1Lɛid i deg xedmen aɣṛum mbla iɣes n temtunt ițțusemman « Tafaska n izimer n leslak » tqeṛb-ed.
1Y ESTABA cerca el día de la fiesta de los ázimos, que se llama la Pascua.
2Lmuqedmin imeqqranen d lɛulama n ccariɛa țqelliben amek ara nɣen Sidna Ɛisa lameɛna uggaden lɣaci.
2Y los príncipes de los sacerdotes y los escribas buscaban cómo le matarían; mas tenían miedo del pueblo.
3Yudas n Qeṛyut yiwen si tnac-nni n inelmadenis, ikcem-it Cciṭan.
3Y entró Satanás en Judas, por sobrenombre Iscariote, el cual era uno del número de los doce;
4Iṛuḥ ad yemcawaṛ d lmuqedmin imeqqranen akk-d lḥekkam iɛessasen n lǧameɛ iqedsen, iwakken a sen izzenz Sidna Ɛisa.
4Y fué, y habló con los príncipes de los sacerdotes, y con los magistrados, de cómo se lo entregaría.
5Nutni feṛḥen yerna ɛuhden-t a s-fken idrimen.
5Los cuales se holgaron, y concertaron de darle dinero.
6Yudas yefra awal yid-sen syenna yebda yețqellib amek ara sen-t-yezzenz s tuffra ɣef lɣaci.
6Y prometió, y buscaba oportunidad para entregarle á ellos sin bulla.
7Yewweḍ-ed wass n Tfaska n weɣṛum mbla iɣes n tamtunt i deg ilaq ad zlun izimer n leslak.
7Y vino el día de los ázimos, en el cual era necesario matar la pascua.
8Sidna Ɛisa iceggeɛ Buṭrus d Yuḥenna, yenna-yasen : Ṛuḥet a ɣ-theggim imensi n Tfaska.
8Y envió á Pedro y á Juan, diciendo: Id, aparejadnos la pascua para que comamos.
9Nnan-as : Anda tebɣiḍ a t-nheggi a Sidi ?
9Y ellos le dijeron: ¿Dónde quieres que aparejemos?
10Yerra-yasen : M'ara tkecmem ɣer temdint, a d-temmagrem yiwen wergaz yerfed tacmuxt n waman ; tebɛet-eț ɣer wexxam anda ara yekcem.
10Y él les dijo: He aquí cuando entrareis en la ciudad, os encontrará un hombre que lleva un cántaro de agua: seguidle hasta la casa donde entrare,
11Init i bab n wexxam-nni : yeqqaṛ-ak-d Ssid nneɣ, anda ara nečč imensi n Tfaska nekk d inelmaden-iw ?
11Y decid al padre de la familia de la casa: El Maestro te dice: ¿Dónde está el aposento donde tengo de comer la pascua con mis discípulos?
12A wen-d-isken yiwet n tɣuṛfeț tameqqrant iwejden, dinna ara theggim imensi n Tfaska.
12Entonces él os mostrará un gran cenáculo aderezado; aparejad allí.
13Mi ṛuḥen, ufan kullec akken i sen-t-id-yenna, dɣa heggan imensi n Tfaska.
13Fueron pues, y hallaron como les había dicho; y aparejaron la pascua.
14Mi d-yewweḍ lweqt n imensi, Sidna Ɛisa yeqqim ad yečč nețța d Ṛṛusul-is,
14Y como fué hora, sentóse á la mesa, y con él los apóstoles.
15yenna-yasen : Acḥal i mennaɣ ad ččeɣ imensi n Tfaska-agi yid-wen uqbel ad nneɛtabeɣ !
15Y les dijo: En gran manera he deseado comer con vosotros esta pascua antes que padezca;
16A wen-d-iniɣ : atan ur țțuɣaleɣ ara maḍi a t-ččeɣ alamma tețwakemmel lmeɛna-ines di tgelda n Sidi Ṛebbi.
16Porque os digo que no comeré más de ella, hasta que se cumpla en el reino de Dios.
