodo, y me untó los ojos, y me dijo: Ve al Siloé, y lávate: y fuí, y me lavé, y recibí la vista.
12Nutni nnan-as : Anda-t wergaz-agi ? Yenna-yasen : Ur ẓriɣ ara anda yerra
12Entonces le dijeron: ¿Dónde está aquél? El dijo: No sé.
13Wwin argaz-nni yellan zik d aderɣal ɣer ifariziyen.
13Llevaron á los Fariseos al que antes había sido ciego.
14Yuɣ lḥal deg wass n westeɛfu i gexleḍ Sidna Ɛisa akal s tsusaf-is, i s-d-yerra iẓri i uderɣal-nni.
14Y era sábado cuando Jesús había hecho el lodo, y le había abierto los ojos.
15Ifariziyen steqsan-t amek armi i t-id-yuɣal yeẓri. Nețța yenna-yasen : Yexleḍ akal s tsusaf-is, yeḍla-t ɣef wallen-iw, ṛuḥeɣ ssardeɣ udem-iw, imiren kan uɣaleɣ țwaliɣ.
15Y volviéronle á preguntar también los Fariseos de qué manera había recibido la vista. Y él les dijo: Púsome lodo sobre los ojos, y me lavé, y veo.
16?ef wakka i nnan kra seg ifariziyen : Argaz-agi ur yezmir ara a d-yekk s ɣuṛ Ṛebbi, imi ur yețqadaṛ ara lqanun n wass n westeɛfu. Ma d wiyaḍ qqaṛen : Lemmer d amednub i gella amek i gezmer ad ixdem lbeṛhanat am wigi ? Yekker lxilaf ger lɣaci-nni,
16Entonces unos de los Fariseos decían: Este hombre no es de Dios, que no guarda el sábado. Otros decían: ¿Cómo puede un hombre pecador hacer estas señales? Y había disensión entre ellos.
17ifariziyen rnan steqsan daɣen aderɣal-nni : I kečč d acu ara d-tiniḍ deg wergaz-agi i k-d-yeldin allen ? Nețța yenna-yasen : Nekk a d-iniɣ, argaz-agi ț-țideț d nnbi.
17Vuelven á decir al ciego: ¿Tú, qué dices del que te abrió los ojos? Y él dijo: Que es profeta.
18Lameɛna imeqqranen n wat Isṛail ugin ad amnen belli argaz-nni yella si zik d aderɣal, yuɣal yețwali. Uɣalen ceggɛen ɣer imawlan-is, usan-d.
18Mas los Judíos no creían de él, que había sido ciego, y hubiese recibido la vista, hasta que llamaron á los padres del que había recibido la vista;
19Steqsan-ten nnan-asen : Argaz-agi, ț-țideț d mmi-twen ? D ṣṣeḥ ilul-ed d aderɣal ? Amek armi i guɣal yețwali tura ?
19Y preguntáronles, diciendo: ¿Es éste vuestro hijo, el que vosotros decís que nació ciego? ¿Cómo, pues, ve ahora?
20Imawlan n uderɣal-nni nnan asen : ?-țideț, d mmi-tneɣ yerna ilul-ed d aderɣal.
20Respondiéronles sus padres y dijeron: Sabemos que éste es nuestro hijo, y que nació ciego:
21Meɛna amek i guɣal yețwali tura neɣ anwa i s-d-yerran i?ri... ur neẓri ara ! Steqsit-eț nețța, d argaz i gella, izmer a d-yerr s yiman-is.
21Mas cómo vea ahora, no sabemos; ó quién le haya abierto los ojos, nosotros no lo sabemos; él tiene edad, preguntadle á él; él hablará de sí.
22Imawlan-is nnan-asen akka, axaṭer uggaden lecyux n wat Isṛail i gqesden ad sṭixṛen si lǧameɛ-nsen kra n win ara icehden belli Ɛisa d Lmasiḥ.
22Esto dijeron sus padres, porque tenían miedo de los Judíos: porque ya los Judíos habían resuelto que si alguno confesase ser él el Mesías, fuese fuera de la sinagoga.
23Daymi i sen-nnan imawlan is : « D argaz i gella, yezmer ad yerr s yiman-is.»
23Por eso dijeron sus padres: Edad tiene, preguntadle á él.
24Ifariziyen ssawlen tikkelt tis snat i wergaz-nni iwumi d-yuɣal yeẓri nnan-as : Ɛuzz Sidi Ṛebbi, ini-d tideț. Nukni neẓra belli argaz-agi d amednub.
24Así que, volvieron á llamar al hombre que había sido ciego, y dijéronle: Da gloria á Dios: nosotros sabemos que este hombre es pecador.
25Nețța yerra-yasen : Ur ẓriɣ ara ma d amednub i gella ; nekk ẓriɣ yiwet lḥaǧa : « Lliɣ d aderɣal, tura țwaliɣ ».