17Yeddem-d tabuqalt n waman n tẓurin, yeḥmed Sidi Ṛebbi yenna : Axet tabuqalt-agi, feṛqet-eț wway gar-awen,
17Y tomando el vaso, habiendo dado gracias, dijo: Tomad esto, y partidlo entre vosotros;
18a wen-d-iniɣ : sya d asawen ur țțuɣaleɣ ara ad sweɣ seg waman-agi n tẓurin alamma tewweḍ ed tgeldit n Sidi Ṛebbi.
18Porque os digo, que no beberé más del fruto de la vid, hasta que el reino de Dios venga.
19Yeddem-ed daɣen aɣṛum, iḥmed Sidi Ṛebbi, yebḍa-t yefka-yasen-t, yenna : Aɣṛum-agi d lǧețța-w ara fkeɣ fell-awen, feṛqet-eț gar-awen. Sya d asawen xeddmet akkagi akken ad iyi-d-tețmektayem.
19Y tomando el pan, habiendo dado gracias, partió, y les dió, diciendo: Esto es mi cuerpo, que por vosotros es dado: haced esto en memoria de mí.
20Mi gfukk imensi, yeddem-ed tabuqalt n waman n tẓurin, yefka yasen-ț yenna : Tabuqalt-agi, d leɛqed ajdid s idammen-iw ara yazzlen fell-awen.
20Asimismo también el vaso, después que hubo cenado, diciendo: Este vaso es el nuevo pacto en mi sangre, que por vosotros se derrama.
21Ma d win ara yi-zzenzen atan yeqqim-ed yid-i ɣer lmakla.
21Con todo eso, he aquí la mano del que me entrega, conmigo en la mesa.
22Mmi-s n bunadem ad immet akken yura fell-as di tira iqedsen, lameɛna a nnger n wemdan agi ara t-izzenzen !
22Y á la verdad el Hijo del hombre va, según lo que está determinado; empero ay de aquél hombre por el cual es entregado!
23Ṛṛusul bdan țmesteqsayen wway gar-asen anwa-t wagi ara t-ixedɛen.
23Ellos entonces comenzaron á preguntar entre sí, cuál de ellos sería el que había de hacer esto.
24Inelmaden bdan țemjadalen wway gar-asen iwakken ad ẓren anwa deg-sen ara ițwaḥesben d ameqqran.
24Y hubo entre ellos una contienda, quién de ellos parecía ser el mayor.
25Sidna Ɛisa yenna yasen : Imeqqranen n ddunit ḥekmen s ddreɛ ɣef yigduden-nsen yerna țțusemman d at lxiṛ.
25Entonces él les dijo: Los reyes de las gentes se enseñorean de ellas; y los que sobre ellas tienen potestad, son llamados bienhechores:
26Kunwi xḍut i wannect-agi. Ameqqran deg-wen ad yili am umeẓyan, win iḥekmen ad yili am win iqeddcen.
26Mas vosotros, no así: antes el que es mayor entre vosotros, sea como el más mozo; y el que es príncipe, como el que sirve.
27Anwa i d ameqqran , d amɛelem yeqqimen ad yečč neɣ d win i s iqeddcen ? Yak d win yeqqimen ad yečč ! Ma d nekk, aql-i gar-awen am win iqeddcen.
27Porque, ¿cuál es mayor, el que se sienta á la mesa, ó el que sirve? ¿No es el que se sienta á la mesa? Y yo soy entre vosotros como el que sirve.
28Kunwi aql-ikkun tṣebṛem yid-i di lmeḥnat-iw.
28Empero vosotros sois los que habéis permanecido conmigo en mis tentaciones:
29Akken i yi-d-ihegga Baba tagelda, ula d nekk a wen-ț-id heggiɣ i kunwi
29Yo pues os ordeno un reino, como mi Padre me lo ordenó á mí,
30iwakken aț-țeččem aț-țeswem yid-i di tgelda-inu. Aț-țeqqimem ɣef yikursiyen n lḥekma, aț-țḥekmem ɣef tnac leɛṛac n wat Isṛail.
30Para que comáis y bebáis en mi mesa en mi reino, y os sentéis sobre tronos juzgando á las doce tribus de Israel.