25Entonces él respondió, y dijo: Si es pecador, no lo sé: una cosa sé, que habiendo yo sido ciego, ahora veo.
26Nnan-as daɣen : D acu i k-ixdem ? Amek i k-d-yeldi allen-ik ?
26Y volviéronle á decir: ¿Qué te hizo? ¿Cómo te abrió los ojos?
27Yerra-yasen : Nniɣ-awen-t-id yakan meɛna ur iyi-d-semḥessem ara. Iwacu tebɣam a wen-t-id-ɛiwdeɣ ? Ula d kunwi tebɣam aț-țuɣalem d inelmaden-is ?
27Respondióles: Ya os lo he dicho, y no habéis atendido: ¿por qué lo queréis otra vez oir? ¿queréis también vosotros haceros sus discípulos?
28Regmen-t, nnan-as : D kečč i d anelmad-is, nukkni d inelmaden n Sidna Musa.
28Y le ultrajaron, y dijeron: Tú eres su discípulo; pero nosotros discípulos de Moisés somos.
29Neẓra belli Ṛebbi ihḍeṛ-ed i Sidna Musa, ma d wagi ur neẓri ara ansi i d-yekka.
29Nosotros sabemos que á Moisés habló Dios: mas éste no sabemos de dónde es.
30Argaz-nni yerra-yasen : D ayen yessewhamen ! Argaz yeldi-yi-d allen, kunwi ur te?rim ara ansi i d-yekka !
30Respondió aquel hombre, y díjoles: Por cierto, maravillosa cosa es ésta, que vosotros no sabéis de dónde sea, y á mí me abrió los ojos.
31Medden akk ẓran belli Ṛebbi ur d-iqebbel ara ddeɛwat n yemcumen, lameɛna iqebbel-ed win i t-iḍuɛen, ixeddmen lbɣi-is.
31Y sabemos que Dios no oye á los pecadores: mas si alguno es temeroso de Dios, y hace su voluntad, á éste oye.
32Seg wasmi i d-texleq ddunit werǧin nesli s yiwen yeldi-d allen i win i d-ilulen d aderɣal.
32Desde el siglo no fué oído, que abriese alguno los ojos de uno que nació ciego.
33Lemmer argaz-agi mačči s ɣuṛ Ṛebbi i d-yekka tili ur yezmir ad yexdem acemma.
33Si éste no fuera de Dios, no pudiera hacer nada.
34Rran-as : Amek ! Seg wasmi i d-luleḍ kečč di ddnub seg iḍaṛṛen armi d aqeṛṛuy, tura tusiḍ-ed a ɣ tesfehmeḍ ? Dɣa qecɛen-t ( ḍerqen-t ) ɣer beṛṛa.
34Respondieron, y dijéronle: En pecados eres nacido todo, ¿y tú nos enseñas? Y echáronle fuera.
35Sidna Ɛisa yesla belli qecɛen argaz-nni ɣer beṛṛa. Iṛuḥ ɣuṛ-es, yenna-yas : Ini-yi-d, tumneḍ s Mmi-s n bunadem ?
35Oyó Jesús que le habían echado fuera; y hallándole, díjole: ¿Crees tú en el Hijo de Dios?
36Yerra-yas : Anwa-t a Sidi ? Ini-yi-t-id iwakken ad amneɣ yis.
36Respondió él, y dijo: ¿Quién es, Señor, para que crea en él?
37Sidna Ɛisa yenna-yas : Aql-ik tețwaliḍ-t s wallen-ik, d nețța s yiman-is i d-yețmeslayen yid-ek tura.
37Y díjole Jesús: Y le has visto, y el que habla contigo, él es.
38Argaz-nni yenna-yas : Umneɣ a Sidi ! Dɣa yeɣli ɣef tgecrar zdat-es.
38Y él dice: Creo, Señor; y adoróle.
39Sidna Ɛisa yenna : D wagi i d lḥisab ɣef wacu i d-usiɣ ɣer ddunit : wid ur nețwali ara ad walin, wid yețwalin ad uɣalen d iderɣalen.
39Y dijo Jesús: Yo, para juicio he venido á este mundo: para que los que no ven, vean; y los que ven, sean cegados.
40Kra n ifariziyen i geslan i imeslayen-is steqsan-t, nnan-as : Ihi ula d nukkni d iderɣalen ?
40Y ciertos de los Fariseos que estaban con él oyeron esto, y dijéronle: ¿Somos nosotros también ciegos?
41Sidna Ɛisa yerra-yasen : Lemmer ț-țideț d iderɣalen i tellam tili ulac ddnub fell-awen, lameɛna tura imi teqqaṛem nețwali, ddnub i yirawen-nwen.
41Díjoles Jesús: Si fuerais ciegos, no tuvierais pecado: mas ahora porque decís, Vemos, por tanto vuestro pecado permanece.