31Sidna Ɛisa yenna : A Semɛun sel-iyi-d ! Cciṭan yessuter a kkun-isserwet am yirden,
31Dijo también el Señor: Simón, Simón, he aquí Satanás os ha pedido para zarandaros como á trigo;
32lameɛna dɛiɣ ɣer Sidi Ṛebbi fell-ak akken ur tfeččleḍ ara di liman. Ma d kečč m'ara d-tuɣaleḍ ɣuṛ-i, sseǧhed atmaten-ik.
32Mas yo he rogado por ti que tu fe no falte: y tú, una vez vuelto, confirma á tus hermanos.
33Buṭrus yenna-yas : Aql-i heggaɣ iman-iw ad kecmeɣ yid-ek ɣer lḥebs, ad dduɣ yid-ek ula ɣer lmut.
33Y él le dijo: Señor, pronto estoy á ir contigo aun á cárcel y á muerte.
34Sidna Ɛisa yenna-yas : A k-d-iniɣ a Buṭrus , ass-a uqbel ad iskkuɛ uyaziḍ ad iyi-tnekṛeḍ tlata iberdan, aț-ținiḍ ur iyi-tessineḍ ara !
34Y él dijo: Pedro, te digo que el gallo no cantará hoy antes que tú niegues tres veces que me conoces.
35Yenna-yasen daɣen : M'akken i kkun-ceggɛeɣ mbla idrimen, mbla agrab, mbla arkasen, yella kra i kkun-ixuṣṣen ? Rran-as : Ur aɣ-ixuṣṣ wacemma !
35Y á ellos dijo: Cuando os envié sin bolsa, y sin alforja, y sin zapatos, ¿os faltó algo? Y ellos dijeron: Nada.
36Yenna-yasen : Ihi tura win yesɛan idrimen neɣ agrab yawi-ten, win ur nesɛi ara ajenwi ad izzenz abeṛnus-is iwakken a d-yaɣ yiwen.
36Y les dijo: Pues ahora, el que tiene bolsa, tómela, y también la alforja, y el que no tiene, venda su capa y compre espada.
37Axaṭer qqaṛeɣ awen : Ilaq ad yedṛu yid-i wayen yuran. « Ițțuneḥsab seg yembaṣiyen, » yerna ayen yuran fell-i, atan yewweḍ ed.
37Porque os digo, que es necesario que se cumpla todavía en mí aquello que está escrito: Y con los malos fué contado: porque lo que está escrito de mí, cumplimiento tiene.
38Inelmaden-is nnan-as : A Sidi , atnan sin ijenwiyen ! Yenna-yasen : D ayen tura, beṛka !
38Entonces ellos dijeron: Señor, he aquí dos espadas. Y él les dijo: Basta.
39Akken yuɣ tannumi, Sidna Ɛisa yeffeɣ, iṛuḥ ɣer yiɣil n uzemmur ; inelmaden-is tebɛen-t.
39Y saliendo, se fué, como solía, al monte de las Olivas; y sus discípulos también le siguieron.
40Mi gewweḍ ɣer wemkan-nni, yenna-yasen : Dɛut ɣer Ṛebbi akken ur tɣellim ara deg ujeṛṛeb.
40Y como llegó á aquel lugar, les dijo: Orad que no entréis en tentación.
41Dɣa yessebɛed iman-is fell-asen azal n kra n lmitrat, yeqqim ɣef tgecrar ideɛɛu i Ṛebbi yeqqaṛ :
41Y él se apartó de ellos como un tiro de piedra; y puesto de rodillas oró,
42A Baba, ma tebɣiḍ ssebɛed fell-i leɛtab-agi i yi-țṛaǧun ; lameɛna d lebɣi-k ara yedṛun mačči d lebɣi inu.
42Diciendo: Padre, si quieres, pasa este vaso de mí; empero no se haga mi voluntad, sino la tuya.
43Yiwen n lmelk n Sidi Ṛebbi iḍheṛ-as-d a t-yesseǧhed.
43Y le apareció un ángel del cielo confortándole.
44Iḍaq wul-is, ikețțeṛ di tẓallit armi tuɣal tidi-ines d idammen yețqiṭṭiren ɣer lqaɛa.
44Y estando en agonía, oraba más intensamente: y fué su sudor como grandes gotas de sangre que caían hasta la tierra.
45Mi gekfa, yuɣal-ed ɣer inelmaden-is, yufa-ten-id yewwi-ten yiḍes axaṭer yeɣli-d fell-asen leḥzen ameqqran ;
45Y como se levantó de la oración, y vino á sus discípulos, hallólos durmiendo de tristeza;
46dɣa yenna-yasen : Acuɣeṛ i tegnem ? Kkret, dɛut ɣer Ṛebbi akken ur tɣellim ara deg ujeṛṛeb.
46Y les dijo: ¿Por qué dormís? Levantaos, y orad que no entréis en tentación.
47Mazal-it iheddeṛ, atnaya wwḍen d lɣaci. Yudas, yiwen si tnac-nni inelmaden-is yezwar-ed zdat-sen, iqeṛṛeb ɣer Sidna Ɛisa ad isellem fell-as.
47Estando él aún hablando, he aquí una turba; y el que se llamaba Judas, uno de los doce, iba delante de ellos; y llegóse á Jesús para besarlo.
48Sidna Ɛisa yenna yas : A Yudas, s sslam ara txedɛeḍ Mmi-s n bunadem !
48Entonces Jesús le dijo: Judas, ¿con beso entregas al Hijo del hombre?
49Wid yellan d Sidna Ɛisa, mi walan ayen ara yedṛun nnan-as : A Sidi, a newwet s ijenwiyen ?
49Y viendo los que estaban con él lo que había de ser, le dijeron: Señor, ¿heriremos á cuchillo?
50Yiwen deg-sen yewwet aqeddac n lmuqeddem ameqqran, igzem-as ameẓẓuɣ ayeffus.
50Y uno de ellos hirió á un siervo del príncipe de los sacerdotes, y le quitó la oreja derecha.
51Sidna Ɛisa yenna yasen : ?ebset ! Dayen tura ! Yessers afus-is ɣef wemkan n umeẓẓuɣ n uqeddac-nni, yerra-yas-t akken yella.
51Entonces respondiendo Jesús, dijo: Dejad hasta aquí. Y tocando su oreja, le sanó.
52Dɣa yezzi ɣer wid i d-yusan a t-ḥebsen, ɣer lmuqedmin imeqqranen d lɛuqal akk-d lḥekkam n iɛessasen n lǧameɛ iqedsen yenna yasen : Tusam-d ɣuṛ-i s ijenwiyen d iɛekzan am akken d amakar i lliɣ.
52Y Jesús dijo á los que habían venido á él, los príncipes de los sacerdotes, y los magistrados del templo, y los ancianos: ¿Como á ladrón habéis salido con espadas y con palos?
53Mkul ass țțiliɣ yid-wen di lǧameɛ iqedsen yiwen ur d-yerfid afus-is ɣuṛ-i. Lameɛna taswiɛt-agi ț-țaswiɛt nwen, ț-țaswiɛt n tezmert n ṭṭlam.
53Habiendo estado con vosotros cada día en el templo, no extendisteis las manos contra mí; mas ésta es vuestra hora, y la potestad de las tinieblas.
54Mi ṭṭfen Sidna Ɛisa, wwin-t ɣer wexxam n lmuqeddem ameqqran. Buṭrus itbeɛ-iten s lebɛid.
54Y prendiéndole trajéronle, y metiéronle en casa del príncipe de los sacerdotes. Y Pedro le seguía de lejos.
55Ceɛlen times di tlemmast n wefrag, qqimen. Buṭrus yella yid-sen.
55Y habiendo encendido fuego en medio de la sala, y sentándose todos alrededor, se sentó también Pedro entre ellos.
56Yiwet n tqeddact twala-t-id yeqqim yeẓẓiẓin, tmuqel-it tenna : Argaz-agi daɣen yella yid-es.
56Y como una criada le vió que estaba sentado al fuego, fijóse en él, y dijo: Y éste con él estaba.
57Lameɛna Buṭrus yenkeṛ, yenna : Ur t-ssineɣ ara a tameṭṭut !
57Entonces él lo negó, diciendo: Mujer, no le conozco.
58Cwiṭ akka, iwala-t-id yiwen nniḍen, yenna : Kečč daɣen d yiwen seg-sen. Buṭrus yerra-yas, yenna : Ur lliɣ ara seg-sen ay argaz !
58Y un poco después, viéndole otro, dijo: Y tú de ellos eras. Y Pedro dijo: Hombre, no soy.
59Iɛedda wazal n ssaɛa, yenṭeq-ed yiwen nniḍen yenna : Mbla ccekk argaz-agi yella yid-es axaṭer d ajlili.
59Y como una hora pasada otro afirmaba, diciendo: Verdaderamente también éste estaba con él, porque es Galileo.
60Buṭrus yerra-yas : Ur ẓriɣ ara d acu i d-teqqaṛeḍ ay argaz ! Werɛad yekfi ameslay... yeskkuɛ uyaziḍ.
60Y Pedro dijo: Hombre, no sé qué dices. Y luego, estando él aún hablando, el gallo cantó.
61Sidna Ɛisa yezzi ɣuṛ-es, immuqel-it. Dɣa Buṭrus yemmekta-d wayen i s-d-yenna Sidna Ɛisa : « Ass-agi, uqbel ad iskkuɛ uyaziḍ ad iyi-tnekṛeḍ tlata iberdan.»
61Entonces, vuelto el Señor, miró á Pedro: y Pedro se acordó de la palabra del Señor como le había dicho: Antes que el gallo cante, me negarás tres veces.
62Yeffeɣ ɣer beṛṛa iṭṭerḍeq s imeṭṭawen axaṭer yendem.
62Y saliendo fuera Pedro, lloró amargamente.
63Irgazen-nni i gɛussen Sidna Ɛisa, stehzayen fell-as kkaten-t.
63Y los hombres que tenían á Jesús, se burlaban de él hiriéndole;
64?ɣummun-as udem-is, rnan qqaṛen-as « eɛqel ihi anwa i k-id yewten ».
64Y cubriéndole, herían su rostro, y preguntábanle, diciendo: Profetiza quién es el que te hirió.
65Rnan regmen-t s mkul rregmat yellan.
65Y decían otras muchas cosas injuriándole.
66Mi guli wass, tajmaɛt n lɛuqal n wegdud, lmuqedmin imeqqranen d lɛulama n ccariɛa nnejmaɛen. Wwin-d Sidna Ɛisa ɣer usqamu n ccṛeɛ.
66Y cuando fué de día, se juntaron los ancianos del pueblo, y los príncipes de los sacerdotes, y los escribas, y le trajeron á su concilio,
67Steqsan-t nnan-as : Ma d kečč i d Lmasiḥ, ini yaɣ t-id. Yerra-yasen : Atan ma nniɣ-awen-t-id ur iyi tețțamnem ara,
67Diciendo: ¿Eres tú el Cristo? dínos lo. Y les dijo: Si os lo dijere, no creeréis;
68ma steqsaɣ-kkun-id ur iyi-d-țarram ara.
68Y también si os preguntare, no me responderéis, ni me soltaréis:
69Lameɛna a wen-d-iniɣ, sya ɣer zdat, Mmi-s n bunadem ad yeḥkem ɣer tama tayeffust n Sidi Ṛebbi Bab n tezmert.
69Mas después de ahora el Hijo del hombre se asentará á la diestra de la potencia de Dios.
70Kkren-d akken ma llan nnan : Ihi kečč d Mmi-s n Ṛebbi ? Nețța yerra-yasen : Tennam-t-id, d nekk !
70Y dijeron todos: ¿Luego tú eres Hijo de Dios? Y él les dijo: Vosotros decís que yo soy.
71Imiren ɛeggḍen nnan : Dayen ur neḥwaǧ ara inigan, yenna-t-id s yimi-s, nesla-yas s imeẓẓuɣen-nneɣ.
71Entonces ellos dijeron: ¿Qué más testimonio deseamos? porque nosotros lo hemos oído de su boca.